Llobarro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Llobarro
Dicentrarchus labrax.jpg
Exemplar capturat a Bèlgica.
Exemplar capturat a Bèlgica.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Moronidae
Gènere: Dicentrarchus
(Gill, 1860)[2]
Espècie: D. labrax
Nom binomial
Dicentrarchus labrax [3]
(Linnaeus, 1758)[4][5]
Distribució geogràfica (en vermell)
Distribució geogràfica (en vermell)
Sinònims
Exemplar capturat a Turquia.
Llobarro
Vista lateral
Llobarros en una peixateria
Un llobarro en un aquari

El llobarro, la llobina, el llop, el llop de mar o el mollet (Dicentrarchus labrax) és una espècie de peix blanc osteïcti de la família dels morònids i molt corrent a les costes dels Països Catalans.[7] La forma juvenil es denomina pintat.[8]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Pot assolir 103 cm de llargària total i 12 kg de pes.
  • Cos allargat, molt estilitzat i cobert d'escates grans i regulars.
  • El cap en els exemplars joves és bastant punxegut, però esdevé rom en els peixos adults.
  • Llavis carnosos.
  • Dues aletes dorsals.
  • Presenta radis espinosos a totes les aletes.
  • Té dues espines curtes a l'angle superior de l'opercle.
  • El seu color varia considerablement en funció del seu origen geogràfic: des del gris fosc, blau o verd a la part posterior fins a un blanc o groc clar a la part ventral. Els flancs són d'un color blau argentat o, de vegades, daurat pàl·lid o bronze.
  • Els exemplars joves tenen algunes taques fosques a la part superior del cos.[9][9][10][11][12][13][14][15]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Es reprodueix mitjançant fecundació externa i la fresa s'esdevé des del gener al març a la Mediterrània, i des del març al juny a les illes Britàniques (els ous poques vegades es troben en aigües més fredes de 8,5-9°C o més calentes de 15°C). Durant la temporada de fresa, cada femella pot produir entre 250.000-500.000 d'ous per kg de pes, els quals són planctònics i es desclouen entre 4 i 9 dies després de la fertilització en funció de la temperatura de la mar. Durant els següents 2-3 mesos, les larves creixen a alta mar però, finalment, fan cap a rierols, llacunes i estuaris on romandran durant 4-5 anys abans acabin el seu desenvolupament i adoptin els moviments migratoris dels adults.[16][17][18][19][20][21][22][1][23]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

És una espècie depredadora i es nodreix, principalment, de petits peixos pelàgics (com ara, sardines), crustacis (com ara, gambes), calamars i poliquets. Els exemplars joves tendeixen a menjar més invertebrats que els adults i, al llarg de llurs vides, desenvolupen una àmplia gamma de tàctiques per trobar i capturar llurs preses (com ara, atacar des d'una posició inferior i en un angle pronunciat).[24][25][26][27][20][28][14][29][1]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix demersal, oceanòdrom, de clima subtropical (8°C-24°C, 72°N-11°N, 19°W-42°E) i que viu tant a la vora de les roques com als fons de sorra. Pot suportar perfectament l'aigua dolça o mig dolça, per la qual cosa es troba en indrets tan variats com les desembocadures dels rius, llacunes litorals, estuaris, ports i esculleres fins als 100 m de fondària.[9][30][31][14][15]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a la Mediterrània,[32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47] el sud de la Mar Negra i l'Oceà Atlàntic oriental (des de Noruega i Islàndia[48] fins al Senegal).[49][50][51][52][53][54][55][56][57][58][59][60][61][62][63][64][65][66][67][68][69][70][71][72][73][74][75][76][77][78][79][80][1][81] A causa del trencament d'algunes gàbies de piscifactories ara també se'n troba a Gran Canària i Tenerife (illes Canàries).[82]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

La seua esperança de vida és de 30 anys.[83][1]

Costums[modifica | modifica el codi]

  • És un bon nedador i pot sostenir una mitjana de natació d'alta velocitat durant els seus períodes migratoris.[84]
  • Els exemplars joves són més gregaris que els adults i es troben en moles més o menys importants, tot i que, a mesura que van creixent, es tornen més solitaris.[10][85]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

És una espècie molt cercada (hi ha un mercat internacional molt important), ja que la seva carn és excel·lent i se'n paguen alts preus. Es pesca al curricà, a l'espera, per encerclament, per arrossegament, amb tremalls, palangres, etc. i ha estat molt perseguida pels pescadors submarins amb fusell.[15] Es comercialitza fresc o fumat i el seu valor nutricional és de 2,5% de greixos, 19% de proteïnes, 100 quilocalories i 0,50 mg d'àcids grassos omega 3 per cada 100 g de porció comestible. Té quantitats importants de ferro, fòsfor, magnesi i zenc.[9][20][86][85][87][88][89][90][91]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

No és una espècie en perill d'extinció, però les seues poblacions es troben sobreexplotades. Això és degut al fet que és una espècie de creixement molt lent i el nombre de captures ultrapassa el seu índex de renovació.[86]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans[14] i la seua talla mínima legal de captura és de 25 cm.[15]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 IUCN (anglès)
  2. Gill T. N., 1860. Monograph of the genus Labrax, of Cuvier. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 12. 108-119.
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  5. uBio (anglès)
  6. Catalogue of Life (anglès)
  7. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  8. TERMCAT (català)
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Enciclopèdia Catalana (català)
  10. 10,0 10,1 Animal Diversity Web (anglès)
  11. Pickett, Graham D., Pawson, Michael G., 1994. Sea Bass-Biology, Exploitation, and Conservation. Chapman & Hall, Londres.
  12. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  13. Smith, C.L., 1990. Moronidae. p. 692-694. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 FishBase (anglès)
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 Les mides mínimes dels peixos i mariscs capturats per la flota catalana estan recollides en diferents normatives publicades per la Unió Europea, el Govern Central i la Generalitat de Catalunya. És d’aplicació les talles que estableix l’annex III del Reglament del Mediterrani, i les que estableix el Reial Decret 1615/2005, de 30 de desembre, pel qual es modifica el Reial Decret 560/1995, de 7 d’abril, únicament quan siguin més restrictives que les del Reglament (CE) 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l’explotació sostenible dels recursos pesquers en el mar Mediterrani i pel qual es modifica el Reglament (CEE) núm. 2847/93i es deroga el Reglament (CE) núm. 1626/94 (DOUE L 409 de 30.12.2006). Aquestes talles mínimes fan referència a les espècies procedents del calador Mediterrani català i són d’aplicació tant a la pesca i el marisqueig professional com a les activitats pesqueres esportives i recreatives.
  16. Barnabé, G., 1973. Contribution à la connaissance de la croissance et de la sexualité du loup (Dicentrarchus labrax) de la région de Sète. Ann. Inst. Océanogr. Paris Nouv. Sér. 49(1):49-75.
  17. Marinaro, J.Y., 1971. Contribution à l'étude des oeufs et larves pélagiques de poissons Méditerranéens. V. Oeufs pélagiques de la Baie d'Alger. Bull. Inst. Océanogr. 3(1):1-118.
  18. Pauly, D. i R.S.V. Pullin, 1988. Hatching time in spherical, pelagic, marine fish eggs in response to temperature and egg size. Environ. Biol. Fish. 22(4):261-271.
  19. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
  20. 20,0 20,1 20,2 Pickett, Graham D., Pawson, Michael G., 1994.
  21. Murua, H. i F. Saborido-Rey, 2003. Female reproductive strategies of marine fish species of the North Atlantic. J. Northwest Atl. Fish. Sci. 33:23-31.
  22. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  23. Marine Species Identification Portal (anglès)
  24. Ferrari, I. i A.R. Chieregato, 1981. Feeding habits of juvenile stages of Sparus auratus L., Dicentrarchus labrax L. and Mugilidae in a brackish embayment of the Po River Delta. Aquaculture 25:243-257.
  25. Gatesoupe, F.J. i J.H. Robin, 1982. The dietary value for sea-bass larvae (Dicentrarchus labrax) of the rotifer Brachionus plicatilis fed with or without a laboratory-cultured algae. Aquaculture 27:121-127.
  26. Gatesoupe, F.J. i P. Luquet, 1981. Practical diet for mass culture of the rotifer Brachionus plicatilis: application to larval rearing of sea bass, Dicentrarchus labrax. Aquaculture 22:149-164.
  27. Girin, M., 1975. La ration alimentaire dans l'élevage larvaire du bar, Dicentrarchus labrax (L). Tenth European Symposium in Marine Biology. Oostende, Vol. 1:171-188.
  28. Tortonese, E., 1986. Moronidae. p. 793-796. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
  29. Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p.
  30. Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  31. Moreira, F., C.A. Assis, P.R. Almeida, J.L. Costa i M.J. Costa, 1992. Trophic relationships in the community of the Upper Tagus Estuary (Portugal): a preliminary approach. Estuar. Coast. Shelf-Sci. 34:617-623.
  32. Wassef, E. i H. El Emary, 1989. Contribution to the biology of bass, Dicentrarchus labrax L. in the Egyptian Mediterranean waters off Alexandria. Cybium 13(4):327-345.
  33. Tortonese, E., 1970. Fauna d'Italia. Vol. XI. Osteichthyes, part 2. Ediz. Calderini, Bolonya:1-636.
  34. Rafail, S.Z., 1971. Investigation on Sciaenidae and Moronidae catch and on the total catch by beach seine on U.A.R. Mediterranean Coast. Coun. Gen. Peches Médit. Stud. Rev. (48):1-26.
  35. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  36. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editors), Roma. 244p.
  37. Koutrakis, E.T., A.K. Kokkinakis, E.A. Eleftheriadis i M.D. Argyropoulou, 2000. Seasonal changes in distribution and abundance of the fish fauna in the two estuarine systems of Strymonikos gulf (Macedonia, Greece). Belgian Journal of Zoology 130:41-48.
  38. Hichem Kara, M., 1999. Age et croissance du loup Dicentrarchus labrax (Moronidae, Osteichthyes, Teleostei) du golfe d'Annaba, Algérie. J. Appl. Ichthyol. 15:181-187.
  39. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  40. Farrugio, H. i G. Le Corre, 1986. Interactions entre pêcheries de lagunes, pêcheries côtières et pêche au chalut dans le Golfe du Lion. Rapport Convention CEE XIV-B1-85/2/M10 P.
  41. Dulcic, J. i M. Kraljevic, 1996. Weight-length relationship for 40 fish species in the eastern Adriatic (Croatian waters). Fish. Res. 28(3):243-251.
  42. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  43. Chauvet, C., 1986. Exploitation des poissons en milieu lagunaire méditerranéen. Dynamique du peuplement ichthylogique de la lagune de Tunis et des populations exploitées par des bordigues (Muges, loups, daurades). Universitat de Perpinyà, 555 p. Tesi doctorat.
  44. Campillo, A., 1992. Les pêcheries françaises de Méditeranée: synthèse des connaissances. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer, França. 206 p.
  45. Bouain, A., 1977. Contribution à l'étude morphologique, anatomique et biologique de Dicentrarchus labrax (Linné, 1758) et Dicentrarchus punctatus (Bloch, 1792) des côtes tunisiennes. Thése de Doctorat de spécialité, Fac. Sci. Tunis. 115 p.
  46. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  47. Aboussouan, A., 1964. Contribution à l'étude des oeufs et larves pélagiques des poissons téléostéens dans le golfe de Marseille. Rec. Trav. St. Mar. End. 32(48):87-171.
  48. Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavík, 568 pp.
  49. Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  50. Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  51. Costa, M.J., 1988. Écologie alimentaire des poissons de l'estuarie du Tage. Cybium 12(4):301-320.
  52. Child, A.R., 1992. Biochemical polymorphism in bass, Dicentrarchus labrax, in the waters around the British Isles. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 72(2):357-364.
  53. Dorel, D., 1986. Poissons de l'Atlantique nord-est relations taille-poids. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer. Nantes, França. 165 p.
  54. Gravier, R., 1961. Les Bars (Loups) du Maroc Atlantique Morone labrax (Linné) et Morone punctata (Bloch). Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. 25(3):281-292.
  55. Holden, M.J. i T. William, 1974. The biology and population structure of bass, Dicentrarchus labrax, in English waters. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 54:91-107.
  56. Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 244 p.
  57. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999.
  58. Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  59. Pawson, M.G., 1992. Climatic influences on the spawning success, growth, and recruitment of bass (Dicentrarchus labrax L.) in British waters. ICES Mar. Sci Symp. 195: 388-392.
  60. Quigley, D.T.G i K. Flannery, 1996. Endangered freshwater fish in Ireland. p. 27-34. A. Kirchhofer i D. Hefti (eds) In Conservation of Endangered Freshwater Fish in Europe. Birkhäuser Verlag, Basilea, Suïssa.
  61. Rochard, E. i P. Elie, 1994. La macrofaune aquatique de l'estuaire de la Gironde. Contribution au livre blanc de l'Agence de l'Eau Adour Garonne. p. 1-56. A: J.-L. Mauvais i J.-F. Guillaud (eds.) État des connaissances sur l'estuaire de la Gironde. Agence de l'Eau Adour-Garonne, Éditions Bergeret, Bordeus, França. 115 p.
  62. Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  63. Smith, C.L., 1990.
  64. Thiel, R., H. Cabral i M.J. Costa, 2003. Composition, temporal changes and ecological guild classification of the ichthyofaunas of large European estuaries - a comparison between the Tagus (Portugal) and the Elbe (Germany). J. Appl. Ichthyol. 19(5):330-342.
  65. Allardi, J. i P. Keith, 1991. Atlas préliminaire des poissons d'eau douce de France. Coll. Patrimoines Naturels, vol. 4. Secrétariat Faune Flore, Muséum national d'Histoire naturelle, París. 234 p.
  66. Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  67. Azeroual, A., A.J. Crivelli, A. Yahyaoui i M. Dakki, 2000. L'ichtyofaune des eaux continentales du Maroc. Cybium 24(Suppl. 3):17-22.
  68. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  69. Blanc, M., J.-L. Gaudet, P. Banarescu i J.-C. Hureau, 1971. European inland water fish. A multilingual catalogue. Fishing News (Books) Ltd., Londres.
  70. Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  71. Cabral, H.N., C.M. Teixeira, R. Gamito i M.J. Costa, 2002. Importance of discards of a beam trawl fishery as input of organic matter into nursery areas within the Tagus estuary. Hydrobiologia 475:449-455.
  72. Fischer, W., M.-L. Bauchot i M. Schneider (eds.), 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. (Révision 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. 1529 p.
  73. Gonçalves, J.M.S., L. Bentes, P.G. Lino, J. Ribeiro, A.V.M. Canário i K. Erzini, 1997. Weight-length relationships for selected fish species of the small-scale demersal fisheries of the south and south-west coast of Portugal. Fish. Res. 30:253-256.
  74. Gordo, L.S. i H.N. Cabral, 2001. The fish assemblage structure of a hydrologically altered coastal lagoon: the Obidos lagoon (Portugal). Hydrobiologia 459:125-133.
  75. Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
  76. Laffaille, P., E. Feunteun i J.C. Lefeuvre, 2000. Composition of fish communities in a European macrotidal salt marsh (the Mont Saint-Michel Bay, France). Estuar. Coast. Shelf Sci. 51(4):429-438.
  77. Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9):687-736.
  78. Tortonese, E., 1986.
  79. Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  80. Wheeler, Alwyne, 1975. Fishes of the World. Macmillan Publishing Co., Inc., Nova York.
  81. Bauchot, M.-L. i Pras, A., 1980. Guide des poissons marins d'Europe. Delachaux & Niestlé, Lausana.
  82. www.caranx.net (castellà)
  83. Campillo, A., 1992.
  84. Determinació de l'activitat natatòria del llobarro (Dicentrarchus labrax, L.) mitjançant tècniques de velocimetria acústica d'alta freqüència (ADV) (català)
  85. 85,0 85,1 Frimodt, C., 1995.
  86. 86,0 86,1 Wheeler, Alwyne, 1975.
  87. Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192p.
  88. PescaBase (castellà)
  89. Peixos de Palamós (català)
  90. Desarrollo de productos ahumados a partir de lubina (Dicentrarchus labrax L.) (castellà)
  91. AsturNatura (castellà)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alliot, E. i A. Pastoureaud, 1979. Influence de la salinité sur la croissance et l'utilisation des aliments chez les loups juvéniles (Dicentrarchus labrax). Vie Mar. Ann. Fond. Océanogr. 1:13-17.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Arefjev, V.A., 1989. Cytogenetical analysis of Dicentrarchus labrax and problems of the nucleolar organizer region's structure in fish Vopr. Ikhtiol. 29(5):812-822.
  • Arias, A., 1980. Crecimiento, régimen alimentario y reproducción de la dorada (Sparus aurata L.) y del róbalo (Dicentrarchus labrax L.) en los esteros de Cadiz. Invest. Pesq. 44(1):59-83.
  • Barahona-Fernandes, M.H., 1978. Effects of aeration on the survival and growth of sea bass (Dicentrarchus labrax L.) larvae: a preliminary study. Aquaculture 14:67-74.
  • Barahona-Fernandes, M.H., 1979. Some effects of light intensity and photoperiod on the sea bass larvae (Dicentrarchus labrax L.) reared at the Centre Oceanologique de Bretagne. Aquaculture 17:311-321.
  • Barahona-Fernandes, M.H. i M. Girin, 1977. Effect of different food levels on the growth and survival of laboratory-reared seabass larvae (Dicentrarchus labrax L.). Actes Colloq. CNEXO 4:69-84.
  • Barnabé, G., 1976. Rapport technique sur la ponte induite et l'élevage des larves du loup Dicentrarchus labrax (L.) et de la daurade Sparus aurata (L.). Etud. Rev., Cons. Gen. Pêches Méditerr. 55:63-116.
  • Barnabé, G. i A. Guissi, 1993. Combined effects of diet and salinity on European sea bass larvae Dicentrarchus labrax. J. World Aquacult. Soc. 24(4):439-450.
  • Bartley, D.M. (comp./ed.), 2006. Introduced species in fisheries and aquaculture: information for responsible use and control (CD-ROM). Roma, FAO.
  • Biagi, F., S. Gambaccini i M. Zazzetta, 1998. Settlement and recruitment in fishes: the role of coastal areas. Ital. J. Zool. 65 (Suppl.):269-274.
  • Cataudella, S., M.V. Civitelli i E. Capanna, 1973. The chromosomes of some mediterranean teleosts: Scorpaenidae, Serranidae, Labridae, Blennidae, Gobiidae (Pisces: Scorpaeniformes, Perciformes). Boll. Zool. 40(3-4):385-389.
  • Devauchelle, N., Y. Letty i M. Quere, 1986. Experimental units for incubation and larval rearing with special reference to four marine fish species. Aquaculture 58:297-304.
  • Djabali, F., A. Mehailia, M. Koudil i B. Brahmi, 1993. Empirical equations for the estimation of natural mortality in Mediterranean teleosts. Naga ICLARM Q. 16(1):35-37.
  • Drake, P. i A.M. Arias, 1991. Composition and seasonal fluctuations of the ichthyoplankton community in a shallow tidal channel of Cadiz Bay (S.W. Spain). J. Fish Biol. 39(2):245-263.
  • Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Garibaldi, L., 1996. List of animal species used in aquaculture. FAO Fish. Circ. 914. 38 p.
  • Girin, M., M.H. Barahona-Fernandes i A. Le Roux, 1975. Larval rearing of sea bass (Dicentrarchus labrax L.) with a high survival. I.C.E.S. Res. Doc. C.M. 1975/G:14. 5 p.
  • Henderson, P.A. i M. Cops, 1997. The role of temperature and cannibalism in interannual recruitment variation of bass in British waters. J. Fish Biol. 50:280-295.
  • Houde, E.D. i C.E. Zastrow, 1993. Ecosystem- and taxon-specific dynamic and energetics properties of fish larvae assemblages. Bull. Mar. Sci. 53(2):290-335.
  • Kelley, D.F., 1988. Age determination in bass and assessment of growth and year-class strength. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 68:179-214.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Martínez-Rodríguez, G., M.C. Álvarez i B.J. McAndrew, 1998. Genetic variability of European sea bass, Dicentrarchus labrax L.: data from a hatchery stock. Aquacult. Res. 29(11):851-853.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nigrelli, R.F., 1959. Longevity of fishes in captivity, with special reference to those kept in the New York Aquarium. p. 212-230. A: G.E.W. Wolstehnolmen i M. O'Connor (eds.) Ciba Foundation Colloquium on Ageing: the life span of animals. Vol. 5., Churchill, Londres.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Potter, I.C., D.J. Bird, P.N. Claridge, K.R. Clarke, G.A. Hyndes i L.C. Newton, 2001. Fish fauna of the Severn estuary. Are there long-term changes in abundance and species composition and are the recruitment patterns of the main marine species correlated? J. Exp. Mar. Biol. Ecol. 258:15-37.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Sola, L., S. Bressanello, A.R. Rossi, V. iaselli, D. Crosetti i S. Cataudella, 1993. A karyotype analysis of the genus Dicentrarchus by different staining techniques. J. Fish Biol. 43(3):329-337.
  • Varagnolo, S., 1964. Calendario di comparse di uova pelagiche die teleostei marini nel plancton di Chioggia. Archiv. Oceanogr. Limnol. 13(2):249-279.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3): 1-38.
  • Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  • Whitehead, P.J.P. i Wheeler, A.C., 1966. The generic names used for the sea basses of Europe and N. America (Pisces: Serranidae).
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]