Pesca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pesca amb rall o esparver

La pesca és l'activitat de capturar peix (per a menjar o com a trofeu), i també la indústria basada en la captura de peixos. La pesca es pot dur a terme al mar, rius, llacs o en qualsevol altre tipus d'embassament d'aigua. Depenent del tipus de pesca, es pot fer des d'una embarcació, des de terra ferma, dempeus a l'aigua o nedant.

La pesca practicada a la costa catalana ha estat i és una pesca de dia, de litoral. Excepte els grans tonyinaires i alguns palangrers, les barques pescadores tornen a port cada dia. Encara que s'han comptabilitzat més de cent instruments de pesca diferents, avui dia, bàsicament, es practiquen sis sistemes: l'arrossegament, l'encerclament, la pesca al palangre, de superfície o de fons, la pesca amb xarxes, soltes i tresmalls, la pesca de la tonyina amb encerclament i el marisqueig.[1]

El mètode de pesca artesanal més habitual és la pesca amb canya. També es practica com a esport la pesca amb canya i la pesca submarina, amb un fusell que dispara un arpó. Altres mètodes són l'ús d'arpons en rius, o diversos tipus de trampes pel peix, com ara les gambines. La pesca esportiva és popular tant en aigua dolça com salada.

Pel que fa a la pesca industrial, que sol tenir lloc al mar, el mètode més habitual és l'ús de xarxes per atrapar el peix. La pesca és una font de recursos importants en molts països, ja que el peix forma part de la dieta habitual de moltes persones. El repartiment i conservació de recursos pesquers és un tema habitualment controvertit en les relacions internacionals

Una altra tipus de pesca és la pesca a l'encesa en la que s'utilitza un llum per a atreure i enlluernar l'animal que es vol capturar.

Arts de pesca[modifica | modifica el codi]

Pesca amb ham[modifica | modifica el codi]

La pesca amb ham és la forma de pesca més artesana que es coneix actualment, i també una de les més antigues juntament amb la fletxa i les fitores.

Actualment, existeix un tipus de pesca que s'anomena "anar a l'ham" en què s'empra un ham que va entollat amb pèl de cuc i una paneta de suro. El cuc es pot passar directament per l' ham o per una agulla perquè hi entri millor.

Segons què es vol pescar es fa servir un determinat tipus d'ham, que van numerats depenent de la grandària. Les carnades que s'hi usen són l'avellarenc (una mena de caragol xiquetet), el gambosí (un tipus de gamba menuda), la pota de calamar i el "meret de perot", aquest darrer sobretot per a pescar el llobarro.

També hi ha un altre tipus de pesca que es fa amb cullereta; la cullereta està composta per: una placa d'alumini de color platejat o daurat, un plàstic que te forma de peix i està pintat de diferents colors i finalment una cullereta de 3 hams. Amb aquest tipus de pesca hom pot pescar qualsevol tipus de peix, perquè hi ha moltes mides de culleretes.

Altres[modifica | modifica el codi]

  • Xarxa de cèrcol: xarxa de forma rectangular que envolta el vaixell, d'entre 250 i 1000 metres de longitud i uns 40 de profunditat, amb flotadors en la part superior i ploms en la part inferior que ajuden a mantenir-la vertical. Sol fer-se se servir per pescar espècies com la sardina, l'anxova o el verat, el costum del qual és nedar formant bancs de peixos. El banc de peixos es pot localitzar a simple vista, observant la lluentor i les bombolles dels peixos a prop de la superfície, o mitjançant ecosondes o avionetes.
  • Pesca d'arrossegament: xarxa en forma de mitjó que es remolca des de l'embarcació, mantenint-la oberta, atrapant al seu interior tot allò que troba. Per això és la pesca menys selectiva que existeix, a més de ser la més perjudicial per als fons marins.
  • Pesca al saltillo: pesca a canya, amb esquer viu. Utilitzat per a la pesca de bonítol i tonyina. Es llença una mica d'esquer simulant la presència d'un banc de peixos mitjançant mànegues per atraure els bancs de bonítols o de tonyina.
  • Xarxes d'emmallament: xarxes fixes col·locades a la costa per interceptar peixos o altres animals marins. De forma rectangular, amb suros a la part superior i llast a la inferior per a mantenir-la vertical.
  • Palangres: cap llarg que es manté a la superfície mitjançant boies i del que pengen altres línies amb hams. És la tècnica més selectiva, ja que depenent de l'esquer i la mida de l'ham utilitzat, s'aconsegueix un tipus de pesca o altre.
  • Nanses o mornells: cistells amb un esquer al fons i un cap a la superfície, amb una boca que permet l'entrada del peix, però no la seva sortida. Utilitzada en aigües costaneres per a crustacis com la llagosta, el llamàntol, les cabres, etc.[2]
  • Pesca amb rall: xarxes de forma cònica llençades per una sola persona des d'una embarcació, perquè caiguin sobre una àrea específica. No produeix efectes negatius en les poblacions de peixos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La marineria i la pesca». Culturcat (Generalitat de Catalunya).
  2. «La pesca en L'Albufera» (en català). Fundació Assut, 2011. [Consulta: 21/04/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pesca