Aqüicultura

L'aqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de les espècies que viuen en l'aigua salada o dolça, tant siguin animals com vegetals (algues principalment).

Quan les espècies es crien dins del mar rep el nom de Maricultura

Les finalitat de l'aqüicultura poden ser alimentàries, de repoblació o de caire científic.

L'aqüicultura rep noms específics segons l'espècie que es tracti que, entre d'altres (com els crustacis o les perles), són:

• Piscicultura: aqüicultura dels peixos com la carpa.
• Algicultura: aqüicultura d'algues.
• Mitilicultura: aqüicultura de musclos i espècies afins .
• Ostreïcultura: aqüicultura d'ostres.
• Peneicultura: aqüicultura de gambes

L'aqüicultura implica, al contrari que la pesca, el conreu d'animals i vegetals sota condicions control·lades.

Història

L'aqüicultura s'inicià a la Xina cap el 2500 a.C. Quan pujaven les aigües després de les inundacions dels rius, alguns peixos (principalment carpes quedaven atrapats en llacs i els primers aqüicultors els alimentaven (amb residus del conreu del cuc de la seda) per a menjar-se'ls quan havien crescut prou. A les illes Hawaii els polinesis també conreaven peixos construint embassaments a l'efecte. Els japonesos des de molt antic cultivaven algues i els antics romans ambé criaven peixos en basses,pràctica que també imitaren els monestirs cristians de l'Europa Central.. Les millores en el transport a partir del segle XIX van fer que el preu del productes de la pesca baixessin i disminuís l'aqüicultura.

Importància mundial

Unes 430 (el 97%) de les espècies cultivades l'any 2007 van ser adaptades a l'aqüicultura durant el segle XIX i de mitjana es triga una dècada per a fer-ho en cada espècie.

L'estancament de les zones pesqueres del món i la sobreexplotació de les espècies marines més consumides, tot això combinat amb un augment de la demanda mundial per aquest tipus d'aliment ric en proteïna d'alt valor biològic proporciona un impuls addicional a la pràctica de l'aqüicultura. També en el cas de les algues el consum s'ha incrementat per influència a occident de les cuines asiàtiques.

Producció mundial

El 2004, la producció mundial de pesca va ser de 140.5 milions de tones de les quals l'aqüicultura hi contribuí amb 45.5 milions de tones (un 32% del total). El creixement de l'aqüiculturaa ha estat molt gran avaluat en un 8 % cada any en els darrers 30 anys de manera que l'any 2009 arribà al 50% del peix consumit en el món.

Referències

• Corpron, K.E., Armstrong, D.A., 1983. Removal of nitrogen by an aquatic plant, Elodea densa, in recirculating Macrobrachium culture systems. Aquaculture 32, 347-360.
• Duarte, Carlos M; Marbá, Nùria and Holmer, Marianne (2007) Rapid Domestication of Marine Species. Science. Vol 316, no 5823, pp 382–383. podcast
• J. G. Ferreira, A.J.S. Hawkins, S.B. Bricker, 2007. Management of productivity, environmental effects and profitability of shellfish aquaculture – The Farm Aquaculture Resource Management (FARM) model. Aquaculture, 264, 160-174.
• GESAMP (2008) Assessment and communication of environmental risks in coastal aquaculture FAO Reports and Studies No 76. ISBN 978-92-5-105947-0
• Hepburn, J. 2002. Taking Aquaculture Seriously. Organic Farming, Winter 2002 © Soil Association.
• Kinsey, Darin, 2006 "'Seeding the water as the earth' : epicentre and peripheries of a global aquacultural revolution. Environmental History 11, 3: 527-66
• Naylor, R.L., S.L. Williams, and D.R. Strong. 2001. Aquaculture – A Gateway For Exotic Species. Science, 294: 1655-6.
• The Scottish Association for Marine Science and Napier University. 2002. Review and synthesis of the environmental impacts of aquaculture
• Higginbotham James Piscinae: Artificial Fishponds in Roman Italy University of North Carolina Press (June, 1997)
• Wyban, Carol Araki (1992) Tide and Current: Fishponds of Hawai'I University of Hawaii Press:: ISBN 0-8248-1396-0
• Timmons, M.B., Ebeling, J.M., Wheaton, F.W., Summerfelt, S.T., Vinci, B.J., 2002. Recirculating Aquaculture Systems: 2nd edition. Cayuga Aqua Ventures.
• Piedrahita, R.H., 2003. Reducing the potential environmental impacts of tank aquaculture effluents through intensification and recirculation. Aquaculture 226, 35-44.
• Klas, S., Mozes, N., Lahav, O., 2006. Development of a single-sludge denitrification method for nitrate removal from RAS effluents: Lab-scale results vs. model prediction. Aquaculture 259, 342-353.

Bibliografia

• AquaLingua ISBN 82-529-2389-5
• Rice–Fish Culture in China (1995), ISBN 978-0-88936-776-0, OCLC 35883297

Enllaços externs

Global

• Aquaculture al Projecte de Directori Obert
• Aquaculture science al Projecte de Directori Obert
• FAO (2007) Medium-term challenges and constaints for aquaculture ISBN 978-92-5-105568-7
• FAO (2000) Aquaculture in the Third Millennium
• FAO Fisheries Department and its SOFIA report on fisheries and aquaculture
• The World Aquaculture Society: an international non-profit society with over 3,000 members in 94 countries with the primary focus to improve communication and information exchange within the diverse global aquaculture community.
• The Coastal Resources Center provides a range of guidelines, policies and best practices and case studies on shrimp farming, seaweed farming and shellfish culture.

Regional

• Network of Aquaculture Centres in Asia-Pacific: Intergovernmental organization with 17 members that produce > 85% of global aquaculture production. Free news and full-text aquaculture publications for download.
• NOAA aquaculture: National Oceanic and Atmospheric Administration – website for information about marine aquaculture in the US and elsewhere.
• Social & Economic Benefits of Aquaculture from "NOAA Socioeconomics" website initiative
• Aquaculture Association of Canada:
• American Fisheries Society
• Aquaculture Information from the Coastal Ocean Institute, Woods Hole Oceanographic Institution
• Aquaculture Information Bureau: Scottish based Aquaculture Information Bureau.
• Fisheries and Illinois Aquaculture Center: Midwest US research center.