Cambrià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
CAMBRIÀ
Blakey 500moll.jpg
Mapa de la Terra durant el Cambrià
Període Sèrie Estatge EGL
Cambrià Furongià Desè estatge (~489,5 Ma)
Estratotip Global de Límit encara per definir
Jiangshanià (~494 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció de Duibian B (Zhejiang, Xina)
Paibià (~497 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció de Paibi (Hunan, Xina)
Tercera sèrie Guzhanguià (~500,5 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció de Luoyixi (Hunan, Xina)
Drumià (~504,5 Ma)
Estratotip Global de Límit: Esquistos de Wheeler (Utah, Estats Units)
Cinquè estatge (~509 Ma)
Estratotip Global de Límit encara per definir
Segona sèrie Quart estatge (~514 Ma)
Estratotip Global de Límit encara per definir
Tercer estatge (~521 Ma)
Estratotip Global de Límit encara per definir
Terranovià Segon estatge (~529 Ma)
Estratotip Global de Límit encara per definir
Fortunià (541 ± 1 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció de Fortune Head (Terranova, Canadà)

El Cambrià és un període geològic que va començar fa 541 ± 1 milions d'anys, al final de l' Proterozoic, i va acabar fa 485,4 ± 1,9 milions d'anys amb l'inici de l'Ordovicià.[1] En obres clàssiques, el període anava dels 570 als 510 milions d'anys. És el primer període del Paleozoic dins l'eó Fanerozoic. El Cambrià és el període més antic en les roques del qual hom troba nombrosos organismes multicel·lulars grans i particularment fossilitzables, que són més complexos que les esponges o els medusoides. Durant aquest període, uns cinquanta grans grups d'organismes (o fílums) van aparèixer sobtadament, en molts casos sense precursors evidents. Aquesta aparició de fílums animals s'anomena «explosió cambriana».

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Cambria o Cumbria és la forma llatinitzada de Cymru, el nom nadiu de Gal·les. Adam Sedgwick, a finals de la dècada del 1830 estudià una zona rica en roques cambrianes que aleshores pertanyia al nord de Gal·les, però que actualment pertany a Anglaterra, i en féu l'àrea tipus per al període que proposava. A mesura que la sèrie estratigràfica s'anava omplint, les parts més joves del Cambrià començaren a encavalcar-se amb les parts més antigues de la seqüència d'estrats del Silurià, que havia estat identificada per Roderick Murchison. El 1879, Charles Lapworth definí un període, l'Ordovicià, que incloïa els estrats encavalcats.

Subdivisions[modifica | modifica el codi]

El període Cambrià segueix l'Ediacarià i és seguit per l'Ordovicià. El Cambrià ha estat dividit clàssicament en tres sèries:

Tanmateix, avui en dia es divideix en quatre sèries i deu estatges (vegeu la taula més amunt).

Datació[modifica | modifica el codi]

L'abast temporal pel Cambrià ha estat definit entre fa 541 ± 1 milions d'anys i 485,4 ± 1,9 milions d'anys. El límit inferior del Cambrià ha estat situat tradicionalment en la primera aparició dels artròpodes coneguts com a trilobits i els animals primitius formadors de coralls coneguts com a arqueociats. El final del període ha estat situat eventualment en un canvi en la fauna de gran importància ara identificat com un episodi d'extinció en massa. Els descobriments de fòssils i la datació radioactiva a l'últim quart del segle XX han qüestionat aquestes dates. Tanmateix, les inconsistències de dates (de fins a 20 milions d'anys) són comunes entre diferents autors. la Subcomissió Internacional de l'Estratigrafia Global va proposar l'any 2002 unes dates de fa entre 545 i 490 milions d'anys.

Una datació radiomètrica de Nova Brunsvic situa el final del primer estadi del Cambrià al voltant de fa 511 milions d'anys. Això deixa 21 milions d'anys a repartir entre els altres dos períodes del Cambrià.

Recentment s'ha proposat una data més exacta (fa 542 milions d'anys, +/- 300.000 anys) per a l'episodi d'extinció en massa al principi del Cambrià. Aquesta proposta es basaria en una caiguda notable en l'abundància del carboni-13 al límit del Cambrià, una 'punxa inversa' que en paleontologia s'anomena «excursió». El fet que sigui molt comuna pot fer que sigui un bon indicador de la posició del límit Precambrià-Cambrià en seqüències estratigràfiques de més o menys aquesta edat. Un dels llocs on aquesta excursió de carboni-13 ben definida es presenta és a Oman. Alguns autors (Amthor (2003)) sostenen que l'evidència d'Oman indica que l'excursió de l'isòtop de carboni està relacionada amb una extinció en massa: la desaparició de fòssils característics del Precambrià coincidiria exactament amb l'anomalia del carboni-13. A la seqüència d'Oman, també hi coincideix un horitzó de cendra volcànica els zirconis de la qual mostren una edat molt precisa de 542 milions d'anys (+/- 300.000 anys) (calculat a partir de la vida mitjana de l'urani). Aquesta nova i precisa data contrasta amb les dates menys precises obtingudes amb l'anomalia del carboni-13, derivades de seqüències a Sibèria i Namíbia. Hi ha la possibilitat que aquesta data pugui ser la més acceptada en el futur com l'edat definitiva del principi de l'eó Fanerozoic, i per tant del començament del Paleozoic i el període Cambrià, tot i que de moment no ha estat acceptada internacionalment.

Paleogeografia[modifica | modifica el codi]

Hom pensa que els continents cambrians eren el resultat de la fragmentació d'un supercontinent neoproterozoic anomenat Rodínia. Les aigües del període Cambrià semblen haver cobert molta superfície i haver estat someres. També es pensa que els climes cambrians eren significativament més càlids que els de temps anteriors que havien experimentat edats glacials en la glaciació Varanger. La deriva continental durant el Cambrià podria haver estat anormalment ràpida. Existeixen paleomapes que reconstrueixen la posició i els moviments dels continents durant el Cambrià (vegeu Enllaços Externs).

Fauna[modifica | modifica el codi]

A part d'algunes formes d'interpretació dubtosa (poden representar animals o no), tots els fílums moderns d'animals excepte els briozous semblen tenir representants en el Cambrià, i molts d'ells excepte les esponges semblen haver-se originat just abans o just després del començament d'aquest període. Molts fílums extints i animals estranys que tenen relacions poc clares amb altres animals també apareixen al Cambrià. L'aparent aparició "sobtada" de moltes faunes diverses sobre un període de no més d'unes quantes desenes de milions d'anys rep el nom d'«explosió cambriana».

Les localitzacions més ben estudiades on s'han trobat parts toves fossilitzades d'organismes són els esquistos de Burgess (Burgess Shale) a la Colúmbia Britànica. Representen estrats del Cambrià mitjà i donen una gran informació sobre la diversitat animal primitiva. Faunes similars també s'han trobat en alguns altres llocs -més notablement en pissarres del Cambrià inferior a la província de Yunnan a la Xina (vegeu esquistos de Maotianshan). S'ha identificat un bon nombre de faunes precambrianes ediacarianes durant els últims 50 anys, però llurs relacions amb les formes cambrianes no són clares.

Esdeveniments clau[modifica | modifica el codi]

En ordre cronològic:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Taula Cronostratigràfica Internacional v. 2013/01» (PDF). Comissió Internacional d'Estratigrafia. [Consulta: 20 juliol 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cambrià Modifica l'enllaç a Wikidata