Dia
Un dia o jorn és el període de temps que tarda el planeta Terra en girar 360 graus sobre el seu eix.[1] En el curs del temps, esdevé cada divisió, de la durada d'un dia solar, que comença al punt de mitja nit i consta de vint-i-quatre hores.[1] En un altre sentit, el dia és l'espai de temps en què el sol il·lumina la terra (per oposició a nit); l'espai de temps que transcorre entre dues nits.[2]
Depenent de la referència que s'utilitza per a mesurar una volta, hi ha dos tipus de dies: el solar i el sideral. El dia solar o natural és l'espai de temps que inverteix la terra a donar una volta completa sobre el seu eix, mesurat per l'interval entre dos passos successius del sol sobre un mateix meridià, i que es considera dividit en vint-i-quatre parts iguals anomenades hores. El dia sideral és l'espai que inverteix qualsevol astre a donar una volta completa sobre el seu eix.[2]
Jorn és un terme arcaic en el català parlat, però és usat en el literari, i correspon al terme dia en tots els seus significats. Etimològicament, prové del llatí diŭrnu, ‘de dia’, que se substantivà en llatí vulgar i passà a significar dia.[2] Està emparentat amb el terme francès jour, i l'italià giorno.
Taula de continguts |
[modifica] Concepcions del dia
La vida de l'home es desenvolupa en el temps, en ell succeeixen els esdeveniments i les maneres de pensar que formen la història del món. Per això l'home, des del seu origen, ha intentat mesurar el «temps» de la manera més exacte possible. L'ús universal de datar el temps per mitjà de l'any, el mes i el dia, suposa l'ús d'una mateixa era i d'un calendari comú.
Dins de les concepcions més primerenques del temps el dia és la unitat bàsica d'aquest. Com a tal el concepte s'ha anat redefinint al llarg de la Història tot procurant acotar de forma més precisa la durada d'aquest. Des de una concepció humana i terrestre podem distingir 3 tipus bàsics de dies:
- El dia natural. És el període de llum que s'inicia amb la sortida del sol i acaba amb el seu ocàs, tenint una durada variable de 15 h. 6'a 8 h. 54', sent en els dos equinoccis 12 h. 60' (depenent de les estacions).
- El dia astronòmic. És el temps que utilitza la terra en girar sobre el seu propi eix, amb una durada de 23 h. 56' 4.
- El dia civil. És la mesura convencional de 24 hores de 60 minuts cadascuna.
Cada poble i cultura, inicialment, assignava una durada pròpia al dia: així els babilonis assignaren a aquest la durada de la llum diürna, mentre que els alexandrins ho feren en base les 24 hores. Els Romans dividien el dia en dotze hores iguals, repartides en cicles de tres hores: prima, tèrcia, sexta i nona. El dia Jueu comença a la posta de sol, A l'antic Egipte el dia era comptat d'albada a albada.
No fou fins que s'imposà l'Heliocentrisme en que la durada del dia restà directament lligada a la rotació de la terra, un cop aquest fet fou prou acceptat els esforços científics es centraren en mesurar l'interval de temps necessari per realitzar la rotació.
[modifica] El dia al Sistema Internacional d'Unitats
El dia no és una unitat del Sistema Internacional d'Unitats però la seva utilització és acceptada,[3] la definició del dia es fa en funció de la unitat de temps del Sistema Internacional, el segon, així un dia equival a 86.400 segons. Com la definició del segon és la duració de 9.192.631.770 períodes de radiació corresponents a la transició entre dos nivells de l'estructura hiperfina de l'estat fonamental del cesi 133[4], un dia equivaldria a 794.243.384.928.000 períodes.
Un dia a l'escala temporal anomenada Temps Universal Coordinat (UTC) pot incloure un segon intercalar positiu o negatiu, i per tant pot tenir 86.399 o 86.401 segons.
[modifica] Dia solar o dia solar mitjà.
És l'usat per a tots els assumptes quotidians. Es defineix com el període de temps que empra el Sol fictici a culminar dues vegades consecutives en el meridià de l'observador. Dura 24 hores, que equival a 86.400 segons.
El sol fictici: Com que el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol no és uniforme sinó que segueix la Llei de les àrees de Kepler, el dia solar no té la mateixa duració i per tant no es pot emprar com a patró metrològic de temps. Per a resoldre-ho es considera un sol fictici que sí que gira uniformement.
Els dies de la setmana: En el calendari gregorià, un dia solar és la setena part d'una setmana. Cada dia d'una setmana té 7 noms diferents, consecutius i cíclics: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.
[modifica] Dia sideral
També anomenat dia sideri. És el període de temps que empra un astre a culminar dues vegades consecutives en el meridià de l'observador. És el lapse entre dues culminacions successives d'una estrella en el meridià local o, de manera equivalent, és el lapse entre dues trànsits successius l'equinocci mitjà. Per a un observador local el dia sideri comença quan el punt Àries travessa el seu meridià. El dia sideri, el període rotacional respecte a les estrelles, té un valor una mica inferior a les 24 hores; és de 23 hores, 56 minuts i 4,0905 segons, que equival a 86.164.09 segons.
En un any tròpic la Terra dóna 365,242189 voltes al voltant del seu eix respecte al Sol, però respecte a les estrelles dóna una volta més: 366,242189. Es pot obtenir una aproximació prou bona del valor del dia sideri:
- 1 any tròpic = 365,242189 dies = 8765,8125 hores
- 1 dia sideri = (8.765,8125 h/366, 242189) = 23,9345 hores
En astronomia observacional s'utilitza el temps sideri. Suposem que avui alineats una estrella i anotem l'hora. Demà l'estrella assolirà la mateixa alineació uns 3 minuts i 55,9 segons abans.
D'altra banda, cal distingir entre el període de rotació de la Terra respecte a les estrelles i el dia sideri pròpiament dit. En ser l'equinocci mitjà un punt mòbil a causa de la precessió, el dia sideri és 0,0084 segons més curt que el període rotacional respecte a les estrelles.
[modifica] Diferència entre dia solar i sideri.
La diferència entre ambdós dies se deu al fet que quan la Terra ha acabat el seu gir respecte a les estreles fixes, el Sol encara no ha passat pel meridià perquè en aquest temps s'ha mogut a causa del moviment de translació de la Terra al voltant del Sol.
[modifica] Dia i nit
També es coneix com a dia la part d'aquest que va des de l'eixida del Sol i el seu ocàs. El terme s'anteposa a nit.
La refracció per la atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepuscle matutí. La dita difusió allarga el dia.
Mesurat des del migdia l'ortus es caracteritza per un angle horari -H, on:
cos(H)=-tan(F)*tan(D)
on F és la latitud del lloc i D la declinació solar. El ocàs ocorre a un angle horari H.
El dia dura 2H i la nit 24-2H.
La duració del dia i la nit va canviant en el transcurs de l'any sent la duració del dia de 12h (en totes les latituds) en els equinoccis més de 12 hores a la primavera i estiu, aconseguint el dia més llarg en el solstici d'estiu, on també ocorre la nit més curta. Al contrari el dia dura menys de 12 hores a la tardor i hivern, aconseguint-se en el solstici d'hivern el dia més curt i la nit més llarga.
Aquest efecte s'accentua més quan major és la latitud. Hi ha dia o nit permanent en alguna època de l'any, en les regions polars tant de l'hemisferi nord o sud caracteritzades per estar a una latitud que en valor absolut és major que F=90-23 °26'=66 °34'. Esta és precisament la definició de casquet polar.
[modifica] Durada dels dies dels diferents planetes
S'indica en dies terrestres la durada del dia sideri als diferents planetes (i no la durada del dia solar). Els valors indicats estan arrodonits a dues xifres decimals.
| Planeta | Dia |
|---|---|
| Mercuri | 58,65[5] |
| Venus | 243,02[6] |
| Terra | 0,99 |
| Mart | 1,026 |
| Júpiter | 0,41[7] |
| Saturn | 0,44-0,45[8] |
| Urà | 0,72[7] |
| Neptú | 0,67[9] |
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Dia» (en català). Gran Enciclopèdia Catalana (GEC). Enciclopèdia Catalana, SAU.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 A. M. Alcover; F. de B. Moll. «Dia» (en català). Diccionari català-valencià-balear (DCVB). Editorial Moll.
- ↑ «Guia del NIST al Sistema Internacional» (en anglès).
- ↑ «Definició oficial del segon» (en anglès).
- ↑ Munsell, Kirk; Smith, Harman; Harvey, Samantha. «Mercury: Facts & Figures» (en anglès). Solar System Exploration. NASA, 28 de maig del 2009. [Consulta: 07-04-2008].
- ↑ Karl K. Turekian. Meteorites, comets, and planets. edició il·lustrada (en anglès). Elsevier, 2005, p. 490. ISBN 9780080447209 [Consulta: 15-11-2010].
- ↑ 7,0 7,1 Seidelmann, P. Kenneth; Archinal, B. A.; A’hearn, M. F.; et al.. «Report of the IAU/IAGWorking Group on cartographic coordinates and rotational elements: 2006» (en anglès). Celestial Mech. Dyn. Astr., 90, 155 - 180. DOI:10.1007/s10569-007-9072-y.
- ↑ Than, Ker. «Length of Saturn's Day Revised» (en anglès), 6 de setembre del 2007. [Consulta: 06 de setembre de 2007].
- ↑ Williams, David R.. «Neptune Fact Sheet» (en anglès). NASA, 1 de setembre del 2004. [Consulta: 14 d'agost de 2007].
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- «On és de dia ara mateix». «Espectacular visió de la terra en temps real»
- «Definicions del dia, la nit i el crepuscle» (en anglès).
- «Fórmules per calcular la durada del dia i la nit» (en anglès).
|
|||||||
