Amsterdam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Amsterdam (desambiguació)».
Amsterdam
Bandera d'Amsterdam Escut d'Amsterdam
(En detall) (En detall)
Localització
Localització d'Amsterdam
Estat
• Província
Països Baixos Països Baixos
Holanda Septentrional Holanda Septentrional
Superfície 219 km²
Altitud 2 msnm
Població (2009)
  • Densitat
758.198 hab.
3.462,09 hab/km²
Coordenades 52° 22′ 23″ N, 4° 53′ 32″ E / 52.37306°N,4.89222°E / 52.37306; 4.89222Coord.: 52° 22′ 23″ N, 4° 53′ 32″ E / 52.37306°N,4.89222°E / 52.37306; 4.89222
Dirigents:
• Batlle:

Eberhard van der Laan (PvdA)
Web

Amsterdam és la capital dels Països Baixos (si bé la seu del govern n'és la Haia). És a l'oest del país, uns 20 km a l'oest del Mar del Nord i a les ribes de l'IJ (antigament Zuiderzee; actualment, IJsselmeer). Administrativament, pertany a la província d'Holanda Septentrional.

Ara és la ciutat més gran del país i el centre cultural i financer. El 2005 la seva població era de 742.209 habitants, i la de l'àrea metropolitana d'1,5 milions. Juntament amb Rotterdam, Utrecht i la Haia és una de les ciutats més importants del Randstad, del qual constitueix el seu nucli nord.

Amsterdam té un encant particular a causa de les seves cases de maó altes i estretes i la seva xarxa de canals, pels que resulta agradable passejar. La inestabilitat del subsòl -causa del gradual enfonsament d'alguns edificis- exigeix que la majoria dels habitatges s'assentin sobre puntals de fusta. La gran manca d'habitatges moderns en el casc vell ha multiplicat el nombre d'habitatges flotants. Amsterdam deu la seva harmonia a l'edificació baixa i a l'absència de grans avingudes. Constitueix un autèntic paradís per a les bicicletes, que permeten al visitant descobrir la ciutat i els seus encants.

A la nit, a més de l'animació que ofereix el famós Barri Vermell (de Walletjes), la vida nocturna coneix el seu apogeu a les tavernes tradicionals, cafeteries elegants, locals de moda, bars alternatius, discoteques i sales de festes. Amsterdam és una ciutat que destaca per la seva tolerància i dinamisme. Com en qualsevol lloc dels Països Baixos, és possible adquirir bossetes de cànnabis en els coffeeshops, locals legalment reconeguts per a la venda de drogues toves.

Amsterdam és alhora port internacional, caracteritzat per una intensa activitat comercial, i una espècie de Venècia del Nord, amb manifestacions culturals variades: grans exposicions, abundants galeries d'art, concerts de la famosa orquestra de l'auditori (Concertgebouw), espectacles teatrals i concerts en el conegut Holland Festival, llocs com el moll Prinsengracht, on s'organitza el concert d'estiu davant de l'hotel Pulitzer, i l'Uitmarkt, on s'inicia la nova temporada teatral.

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat va ser fundada a finals del segle XII com un petit poble de pescadors a la vora del riu Amstel, on es féu una petita presa o resclosa (dam en neerlandès). Les primeres notícies de l'existència de la ciutat daten tan sols de 1275, quan el comte Florenci V d'Holanda concedeix un privilegi comercial al poble de pescadors d'arengs que vivia sobre el terreny format per un dic (dam) a la desembocadura de l'Amstel. Amsterdam es desenvolupa a partir d'aquest nucli històric. Cap a 1300 aconsegueix la categoria de ciutat i el 1317 Guillem III l'annexiona al comtat d'Holanda. El 1345 té lloc el miracle eucarístic -una hòstia consagrada que el foc no aconsegueix consumir- i Amsterdam es converteix en un important centre de peregrinació. El 1428, el comtat d'Holanda, que incloïa Amsterdam, passa a mans de Felip III el Bo, duc de Borgonya. El 1489, Maximilià, vidu de Maria de Borgonya, filla de Carles el Temerari, accedeix a què l'escut de la ciutat integri la corona imperial.

Els primers habitants van adquirir un talent per al comerç i a partir del segle XIV es va desplegar el comerç amb les ciutats hanseàtiques.

Dibuix d'Amsterdam del 1538

Al segle XVI va començar la Guerra dels Vuitanta Anys per la independència del Regne de Castella. Tot i trobar-se originalment del bàndol espanyol, la ciutat va canviar de bàndol l'any 1578. Com a resultat va ser instaurada la llibertat de culte, un moviment molt progressista per a la seva època. Les guerres de religió cremaven en tota Europa i molta gent buscava un refugi de les acusacions religioses. Moltes famílies adinerades jueves d'Espanya i Portugal, mercaders reeixits d'Anvers i hugonots de França van buscar refugi a la ciutat holandesa.

El segle XVII va ser l'edat daurada. En arribar a Amèrica del Nord, Indonèsia, el Brasil i Àfrica, les embarcacions d'Amsterdam van contribuir a construir un imponent imperi comercial i polític. La ciutat es va expandir al voltant dels seus canals i esdevenir un centre internacional de finances. El famós pintor Rembrandt hi va viure durant aquesta època. El port es tornà el més important del món.

Plaça de Dam a finals del segle XVII

Els segles XVIII i XIX van donar fi a la seva prosperitat. Les guerres contra Anglaterra i França arran de la guerra francoholandesa van produir moltes baixes. A finals del segle XIX la revolució industrial va arribar a Amsterdam. Es van construir viaductes cap al mar i al riu Rin, la qual cosa va millorar la seva comunicació amb la resta d'Europa i del món. Amsterdam va obtenir un nou impuls, però mai va tornar a arribar a la seva magnificència anterior.

La Primera Guerra Mundial no la va afectar gaire, ja que els Països Baixos es van mantenir neutrals, encara que el comerç i la indústria van ser colpejades. Durant la Segona Guerra Mundial, tropes alemanyes van ocupar la ciutat el 15 de maig de 1940. Prop de 100.000 persones jueves van ser exiliades, de manera que la seva població jueva gairebé va ser eliminada per complet.

Prèviament a la guerra, Amsterdam va ser el centre mundial del comerç de diamants. Com que hi havia molts negocis d'empresaris jueus, aquesta activitat va desaparèixer gairebé completament després de la guerra. Continua sent un centre important del comerç de diamants, però Anvers a Bèlgica n'és l'actual capital mundial.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

Al principi del segle XIII els habitants de les zones baixes costaneres entre Alemanya i França van construir un dic a través del riu Amstel. La ciutat situada a l'emplaçament es va anomenar Amstlerdamme o dic de Amstel, posteriorment es va escurçar a Amsterdam. Encara avui en dia A'dam és utilitzat per nomenar la ciutat per certs neerlandesos.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1300 1400 1500 1600 1675 1796 1810 1850 1879 1900 1930 2006
1.000 3.000 15.000 54.000 206.000 200.600 180.000 224.000 317.000 523.577 757.000 742.981
Fonts: 1300,[1] 1400 a 1600,[2] 1675 a 1796,[3] 1810 i 1930,[4] 1850 a 1879,[5] 1900,[6] 2006[7]

Clima[modifica | modifica el codi]

Amsterdam té un clima temperat fred, molt influenciat per la seva proximitat amb el Mar del Nord a l'oest, amb vents del nord-oest dominants. Les temperatures a l'hivern són suaus, amb poques vegades per sota els 0 °C. Pot gebrar durant èpoques de vent de l'est o del nord-oest, perquè Amsterdam està envoltat a tres bandes per grans cossos d'aigua, i també rep l'efecte de l'illa de calor; les nits rarament baixen per sota els -5 °C, mentre que a Hilversum, situat a 25 quilòmetres al sud-est d'Amsterdam, podria arribar a -12 °C. Els estius són moderadament càlids i rarament calorosos. La mitjana diària de màximes de temperatura durant l'agost és de 22 °C, i en mitjana només se superen els 30 °C 3 dies l'any. Els dies amb precipitacions significatives són freqüents: 175 de mitjana al llarg de l'any. No obstant això, la mitjana anual de precipitacions és de menys de 760 mm. La majoria d'aquestes precipitacions és en forma de plovisqueig llarg o pluja suau, amb dies nuvolosos i humits freqüents durant els mesos més freds, des de l'octubre fins al març. Només algun temporal de vent procedent d'Europa provoca de tant en tant força pluja en un curt període de temps, fent que se l'hagi de bombar cap a llocs més elevats o cap als mars del voltant de la ciutat.

Nuvola apps kweather.svg Temperatures i precipitacions mitjanes de Amsterdam Weather-rain-thunderstorm.svg
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana més altes °C (°F) 5.4
(42)
6.0
(43)
9.2
(49)
12.4
(54)
17.1
(63)
19.2
(67)
21.4
(71)
21.8
(71)
18.4
(65)
14.1
(57)
9.2
(49)
6.2
(43)
12,3
(54)
Mitjana més baixes °C (°F) 0.5
(33)
0.2
(32)
2.4
(36)
4.0
(39)
7.8
(46)
10.4
(51)
12.5
(55)
12.3
(54)
10.2
(50)
7.0
(45)
3.9
(39)
1.9
(35)
6,1
(43)
Precipitació mm (inches) 62.1
(2.44)
43.4
(1.71)
58.9
(2.32)
41.0
(1.61)
48.3
(1.9)
67.5
(2.66)
65.8
(2.59)
61.4
(2.42)
82.1
(3.23)
85.1
(3.35)
89.0
(3.5)
74.9
(2.95)
779,5
(30,69)
Mitjana dies amb precipitació 17 13 18 14 14 14 13 13 16 17 19 18 186
Font: World Weather Information Service[8] 2008-01-06

Paisatge urbà i l'arquitectura[modifica | modifica el codi]

Canals d'Amsterdam.

A vista d'ocell la ciutat d'Amsterdam se situa al sud de l'estació de trens de Amsterdam Centraal. El Damrak és el carrer principal i condueix al carrer Rokin. La zona més antiga de la ciutat és coneguda com de Wallen (els molls, això no es refereix a les antigues muralles de la ciutat, la paraula holandesa per mur que és "muur»). Es troba a l'est de Damrak i conté la ciutat del famós barri vermell. Al sud de Wallen hi ha l'antic barri jueu de Waterlooplein. Al segle XII una faixa de canals concèntrics, coneguda com la Grachtengordel abraça el cor de la ciutat on les cases tenen teulades interessants. Més enllà de la Grachtengordel hi ha les zones que abans eran de la classe obrera i de Pijp Jordaan. El Museumplein de la ciutat amb els principals museus, el Vondelpark, un parc segle XIX el nom de l'escriptor holandès Joost van den Vondel, Plantage i el veïnat, amb el zoo, també es troben fora de la Grachtengordel.

Diverses parts de la ciutat i la zona urbana circumdant són pòlders. Això pot ser reconegut pel sufix-meer el que significa llac, com en Aalsmeer, Bijlmermeer, Haarlemmermeer, i Watergraafsmeer

Amsterdam té un dels centres històrics més grans d'Europa amb edificis principalment del segle XVII. La ciutat antiga va ser bastida amb una sèrie de canals semicirculars.

Canals[modifica | modifica el codi]

Amsterdam a vista d'ocell

El sistema de canals d'Amsterdam és el resultat de la planificació conscient de la ciutat. A principis del segle XVII, quan la immigració es troba en el moment més important, es desenvolupa un pla basat en quatre semicercles concèntrics de canals que surten amb els seus extrems a la badia IJ. Conegut com el Grachtengordel tres dels canals són en la seva majoria per al desenvolupament residencial: el Herengracht (Cavaller del Canal), Keizersgracht (Canal de l'Emperador), i Prinsengracht (Canal del Príncep). El quart canal i ultraperifèric, el Singelgracht (no confondre amb l'antic Singel), serveix per la defensa i la gestió de l'aigua. Les defenses són en forma d'un fossat de terra i dics, amb portes en els punts de trànsit, però sense superestructures de maçoneria. A més, el pla preveu: (1) La interconnexió dels canals al llarg dels radis, (2) la creació d'un conjunt de canals paral·lels al barri Jordaan, principalment amb fins de transport, (3) la conversió de la Singel d'una estructura de defensa a una zona residencial i comercial; (4) la construcció de més de cent ponts.

La construcció va començar el 1613 i va procedir d'oest a est, a través de l'amplitud de la disposició, com un gegantesc eixugaparabrises com diu l'historiador Geert Mak - i no des del centre cap a fora, com un mite popular que hi ha. La construcció de canals en el sector meridional es va completar el 1656. Posteriorment, la construcció d'edificis residencials va executar-se lentament. La part oriental del canal, amb un pla concèntric, que abasta la zona compresa entre el riu Amstel i la badia d'IJ, mai ha estat aplicada. En els següents segles, la terra s'utilitzà per als parcs, les llars d'avis, teatres, altres centres públics, i cursos d'aigua sense molta planificació.

Al llarg dels anys, diversos canals s'han omplert, convertint-se en carrers o places, com la Nieuwezijds Voorburgwal i Spui.

L'àrea dels canals concèntrics del segle XVII compresa a l'interior del Singelgracht ha estat considerada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2010.

Grachtengordel[modifica | modifica el codi]

Keizersgracht

A Amsterdam se l'ha nomenat ciutat d'arquitectura educada, ja que el seu encant rau més en els petits detalls que en els grans efectes. A partir del segle XV, les lleis urbanístiques, la mida dels solars i la inestabilitat del terra van dictar que les façanes fossin de mida uniforme i es construïssin de maó o gres, amb grans finestres per reduir el pes. Els amos de les cases van personalitzar els edificis mitjançant cornises i hastials decoratius, entrades ornamentades i gran varietat de formes a les finestres.

A principis del segle XVII començà la construcció del Grachtengordel (cinturó de canals), i la zona pantanosa que quedà més enllà dels canals, posteriorment anomenada Jordaan, fou habilitada per als treballadors, les fàbriques dels quals havien d'instal·lar-se fora del centre. Els immigrants perseguits per les seves creences religioses també s'instal·laren aquí. Els grans canals varen seguir creixent, al mateix temps que les classes burgeses compraven terrenys al llarg de les noves extensions del Herengracht, el Keizersgracht i el Prinsengracht.

Corba Daurada[modifica | modifica el codi]

En la dècada de 1660, la classe alta va construir les seves cases en el tram conegut com a “Corba Daurada”. Molts d'aquests edificis pertanyen ara a diferents institucions. El tram del canal Herengracht entre Leidenstraat i Vijzelstraat va rebre aquest nom a causa de la riquesa dels constructors navals i comerciants que hi vivien. La majoria de les mansions d'aquest tram estan revestides de gres importat, més car que el maó. Un bon exemple és la del núm. 412, projectada per Philips Vingboons el 1664. L'arquitecte es va encarregar també dels dissenys de la Witte Huis, a Herengracht 168, i del Bijbels Museum, a Herengracht 366. La construcció va continuar fins a entrat el segle XVIII, amb predomini de l'estil Lluís XIV. La casa del núm. 475, amb les seves finestres ornamentades, és típica d'aquesta moda. Erigida el 1730, està considerada la joia de les cases del canal. La façana apareix adornada amb dues escultures femenines sobre la porta principal.

Jordaan[modifica | modifica el codi]

A l'oest del Grachtengordel, el Jordaan encara conserva una xarxa de carrers estrets plens d'encant i de deliciosos canals. Entre les cases obreres del segle XVII hi ha moltes botigues curioses mereixedores d'una visita, on es venen tot tipus d'articles, a més de cafès i bars amb terrasses a l'estiu. En passejar pel Grachtengordel es poden veure algunes de les cases de canal més elegants de la ciutat, entre elles la Casa Bartolotti.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Casa d'Anne Frank[modifica | modifica el codi]

Article principal: Casa d'Anne Frank

La Casa d'Anne Frank és un destí turístic molt popular. El 6 de juliol de 1942, la família Frank, d'origen jueu, es va mudar de Merwedeplein a l'annex posterior de la casa de Prinsengracht 263 fugint de la persecució nazi. Anna, la seva mare Edith, el seu pare Otto i la seva germana més gran Margot van viure aquí junt amb la família Van Pels i el dentista Fritz Pfeffer. El 4 d'agost de 1944 va irrompre a l'àtic la Gestapo i va detenir i va enviar a camps de concentració als que s'hi ocultaven.

Otto Frank va tornar a Amsterdam el 1945 per descobrir que tota la seva família havia mort; la seva esposa Edíth, a Auschwitz i les seves filles, Anna i Margot, a Bergen-Belsen. Miep Gies, col·laboradora de la família, conservava el diari d'Anna. Publicat per primera vegada el 1947, ha estat traduït a 55 idiomes i se n'han venut uns 20 milions d'exemplars. Molts consideren Anna un símbol dels sis milions de jueus exterminats pels nazis a la II Guerra Mundial. El diari és un emotiu retrat del desenvolupament d'una nena en temps d'opressió.

Barri dels museus[modifica | modifica el codi]

Article principal: Museumplein

La verda extensió de Museumplein estava travessada per un freqüentat carrer conegut localment com l'autovia més curta d'Europa. No obstant això, les exhaustives obres executades entre 1996 i 1999 l'han transformat en un parc majestuós, en el qual s'hi aixequen els principals centres culturals d'Amsterdam. El barri és un dels més pròspers de la ciutat, amb amples avingudes recorregudes de mansions. Els aparadors de les luxoses botigues que omplen les exclusives PC Hoofstraat i Van Baerlestraar o els polidors de diamants treballant a Coster Diamonds són altres atractius de la zona.

Altres parts de la ciutat[modifica | modifica el codi]

La gran arquitectura i la bona planificació urbanística no estan confinades al centre d'Amsterdam. Hi ha zones de Nieuw Zuid (Nou Sud) que evidencien la imaginació dels innovadors arquitectes de l'escola d'Amsterdam. En el complex d'habitatges De Dageraad i als carrers dels voltants del barri Olímpic hi ha molts edificis d'interès. La zona de Plantage va ser un parc situat fora de les muralles d'Arnsterdam, on els ciutadans passaven el seu temps lliure al segle XVII. Cap a 1848 es va convertir en un dels primers barris residencials d'Amsterdam. Els carrers poblats d'arbres dels voltants d'Artis i Hortus Botanicus són populars per viure-hi. Des del Werf't Krornhout, en el passat una drassana, s'obtenen vistes del molí De Gooyer, un dels pocs que es conserven. La col·lecció naval del Scheepvaart Museum s'allotja en un antic magatzem naval. NEMO, un centre educatiu científic, queda a molt a prop. Des del centre s'accedeix en tramvia als parcs dels afores.

També la prestigiosa sala de concerts Concertgebouw és seu de la igualment famosa Orquestra Reial del Concertgebouw, que va fer el seu primer concert el 3 de novembre de 1888.

Hi ha nombrosos edificis, esglésies, places, ponts i d'altres, que mereixen una visita, de la mateixa manera els nombrosos esdeveniments que es realitzen durant tot l'any. Una data més que interessant per visitar la ciutat és el Dia del Rei, o Koningsdag, cada 30 d'abril. Aquell dia tots els habitants de la ciutat treuen a vendre al carrer tot tipus de coses, principalment objectes de la casa que ja no utilitzen. La ciutat es torna un mercat ambulant i una verdadera festa i els carrers estan abarrotats de gent vestida i disfressada amb el color de la casa reial, el taronja.

Transport[modifica | modifica el codi]

Aeroport de Schiphol

L'aeroport de Schiphol, situat al sud de l'aglomeració (20 minuts del centre de la ciutat amb tren), és el més gran dels Països Baixos, i el quart més gran d'Europa, on arriben 40 milions de passatgers per any.

El transport públic a Amsterdam consisteix principalment de línies de tramvia i autobús, operat per Gemeentelijk Vervoerbedrijf, Connexxion i Arriva. Actualment, existeixen 16 tipus linees de tramvia i una nova en construcció. En l'actualitat hi ha quatre línies de metro, amb una cinquena línia, la Nord/Sud en construcció.

Hi ha tres transbordadors gratuïts per portar els vianants i els ciclistes a través IJ a Amsterdam-Noord, i dos transbordadors de pagament que van d'oest a est al llarg del port. També hi ha taxis aquàtics, un autobús aquàtic, vaixells compartits, lloguer de vaixells elèctrics (Boaty) i creuers pels canals, que transporten persones al llarg dels canals d'Amsterdam.

Estació Central d'Amsterdam

Amsterdam disposa de nou estacions de la Nederlandse Spoorwegen (Ferrocarrils neerlandesos). Amb cinc parades interurbanes: Sloterdijk, Zuid, Amstel, Amsterdam Arena i Amsterdam Centraal. Les estacions de serveis locals són els següents: Lelylaan, la RAI, i Holendrecht Muiderpoort. Amsterdam Centraal internacional és també una estació de tren internacional. Des de l'estació hi ha serveis regulars a destinacions com Alemanya, Àustria, Bielorússia, Bèlgica, la República Txeca, Dinamarca, França, Alemanya, Hongria, Polònia, Rússia i Suïssa. Entre aquests trens són trens internacionals de la Nederlandse Spoorwegen i el Thalys (Amsterdam-París-Brussel·les-Colònia), CityNightLine i InterCityExpress.

Eurolines té autocars des d'Amsterdam a destinacions de tot Europa.

Transport privat[modifica | modifica el codi]

Bicicletes aparcades a Amsterdam.

Cotxe[modifica | modifica el codi]

El transport en cotxe és desincentivat pel govern local, amb iniciatives com Autodelen i Meerijden.nu, amb fortes despeses d'aparcament i un gran nombre de carrers tancats a la circulació dels cotxes al centre de la ciutat. La Ronda A10 que envolta la ciutat d'Amsterdam es connecta amb la xarxa nacional d'autopistes dels Països Baixos.

La bicicleta[modifica | modifica el codi]

Amsterdam és famosa per l'enorme quantitat de bicicletes i és el centre mundial de la cultura de la bicicleta. Gairebé tots els carrers principals tenen vies per a ciclistes, i es pot deixar la bicicleta en qualsevol lloc; a Amsterdam hi ha uns 700.000 ciclistes, més de 7 milions de bicicletes i 750.000 habitants. Cada any, al voltant de 80.000 són robades i 25.000 acaben en els canals de la ciutat. Al centre, conduir en cotxe és complicat, les tarifes d'aparcament són molt altes, i molts carrers són de vianants o per a ciclistes. L'autopista A10 és la gran artèria de Ámsterdam i connecta amb la A1, A2, A4 i la A8 per anar a qualsevol lloc del país.

Economia[modifica | modifica el codi]

Seu ING a Amsterdam

Amsterdam és la capital financera i de negocis dels Països Baixos. Amsterdam és actualment una de les millors ciutats europees on ubicar un negoci internacional. Ocupa el cinquè lloc en aquesta categoria i només és superada per Londres, París, Frankfurt i Barcelona. Moltes de les grans empreses i bancs neerlandesos tenen la seu a Amsterdam, entre ells ABN AMRO, Akzo Nobel, Heineken,ING, Ahold, TomTom, Grup Delta Lloyd i Philips. KPMG International la seu mundial es troba a la rodalia d'Amstelveen.

Encara que moltes segueixen sent petites oficines ubicades en els antics canals, les empreses estan cada vegada més fora del centre de la ciutat. El Zuidas (Català: Eix Sud) s'ha convertit en el nou centre financer i jurídic. Els cinc grans bufets d'advocats dels Països Baixos, una sèrie de filials de grans empreses consultores com Boston Consulting Group i Accenture, i el World Trade Center Amsterdam també es troben al Zuidas.

Hi ha altres tres petits distrites financers a Amsterdam. El primer és l'àrea que envolta l'estació de trens d'Amsterdam Sloterdijk, on diversos diaris com De Telegraaf tenen les seves oficines. Així mateix, l'empresa de transport públic municipal (Gemeentelijk Vervoersbedrijf) i les oficines tributàries dels Països Baixos (Belastingdienst) es troben allà. El segon districte financer és l'àrea que envolta Amsterdam Arena. La tercera és l'àrea que envolta l'estació de trens d'Amsterdam Amstel. L'edifici més alt d'Amsterdam, la Torre de Rembrandt, es troba allà, i és la seu de Philips.

La Borsa d'Amsterdam (AEX), en l'actualitat part d'Euronext, és la borsa de valors més antiga del món i és una de les borses més grans d'Europa. Està situada prop de la Plaça Dam, en el centre de la ciutat.

Cultura i entreteniment[modifica | modifica el codi]

Durant la darrera part del segle XVI l'Àmsterdam Rederijkerskamer (Cambra de Retòrica) va organitzar concursos entre les diferents Sales en la lectura de poesia i teatre. El 1638, Amsterdam, va obrir el seu primer teatre. El Ballet es va produir en aquest teatre tan aviat com el 1642. En el segle XVIII, el francès es va convertir en el teatre popular. L'ópera existeix a Amsterdam des de 1677, primer només òperes italianes i franceses, i en el segle XVIII l'òpera alemanya. En el segle XIX, la cultura popular es va centrar en l'àrea de Nes a Amsterdam (principalment vodevil i la música sala). El metrònom, un dels més importants avanços en la música clàssica europea, va ser inventat aquí el 1812 per Dietrich Nikolaus Winkel. Al final d'aquest segle es van construir, el Rijksmuseum i el Museu Gemeentelijk. El 1888, es va establir la Concertgebouworkest. En el segle XX va arribar el cinema, la ràdio i la televisió. Encara que la majoria d'estudis es troben a Hilversum i Aalsmeer, a Amsterdam, la influència de la programació és molt forta. Moltes persones que treballen en la indústria de la televisió viuen a Amsterdam. A més, la seu de SBS 6 es troba a Amsterdam.

Museus[modifica | modifica el codi]

Els museus més importants d'Amsterdam es troben en el het Museumplein (Plaça del Museu), situat al costat sud del Rijksmuseum. Va ser creat en l'últim quart del segle XIX en els terrenys de l'antiga Exposició Universal. La part nord de la plaça està envoltada pel gran Rijksmuseum. Enfront del Rijksmuseum a la plaça que és llarga, i rectangular. Això es transforma a l'hivern en una pista de gel. La part occidental de la plaça està envoltada pel Museu van Gogh, el Museu Stedelijk, House of Bols Cocktail & Genever Experience i Coster Diamonds. La frontera sud de la plaça hi ha el Museu de Van Baerlestraat, que és un important pas en aquesta part d'Amsterdam. El Concertgebouw es troba en aquest carrer de la plaça. A l'est de la plaça es troba un gran nombre de cases, una de les quals conté el consolat americà.Hi ha un aparcament se sota de la plaça, així com un supermercat. Het Museumplein està coberta gairebé en la seva totalitat amb una gespa, a excepció de la part nord de la plaça que està cobert de grava. L'aspecte actual de la plaça es va realitzar el 1999, quan la plaça va ser remodelada. La plaça en si és el lloc més destacat a Amsterdam pels festivals i concerts a l'aire lliure, especialment a l'estiu. Es van fer plans el 2008 per remodelar la plaça de nou, pel fet que molts habitants d'Amsterdam no estaven satisfet amb el seu aspecte actual.

El Rijksmuseum posseeix la major i més important col·lecció d'art clàssic holandès. Es va inaugurar el 1885. La seva col·lecció es compon de gairebé un milió d'objectes.L'artista més associat amb la ciutat és Rembrandt, on les seves obres i les dels seus alumnes, es mostren en el Rijksmuseum. L'obra mestra de Rembrandt, La ronda de nit és una de les principals obres d'art del museu. També hi ha pintures d'artistes com Van der Helst, Vermeer, Frans Hals, Ferdinand Bol, Albert Cuijp, Van Ruysdael i Paulus Potter. A més de pintures, la col·lecció consta d'una gran varietat d'arts decoratives. Això va des de la Ceràmica de Delft fins cases de nines gegants des del segle XVII. L'arquitecte de l'edifici gòtic renaixement PJH Cuypers. En l'actualitat, el museu s'ha ampliat, renovat i s'ha creat una nova entrada principal del museu.

Vincent van Gogh va viure a Amsterdam per un curt període de temps, de manera que hi ha un museu dedicat a les seves primeres obres. El museu està situat en un dels pocs edificis moderns en aquesta àrea d'Amsterdam. L'edifici va ser dissenyat per Gerrit Rietveld. En aquest edifici és on hi ha la col·lecció permanent. Un nou edifici s'ha afegit al museu el 1999. Aquest edifici, va ser dissenyat per l'arquitecte japonès Kisho Kurokawa. La seva finalitat és per albergar exposicions temporals del museu. Algunes pintures més famoses de Van Gogh, com Menjant patates i Zonnenbloemen, estan presents en la col·lecció. El museu van Gogh és el museu més visitat d'Amsterdam.

Al costat del museu van Gogh es troba el Museu Stedelijk. Aquest és el museu d'Amsterdam de l'art modern. El museu va obrir les seves portes al voltant del mateix temps, que es va fer la Plaça dels museus. La col·lecció permanent es compon d'obres d'art d'artistes com Piet Mondrian, Karel Appel, i Kazim Malevich. L'entrada principal es va traslladar de la Paulus Potterstraat a la Plaça dels museus en si.

Amsterdam, conté molts altres museus a la ciutat. Van des de petits museus com el Verzetsmuseum, la casa d'Anne Frank, i la Casa de Rembrandt, a molt grans, com el Tropenmuseum, Museu d'història d'Amsterdam, i el Joods Historisch Museum.

Arts escèniques[modifica | modifica el codi]

Música pop[modifica | modifica el codi]

Heineken Music Hall és una sala de concerts ubicada prop de l'Amsterdam Arena. El seu principal objectiu és servir de tribuna per cobrir concerts per a grans audiències. Molts famosos artistes internacionals han actuat allà. Altres dos notables locals, Paradiso i el Melkweg es troben prop de la Leidse Plein. Ambdós se centren en una àmplia programació, que van des de l'indie rock a hip hop, R & B i altres gèneres coneguts. Altres més centrats en la música subcultural en sales com OCCII, OT301, Winston Regne.

La música clàssica[modifica | modifica el codi]

La Grote Zaal Concertgebouw d'Amsterdam té una orquestra simfònica de classe mundial, la Royal Concertgebouw Orchestra. La seva seu és el Concertgebouw, que està a l'altre costat de la Van Baerlestraat de la Plaça del Museu. És considerat per la crítica com una sala de concerts amb algunes de les millors acústiques del món. L'edifici consta de tres sales, Grote Zaal, Kleine Zaal, i Spiegelzaal; s'hi duen a terme 800 concerts a l'any, amb aproximadament 850.000 espectadors.

L'Ópera d'Amsterdam està situada al costat de l'ajuntament. Per tant, els dos edificis són sovint anomenats conjuntament Stopera. Aquesta paraula es deriva de les paraules Neerlandès Stadhuis (ajuntament) i l'òpera. Aquest enorme complex modern, inaugurat oficialment el 1986, es troba a l'antic barri jueu a Waterlooplein al costat del riu Amstel. L'Stopera acull la De Nederlandse Opera, el Het Nationale Ballet d'Holanda i la Symfonia.

Muziekgebouw aan és una sala de concerts, que està situada al IJ prop de l'estació central. Realitza la majoria dels seus concerts de música clàssica moderna. Ubicat al costat, hi ha el Bimhuis, una sala de concerts de Jazz i música improvisada.

Teatre[modifica | modifica el codi]

El principal teatre de la construcció d'Amsterdam és la Stadsschouwburg d'Amsterdam a la plaça Leidseplein. És la seu de la Toneelgroep d'Amsterdam. L'edifici actual data de 1894. La majoria d'obres es realitzen en el Grote Zaal (Gran Saló). La durada normal del programa d'actes inclou tot tipus de formes teatrals. El Stadsschouwburg està sent reformat i ampliat. El tercer espai de teatre, que serà operat conjuntament amb el proper Melkweg, que obrirà a finals de 2009 o principis de 2010.

Comèdies[modifica | modifica el codi]

Els Països Baixos tenen una tradició del cabaret, que combina música, narració, informes i la comèdia. Cabaret es remunta als anys 1930 i artistes com Wim Kan i Wim Sonnevelt van ser pioners d'aquesta forma d'art en els Països Baixos.

El 1993, l'escena de la comèdia contemporània va ser establerta amb la fundació de Comedytrain i auge de Xicago a Amsterdam. Comedytrain és un col lectiu de comediants de peu holandès, que va començar a realitzar en el que avui és la comèdia Cafè, i després crear la seva pròpia etapa Toomler. Molts grans noms de la comèdia de peu holandès es remunta a aquesta organització.

Auge començar a Xicago aquell mateix any amb un teatre al Korte leidsedwarsstraat. Després de quatre anys en el que avui és la Fàbrica de Sucre, que es va traslladar a la seva ubicació actual en la plaça Leidseplein Teatre en 1998. Són coneguts per la seva viure en idioma Anglès esbossos comèdia i la improvisació.

Altres llocs inclouen líder comèdia cafeteria, al Teatre Comèdia Nes.

Esports[modifica | modifica el codi]

Amsterdam és la llar de l'Ajax, equip de la Lliga neerlandesa de futbol. L'equip juga de local sl modern estadi Amsterdam Arena, localitzat al sud-est de la ciutat. L'equip comparteix el recinte esportiu amb els Amsterdam Admirals, un equip de futbol americà que va guanyar la World Bowl de la NFL Europe l'any 2005 per primera vegada. La ciutat també compta amb un club d'hoquei, l'Hockei Club Amsterdam.

L'any 1928, Amsterdam va ser seu dels IX Jocs Olímpics. L'Estadi Olímpic construït per a l'ocasió ha estat completament restaurat i actualment s'utilitza per a esdeveniments culturals i esportius.

Vida nocturna[modifica | modifica el codi]

Amsterdam té una intensa vida nocturna, amb nombroses festes privades que se celebren a clubs i a locals públics. Segons alguns, competeix amb Rotterdam pel títol de "ciutat més hippy". Els locals amb més fama són el Chemistry, l'Escape, l'iT, el Mazzo, Jimmy Woo, Club 11, el Melkweg, el Korzakoff, Trouw i el Paradiso.

Formació universitària[modifica | modifica el codi]

Amsterdam

Amsterdam té dues universitats: La Universitat d'Amsterdam (Universiteit van Amsterdam o UvA) i la Universitat Lliure (Vrije Universiteit o VU). La seva acadèmia d'art modern, De Rietveldacademie té el nom de l'arquitecte Gerrit Rietveld i gaudeix de bona reputació internacional.

Ciutat liberal[modifica | modifica el codi]

Ambient homosexual[modifica | modifica el codi]

Amsterdam té un considerable “ambient” homosexual (gai), sobretot al voltant del carrer Reguliersdwarsstraat, prop del Rembrandtplein (plaça de Rembrandt).

Des de 1989 hi ha el Club iT, un dels clubs homosexuals més gran d'Europa. Tot i que actualment moltes altres ciutats europees com Londres, Brussel·les, Berlín, Madrid, Barcelona i Sitges tenen fama per la seva tolerància a aquest col·lectiu, Amsterdam segueix sent la ciutat homosexual més important d'Europa, i encara és una de les ciutats més diverses del món tot i la seva mida relativament petita.

Acceptar els homosexuals i lesbianes, per molts neerlandesos (tot i que no tots) ja és cosa del passat. Potser és degut a la poca importància que els neerlandesos donen a assumptes com l'orientació sexual de les persones, ja que es considera quelcom poc interessant. Per aquest motiu a Amsterdam és habitual veure parelles homosexuals abraçades o amb un o més fills, ja que tant el matrimoni homosexual com l'adopció de nens per parelles homosexuals és legal i està completament aprovat.

Districte Roig o Barri Roig[modifica | modifica el codi]

Article principal: Districte roig d'Amsterdam

Entre les zones més populars de la ciutat es troba el barri xinès, conegut com el Districte Roig o Red Light District, pel color de les llums que il·luminen els locals on es mostren, a través d'aparadors, les prostitutes treballen en aquesta zona de la ciutat. La prostitució als Països Baixos està legalitzada i regulada en zones designades per aquesta. El Districte Roig, denominat col·loquialment «De Wallen» en referència a dos canals o wal que el creuen, està ubicat en ple centre d'Amsterdam, entre els carrers Warmoesstraat, Zeedijk, Nieuwmarkt, Kloveniersburgwal i Damstraat. Altres ciutats, com Utrecht, La Haia, Groninga i Haarlem, tenen també els seus propis districtes equivalents.

Coffee shops[modifica | modifica el codi]

Al Districte Roig, de la mateixa manera que en altres parts de la ciutat, els anomenats coffee shops venen petites quantitats de marihuana, generalment de molt alta qualitat ecològica. Teòricament, però, això no està totalment legalitzat, però és tolerat mentre siguin quantitats petites (fins a 5 grams diaris), i amb la condició que tant el comprador com el venedor siguin majors d'edat. Aquesta situació, que provoca certa controvèrsia, s'anomena gedoogbeleid o «política de tolerància».

Política liberal a la ciutat d'Amsterdam fins al 2011[modifica | modifica el codi]

El govern d'holanda i l'ajuntament d'Amsterdam pretenen dictar una llei en la què únicament la gent resident a Holanda pugui comprar hachís als coffeeshops, mentre que estigui totalment prohíbit pels turistes, ja que segons diuen, tenir un segment o una part del turisme que vengui a la ciutat per fumar dóna mala imatge o podria donar mala imatge als altres turistes que visiten la ciutat, a més d'atemptar contra la salut pública.

També es pensava d'eliminar els bordells del barri roig per botigues de vanguarda i fer una neteja de cara al barri roig, però de moment no se sap si aquestes propostes seguiran endavant. De totes maneres, molts holandesos hi estan d'acord perquè no els agrada que els turistes associïn la ciutat amb el consum de droga.

Festes i esdeveniments[modifica | modifica el codi]

  • Koningsdag – L'aniversari del rei, el 27 d'abril de cada any. Els carrers són una festa i es fa un mercat lliure en el que cadascú ven les seves coses antigues.
  • Uitmarkt – Festa que es realitza cada any a l'agost; és l'anticipació del programa musical i cultural de la ciutat. Es realitzen molts espectacles gratuïts i música en viu.[9]
  • [Amsterdam Roots] - Festival musical internacional, l'última setmana de juny. 0[10]
  • Amsterdam Pride – Cada any a l'agost, la setmana de l'orgull gai.
  • Amsterdam Marathon - La marató d'Amsterdam, a meitats d'octubre.[11]
  • Kwakoe festival - Festival dels surinamesos (als Països Baixos viuen més surinamesos que a Surinam). Se celebra del 30 de juliol al 5 d'agost a l'aire lliure al barri de Bijlermeer. Desenes de milers de persones gaudeixen cada any del menjar tradicional que venen les barraques i d'una gran oferta de música en viu.[12]
  • Cannabis Cup - La copa del cannabis. La tercera setmana de Novembre

Ciutadans il·lustres[modifica | modifica el codi]

Diverses persones foren o bé nascuts a la ciutat o hi residiren durant força temps. Es presenten segons la data de naixement.

Altres[modifica | modifica el codi]

  • El lema oficial de la ciutat és Heldhaftig, Vastberaden, Barmhartig (valorosa, decidida i misericordiosa). Les tres creus de Sant Andreu sobre la bandera estan associades a aquestes tres paraules.
  • Una llegenda popular associa les tres X de l'escut amb les tres amenaces històriques que ha patit la ciutat: l'aigua, el foc i la pesta.
  • Des de 1995 tota persona major de 18 anys pot comprar fins a 5 grams de marihuana o haixix als locals anomenats "Coffee shops"[13] que es troben sota el control legal i impositiu del Govern Holandès, tot i que des del 1976 la quantitat era de 30 grams. Les drogues anomenades "dures" estan prohibides i es penalitza fortament a qui les trafiquen.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «History of Amsterdam, The Early History». Bureau Monumenten & Archeologie (Office of Monuments and Archeology). [Consulta: 2007-04-19].
  2. Bairoch, Paul; Jean Batou, Pierre Chèvre [1988]. La Population des villes Europeennes. Banque de donnees et analyse sommaire des resultats (en french). Geneva: Droz, p. 53. OCLC 19650044. 
  3. «History of Amsterdam, The Golden Age». Bureau Monumenten & Archeologie (Office of Monuments and Archeology). [Consulta: 2007-04-19].
  4. «History of Amsterdam, Recovery and Expansion». Bureau Monumenten & Archeologie (Office of Monuments and Archeology). [Consulta: 2007-04-19].
  5. «The 19th century Urban Expansions». Bureau Monumenten & Archeologie (Office of Monuments and Archeology). [Consulta: 2007-04-19].
  6. Encyclopædia Britannica Eleventh Edition, Vol 1, p896-898.
  7. «Gemiddelde bevolking per regio naar leeftijd en geslacht» (en dutch). Statistics Netherlands. [Consulta: 2007-07-09].
  8. «Weather Information for Amsterdam». World Weather Information Service. [Consulta: 6 gener 2008].
  9. [enllaç sense format] http://www.uitmarkt.nl
  10. [enllaç sense format] http://www.amsterdamroots.nl
  11. [enllaç sense format] http://www.amsterdammarathon.nl
  12. [enllaç sense format] http://www.kwakoe.nl
  13. (en anglès) Jonathan B. Imber, Searching for science policy, p.32

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Itàlia Florència
Capital Europea de la Cultura
1987
Succeït per:
Alemanya Berlín