Namíbia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Republic of Namibia
Bandera
Lema nacionalUnity, liberty, justice (anglès)
"Unió, llibertat, justícia"
HimneNamibia, Land of the Brave
Capital
(i major ciutat)
Windhoek
22° 56′ S, 17° 09′ E / 22.933°S,17.150°E / -22.933; 17.150Coord.: 22° 56′ S, 17° 09′ E / 22.933°S,17.150°E / -22.933; 17.150
Idiomes oficials anglès[nb 1]
Gentilici Namibià, namibiana
Govern República parlamentària
  President
Primer Ministre
Hifikepunye Pohamba
Hage Geingob
Independència
 
de Sud-àfrica el 21 de març de 1990 
Superfície
 -  Total 825,418 km2 
 -  Aigua (%) Negligible
Població
 -  Est. jul. 2010 2.128.471  (142è)[nb 2]
 -  Cens — — 
 -  Densitat 2,2 /km2 (192è)
Moneda Dòlar namibià (NAD)
Fus horari (UTC+1)
 -  Estiu (DST)  (UTC+2)
Domini internet .na 
Codi telefònic 264
  1. La majoria de la població blanca parla alemany o afrikaans, que van ser llengües oficials fins a la independència.
  2. Dades del World Factbook


Namíbia és un estat de l'Àfrica meridional situat a la costa atlàntica, al nord de Sud-àfrica, al sud d'Angola i Zàmbia i a l'oest de Botswana. Té una extensió de 824.295 km² i una població d'1.923.800 habitants el 2003. La capital és Windhoek (221.000 h)

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Namíbia
Vegeu també: Àfrica Sud-occidental Alemanya

El nom del país prové del desert del Namib. Les terres de Namíbia van ser habitades des de temps antics per tribus boiximanes, damara i namaqua, i a partir del segle XIV, per poblacions bantus, arran de l'expansió d'aquest poble per tot l'Àfrica meridional.

La regió de l'actual Namíbia va ser explorada pels portuguesos Diogo Cão en 1485 i Bartolomeu Dias en 1486. Malgrat això, Portugal no va ocupar mai les seves costes, i no fou fins al segle XIX quan una potència europea en reclamà el territori. Així, fou colònia alemanya des del 1840 fins a la Primera Guerra Mundial, quan va ser ocupada per tropes de Sud-àfrica.

Sud-àfrica controlà la colònia i hi aplicà l'apartheid, a pesar de les oposicions tant de les Nacions Unides com d'altres països africans, fins que un seguit de converses mediadores van poder establir, el 1989 i per primer cop en la història del país, una assemblea escollida per sufragi universal, on va sortir guanyador el SWAPO, el moviment polític d'alliberament de Namíbia. El 21 de març de 1990 el país va aconseguir oficialment la independència.

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Mapa físic de Namíbia
El desert de Kalahari.

El país és travessat pel tròpic i situat quasi completament a la zona àrida. Entre uns 50 a 160 km cap a l'interior, una llarga cinglera cau paral·lelament a la plana litoral del Namib des de les terres altes de l'interior (inclinades suaument vers la depressió del Kalahari). De nord a sud, hom distingeix tres zones fisiogràfiques: la zona desèrtica del Namib, que comprèn un 15 % de la superfície total del país, l'altiplà central i el marge occidental de la depressió del Kalahari. L'altiplà central és situat entre els 1 000 i els 2 000 metres d'altitud, té grans planes ondulades i algunes regions muntanyoses (Moltkeblik 2 848 metres). El nord de l'altiplà és una plana al·luvial drenada per la xarxa endorreica de l'Okavango i per la conca també endorreica del llac sec d'Etosha Pan. El territori és marcat pels dos deserts que el travessen, amb una algunes petites unitats de relleu a l'interior:

  • El desert de Namib, que dóna nom al país, amb una llargada de 1.300 kilòmetres, que forma la plana litoral ocupant el 15 % de la superfície.
  • El desert de Kalahari, a l'interior, en la frontera amb Botswana.
  • Les muntanyes de Namakwaland, amb l'alçària del Groot Karasberge (2.202 m)
  • Les muntanyes d'Ovamboland, amb la màxima alçària del país, el Brandberg (2.606 m).
  • Altiplà Central, amb el Moltkebrick (2.484 m).

Pel que fa a la hidrografia, la zona costanera no supera els 50 mm anuals, al nord-est les pluges superen els 400 mm, i a la Franja de Caprivi arriben als 600 mm. A causa de l'escassetat i la irregularitat de les precipitacions, a excepció del Kunene i de l'Orange, tots els rius són de règim intermitent. L'aigua del subsòl sorgeix rarament a la superfície i, per tal d'aprofitar-la, ha calgut sovint excavar pous de gran profunditat.

La vegetació és escassa i uniforme, i el Namib n'és quasi exempt. El sector meridional de les terres altes interiors és cobert d'una esclarissada vegetació de sabana àrida. Els sòls són sovint productes de desagregació de les roques subjacents gairebé sense modificació. Els principals rius, situats a la part Nord i pertanyents a la conca del Congo, són el Cubango/Okavango, Chadum, Orange, Swakop i Kunene. No hi ha llacs.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Des del març del 1990 és una república independent (Republic of Namibia), amb una constitució del 21 de març del 1990 de caràcter presidencialista, pluripartidista i democràtica. El poder legislatiu és en mans d'una Assemblea Nacional de 72 membres i un Consell Nacional de 26 membres (dos per cada 13 consells regionals.

L'educació es fa en anglès, que és l'única llengua oficial de Namíbia, però l'afrikaans, tot i que és una parla denostada per l'opressió sud-africana, encara és molt parlada, i molts intel·lectuals educats a l'època sud-africana s'han educat en ella. Les altres llengües (afrikaans, herero, ovambo i nama) són considerades "llengües nacionals" i són emprades als diaris i a la ràdio. Els principals partits polítics són:

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Mapa de Namíbia

Namíbia està dividida en 13 regions:

  1. Caprivi
  2. Erongo
  3. Hardap
  4. Karas
  5. Kavango
  6. Khomas
  7. Kunene
  8. Ohangwena
  9. Omaheke
  10. Omusati
  11. Oshana
  12. Oshikoto
  13. Otjozondjupa

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Namíbia

Tradicionalment, l'economia de Namíbia ha tingut una forta dependència de la mineria, principalment de l'explotació de diamants i urani; tot i que hi ha jaciments menors de coure, estany i plom. La pesca és important, encara que han disminuït les captures a partir dels anys setanta de la dècada del segle XX. En anys recents el turisme s'ha tornat molt més important donada la bellea natural del país i la interessant fauna nativa, tradicionalment africana, pero en un ambient diferent del comunament associat en la sabana africana.

El principal soci de Namíbia és la Unió Europea, amb qui manté una balança comercial favorable.

Namíbia té entre un 30 i un 40% de taxa de desocupació i el 2004 va aprovar una Llei de Treball per protegir a les persones de la possible discriminació en l'ocupació derivada de l'embaràs i la sida. L'economia de Namíbia està fortament vinculada amb la de Sud-àfrica a causa de la història compartida. L'altiplà central serveix com un corredor de transport de les zones més densament poblades al nord de Sud-àfrica, font de les quatre cinquenes parts de les importacions de Namíbia. Namíbia és el quart major exportador de minerals no combustibles de l'Àfrica i el cinquè major productor d'urani del món. S'ha produït una important inversió en la mineria de l'urani i es preveu que Namíbia es converteixi en el major exportador d'urani cap a l'any 2015. Namíbia també produeix grans quantitats de plom, zinc, estany, plata, i tungstè. Al voltant de la meitat de la població depèn de l'agricultura (principalment agricultura de subsistència) per al seu soport, però encara ha d'importar alguns dels seus aliments. Namíbia té una de les taxes més altes de desigualtat d'ingressos del món, degut en part al fet que hi ha una economia urbana i una rural. S'ha aconseguit un acord sobre la privatització d'unes quantes empreses més en els pròxims anys, amb l'esperança que s'estimuli la inversió estrangera. Una de les àrees de creixement més ràpid del desenvolupament econòmic a Namíbia és el creixement de la conservació de la vida silvestre.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Malgrat la poca població (2.055.080 habitants), Namíbia compta amb molts grups ètnics diferents. El grup més nombrós és el dels ovambos, que han controlat políticament al país. Atres grups són els hereros, himbas, sant o nama, baster, alemanys, mestíssos i afrikaners entre atres. Es calcula que la població blanca suma el 6% del total, i una xifra semblant la població mestissa (6,5%).

La meitat dels namibians tenen com a llengua materna l'owambo, mentre que els idiomes més parlats i entesos són l'afrikaans i l'alemany, oficials fins a la independència de Namíbia del 1990. Entre les generacions més joves, l'idioma que més s'entén és l'anglès. Tant l'afrikaans com l'anglès s'usen en l'esfera pública, com a segon idioma, encara que queden petits grups per tot el país que els tenen com a llengua principal. El portuguès és parlat per les persones d'origen angolès.

La religió principal és el cristianisme, encapçalada en primer lloc pel luteranisme i seguida del catolicisme. Segons el govern, el nombre de persones que practiquen l'islam a Namíbia és d'unes 70.000, és a dir, un 3% de la població. Gran part dels estrangers residents al país conformen el grup principal de la comunitat musulmana del país.

A causa de la SIDA, l'esperança de vida s'ha reduït dràsticament en els últims anys. Actualment cada namibi viu un mitjana de tan sols 43 anys. Es calcula que el 21,3% de la població està infectada en el virus del VIH.

La mitjana de fills per dona és de 2,94 (una de les taxes més baixes de l'Àfrica). El 84% de la població està alfabetitzada.

Les principals ètnies del país són:

Cultura i oci[modifica | modifica el codi]

Literatura[modifica | modifica el codi]

Es poden reconèixer dos tipus d'expressions de la literatura namibiana. En primer lloc la tradició oral que relata contes i llegendes dels diferents grups ètnics i, en segon terme, la literatura d'autors d'origen europeu, majoritàriament en llengua alemanya, que normalment relaten les seves experiències. El clàssic namibià d'aquest segon tipus és "The sheltering desert", un diari de dos alemanys que eludeixen a les forces britàniques durant la Segona Guerra Mundial anant a viure al desert.

Esports[modifica | modifica el codi]

L'esport més popular de Namíbia és el futbol. El rugbi i el criquet també són populars. Namíbia va participar en la Copa del món de rugbi en els anys 1999, 2003 i 2007. El país també va participar el 2003 a la Copa Mundial de Criquet.

Els atletes que van participar en els Jocs Olímpics de Beijing 2008 són: Gaby Diana Ahrens Shooting, Johannes Frederick Heymans Cycling, Erik Hoffmann Cycling, Julius Munyelele Indongo Boxing, Helalia Johannes Track & Field, Mujandjae Kasuto Boxing, Stephan Louw Track & Field, Beata Naigambo Track & Field, Agnes Samaria Track & Field, Jàfet Uutoni Boxing.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BARRIL, Joan; VILLATORO, Vicenç. L'espai immens: quaderns de Namíbia. Ara Llibres, 2008. 173p. (Amsterdam llibres). ISBN 978-84-936603-1-4.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]