Intel·ligència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Intel·ligència (desambiguació)».

La intel·ligència és la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat que té a l'hora de donar un sentit encertat a una sentència.[1] Tot i així, no té una definició universal acceptada. La paraula intel·ligència prové del llatí intellegere que significa comprendre. Intelligere està format per la partícula inter que significa "entre" i legere que significa llegir.[2]

Definicions actualment més consensuades[modifica | modifica el codi]

Encara que no existeix un definició general consensuada per tots, existeixen dues definicions recents que tenen un major nombre d'acceptació. La primera és de l'"American Psychological Association" que fan la següent definició:

« Els individus difereixen els uns als altres en habilitat de comprendre idees complexes, d'adaptar-se eficaçment a l'entorn, d'aprendre de l'experiència, de trobar-se diverses formes de raonar, de superar obstacles mitjançant la reflexió. Malgrat aquestes diferencies individuals poden ser substancial, aquesta mai són completament conscients: les característiques intel·lectuals d'una persona varien en diferents ocasions, en diferents dominis i jutjaran en diferents criteris. El concepte d'"intel·ligència" és una temptativa d'aclarir i organitzar aquest conjunt complex de fenómens.[3] »

La segona definició d'intel·ligència ve del Mainstream Science on Intelligence, firmat per 52 investigadors el 1994:

« Una capacitat mental molt general que, entre altres coses, implica l'habilitat de raonar, planejar, resoldre problemes, pensar de manera abstracta, comprendre idees complexes, aprendre ràpidament i aprendre de l'experiència. No és un mer aprenentatge dels llibres, ni una habilitat estrictament acadèmica ni un talent per a superar proves. Més bé, el concepte es refereix a la capacitat de comprendre el nostre entorn.[4] »

Altres definicions[modifica | modifica el codi]

Com que es tracta d'un terme molt discutit al llarg de la història, han aparegut infinitat de definicions per copsar la definició del terme intel·ligència i en especial la intel·ligència humana. Molts especialistes en l'àmbit de la Psicologia i l'Aprenentatge han ofert les seves pròpies definicions d'aquest terme:

  • Francis Galton (1822-1911): considerava que la intel·ligència era una aptitud cognitiva general que determina l'èxit o el fracàs d'una persona en qualsevol tasca en aquest àmbit. Afirmava que les diferències entre la intel·ligència de les persones venien determinades per factor genètics, és a dir, considerava que era una qualitat biològica.[5]
  • Carolus Slovinec: "La intel·ligència és l'habilitat de reconèixer connexions."
  • Alfred Binet: "… judici, altrament anomenat bon sentit, sentit pràctic, iniciativa, facultat d'adaptar-se un mateix a les circumstàncies."[6]
  • David Wechsler: "… la capacitat afegida o global de l'individu d'actuar amb resolució, pensar racionalment, i relacionar-se de manera eficaç amb el seu entorn."[7]
  • Cyril Burt (1883-1971): "…l'habilitat cognitiva general i innata."[7]
  • Howard Gardner: "A la meva ment, una competència intel·lectual humana ha de suposar un conjunt d'habilitats per resoldre problemes a l'individu resoldre problemes genuïns o dificultats que ell o ella trobi i, quan s'apropia, pugui crear un producte eficaç—i també ha de suposar el potencial per trobar o crear problemes— i així fent possible el treball preliminar per a l'adquisició de nous coneixements."
  • Linda Gottfredson (1947-): "… l'habilitat de tractar amb la complexitat cognitiva."[8]
  • Herrnstein (19301994) and Murray(1943-): "…habilitat cognitiva."[7]
  • Robert Sternberg (1948-) and Salter: "…goal-directed adaptive behavior."[7]
  • John Kotter on Leadership Intelligence: Una "ment delerosa" per exemple, una habilitat analítica forta, un bon judici, i la capacitat de pensar estratègica i multidimensionalment."
  • D. Samuel Nuessle: "Una habilitat de la ment on s'aplica el coneixement per resoldre situacions problemàtiques."

Existeixen altres definicions pròpies provinents d'estudiosos en l'àmbit de les matemàtiques i l'enginyeria:

Visió de la intel·ligència segons l'àmbit científic[modifica | modifica el codi]

En Psicologia[modifica | modifica el codi]

Definició[modifica | modifica el codi]

En la psicologia i la filosofia, la intel·ligència és la capacitat o facultat en major o menor grau de comprensió, d'aprenentatge i de resoldre problemes davant de les adversitats que se li presenten a l'individu.[11][12]

Quocient intel·lectual - Test d'intel·ligència[modifica | modifica el codi]

Article principal: Quocient intel·lectual

El Quocient intel·lectual o Quocient d'intel·ligència (abreviat amb QI i IQ en anglès) és relació entre la intel·ligència d'un individu mesurada a través d'un test d'intel·ligència i la intel·ligència mitjana cronològica de l'individu i del seu grup social.[13]

Existeixen dos tipus de test segons l'edat que mesuren el QI, que són el d'adults i el d'escolars. El primer test individual per a escolars va ser el test de Stanford-Binet, que intentava mesurar les aptituds exigides en l'educació primària. Per a mesurar-ho s'utilitza una fórmula, que determina la relació entre l'edat mental i l'edat cronològica, i que serveix per poder mesurar numèricament la intel·ligència relativa. Per poder-ho mesurar s'utilitza la següent fórmula, que està multiplicada per cent per evitar els decimals. [14]

QI = \frac{\text{Edat mental}}{\text{Edat cronologica}} \times 100

El test individual més utilitzat en adults, i les seves posterior versions, s'anomena Escala d'intel·ligència per adults de Wechsler, encara que normalment s'abreuja WAIS. Aquest test es divideix en subtests, verbals i executius. La seva puntuació es pot calcular tant fer diferents QI diferents segons el subtest, és a dir, segons l'aptitud o també es pot fer un QI global. En tots dos casos el que es va fer va ser fer una mitjana amb la seva desviació típica i posteriorment marca un punt central mitjà central T, que seria, en aquest cas, 100.

Puntuacions en el QI[modifica | modifica el codi]

El quocient intel·lectual es regeix segons la llei normal amb mitjana de 100 i amb desviació del tipus 15.[15]

Puntuació QI[16] Nom[16] Informació addicional[16]
- de 50 Deficients moderats
50-65 Deficients lleus
70-90 Border Line Són aquells tipus de persones que es troben prop de QI normal però alhora d'alguns aspectes de l'aprenentatge no arriben al ritme de la majoria.
90-110 Normal Entre un 70%-75% de la població pertanyent a aquest nivell, ja que reflecteix el QI mitjà de la població.
111-129 Intel·ligents Són aquells membres que estan lleugerament per sobre intel·lectualment de la mitjana de la població.
130-140 Molt intel·ligent
+ de 140 Superdotat

Teoria de les intel·ligències múltiples[modifica | modifica el codi]

La teoria de les intel·ligències múltiples va ser formulada pel psicòleg americà Howard Gardner , que afirma que els humans presenten com a mínim set classes d'intel·ligències distintives. Són les següents:[17]

La intel·ligència lingüística és la capacitat de comprensió profunda de les paraules i la sensibilitat davant d'aquestes. Inclou la facilitat que es té en la comunicació escrita i oral com també de la facilitat per controlar la gramàtica i tenir prou sensibilitat com per saber-la apartar. La intel·ligència lògico-matemàtica és la capacitat de comprensió de nombres i conceptes lògics i saber percebre les de les mateixes. És la facultat natural per a l'anàlisi de funcions abstractes de forma racional. La intel·ligència musical és la facultat de poder a entendre i expressar les formes musicals i la sensibilitat per a la distinció de ritmes, sons, tons i mètrica musical.

La intel·ligència espacial és l'habilitat d'entendre objectes reals i de poder manipular-los mentalment. També és la sensibilitat entre les relacions entre els conceptes de línia, forma, color i espai.
La intel·ligència cinestèsica corporal és la capacitat natural de coordinació del cos i en l'ús per a l'expressió del sentiments i pensaments a través del cos.
La intel·ligència interpersonal és la capacitat percebre i distingir les diferents trets de les persones tan a nivell físic o com emocional de forma particular. També és la capacitat que es té en adaptar-se amb els invidus que es relaciona. 
  1. La intel·ligència intrapersonal és la capacitat d'autoconeixement, tenint en compte coneixement metafísics com la fortalesa, els desitjos, les il·lusions o els reptes. També és la capacitat d'introjectar elements de la realitat en una visió global de la realitat.

Howard Gardner defensava que les intel·ligències múltiples existents eren inderpendents entre si. Aquesta afirmació es demostra quan hi ha persones que són excepcionalment capacitades en algun tipus d'intel·ligència però, a la vegada, són nefastes en d'altres. Un exemple real d'aquest cas és el de l'americà Leslie Lemke (patia el síndrome del savi), que era cec, patia paràlisi cerebral i un endarreriment mental que li va provocar que no pogués parlar fins a l'edat adulta; tot i així, podia escoltar una única vegada una peça musical i posteriorment tocar-la a la perfecció amb el piano o imitar cançons en alemany i italià de forma excepcional quan encara no havia desenvolupat el llenguatge que tindria una persona sense aquesta deficiència. Segons el mateix psicòleg, les diverses intel·ligències no maduren totes en el mateix temps, com per exemple, la intel·ligència lògica matemàtica es desenvolupa normalment més tard que la musical o cinestésica corporal. Gardner va criticar que intentar caracteritzar la intel·ligència amb una única puntuació era un error, ja que s'estaven desestimant talents.[18]

La teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner va ser criticada durament per la seva defensa que les diferents intel·ligències eren totalment independents. De fet, no eren realment tan independents com creia, ja que una persona que és talentosa en una àrea normalment també ho és en d'altres. A més, les actuals proves d'intel·ligència que deriven de les intel·ligènciies espacial, lògica matemàtica i lingüística de Gardner es correlacionen de forma moderada en lloc de ser molt diferents.[18]

En Tecnologia[modifica | modifica el codi]

Definició[modifica | modifica el codi]

Es defineix com la capacitat de realitzar càlculs automàticament a través d'un equip informàtic.[19]

Intel·ligència artifical[modifica | modifica el codi]

Article principal: Intel·ligència artificial

Classes d'intel·ligència en l'home[modifica | modifica el codi]

La intel·ligènca es divideix diferents tipus les quals tenen una funció definida, i són les següents: [17]

Intel·ligència conceptual[modifica | modifica el codi]

La intel·ligència conceptual té com a funció el localitzar i descriure conceptualment els elements continguts en un camp d'acció o també anomenat camp unificat. És una intel·ligència del tipus conscient que permet introjectar que consisteix a integrar una realitat en una realitat interior. El seu objectiu es trobar la resposta al per què d'una acció. Gràcies al fet que l'home està en condicions de desenvolupar la seva consciència, aquesta intel·ligència pot desenvolupar-se.[17]

Intel·ligència funcional[modifica | modifica el codi]

És la capacitat d'un individu de resoldre els problemes que se li presenten ja sigui de forma conscient com inconscient. Existeixen moltes hipòtesis sobre quines són les diferents intel·ligències funcionals. La seva funció és la de permetre l'acció, en conseqüència és la que dirigeix les accions i l'entropia dels éssers humans.[17]

Intel·ligència vincular[modifica | modifica el codi]

La intel·ligència vincular és aquella que té la funció d'enllaçar i determinar el camp unificat on actua l'ésser humà. Serveix de regulador de l'individu per a poder enfrontar-se a la realitat. És l'element homeostàtic de la intel·ligència com a conjunt.[17]

Intel·ligència genètica[modifica | modifica el codi]

La intel·ligència genètica o molecular té com a funció la d'assegurar la supervivència tant en l'ésser humà com en els animals de manera inconscient. Aquesta és la intel·ligència dels instints o reflexos. Existeixen situacions com és la de tenir la mà en el foc que instintivament l'home enretira la mà, aquesta és la intel·ligència genètica. En alguns casos aquest tipus d'intel·ligència es presenta en forma de pors com és la por alhora de saltar d'una altura que pot arribar perjudicial per a l'individu.

Existeix intel·ligència en tots els gens dels éssers vius amb un mecanisme molt complex per a la supervivència. De totes maneres, aquesta intel·ligència és la d'un nivell de complexitat més elevat. En els gens hi ha una gran quantitat d'informació codificada. Aquest tipus d'intel·ligència també es troba a nivell de molècules complexes que són les conformen els gens.[17]

L'antintel·ligència - Intel·ligència paradoxal[modifica | modifica el codi]

La intel·ligèncial paradoxal és el concepte contrari a intel·ligència. Es pot definir com facultat que té com a finalitat d'impedir la capacitat d'adaptació al medi d'un individu i provocar una marginació d'ell en la realitat de l'individu. La seva acció consisteix en la seva supervivència a canvi de perjudicar el medi.

La intel·ligència paradoxal té com a objectiu la supervivència de l'individu a costa del medi fent ús d'automatismes compulsius. Algun exemple d'aquests automatismes compulsiu seria la mentida o l'enveja. Aquests impulsos entren en joc en tots els individus quan la situació del seu voltant el superen totalment. Quan s'arriba en aquell punt en què la situació et supera l'individu pot o preparar-se per a afrontar la situació o respondre directament.

En els casos que l'individu no accepta que la situació el supera apareix un tipus de resposta per a saciar la necessitat de supervivència que és "el racionalisme i la vivesa" la qual neix de la intel·ligència genètica. Perquè respon amb una resposta provinent de la intel·ligència genètica que fa que no li permeti reflexionar i hi hagi un procés de racionalització de la realitat on busca solucions d'astúcia que li permeti la supervivència a costa del medi sense importar els mitjans per a complir la seva finalitat.[17]

Intel·ligència i educació[modifica | modifica el codi]

En l'etapa de la infància i adolescència, hi ha una correlació entre intel·ligència i evolució escolar. Es calcula que les diferències d'aptitud poden fer variar fins a un màxim d'un 35% les qualificacions acadèmiques,[20] tot i que factors com l'estimulació precoç, la didàctica emprada o el clima de l'aula fan minvar aquesta influència.

Tradicionalment l'escola ha potenciat solament algunes de les intel·ligències, com la lingüística o la matemàtica, oblidant d'altres. Aquest fet està en revisió gràcies a iniciatives com el treball per projectes, que buca integrar en una tasca les diferents maneres d'aprendre amb un objectiu final que va més enllà de la memorització de dades.

Determitats estudiosos afirmen que hi ha una relació entre certes aptituds mentals i el sexe. Així, els homes en termes generals apliquen millor la intel·ligència a qüestions espaials, matemàtiques, mentre que les dones destaquen més en tot allò relacionat amb el llenguatge, buscant patrons comuns perceptius o precisió manual[21]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
  2. Filoxarxa
  3. APA Task Force Report, "Intelligence: Knowns and Unknowns"
  4. Mainstream Science on Intelligence reprinted in Gottfredson (1997). Intelligence p. 13
  5. «Intel·ligència»., Apartat 1. Primeres definicions
  6. A. Binet and T. Simon. Methodes nouvelles pour le diagnostic du niveai intellectuel des anormaux. L'Année Psychologique, 11:191–244, 1905.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 David J. Bartholomew. Measuring Intelligence Facts and Fallacies,«Enllaç».. Cambridge University Press, 2004. 0521544785. ,
  8. Jack C. Richards, Theodore S.. Approaches and Methods in Language Teaching p.117. Cambridge University Press, 2001. 0521008433. 
  9. i mira Test de Turing
  10. G.N. SARIDIS 'An Integrated Theory of Intelligent Machines by Expressing the Control performance as Entropy' Control-Theory and Advanced Technology, Vol 1,No.2,pp.125-138,August 1985,Mita Press
  11. Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans - versió on-line
  12. Gran Diccionari de la llengua Catalana - versió on-line
  13. Adolfo Maíllo. Introduction to psychology. Editorial Mc Graw-Hill Book Comapny, Inc, 1961, 1956., 1970. Dipòsit legal. M. 12896.-1970. 
  14. Termcat, Diccionari de Psiquiatria. Elsevier España Barcelona, Barcelona, 2007. ISBN 84-458-1774-4. 
  15. Maribel Peró, Jaume Turbany i Oset. (Fonaments matemàtics per a Psicologia. Edicions Universitat Barcelona, Barcelona, 2002. ISBN 84-8338-331-4. 
  16. 16,0 16,1 16,2 Agustín Regadera López. ¿es mi hijo superdotado o inteligente?: Para padres y profesores p.38. Edicions Universitat Barcelona, Barcelona, 1999. ISBN 84-8239-309-X. 
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 Peter Belohlavek. Inteligencia, complejos y evolución personal. Buenos Aires: Blue Eagle Group, 2006. ISBN 987-1223-42-0. 
  18. 18,0 18,1 David R. Shaffer. Psicología del desarrollo infancia i adolescencia (Developmental Psychology Childhood and adolescence). International Thomson Editores, S.A. de C.V., 2000. ISBN 970-686-015-0. 
  19. Diccionari de Tecnología. Editorial SPES S.L., 2003. ISBN 84-8332-401-6. 
  20. Rodríguez Diéguez, J. y Gallego Rico, S. (1992), Lenguaje y rendimiento académico, Universidad de Salamanca
  21. Encyclopedia of Cognitive Science, Wiley, 2005

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Intel·ligència Modifica l'enllaç a Wikidata