Dodo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Dodo
Recent
Reconstrucció d'un dodo al Museu d'Història Natural de la Universitat d'Oxford
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Columbiformes
Família: Raphidae
Gènere: Raphus
Brisson, 1760
Espècie: R. cucullatus
Nom binomial
Raphus cucullatus
Linnaeus, 1758
Àrea de distribució (en vermell)
Àrea de distribució (en vermell)
Sinònims
Didus ineptus

El dodo (Raphus cucullatus, anomenat Didus ineptus per Linnaeus) era una espècie d'ocell no volador de 70 cm d'alçada i d'un pes de 13 a 25 kg. Els dodos habitaven a l'illa Maurici, situada a l'oceà Índic. S'alimentaven de fruits. El seu bec, gràcies a la seva forma, els permetia desescorçar els cocos. Feien el niu a terra.[1]

Es creu que l'origen evolutiu el tenien en els coloms que migraven entre l'Àfrica i el sud-est asiàtic, per això es tractava d'un peculiar colúmbid relativament àpter, ja que la manca de depredadors va fer que aquest ocell no desenvolupés el seu sistema muscular per al vol. Era un parent proper del solitari de Rodríguez, un altre ocell de la regió propera a l'illa Maurici que també s'extingí, un segle més tard.

L'home arribà al seu hàbitat al segle XVI. Les primeres notícies que a Europa es van tenir de l'ocell semblen datar de l'any 1674; l'any 1681 un conquistador espanyol en portà un exemplar a Europa. Es creu que els descobridors portuguesos anomenaren dodo (de doudo, forma arcaica de doido, "estúpid", en el parlar col·loquial portuguès) l'ocell per la seva poca traça i la facilitat amb què podia ser caçat. En alguns idiomes s'anomena també dront o dronte, possiblement un nom nadiu.[2]

L'arribada de l'home portà la propagació de noves espècies per l'illa, com el porc i les rates, l'aparició de noves malalties i la destrucció del bosc, del qual depenia la subsistència del dodo. Com a conseqüència es produí la completa extinció d'aquest ocell un segle després de l'arribada de l'home a l'illa. Es tracta d'un dels exemples de la sisena extinció, provocada per l'ésser humà.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Masanés, Cristina. «El periple d'un llibre únic». Sàpiens [Barcelona], núm. 87 data = gener 2010, p. 9. ISSN: 1695-2014.
  2. Jan Dodd; Philippe, Madeleine. Mauritius, Réunion & Seychelles. Lonely Planet, 30 desembre 2004, p. 55–. ISBN 978-1-74059-301-4 [Consulta: 17 octubre 2012].