Maurici

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'estat independent. Vegeu-ne altres significats a «Maurici (desambiguació)».
Republic of Mauritius
République de Maurice
Bandera
Lema nacionalStella Clavisque Maris Indici
(en llatí, Estel i Clau de l'Oceà Índic)
HimneMotherland (Mare Pàtria)

Capital
(i major ciutat)
Port Louis
20° 10′ S, 57° 31′ E / -20.167,57.517
Idiomes oficials De facto: anglès, francès i crioll mauricià
Gentilici Mauricià, mauriciana
Govern República parlamentària
  President
Primer Ministre
Sir Kailash Purryag[1]
Navinchandra Ramgoolam[2]
Independència
 
Data
del Regne Unit
el 12 de març de 1968 
Superfície
 -  Total 1,860 km2 
 -  Aigua (%) 0,05%
Població
 -  Est. jul. 2010 1.294.104  (153è)[nb 1]
 -  Cens 2002 1.189.825 
 -  Densitat 588 /km2 (11è)
Moneda Rupia de Maurici (MUR)
Fus horari - (UTC+4)
 -  Estiu (DST) - (UTC-)
Domini internet .mu 
Codi telefònic 230
  1. Dades del World Factbook

La República de Maurici és un estat africà situat a l'oceà Índic sud-occidental, a uns 900 km a l'est de Madagascar. Aquest Estat té una superfície de 2.040 km2, el 91% de la qual pertany a l'illa Maurici i la resta a illes més petites, que inclouen les illes de Saint Brandon, Rodrigues i Agalega. Maurici forma part de les illes Mascarenyes, juntament amb l'illa francesa de la Reunió, situada 200 km al sud-oest.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Maurici

L'illa va ser descoberta per Portugal el 1505. Va ser progressivament colonitzada per holandesos, francesos i britànics fins a la seva independència el 12 de març de 1968. La gran presència de mà d'obra de l'Índia (fruit de l'abolició de l'esclavitud, que va fer que molts africans abandonessin les plantacions) fa que aquest país tingui una forta influència cultural a l'illa.

Dodo
La Batalla de Grand Port

El 30 de juliol de 1638[3] s'hi va instal·lar la primera colònia d'holandesos, que només van quedar-s'hi uns 72 anys, fins més o menys el 1710, ja que consideraven el Cap, a Sud-Àfrica, molt més interessant a nivell estratègic i econòmic. A més a més, sembla que van ser ells els culpables de l'extinció del dodo, la mascota nacional de l'illa.

El 1715,[3] els francesos s'hi van instal·lar. El període francès durà fins a 1810. La van reanomenar Isle de France (Illa de França). La colonització francesa fou més significativa en el desenvolupament de l'illa perquè els colons francesos van portar una comunitat humana estable al país i per tant els avantpassats dels habitants d'avui: els colons de França, els esclaus de l'Àfrica i els asiàtics principalment de territoris de l'Índia i de Xina que formaven part de l'imperi colonial francès d'aleshores.

Després de la Revolució Francesa, les prioritats de França respecte a les necessitats de les seves petites colònies canviarà. Abandonada per la seva metròpoli, l’única manera de satisfer les seves necessitats serà incentivar les activitats de corsaris contra els vaixells mercants anglesos que abocaran les seves captures a les botigues de Port del Nord-oest (ara anomenat Port-Louis).[4]

Davant aquesta amenaça per al comerç britànic amb l'Índia, els britànics van decidir actuar en contra d'aquell "niu de corsaris". El capità general Decaen resistirà els embats dels anglesos fins al 3 de desembre de 1810. Malgrat la seva victòria a la Batalla de Grand Port[5] (única victòria naval napoleònica) es va perdre la colònia i ell va ser l'últim governador francès.[4]

El 1814,[6] següent els acords del Tractat de París, l'illa Maurici esdevé colònia britànica. El primer governador britànic, serà Sir Robert Farquhar, que es compromet amb de colons de l'illa de respectar els usos i costums existent. Ara bé, l'any 1807, el parlament britànic havia abolit el tràfic d'esclaus, practica encara corrent sobre l'illa, i calia doncs trobar una solució satisfactòria pels propietaris agrícoles. Després moltes dificultats, els esclaus van ser definitivament alliberats l'any 1839. Per substituir la mà d'obra perduda, el governador britànic va autoritzar als propietaris de plantacions de portar treballadors "compromesos" de l'Índia, de Xina, del Moçambic i de Madagascar. Aquests treballadors no seran tractats millor que els esclaus.

El passat colonial de l'illa es reflecteix avui en la seva diversitat lingüística, ja que s'hi parla l'anglès, idioma oficial del país, i el francès, així com d'altres llengües minoritàries com el crioll i el bhojpuri, d'origen indi.

Política[modifica | modifica el codi]

L'Illa Maurici és una democràcia estable amb eleccions lliures regulars i un historial positiu de drets humans, el país ha atret inversió estrangera considerable i s'ha guanyat una de les més altes ingressos per càpita d'Àfrica.[7]

Després de la seva independència el 12 de març de 1968, Maurici es va unir a les Nacions Unides el 24 d'abril de 1968 com el 124è Membre. Des del primer moment, Maurici va adoptar una política de participació activa en les relacions internacionals sense alineant-se amb cap bloc, en particular a la fractura est-oest vigent en aquell moment. [8]

La política de Maurici es porta a terme en el marc d'una representació parlamentari basat en el model del sistema de parlament democràtic de Westminster. El poder parlamentari es divideix entre dues posicions: el President i l'Assemblea Nacional. El president és el cap d'Estat i el primer ministre és el cap de govern que és assistit per un Consell de Ministres. Maurici té un sistema multipartidista. El poder executiu és exercit pel Govern. El poder legislatiu és exercit pel Govern i l'Assemblea Nacional.[9]

Geografia[modifica | modifica el codi]

mapa topogràfic

En El viatge del Beagle, Darwin escriurà sobre Maurici : "El paisatge pot ser descrit com de caràcter intermedi entre la de les Illes Galápagos i de Tahití, però això va a transmetre una idea definida a molt poques persones. És un país molt agradable, però no té els encants de Tahití, o la grandesa del Brasil." [10]

El país es troba al sud-oest de l'Oceà Índic, entre 19° 50′ i 20° 32′ de latitud sud i entre 57° 18′ i 57° 46,5′ de longitud Orient. La Reunió, una illa francesa, és a 200 km al sud oest i Rodrigues, una illa que forma part del territori de Maurici, a 600 quilòmetres a l'est nord-est.

Maurici és una Illa volcànica que té una superfície de 1.860 Km2 i està formada per un altiplà central que augmenta gradualment cap al sud-oest, on assoleix el punt més alt de 828 metres en "Piton de la Rivière Noire". Aquest altiplà encara està envoltada amb el que queda del cràter primitiu en forma d'una cadena de muntanyes.[11]

Maurici té una línia costanera de 200 km amb 243 km2 de zona de la llacuna envoltada per 150 quilòmetres d'un escull de corall que envolta gairebé per complet l'illa , excepte en les desembocadures dels rius, principalment situats en les costes sud i oest.[12]

Economia[modifica | modifica el codi]

Port-Louis
Article principal: Economia de Maurici

L'illa basa la seva economia en l'agricultura (els principals productes són el sucre i el te) i el turisme de luxe. És un bon lloc per a les inversions estrangeres perquè s'acosta als paradisos fiscals quant als impostos. Nombroses marques (sobretot tèxtils) han establert cadenes a Maurici. Les grans inversions en infraestructures i internet afavoreixen aquesta implantació.

L'economia té un creixement que separa el país dels altres estats de la regió. Els seus socis comercials més importants són l'Índia i Madagascar. Hi ha grans desigualtats socials. El desenvolupament afecta sobretot les àrees costaneres i les grans ciutats, mentre que els pobles de l'interior són força més pobres.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Piràmide de població de Maurici segons cens 2011

L'estimació de la població (l'1 de juliol de 2012) per a tota la República és 1.291.456, la població femenina superava en nombre a la població masculina en prop de 19.430. Els habitants per a l'illa de Maurici, només és 1.253.000 i 38.167 per al'illa Rodrigues. Agalega i Sant Brandon tenen una població estimada de 289.[13]

Predomina l'hinduisme, seguit del cristianisme (per la tasca dels missioners) i l'islam. Algunes religions africanes tenen presència a l'illa. La població és força creient, cosa que es manifesta en la multitud de temples a cada poble i en els molts ritus de la vida quotidiana.

La vida gira entorn les grans ciutats: Port-Louis, Beau Bassin–Rose Hill,Vacoas–Phoenix,Curepipe i Quatre-Bornes.[14] La xarxa de carreteres és suficient per a una bona comunicació entre els diferents pobles.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Llengües[modifica | modifica el codi]

La llengua oficial de Maurici és l'anglès[15] i el francès també hi és molt utilitzat. La llengua principal és el crioll mauricià[16] o crioll de Maurici, que prové del francès.[17]

En Gener 2012, el crioll mauricià serà introduït com idioma d'ensenyament en el sistema educatiu de primària. Per la primera vegada la llengua materna de la majoria de la població tendrà reconeixement oficial com a llengua.[18]

A Maurici hi ha 6 llengües actualment vives, que són:[19]

Altres llengües que es parlen a Maurici a causa de la immigració recent són:

Fauna i flora[modifica | modifica el codi]

El Colom Rosa
Full-length
Hyophorbe amaricaulis

Pel que fa a la fauna i la flora, destaca el dodo, ocell molt popular avui ja extingit. Avui encara, existeix una gran varietat d'espècies endèmiques en l'illa. La majoria són espècies amenaçades d'extinció. Els més coneguts són: el colom rosa (pink pigeon;[20] el falcó de Maurici (Mauritius Kestrel)[21] i el lloro de Maurici (Mauritius Parakeet)[22]

Nombroses espècies de palmeres i tortugues són autòctones de l'illa. Moltes plantes endèmiques estén a punt de l'extinció, com per exemple el Hyophorbe amaricaulis[23] amb només un únic exemplar supervivent avui.

El clima ha permès la proliferació d'una abundant vegetació i de barreres de corall al mar. Maurici té una diversitat de corals rics, amb un total de 159 corals durs en 43 gèneres.[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Kailash Purryag - Wikipedia, the free encyclopedia».
  2. «Navin Ramgoolam - Wikipedia, the free encyclopedia».
  3. 3,0 3,1 "L'Ile Maurice : Vingt-cinq Leçons d'Histoire (1598-1998)", Benjamin Moutou, ISBN 99903-929-1-9
  4. 4,0 4,1 "L'île Maurice 1598-1810, Sur la route des épices", Denis Piat, ISBN 9782878681390 ]
  5. "La Fin D'un Empire : Les Derniers Jours De L'Isle De France Et De L'Isle De Bonaparte : 1809-1810", Roger Lepelley, ISBN 2-7178-4148-2
  6. "L’île Maurice des origines à nos jours", Christian Le Comte, ISBN 978-99949-905-0-4
  7. «The World Factbook».
  8. «Mauritius Mission To The United Nations». Arxivat de l'original el 24 de gener de 2012.
  9. «The Parliament and the National Assembly». Arxivat de l'original el 2 d'octubre de 2013.
  10. «Chapter 21 - MAURITIUS TO ENGLAND, Charles Darwin - The Voyage of the Beagle».
  11. «Geography Overview». Arxivat de l'original el 7 de març de 2013.
  12. 12,0 12,1 «Reefbase - Overview Mauritius».
  13. Ministry of Finance & Economic Development. «Population and vital statistics Republic of Mauritius», Gener – Juny 2012. Arxivat de l'original el 9 de novembre de 2013. [Consulta: 30 agost 2012].
  14. «Mauritius-Geography». Arxivat de l'original el 13 de juny de 2011.
  15. «Mauritius at a glance». Arxivat de l'original el 13 d'abril de 2010.
  16. «Mauritian Creole - Wikipedia, the free encyclopedia».
  17. «Mauritius | Ethnologue». Llengües de Maurici llistades pel SIL
  18. «ÉDUCATION: Le kreol morisien au primaire | Le Mauricien».
  19. «2000 population census». Arxivat de l'original el 14 de gener de 2012.
  20. «Pink Pigeon - Wikipedia, the free encyclopedia».
  21. «Mauritius Kestrel - Wikipedia, the free encyclopedia».
  22. «Mauritius Parakeet - Wikipedia, the free encyclopedia».
  23. «Hyophorbe amaricaulis - Wikipedia, the free encyclopedia».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]