Kazimir Malèvitx

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kazimir Maliévitx
Kazimir Malèvitx
Казимир Малевич

Autoretrat (1908 0 1910-11)
Guaix sobre paper, 27 x 26,8 cm
Galeria Tretiakov, Moscou.
Naixement Kazimir Severínovitx Malèvitx
Казимир Северинович Малевич

23 de febrer de 1879
Gubèrnia de Kíev, Ucraïna, imperi Rus
Mort 15 de maig de 1935 (als 56 anys)
Leningrad, URSS
Nacionalitat Ucraïna Ucraïna, Rússia Rússia, URSS
Ocupació Teòric de l'art i pintor

Kazimir Severínovitx Maliévitx (en rus: Казими́р Севери́нович Мале́вич) o Kazimir Severínovitx Malèvitx (en ucraïnès: Казими́р Севери́нович Мале́вич) (a Kíev o a un poble prop de Kíev a la Gubèrnia de Kíev, Ucraïna, Imperi rus, 23 de febrer de 1879 - Leningrad, URSS, 15 de maig de 1935) va ser un teòric de l'art i pintor ucraïnès de l'Imperi rus que va néixer a Ucraïna al si d'una família ucraïnesa d'arrels poloneses.[1]

Malévitx va ser un dels pioners de l'art abstracte i l'inspirador del moviment d'avantguarda ucraïnès i soviètic anomenat suprematisme. Aquest corrent, que forma part de l'abstracció geomètrica practicada igualment per Kandinski i Mondrian, es caracteritza per preconitzar l'ús exclusiu d'unes poques figures geomètriques i la limitació dels colors, arribant fins a la monocromia. Una de les seves obres més conegudes és el Quadrat negre (1915).

Biografia[modifica | modifica el codi]

La cavalleria roja carrega (1930-31). Oli sobre tela, 91 × 140 cm, Museu estatal rus, Sant Petersburg.

La majoria de fonts indiquen que Malèvitx va néixer a l'Imperi rus, a Ucraïna, al si d'una família ucraïnesa d'arrels poloneses (polonesos ètnics, afincats a Ucraïna com a mínim des del segle XIX),[2] i que el seu pare era enginyer agrònom de professió. Tot i així, hi ha algunes teories que era bielorús. Algunes fonts indiquen que va néixer i es va criar a un poble de Bielorússia, al raion de Kapyl (Капыльскі раён),[3] i encara d'altres que va néixer a Kíev, fill d'un folklorista i etnògraf bielorús, Sieviaryn Malèvitx.[4] La seva herència cultural el va permetre dominar com a mínim tres idiomes: el polonès, l'ucraïnès i el rus.

Va començar els seus estudis d'art a Kíev (1895-1896) i a Moscou[n. 1] (1904), i a l'estudi de Fiòdor Rerberg (Фёдор Иванович Рерберг, 1906 o 1905-1910) a Moscou. Del 1919 al 1922 va ensenyar i dirigir l'Escola d'art de Vítsebsk (a Bielorússia), i del 1928 al 1930 va ser professor a l'Institut d'art de Kíev,[n. 2] on va co-fundar el grup d'art UNOVIS, i va ensenyar també a Petrograd (1930). A Petrograd va ser un dels iniciadors de l'Institut estatal de cultura artística (GINKHUK) el 1922. Va publicar articles sobre teoria de l'art i els problemes de l'art contemporani a revistes de Khàrkiv (Nova generació) i Kíev (Vanguàrdia).

Fotografia de Malèvitx

El 1927, va viatjar a Varsòvia i Berlín amb una exposició en solitari, i allí va entrar en contacte amb els artistes del Bauhaus.[5][6] Durant la seva estada va fer plans per quedar-se a l'oest, però va haver de tornar a l'URSS perquè el govern tenien a la seva dona i fills com a ostatges, instant-lo a tornar a través d'una carta oficial. Va deixar un important quantitat d'obres en dipòsit a Alemanya.[7] Quan va tornar, va ser encarcerat però un amic seu al govern va poder treure'l després d'unes quantes setmanes.[8]

A partir d'aquest moment, pateix la repressió del règim, i torna a la figuració per força, ja que el règim es gira en contra de l'art avantguardista, recolzant només el realisme socialista ("l'art proletari" oficiós i ideològicament correcte) i comença a perseguir els artistes que no s'hi adapten (i alguns que sí que s'hi adapten). Comença l'estat del terror sota Stalin, que entra en plena força entre el 1933 i el 1937, arribant al seu apogeu l'any 1937. La seva obra va ser reprimida els anys 1930 i va romandre poc coneguda durant les dècades següents.[9] Va malviure els últims anys de la seva vida. El seu funeral a Leningrad esdevingué "una demostració massiva, potser l'última de l'avantguarda artística a la Rússia soviètica, sota la solemne bandera del Quadrat negre."[10]

El suprematisme[modifica | modifica el codi]

L'any 1915, Malèvitx va establir les bases del suprematisme, publicant el manifest Del cubisme al suprematisme. Alguns autors consideren que el suprematisme de Malèvitx arrela en la cultura tradicional d'Ucraïna.[11][12] Entre 1915 i 1916 va estar treballant amb altres artistes suprematistes en una cooperativa Skoptsy de pagesos i artesans a Verbovka, Ucraïna, i entre 1916 i 1917 va participar en exposicions del grup Sota de Diamants a Moscou, al costat d'artistes com Nathan Altman, David Burliuk i A. Ekster, entre altres. Els exemples més coneguts de la seva obra suprematista són el Quadrat negre (1915)[13] i Blanc sobre blanc (1918). El 1918, Malèvitx va realitzar l'escenografia de Mystery-Bouffe, una obra de teatre socialista de Vladímir Maiakovski.

obres suprematistes de Malèvitx
Quadrat negre (1915). Oli sobre tela, 106,2 × 106,5 cm, Museu estatal rus, Sant Petersburg.  
Composició suprematista. Blanc sobre blanc (1918). Oli sobre tela, MoMA, Nova York.  
Supremus Núm. 58. Groc i negre (1916). Oli sobre tela, Museu estatal rus, Sant Petersburg.  

Malèvitx també es va interessar per la fotografia aèria i el món de l'aeronàutica, que el van portar a realitzar obra abstracta inspirada o derivada de vistes aèries.

« En els seus escrits posteriors, Malèvitx definia l'element addicional com la qualitat de qualsevol entorn visual que proporciona un canvi en la percepció… En una sèrie de diagrames que il·lustraven els entorns que influencien diversos estils pictòrics, el suprematisme és associat amb una sèrie de vistes aèries que converteixen el paisatge familiar en una abstracció… »
— Julia Beckman Chadaga, [14]

Obres[modifica | modifica el codi]

Dona amb galledes (1912-13). Oli sobre tela, 80,3 x 80,3 cm, MoMA, Nova York.
L'esmolet (1912). Oli sobre tela, 80 x 80 cm, Galeria d'art de la Universitat de Yale, Connecticut, EUA.
Un anglès a Moscou (1914). Oli sobre tela, 88 × 57 cm, Stedelijk Museum (Museu municipal d'art modern) d'Amsterdam.

Algunes de les seves obres més conegudes:

  • Disseny de l'escenografia i el vestuari per a l'òpera avantguardista "transracional" de Krutxònykh, Victòria sobre el sol (1913), amb uns precursors del seu "Quadrat negre".
  • Cercle negre (cercle negre sobre fons blanc, 1913)
  • Quadrat negre (1913) + mantes altres versions amb el mateix nom
  • Quadrat vermell. Realisme pictòric d'una pagesa en dues dimensions (1915)
  • Quadrat negre i quadrat vermell
  • Blanc sobre blanc (quadrat blanc sobre fons blanc, 1917) + altres versions
  • Creu negre (anys 1920)
  • La sèrie d'obres amb títol genèric de Suprematisme, Composició suprematista o similars, com ara:
    • Suprematisme amb triangle blau i quadrat negre (1915)
    • Composició suprematista (1915)
    • Pintura suprematista. Avió volant (1915)
    • Pintura suprematista. Vuit rectangles roigos (1915)
    • Suprematisme (Supremus Núm. 58. Groc i negre, 1916)

etc.

De les seves obres més figuratives, destaquen:

  • L'esmolet (1912) i una sèrie d'altres obres que tenen un toc cubista.
  • Un anglès a Moscou (1914), exemple de la transposició de "zaum" o "transracionalisme" de la poesia a la pintura.[7]
  • Dona amb galledes (1912-13)
  • Llenyataire (1912-13)
  • Segador (1930)
  • La cavalleria roja (1930-31)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Malèvitx va rebre lliçons al Московское училище живописи, ваяния и зодчества - МУЖВЗ, Institut de pintura, escultura i arquitectura de Moscou
  2. Київський художній інститут, avui Національна академія образотворчого мистецтва і архітектури - НАОМА, Acadèmia nacional d'arts plàstiques i arquitectura

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.55. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 de desembre de 2014]. 
  2. "Историк: 'В некоторых анкетах 1920-х годов в графе "национальность" Казимир Малевич писал: украинец'" (Històriador: 'A alguns formularis dels anys vint sota nacionalitat va posar ucraïnès'", entrevista d'Artur Rudzynskyi amb el crític i historiador d'art modern, Andrzej Turowski, professor a la Universitat de Borgonya, al diari Українська правда, 09 d'abril del 2009. (en rus)
  3. "Казімір Малевіч нарэшце атрымаў беларускую “прапіску”" (Kazimir Malèvitx finalment ha rebut els seus "papers" bielorussos) a Штотыдневiк «Голас Радзімы» (Diari "La veu del poble"), Núm. 27 (3053), dijous, 19 de juliol de 2007. (en bielorús)
  4. "Беларус, які падмануў свет", article d'Anastàsia Zeliankova al diari "Салiдарнасць" (Salidarnasts, i.e. Solidardnost), el 4 d'octubre del 2008. (en bielorús)
  5. Український модернізм, 1910-1930 / Ukrainian Modernism: 1910-1930, a cura d'Anatolii Melnyk. Museu nacional d'art d'Ucraïna, Editorial Halereia, Khmelnitski, 2006, p. 208-211. (en ucraïnès i anglès)
  6. Музей в музее ("Un museu dins el museu"), a cura d'Irina Karàssik, Museu Estatal Rus de Sant Petersburg i Palace Editions, 1998, p 155. (en rus)
  7. 7,0 7,1 "Kasimir Malevich (1878-1935), per Milko A. García Torres. Recopilació de la col·lecció "Grandes pintores del siglo XX", Ed. Globus Comunicación S.A. y Ediciones Polígrafa S.A (pàgina en castellà).
  8. Клуб К. Малевича (El Club de K. Malèvitx), pàgina en rus.
  9. Fitxa biogràfica sobre l'artista a la pàgina del MOMA de Nova York.
  10. "Kasimir Malevich (1878-1935), per Milko A. García Torres. Recopilació de la col·lecció "Grandes pintores del siglo XX", Ed. Globus Comunicación S.A. y Ediciones Polígrafa S.A (pàgina en castellà, traducció de la viquipedista).
  11. Kazimir MALEVICH: the Ukrainian roots of his avant-garde art
  12. THE ART WORLD: Kazimir Malevich and Ukraine
  13. Drutt i Malèvitx 2003, p. 243.
  14. Ponència de Bekman Chadaga al simpòsium Art, Technology, and Modernity in Russia and Eastern Europe, celebrat a la Universitat de Columbia l'any 2000

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Malèvytx. Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya, 2006.
  • L'home, l'aire, l'espai. Malevitx i els mestres russos de l'avantguarda. Palma: Centre de Cultura Sa Nostra, 1999.
  • Malevich y el cine, a càrrec de Margarita Tupitsyn, amb texts de Kazimir Malévytx i Víktor Tupitsyn. Barcelona: Fundació "la Caixa" i Londres: Yale University Press, 2002. (en castellà)
  • Український модернізм, 1910-1930 / Ukrainian Modernism: 1910-1930, a cura d'Anatolii Melnyk. Museu nacional d'art d'Ucraïna, Editorial Halereia, Khmelnitski, 2006, p. 208-211. (en ucraïnès i anglès)
  • Музей в музее ("Un museu dins el museu"), a cura d'Irina Karàssik, Museu Estatal Rus de Sant Petersburg i Palace Editions, 1998, p 155. (en rus)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kazimir Malèvitx Modifica l'enllaç a Wikidata