23 de febrer
De Viquipèdia
| << | Febrer 2013 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 311 dies per a finalitzar l'any i 312 en els anys de traspàs.
Taula de continguts
|
Esdeveniments [modifica]
- Països Catalans
- 1923 - Barcelona: Albert Einstein imparteix tres conferències sobre la seva teoria de la relativitat a la Diputació.
- 1983 - Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat): un incendi destrueix el Gran Teatre de la Passió.
- 1987 - Barcelona: fundació de l'organització política Iniciativa per Catalunya.
- 2004 - Gregori López Raimundo, Maria Salvo Iborra i Agustí de Semir són investits Doctors Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya
- Món
- 1959: El Regne Unit garanteix a Xipre la seua independència, que és proclamada formalment el 16 d'agost de 1960.[1]
- 1981 - Espanya: s'hi esdevé l'intent de cop d'estat conegut com el 23-F: a Madrid un grup de guàrdies civils segresten els parlamentaris al Congrés dels Diputats i a València els carros de combat de l'exèrcit surten pels carrers de la ciutat.
- 1997 - Edimburg (Escòcia): un grup de genetistes de l'Institut Roslinde, dirigits per Ian Wilmut, anuncien que el 5 de juliol de 1996 van aconseguir de fer néixer el primer mamífer clònic, una ovella anomenada Dolly.
Naixements [modifica]
- Països Catalans
- 1896, la Vall d'Uixó (la Plana Baixa): Honori Garcia i Garcia, notari, historiador i publicista valencià (m. 1953).
- 1926, València (l'Horta): Fernando Vizcaíno Casas, advocat, escriptor i periodista valencià (m. 2003).
- Món
- 1685, Halle an der Saale (Turíngia, Alemanya): Georg Friedrich Händel, compositor alemany.
- 1929, Tallinn (Estònia): Patriarca Alexis II, primat de l'Església Ortodoxa Russa.
- 1940, Nova York, Nova York (EUA) : Peter Fonda, actor estatunidenc
Necrològiques [modifica]
- Països Catalans
- 1900 - Reus: Lluís Quer i Cugat, escriptor i economista
- 1935 - Mallorca: Llorenç Bisbal (N. 1876), cappare del socialisme mallorquí.
- 2008 - Barcelona (Barcelonès): Josep Palau i Fabre, escriptor, poeta i crític d'art català.
- Món
- 1821 - Roma (Itàlia): John Keats, poeta anglès.
Festes i commemoracions [modifica]
Santoral[2] [modifica]
Església Catòlica[3] [modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Policarp d'Esmirna, bisbe (156); Primià d'Ancona, bisbe màrtir (304); Sirè de Sirmium, màrtir (307); Milburga de Much Wenlock (ca. 722); Willigis de Magúncia, bisbe (1011); Joan Theristis el Segador, monjo (1127).
- Beats: Nicolas Tabouillot, prevere màrtir (1795); Rafaela de Ybarra, fundadora de la congregació de les Germanes dels Sants Àngels Custodis (1900); Giuseppina Vannini, fundadora de les Filles de Sant Camil (1911); Wincenty Stefan Frelichowski, prevere màrtir (1945).
- Sants: Cels de Trèveris, bisbe (151); Marta d'Astorga, verge i màrtir (252); 72 Màrtirs de Sirmium (ca. 303); Romana de Todi, eremita (335); Florenci de Sevilla, bisbe (485); Veterí de Gennes, deixeble de Sant Martí (s. V); Zebí de Syrein, eremita (s. V); Dositeu de Gaza, monjo (530); Fèlix de Brescia, bisbe (ca. 650); Boswell de Melross, prior (ca. 664); Earcongotha de Kent, princesa i monja (s. VII); Egfrid de Mèrcia, prevere (s. VII); Policarp d'Arle, bisbe (s. VII); Mildgytha de Minster, monja (ca. 676); Medrald de Vendôme, abat (ca. 850); Llàtzer el Pintor, monjo (867); Ordoni d'Astorga, bisbe (1066); Miló de Benevent, bisbe (1076).
- Beats: Jurmin de Northúmbria, príncep (s. VII); Odó de Cappenberg, comte i prior (1171); Nicolau de Prússia, prior a San Niccolo del Boschetto (1456); Ludwig Mzyk, monjo i màrtir (1942).
- Venerables: Paula Delpuig i Gelabert, religiosa vedruna.
Església Copta [modifica]
- 16 Meixir: Elisabet, mare de Joan el Baptista; la Mare de Déu.
Església Apostòlica Armènia [modifica]
- 4 Mehec: Tadeu apòstol; Maria, Marta i Licarió, màrtirs.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) [modifica]
- Se celebren els corresponents al 7 de març del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) [modifica]
Corresponen als sants del 10 de febrer del calendari julià.
- Sants: Caralampi de Magnèsia, bisbe màrtir (203) i Porfiri i Baptos, màrtirs; Ennatha, Valentina i Paula, màrtirs de Palestina (308); Escolàstica de Núrsia, religiosa (s. V); Pròcor de Kíev, monjo (1107); Carp; Anna de Novgorod, esposa de Iaroslav I de Kíev (s. XI); Longí de Koriazhemsk, monjo (1540); Piotr, Valerianij, màrtirs (1930); Anatol d'Odessa, màrtir (1938); Marc i Joan; Galina; Zenó; Abats i bisbes de Novgorod: Joaquim (1030), Lluc (1060), Germà (1096), Arcadi (1162), Gregori (1193); Martiri (1199), Antoni (1231), Basili (1352), Moisès (1362), Simeó (1421); Gennadii (1505), Pimen (1571) i Afoni (1653).
Església Ortodoxa Grega [modifica]
- Sants: Anastasi II de Jerusalem, bisbe (706); Caralampi i tres màrtirs.
Església Ortodoxa de Geòrgia [modifica]
- Sants: Joan de Tximtximi, filòsof (s. XIII).
Esglésies luteranes [modifica]
- Policarp d'Esmirna, bisbe (156).
Anglicanisme [modifica]
- Policarp d'Esmirna, bisbe (156).
Notes [modifica]
- ↑ de Cabo Ramon, Isabel. Turquía, Grecia y Chipre: historia del Mediterráneo oriental (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2005, p.195. ISBN 8447529673.
- ↑ http://www.heiligenlexikon.de/KalenderFebruar/23.htm. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 23 de febrer  |
