Oceà Atlàntic

Oceà Atlàntic
Localització administrativa
País	Diversos
Localització
Continent	Amèrica, Àfrica i Europa
Coordenades	0°N 30°W
Geografia
Superfície	106.400.000 km².
Profunditat màxima	9.200 m. (Fossa de Puerto Rico)
Profunditat mitjana	3.900 m.
Capacitat	354.700 000 km³
Mapa
Oceà Atlàntic

L'Oceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra. És situat entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Mars que formen part de l'Oceà Atlàntic:

• Tocant a les costes d'Europa:
  • Mar del Nord
  • Mar Cantàbrica

• Tocant a les costes d'Amèrica
  • Mar de les Antilles o del Carib

Mars interiors que tenen connexió amb de l'Oceà Atlàntic:

• • Mar Bàltica
  • Mar Mediterrània

L'oceà ocupa una conca allargada, en forma d'"S", estesa de Nord a Sud i dividida en l'Atlàntic Nord i el Sud pels corrents equatorials a una latitud de 8 ° nord, aproximadament. Limitat per Nord-amèrica i Sud Amèrica a l'oest i Europa i Àfrica a l'est, l'Atlàntic està lligat a l'Oceà Pacífic per l'Oceà Àrtic al nord i el Pas de Drake al sud. També existeix una connexió artificial entre l'Atlàntic i el Pacífic pel Canal de Panamà. A l'est, la línia que divideix l'Atlàntic i l'Oceà Índic és el meridià 20 ° est . L'Atlàntic està separat de l'Oceà Àrtic per una línia que va de Groenlàndia al sud de les illes Spitsbergen al nord de Noruega.

Cobreix aproximadament el 20% de la superfície terrestre, només l'oceà Pacífic el supera en mida. Amb els seus mars adjacents ocupa una àrea de 106.450.000 km²; sense ells, té una àrea de 82.362.000 km². L'àrea de terra que drena a l'Atlàntic és quatre vegades la del Pacífic o la de l'Índic. El volum d'aigua a l'Atlàntic amb els seus mars adjacents és 354.700.000 km³ i sense ells 323.600.000 km³.

La profunditat mitja de l'Atlàntic, amb els seus mars adjacents, és 3332 m; sense ells és de 3.926 m. La profunditat més gran, 8605 m, és la fossa de Puerto Rico. L'amplada de l'Atlàntic varia de 2848 km entre Brasil i Libèria a 4830 km entre els Estats Units i el nord d'Àfrica.

L'Oceà Atlàntic té costes irregulars indentades per nombroses badies, golfs, i mars. Inclouen el Mar del Carib, el Golf de Mèxic, Golf de Sant Llorenç, Badia de Hudson, Badia de Baffin, Mar Mediterrani, Mar Negre, Mar del Nord, Mar Bàltic, Mar de Barents, Mar de Noruega-Groenlàndia, i Mar de Weddell. Una altra característica és que el seu nombre d'illes és relativament petit. Inclouen les Svalbard (o Spitsbergen), Groenlàndia, Islàndia, Gran Bretanya, Irlanda, Fernando de Noronha, les Açores, les Illes Madeira, les Canàries, les de Cap Verd, Bermudes, Índies Occidentals, Ascensió, Santa Helena, Tristan da Cunha, les Falkland (o Malvines), i les de Geòrgia del Sud, a més de les del Carib.

Etimologia

El nom «Atlàntic» provindria del tità Atles que posseïa, segons els antics grecs, les columnes que soportaven en cel (en grec antic, tlaô, significa «portar» o «soportar»), de les que formaven part les famoses Columnes d'Hèrcules (actualment, l'estret de Gibraltar). Per tant, per als antics, aquest terme designava principalment el mar que es trobava més enllà de l'estret, per oposició al mar Mediterrani. El seu nom també podria venir dels pobles libis dels atlants, descrits per Herodot, i que poblaven la riba nord-africana de l'ocèa Atlàntic i les muntanyes de l'Atles marroquí, al nord-est de l'Àfrica.

Geografia física

Localització i delimitació de l'IHO

Vista de l'Oceà Atlàntic a la costa del Brasil. A l'oceà Atlàntic s'hi pot presentar un temps tranquil com el de la imatge, però també és font d'huracans.

L'oceà Atlàntic es troba entre el continent americà i Eurafrasia, un terme que designa Europa, l'Àfrica i l'Àsia com una sola entitat. La Terra es compon de cinc oceans que formen un sol cos d'aigua salada, sent els límits entre ells sovint arbitraris, la qual cosa dóna lloc a certa controvèrsia (cas dels límits entre els oceans Atlàntic i Àrtic, en especial) i l'Atlàntic no n'és una excepció. Els oceans Atlàntic i Pacífic són els dos únics que estan en contacte amb els altres quatre.

La màxima autoritat internacional en matèria de delimitació de mars a efectes marítims, l'Organització Hidrogràfica Internacional (International Hydrographic Organization, IHO), a la seva publicació de referència mundial, «Limits of oceans and seas» ( Límits d'oceans i mars, 3a edició de 1953), considera que l'oceà Atlàntic està dividit en dues parts, Nord i Sud (els assigna els nombres d'identificació 23 i 32) i els defineix de la forma següent:

«	OCEÀ ATLÀNTIC NORD A l'oest. Els límits orientals del mar Carib (21); els límits sud-est del golf de Mèxic (26), des de la costa nord de Cuba a l'illot Hueso; el límit sud-oest de la badia de Fundy (25); i els límits sud-est i nord-est del golf de San Llorenç (24). Al nord. El límit sud de l'estret de Davis (15), des de la costa de Labrador fins a Groenlàndia; i el límit sud-oest del mar de Groenlàndia (5) i el mar de Noruega (6) des de Groenlàndia fins a les illes Shetland. A l'est. El límit nord-oest del mar del Nord (4); els límits occidental i septentrional del mar d'Escòcia (18); el límit sud del mar d'Irlanda (19); els límits occidentals dels canals de Bristol (20) i Anglès (21), de la badia de Biscaia (22) i del mar Mediterrani (28). Al sud. L'Equador, des de la costa del Brasil fins al límit sud-oest del golf de Guinea (34). OCEÀ ATLÀNTIC SUD Al sud-oest. El meridià del cap d'Hornos (67°16'O) des de Terra del Foc al continent antàrtic; una línia traçada des del cap Vírgenes (52°21'S, 68°21ºO) al cap de l'Esperit Sant, Terra del Foc, l'entrada oriental a l'estret de Magallanes. A l'oest. El límit del Riu de La Plata (33). Al nord. El límit sud de l'oceà Atlàntic Nord (23). Al nord-est. El límit del golf de Guinea (34). Al sud-est. Des del cap Agulhas al llarg del 20è meridià est fins al continent antàrtic. Al sud. El continent Antàrtic.	»
—Limits of oceans and seas, pág. 10 y 18-19.

Cal tenir en compte que aquestes definicions exclouen qualsevol dels cossos d'aigua marginals que l'IHO defineix separadament -com el Mar del Nord (4), el Mar de Grenlàndia (5), el Mar de Noruega (6), l'Estret de Davis (15), el Mar d'Escòcia (18), el Mar d'Irlanda (19), el Canal de Bristol (20), el Canal Anglès (21), el Mar del Carib (21), la Badia de Biscaia (22), el Golf de Sant Llorenç (24), la Badia de Fundy (25), el Golf de Mèxic (26), el Mar Mediterrani (28), el Riu de la Plata (33) i el Golf de Guinea (34)- encara que a efectes oceanogràfics solen ser considerats com a part de l'oceà Atlàntic.

El 2000, l'Organització Hidrogràfica Internacional va redefinir l'oceà Atlàntic, traslladant el seu límit sud fins als 60° S, sent les aigües al sud d'aquesta línia identificades com l'Oceà Austral. Aquesta nova definició encara no ha estat ratificada (Austràlia ha presentat una objecció) tot i que està en ús per part de l'Organització Hidrogràfica Internacional i altres organismes. Sempre que quan s'adopti, la definició de 2000 serà publicada en la 4a edició de Límits d'oceans i mars, restablint l'oceà Austral com s'indicava en la 2a edició i que posteriorment va ser omès en la 3a edició.

La imatge que es mostra al començament d'aquest article representa l'oceà Atlàntic en un planisferi. Com es mostra en aquesta imatge, l'oceà Atlàntic sovint apareix dividit entre Atlàntic Nord i Atlàntic Sud, seguint un corrent oceànic que es produeix aproximadament cap als 8° de latitud nord (l'IHO empra la línia de l'Equador).

Característiques

Vista de l'oceà Atlàntic des de Cadis, a Espanya.

L'Atlàntic té forma de lletra «S», és el segon oceà més extens de la Terra, després del Pacífic, i cobreix aproximadament el 20% de la seva superfície. Concretament la seva superfície inclou una àrea de 106,5 milions de km²; incloent els seus mars marginals (però no l'Oceà Àrtic); si excloem els mars marginals cobreix 82,4 milions de km²;. El seu volum d'aigua és de 354,7 milions de km³; si es compten els mars adjacents, o de 323,6 km³ si no s'hi inclouen.

Oceà	Superfície (en km²)	Índex de comparació (*)
Oceà Atlàntic	94.000.000	1
Oceà Pacífic	180.000.000	1,91
Oceà Índic	75.000.000	0,80
Oceà Antàrtic	20.327.000	0,22
Oceà Àrtic	14.090.000	0,15

(*) L'índex es calcula prenent com a referències la superfície de l'oceà Atlàntic.

L'amplada de l'Atlàntic varia des dels 2.848 km (entre el Brasil i Libèria), als 4.870 km (entre els Estats Units i el Marroc). La seva màxima amplada és de 11.800 km, en un recorregut que va des del golf de Mèxic fins a Geòrgia a les costes del mar Negra.

Les serralades aiguamarines situades entre l'illa de Baffin, Grenlàndia i Escòcia s'han establert, de manera convencional, com el límit entre l'oceà Glacial Àrtic i l'Atlàntic Nord.

A l'est, l'estret de Gibraltar forma el límit amb el mar Mediterrani; a l'oest, l'arc format per les illes del Carib el separen del mar del Carib.

A l'oest hi ha una connexió artificial entre l'Atlàntic i el Pacífic pel canal de Panamà.

Al sud-est, la separació amb l'oceà Índic s'estableix, segons les convencions més actuals, pel meridià de 20° E. Al sud-oest la divisòria s'ha establert en la línia de major profunditat que va des del cap d'Hornos a la península Antàrtica i al passatge de Drake.

Té una profunditat mitja de 3.900 m, que s'obté gràcies a un gran altiplà proper als 3.000 m de profunditat que constitueix gairebé tot el seu fons, unida a les grans depressions que es troben a les vores de la mateixa i que arriben a superar els 9.000 m en punts proxims a Puerto Rico. Tot i això, el nombre d'illes és relativament petit.

Característiques de l'aigua

Vista d'una platja de l'illa d'Orchilla, a Veneçuela.

La salinitat de les aigües superficials a mar obert varia de 33 a 37 parts per mil i varia segons la latitud i l'estació. Encara que els valors mínims de salinitat es troben just al nord de l'equador, en general els valors més baixos estan a les latituds altes i a les costes on els grans rius desemboquen a l'oceà. La salinitat màxima té lloc aproximadament a 25 ° de latitud nord. La salinitat superficial està influenciada per l'evaporació, la precipitació, els fluxos fluvials i el desglaç.

Les temperatures superficials, que varien amb la latitud, els sistemes de corrents, les estacions i reflecteixen la distribució del flux solar en funció de la latitud, varia des de menys de 2 ° a 29 °C. Les temperatures màximes tenen lloc al nord de l'equador, i les mínimes a les regions polars. A latituds mitges, on hi ha les màximes variacions, els valors poden variar en 7 o 8 °C.

L'Oceà Atlàntic consisteix en quatre masses d'aigua principals. Les aigües centrals són l'aigua de la superfície. L'aigua sub-antàrtica intermèdia s'estén a profunditats de 1000 m. L'aigua profunda nord-atlàntica arriba a profunditats de fins a 4000 m. L'aigua antàrtica ocupa les conques oceàniques a profunditats superiors a 4000 m.

Degut a la força de Coriolis, l'aigua a l'Atlàntic Nord circula en el sentit de les agulles del rellotge, mentre que a l'Atlàntic Sud és en contra. Les marees són semi-diurnes; vol dir que hi ha dues marees altes cada 24 hores lunars. Les marees són unes ones que en general es mouen de sud a nord. A les latituds per sobre de 40 ° nord tenen lloc algunes oscil·lacions est-oest.

Mars colindants

Els mars costaners, mars de vora o mars adjacents, són els mars que formen part de l'oceà Atlàntic, però que a raó de la seva pròpia configuració i/o controvèrsies relacionades amb la seva inclusió o no en el conjunt, motiven que les característiques de l'oceà Atlàntic siguin donades amb o sense els seus mars. El mateix oceà Àrtic és un cas especial, ja que es correspon amb la definició d'un mar marginal, encara que, segons les obres, es faci referència a ell com un oceà ple o com un mar marginal de l'oceà Atlàntic. Per això, l'àrea de l'oceà Atlàntic varia d'acord amb el estatus que se li dóna l'oceà Àrtic.

Designació	Localizació	Superfície (en km²;)
Mar Carib	Entre Sud-amèrica, Cuba i les Antilles	2.640.000
Mar Mediterrani	Entre l'Àfrica i Europa	2.510.000
Golf de Mèxic	Entre Mèxic, Cuba i els Estats Units	1.550.000
Mar de Noruega	Entre Noruega i Islàndia	1.380.000
Mar del Nord	Entre les illes Britàniques i Escandinàvia	575.000
Mar Bàltica, inclòs el Kattegat	Entre Europa de l'est i Escandinàvia	450.000
Mar Negre	Entre Turquia, Romania i Ucraïna	420.000
Golf de Sant Llorenç	Estuari del riu Sant Llorenç	155.000
Canal de la Mànega	Separa França de Gran Bretanya	75.000
Mar d'Azov	En contacte amb el mar Negre	37.600
Total de mars costaners sense l'oceà Àrtic		7.152.600
Oceà Àrtic	Al voltant del Pol Nord	14.090.000
Total de mars costaners amb l'oceà Àrtic		21.242.600

A més d'aquests mars costaners, s'usen altres denominacions per denominar àrees específiques, com el mar Argentina, el mar Cantàbric, el mar d'Irlanda o el mar dels Sargassos, que no sempre corresponen a criteris oceanogràfics i que majoritàriament responen a usos geogràfic-culturals. Així mateix, alguns dels mars costaners estan al seu torn dividits en altres mars, com la Mediterrània o el Bàltic.

Geologia

Història geològica

Pangea: Animació que representa la separació dels continents fins a la formació de l'oceà Atlàntic tal com el coneixem avui.

En l'antiguitat els continents estaven units en un gran continent anomenat Pangea; quan els continents coneguts avui com Àfrica i Amèrica van començar a dividir-se va quedar exposat un gran buit que es va omplir d'aigua salina provinent de l'oceà el Pacífic i Antàrtic.

L'Atlàntic va començar a formar-se fa uns 150 milions d'anys, quan l'antic supercontinent denominat Pangea es va fragmentar, donant lloc a la formació de grans mars entre les plaques continentals que s'allunyaven entre si, separades les dorsals oceàniques.

Finalment i després de la separació completa d'Amèrica de l'Antic Continent va quedar format un oceà d'aproximadament 80 milions de km².

El fons oceànic

Batimetria de l'Oceà Atlàntic

La principal característica de la topografia del fons (batimetria) de l'Atlàntic és una gran serralada submarina anomenada Dorsal Atlàntica Central. S'estén des d'Islàndia al nord fins aproximadament 58 ° de latitud sud, assolint una amplada màxima de 1.600 km, aproximadament. La profunditat de l'aigua sobre la serralada és inferior a 2700 m a molts llocs, i alguns pics sobresurten de l'aigua, formant illes. L'Atlàntic Sud també té una serralada addicional, la Serralada Walvis .

La Dorsal Atlàntica Central separa l'Oceà Atlàntic en dos grans conques, de profunditats entre els 3.660 i 5.485 m de mitjana. Hi ha serralades transversals entre els continents i la Dorsal Atlàntica Central que divideixen el sòl oceànic en nombroses conques.

El fons oceànic es creu que és, en general, bastant pla, tot i que hi ha força muntanyes submarines, a mes de rases i fosses de gran profunditat. La Fossa de Puerto Rico, a l'Atlàntic Nord, és la més profunda. A l'Atlàntic Sud, la Fossa de les Sandwich Sud arriba a una profunditat de 8,428 m. Una tercera fossa, la Fossa Romanx, està situada a prop de l'equador i té 7,760 m. Les plataformes als marges continentals constitueixen al voltant de l'11% del fons. A més, existeix un cert nombre de canals profunds que tallen les plataformes.

Els sediments oceànics estan composats de materials terrigens, pelàgics, i autigènics. Els dipòsits terrigens consisteixen en sorra, fang, i partícules rocoses formades per erosió, desgast, i activitat volcànica a la terra i transportada després al mar. Aquests materials es troben abundosament a les plataformes continentals i són més gruixuts davant de les desembocadures dels grans rius o de costes desèrtiques. Els dipòsits pelàgics, contenen restes d'organismes que es van enfonsar al sòl oceànic, inclouen argil·les vermelles i Globigerina, entre altres. Cobreixen la majoria del sòl marí i varien en gruix de 60 m a 3.300 m, són més gruixuts a les zones de convergència i d'aflorament de l'aigua. Els materials autigènics consisteixen en materials com nòduls de manganès. Tenen lloc on hi ha poca sedimentació o bé on els corrents graduen els dipòsits.

Clima

Corrents termohalinas. L'Oceà Atlàntic és un important agent regulador de la temperatura, a l'enviar calor des dels tròpics a les zones temperades.

El clima de l'Oceà Atlàntic i les seves terres adjacents està influenciat per les temperatures de les aigües superficials i els corrents d'aigua, a més dels vents. Degut a la gran capacitat dels oceans de retenir la calor, els climes marítims són moderats i sense variacions estacionals extremes. La precipitació es pot aproximar de les dades meteorològiques costaneres i la temperatura de l'aire de la de l'aigua.

Els oceans són la font més important d'humitat ambiental (que s'obté per evaporació). Les zones climàtiques varien amb la latitud; les zones més càlides s'estenen a través de l'Atlàntic i al nord de l'equador. Les zones més fredes estan a les latituds altes, i corresponen a àrees cobertes de gel marí. Els corrents oceànics contribueixen al control climàtic transportant aigües càlides i fredes a altres regions. Les terres adjacents estan afectades pels vents que són refredats o escalfats quan bufen sobre aquestes corrents. El corrent del Golf, per exemple, escalfa l'atmosfera de les Illes Britàniques i el nord-oest d'Europa, i els corrents d'aigua freda provoquen la boira persistent a la costa nord-est de Canada (els Grans Bancs) i la zona nord-oest d'Àfrica. En general, els vents tendeixen a transportar humitat i escalfen o refreden l'aire a totes les terres.

Els huracans es desenvolupen al sud de l'Atlàntic nord. Els ciclons tropicals o huracans es desenvolupen mar endins a la costa d'Àfrica, a prop de Cap Verd i es mouen a l'oest cap al Mar del Carib; els huracans poden tenir lloc de maig a desembre, però són més freqüents d'agost a novembre. Les tempestes són comuns a l'Atlàntic Nord als hiverns, fent les travesses més difícils i perilloses.

Història i economia

L'oceà Atlàntic sembla ser el més jove dels oceans del món. L'evidència indica que no existia fa 100 milions d'anys, quan el supercontinent ancestral que existia, Pangea, es va trencar per la formació del sòl oceànic. L'Atlàntic ha estat explorat extensivament des dels primers assentaments humans a les seves costes. Els víkings, els portuguesos i Cristòfor Colom van ser els més famosos exploradors. Després de Colom, l'exploració europea es va accelerar ràpidament, i moltes rutes de comerç noves es van establir. Com a resultat, l'Atlàntic va ser (i encara és) la principal artèria entre Europa i Amèrica (el vell món i el nou). Nombroses exploracions científiques s'han dut a terme, incloent l'expedició alemanya Meteor, la de la Universitat de Columbia, i les oficines hidrogràfiques de diferents armades.

L'oceà també ha contribuït significativament al desenvolupament econòmic dels països que el voregen. A més de ser una via de transport, l'Atlàntic ofereix dipòsits de petroli abundants a les roques sedimentàries de la plataforma continental i els recursos pescaters més rics del món, especialment a les aigües sobre les plataformes. Les àrees més productives són els Grans Bancs de Terranova, la plataforma continental a Nova Escòcia, el Banc de Georges a Cape Cod, els Bancs de Bahames, les aigües al voltant d'Islàndia, el mar d'Irlanda, el mar del Nord i els Bancs de les Malvines. També s'han pescat anguiles, llagostes i balenes en grans quantitats. Tots aquests factors, donen a l'Atlàntic un gran valor comercial. Degut a les amenaces que suposen els abocaments de petroli i hidrocarburs, plàstics, i la incineració de residus tòxics al mar, existeixen diversos tractats internacionals per a reduir algunes formes de contaminació.

Terreny

La superfície del mar està coberta de gel al mar de Labrador, i l'estret de Dinamarca, i el Mar Bàltic d'octubre a juny.

Recursos Naturals

Jaciments de petroli i gas, pesca, mamífers marins (foques i balenes), agregats de sorra i grava, nòduls polimetàl·lics, pedres precioses.

Perills Naturals

Els icebergs són comuns a l'estret de Davis, el de Dinamarca, i l'Atlàntic nord-oest de febrer a agost i s'han observat algun cop fins i tot a les Bermudes i les illes Madeira; els vaixells estan exposats a gelades en la superestructura d'octubre a maig; la boira persistent pot ser un perill de maig a setembre; hi ha huracans de maig a desembre).

Temes mediambientals actuals

Algunes espècies marines en perill inclouen els manatins, les foques, lleons marins, tortugues, i balenes; la pesca d'arrossegament està provocant la desaparició dels bancs de peixos. Les aigües residuals que s'escampen des de la costa est dels EUA, el sud del Brasil, i l'est de l'Argentina; contaminació per hidrocarburs al Mar Carib, el Golf de Mexic, Veneçuela, el Mediterrani, i el mar del Nord; hi ha contaminació industrial al Bàltic, al mar del Nord, i al Mediterrani.

Notes de geografia

Els estrets més importants són els Dardanels, l'Estret de Gibraltar, l'accés al Panamà i de Suez; estrets estratègics inclouen el de Dover, els Estrets de Florida, el Pas Mona entre Puerto Rico i la República Dominicana, Oresund entre Dinamarca i Suècia i el Pas Windward; l'equador divideix l'oceà Atlàntic en el Nord i el Sud. Durant la Guerra Freda la zona entre Groenlàndia-Islàndia-UK (Regne Unit), anomenada (GIUK) era una zona amb un gran interès estratègic i de fricció entre forces aeronavals de l'OTAN i de la Unió Soviètica.

Annexos geogràfics

Països amb costes a l'Atlàntic

Àfrica

Països costaners directes:

• Sud-àfrica
• Angola
• Benín
• Camerun
• Cap Verd
• Costa d'Ivori
• Gabon
• Gàmbia
• Ghana
• Guinea
• Guinea-Bissau
• Guinea Equatorial
• Libèria
• Marroc
• Mauritània
• Namíbia
• Nigèria
• Sàhara Occidental
• República del Congo
• República Democràtica del Congo
• São Tomé i Príncipe
• Senegal
• Sierra Leone
• Togo

Via mar Mediterrani

• Algèria
• Egipte
• Líbia
• Marroc
• Tunísia

Amèrica

Països costaners directes:

• Argentina
• Antigua i Barbuda
• Bahames
• Barbados
• Brasil
• Canadà
• Xile
• Cuba
• Dominica
• Estats Units
• Grenada
• Guyana
• Haití
• República Dominicana
• Saint Kitts i Nevis
• Saint Lucia
• Saint Vincent i les Grenadines
• Surinam
• Trinitat i Tobago
• Uruguai
• Veneçuela

Via mar del Carib:

• Belize
• Colòmbia
• Costa Rica
• Guatemala
• Hondures
• Jamaica
• Mèxic
• Nicaragua
• Panamà

Àsia

Via mar Mediterrani:

• Xipre
• Israel
• Líban
• Síria
• Turquia

Europa

Països costaners directes:

• Espanya
• França
• Islàndia
• Noruega
• Portugal
• Irlanda
• Regne Unit

Via mar del Nord i Bàltic:

• Alemanya
• Bèlgica
• Estònia
• Finlàndia
• França
• Letònia
• Lituània
• Països Baixos
• Polònia
• Rússia
• Suècia

Via mar Mediterrani:

• Albània
• Bòsnia i Hercegovina
• Xipre
• Croàcia
• Espanya
• França
• Grècia
• Itàlia
• Malta
• Mònaco
• Montenegro
• Regne Unit
• Eslovènia
• Turquia

Via mar Negre:

• Bulgària
• Geòrgia
• Romania
• Rússia
• Ucraïna

Golfs

• Golf de Biscaia
• Golf de Veneçuela
• Golf dels Mosquitos
• Golf de Urabà
• Golf de Cadis
• Golf de Mèxic
• Golf de Guinea
• Golf de Darien
• Golf de Morrosquillo
• Golf d'Hondures
• Golf de Gonâve

Illes

• Antilles
• San Andrés y Providencia,(Colòmbia)
• Illa Ascensión
• Açores
• Bermudes
• Bouvet
• Illes Britàniques
• Illes Canàries
• Cap Verd
• Cozumel,(Mèxic)
• Illa de Los Estados
• Fernando de Noronha
• Illes Fèroe
• Geòrgies del Sud
• Grenlàndia
• Islàndia
• Jan Mayen
• Madeira
• Illes Malvines
• Nova Escòcia
• Nou Brunswick
• Illa del Príncep Eduard
• Rockall
• Santa Helena
• Saint Pierre i Miquelon
• São Pedro e São Paulo
• Illa de Santa Caterina
• São Tomé i Príncipe
• Svalbard
• Terranova
• Terra del Foc
• Trinidad y Martín Vaz
• Tristan da Cunha
• Illa Gough
• Illes Selvagens
• Annobón
• Bioko
• Illa Margarita
• Dependències Federals Veneçolanes

Ports

• Anvers (Bèlgica)
• Buenos Aires (Argentina)
• Cadis (Andalusia)
• Casablanca (Marroc)
• Colón (Panamà)
• Copenhaguen (Dinamarca)
• Cork (Irlanda)
• Dakar (Senegal)
• Estocolm (Suècia)
• Gdansk (Polònia)
• Hamburg (Alemanya)
• Halifax (Canadà)
• Hèlsinki (Finlàndia)
• La Corunya (Galícia)
• Las Palmas (Canàries)
• Le Havre (França)
• Lisboa (Portugal)
• Liverpool (Regne Unit)
• Londres (Regne Unit)
• Montevideo (Uruguai)
• Mont-real (Canadà)
• Newport News (Estats Units)
• Nova Orleans (Estats Units)
• Nova York (Estats Units)
• Oslo (Noruega)
• Rio de Janeiro (Brasil)
• Rotterdam (Països Baixos)
• Sant Petersburg (Rússia)
• Southampton (Regne Unit)
• Vigo (Galícia)

Vegeu també

• Dorsal Aegir.
• Cristòfol Colom
• Charles Lindbergh
• Américo Vespucio

Els cinc oceans
Antàrtic	Àrtic	Atlàntic	Índic	Pacífic