Corrent del Golf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa del corrent del Golf

El corrent del Golf és un corrent oceànic que duu aigua càlida des del Carib fins a les costes d'Europa Occidental a través de l'Atlàntic Nord. El nom prové del Golf de Mèxic, l'àrea aproximada on el corrent s'origina. A l’alçada de les coordenades 40º Nord i 30º Oest aquest corrent es divideix en dos, la part nord travessa el nord d’Europa i la part sud discorre per l’oest d’Àfrica.

Taula de continguts

Història [modifica]

Mapa del corrent del Golf fet per Benjamin Franklin

El descobriment europeu del corrent del Golf data de l’any 1513 per l’expedició militar de Juan Ponce de León, des d’aleshores es va usar aquest corrent per impulsar els vaixells de vela des del Carib a Espanya.[1] L’existència del corrent també era coneguda per Peter Martyr d'Anghiera, i de Sir Humphrey Gilbert.[2]

Benjamin Franklin es va interessar pels seus patrons de circulació relacionat amb el trànsit comercial de vaixells,[3] i va cartografiar i publicar el corrent l’any 1770 però el seu treball va ser pràcticament ignorat.[4]

Propietats [modifica]

És un corrent intensificat cap l’oest i conduït principalment per la força del vent.[5] El fet de fins a quin punt contribueix que Europa occidental tingui un clima, sobretot hivernal, més càlid que l’Est d’Amèrica del nord és motiu de debat científic.[6]

Formació i comportament [modifica]

Evolució del Corrent del golf a l’oest d’Irlanda on continua com el Corrent Nord-Atlàntic

Un riu d’aigua càlida (el Corrent Atlàntic Nord-Equatorial) flueix cap l’oest des de la costa del Nord d’Àfrica. Quan aquest corrent interacciona amb la costa nord-est d’Amèrica del Sud , el corrent es divideix en dues branques. Una branca passa dins del Mar Carib i la ssegona branca, el Corrent de les Antilles, flueix al nord i l’est de les illes del Carib.[7] Aquestes dues branques es tornen a reunir als Estrets de Florida (Straits of Florida), com es veu en el mapa.

Els alisis bufen cap l’est en els tròpics,[8] i els vents de l’oest bufen cap l’est en les latituds mitjanes.[9] Aquest patró de vent estressen físicament l’oceà subtropical .[10] I el transport Sverdrup resultant va cap l’equador[11] El corrent de Labrador augmenta l’efecte de fricció.[12] Aquest procés en conjunt es coneix com intensificació a l’oest i fa que el límit oest sigui més foort que el límit est[13]

Com a conseqüència el Corrent del golf és un corrent fort que transporta uns 30 milions de metres cúbics d’aigua per segon (30 sverdrups) al seu pas per Florida Straits. Quan passa pel sud de l’illa de Terranova la taxa s’incrementa a 150 milions de metres cúbics per segon.[14] Per comparació tots els rius que vessen a l’oceà Atlàntic transporten només 0,6 milions de metres cúbics per segon. Tanmateix és un corrent més feble que el Corrent Circumpolar Antàrtic.[15]

El corrent del Golf fa típicament 100 km d’amplada i de 800 a 1.200 m de fondària. La velocitat d’aquest corrent és major a la superfície, amb el màxim típic de 2,5 metres per hora.[16]

Influència en el clima [modifica]

Hom creu que gràcies al Corrent del Golf Europa gaudeix d'un clima molt més càlid del que a priori li tocaria per la latitud en què està situada, especialment a l'hivern. Així, les costes de les Illes Britàniques, Escandinàvia o el Benelux es veuen no només alliberades del glaç sinó que tenen les gelades com un fenomen excepcional, essent-hi la forma normal de precipitació la pluja.

Per comparar-ho amb altres continents, Barcelona està a la mateixa latitud que Nova York, on la neu hi és un fenomen freqüent a l'hivern, amb una mitjana mensual de temperatura de només +0,5 al gener (Barcelona: +9).

Les ciutat del Quebec, a una latitud equivalent a la de París, coneix més de 4 mesos d'intensa gelada, amb una mitjana de –11,5 graus al gener. Una mica més amunt, al voltant dels 50 graus de latitud nord, la presencia de ciutats és ja gairebé inexistent tant a Amèrica del Nord com a l'Extrem Orient, mentre que moltes de les capitals europees hi són localitzades sense patir gaire problemes per raons del clima (Londres, Brussel·les, Amsterdam,Berlín, Praga,...).

Finalment, al voltant dels 60 graus, que correspon a la latitud de les capitals escandinaves, amb prou feines hi ha poblaments importants als altres continents.

Ni Islàndia ni les illes Fèroe, malgrat estar als confins del cercle polar àrtic, no coneixen un clima especialment fred a l'hivern, si bé l'estiu no hi és massa més càlid. El corrent del golf els proporciona climes humits, ventosos i amb poca oscil·lació tèrmica.

A l'Hemisferi Sud, Buenos Aires i Montevideo, les capitals més meridionals d'Amèrica del Sud gaudeixen d'un règim tèrmic sensiblement semblant al de Barcelona tot i estar situades 7 graus de latitud més a prop de l'Equador: a 34 graus, que en el nostre cas correspondria ja a Àfrica. Anàlogament, Wellington, capital de Nova Zelanda, té una mitjana anual que no arriba a 13 graus, tot i estar situada a la mateixa latitud de Barcelona.

Vegeu també [modifica]

Referències [modifica]

  1. ↑ Fernandez-Armesto, Felipe. Pathfinders: A Global History of Exploration. W.W. Norton & Company, 2006, p. 194. ISBN 0-393-06259-7. 
  2. ↑ Source: Explanations and Sailing Directions to Accompany the Wind and Current Charts, 1853, p.53, by Matthew Fontaine Maury
  3. ↑ Tuchman, Barbara W. The First Salute: A View of the American Revolution New York: Ballantine Books, 1988. pp.221-222
  4. ↑ Isserman, Maurice. «Ben Franklin and the Gulf Stream». Study of place. TERC, 2002. [Consulta: 15 July 2010].
  5. ↑ Wunsch, Carl. «What Is the Thermohaline Circulation?». Science, 298, 5596, November 8, 2002, p. 1179–1181. DOI: 10.1126/science.1079329. PMID: 12424356. (vegeu també Rahmstorf.)
  6. ↑ Seager, Richard. «The Source of Europe's Mild Climate». American Scientist Online, July–August, 2006 [Consulta: 23 setembre 2008].
  7. ↑ Elizabeth Rowe, Arthur J. Mariano, Edward H. Ryan. «The Antilles Current». Cooperative Institute for Marine and Atmospheric Studies. [Consulta: 2009-01-06].
  8. ↑ Glossary of Meteorology. «trade winds». Glossary of Meteorology. American Meteorological Society, 2009. [Consulta: 2008-09-08].
  9. ↑ Glossary of Meteorology (2009). Westerlies. American Meteorological Society. Retrieved on 2009-04-15.
  10. ↑ Matthias Tomczak and J. Stuart Godfrey (2001). Regional Oceanography: an Introduction. Matthias Tomczak, pp. 42. ISBN 81-7035-306-8. Retrieved on 2009-05-06.
  11. ↑ Earthguide (2007). Lesson 6: Unraveling the Gulf Stream Puzzle - On a Warm Current Running North. University of California at San Diego. Retrieved on 2009-05-06.
  12. ↑ Angela Colling (2001). Ocean circulation. Butterworth-Heinemann, pp. 96. Retrieved on 2009-05-07.
  13. ↑ National Environmental Satellite, Data, and Information Service (2009). Investigating the Gulf Stream. North Carolina State University. Retrieved on 2009-05-06.
  14. ↑ Joanna Gyory, Arthur J. Mariano, Edward H. Ryan. «The Gulf Stream». Cooperative Institute for Marine and Atmospheric Studies. [Consulta: 2009-01-06].
  15. ↑ Ryan Smith, Melicie Desflots, Sean White, Arthur J. Mariano, Edward H. Ryan. «The Antarctic CP Current». Cooperative Institute for Marine and Atmospheric Studies. [Consulta: 2009-01-06].
  16. ↑ Phillips, Pamela. «The Gulf Stream». USNA/Johns Hopkins. [Consulta: 2007-08-02].

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corrent del Golf


Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Corrent_del_Golf&oldid=11712720»