Color

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Degradat de colors

El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència. La percepció del color es veu altament influïda pels colors adjacents en l'escena visual. El terme color també s'empra per destacar la propietat dels objectes que generen aquestes sensacions.

Classificacions[modifica | modifica el codi]

La problemàtica del color és molt àmplia i pot ser abordada des del camp de la física, la percepció fisiològica i psicològica, la significació cultural, l'art, la indústria, etc. El coneixement que tenim i hem adquirit sobre el color a l'escola elemental fa referència al color pigment i prové de les ensenyances de l'antiga Acadèmia Francesa de Pintura, que considerava com a colors primaris el vermell, el groc i el blau (model de color RYB). Aquesta classificació no és aleatòria; els pintors, en aquell temps, es feien ells mateixos les pintures i partien d'uns pigments recollits a la natura; bàsicament terres de colors i algun vegetal. Els tres colors esmentats són els que més joc donaven al pintor. Hem de considerar d'altra banda que aquests pigments són components químics que a voltes reaccionen amb l'aglutinant, amb un altre pigment o en el suport on han estat aplicats. Per tant s'havien de descartar els pigments poc estables.

La física del color[modifica | modifica el codi]

Color Longitud d'ona Freqüència
roig ~ 625-740 nm ~ 480-405 THz
taronja ~ 590-625 nm ~ 510-480 THz
groc ~ 565-590 nm ~ 530-510 THz
verd ~ 520-565 nm ~ 580-530 THz
cian ~ 500-520 nm ~ 600-580 THz
blau ~ 450-500 nm ~ 670-600 THz
indi ~ 430-450 nm ~ 700-670 THz
violat ~ 380-430 nm ~ 790-700 THz
Espectre òptic continu.

La radiació electromagnètica és una mescla de radiació de distintes longituds d'ona i intensitats. Quan aquesta radiació té una longitud d'ona compresa dins el rang visible dels humans (aproximadament de 380 nm a 740 nm), s'anomena llum. L'espectre de la llum és la seva descomposició en la radiació de les diferents longituds d'ona (o sigui, conèixer l'espectre de la llum provinent d'una font lluminosa, és saber quina quantitat d'energia està radiant en cada longitud d'ona). L'espectre complet de la radiació provinent d'un objecte determina l'aparença visual d'eixe objecte, incloent-hi el color percebut. Com ara veurem, hi ha més diversitat espectral que sensacions de color, de manera que llums amb espectres diferents poden ser percebudes per l'ull humà com a un mateix color. De fet, hom pot definir un color com el conjunt de tots els espectres que ens proporcionen la mateixa sensació de color.

Una superfície que reflecteix difusament la llum de totes les longituds d'ona per igual és percebuda com a blanca, mentre que una superfície que absorbeix totes les longituds d'ona i no en reflecteix cap ho serà com a negra.

El conegut espectre de l'arc de Sant Martí conté tots aquells colors que consisteixen en llum visible de sols una longitud d'ona, l'espectre pur o colors monocromàtics.

Les freqüències són aproximacions i vénen donades en terahertz (THz). Les longituds d'ona, vàlides al buit, en nanòmetres (nm).

La taula de color no s'ha d'interpretar com a una llista definitiva, l'espectre pur dels colors és continu i el fet de partir-lo en distints colors depèn de la cultura i dels gustos. Tanmateix, la intensitat de l'espectre de colors pot alterar la seva percepció considerablement. Per exemple, un taronja groguenc de baixa intensitat és marró i un groc verdós a baixa intensitat és verd oliva.

Color dels objectes[modifica | modifica el codi]

Els discs taronja i bru tenen el mateix color objectiu i estan envoltats del mateix to de gris. Basant-se en les diferències de context les persones perceben el que hi ha al voltant amb diferents reflectàncies, i es poden interpretar els colors com a diferents categories de color.

El color d'un objecte depèn de les característiques físiques de l'objecte en el seu context ambiental i de les característiques de la percepció a l'ull i el cervell. Físicament els objectes tenen el color de la llum que és reflectida per la seva superfície, la que normalment depèn de l'espectre lumínic i de la il·luminació incident, així com a potencialment dels angles d'il·luminació i vista. Alguns objectes no només reflecteixen la llum, també transmeten o emeten llum per ells mateixos, la qual cosa contribueix també al color. I la percepció de l'observador del color de l'objecte depèn no només de l'espectre de la llum que emet la seva superfície, sinó també del context de colors, de manera que el color tendeix a ser percebut com a relativament constant: el qual és, relativament independent de l'espectre lluminós, l'angle de visió, etc. Aquest efecte és conegut com a constància del color.

  • La llum que arriba a una superfície opaca es pot reflectir especularment, tal com fan els miralls, dispersar (això és, reflectida amb dispersió difusa), o absorbir; o combinacions d'aquestes.
  • Els objectes opacs que no reflecteixen especularment, els quals acostumen a tenir superfícies rugoses, el color és determinat per les longituds de l'espectre visible que les dispersen més o menys (amb la llum que no es dispersa s'absorbeix i l'energia posteriorment emesa en forma de calor). Si els objectes dispersen totes les longituds d'ona de l'espectre visible, es perceben blancs. Si absorbeixen tota la llum visible, es perceben negres.
  • Els objectes opacs que reflecteixen la llum especularment de diferents longituds d'ona amb diferents eficiències semblen miralls tenyits amb colors determinats per aquestes diferències. Un objecte que reflecteix una fracció de la llum incident i absorbeix la resta pot semblar negre, però també ésser lleugerament reflectants; com per exemple els objectes negres recoberts d'esmalt o laca.
  • Els objectes que permeten el pas de la llum al seu través s'anomenen translúcids (dispersant la llum transmesa) o bé transparents, si no dispersen la llum emesa. Si també absorbeixen o reflecteixen la llum de diverses longituds d'ona diferencialment, es perceben tenyits amb un determinat color per la natura d'aquesta absorció o reflecteixen).
  • Els objectes poden emetre llum generada per ells mateixos (emissors primaris), de forma contrària a la reflexió com a font secundaria. A causa de la seva temperatura elevada s'anomenen incandescents, com a resultat de certes reaccions químiques, un fenomen anomenat quimioluminescència, o per altres raons.
  • Els objectes poden absorbir la llum i aleshores tornar-la a emetre-la amb diferents propietats. S'anomenen llavors fluorescents (si la llum s'emet només mentre la llum s'absorbeix) o fosforescent (si la llum s'emet després que la font primària d'il·luminació s'apaga; aquest terme és també aplicat a la llum emesa deguda a reaccions químiques.

Resumint, el color d'un objecte és un resultat complex de les propietats de la seva superfície, les seves propietats de transmissió de la llum i les seves propietats d'emissió, totes elles contribueixen per a barrejar les longituds d'ona de la llum que abandona la superfície de l'objecte. El color percebut es troba condicionat per la natura de la il·luminació ambient, i per les propietats de color dels altres objectes propers, via l'efecte conegut com a constància del color i via altres característiques de percepció al cervell i l'ull.

La percepció del color en els éssers vius[modifica | modifica el codi]

Els éssers vius percebem els diferents colors gràcies a l'expressió de tres gens diferents en les cèl·lules de la retina conegudes com a cons. Cadascun d'aquests gens codifica una proteïna en combinació amb altres substàncies que reben a diferents freqüències.

Cada tipus de con expressa solament un dels tres gens. Existeixen proves que confirmen que l'aparició d'aquest tercer gen va ser deguda a una mutació que va duplicar un dels dos originals, mutant posteriorment la còpia.

La retina conté, doncs, tres tipus de cèl·lules fotosensibles, o cons. Un tipus relativament distint de les altres dues, és responsable de la percepció dels colors violeta, amb longituds d'ona al voltant dels 420 nm. Els cons d'aquest tipus sovint s'anomenen cons d'ona curta o cons S, o, de forma errònia, cons blaus. Els altres tipus estan estretament relacionats genèticament i químicament. Un d'aquests, sovint anomenats cons d'ona llarga, cons L, o, erròniament, cons vermells; és més sensible a la llum que percebem com a verd groguenc, amb longituds d'ona al voltant dels 564 nm; l'altre tipus, anomenats con d'ona mitjana, cons M, o, erròniament, cons verds és més sensible a la llum percebuda com a verd, amb longituds d'ona al voltant dels 534 nm.

La corba de resposta com a funció de l'ona per cada tipus. A causa de la sobreposició de les corbes, alguns valors tristimulus no ocorren a qualsevol combinació lumínica. Per exemple, no és possible estimular únicament els cons d'ona mitjana; qualsevol dels altres dos tipus de cons resulten inevitablement afectats en algun grau alhora. La combinació de tots els possibles valors de tristimulus determina l'espai de colors humans. S'ha estimat que els humans són capaços de diferenciar 10 milions de tons cromàtics diferents.[1]

L'altre tipus de cèl·lules fotosensibles de l'ull, els bastons, tenen una corba de resposta diferent. En situacions normals, quan la llum brilla amb intensitat suficient estimula fortament els cons, llavors els bastons no juguen virtualment cap rol en la visió.[2] D'altra banda, en la llum tènue, els cons són subestimats deixant només el senyal dels bastons, resultant només el senyal dels bastons, resultant en una resposta en blanc i negre. A més a més, els bastons són pobrament sensibles a la llum en l'espectre del vermell. En certes condicions d'il·luminació, la resposta dels bastons i una resposta dels cons dèbils pot resultar en discriminacions de color que no s'aconsegueix diferenciar correctament.

Sense importar la seva composició i intensitat de les diferents longituds d'ona, el color es redueix per l'ull en tres components principals. Per cada localització al camp visual, a la retina, els tres tipus de cons cedeixen tres signes basats en l'extensió en què és estimulat. Aquests valors s'anomenen sovint valors de tristimulus.

Molts mamífers d'origen africà, com l'ésser humà, comparteixen aquestes característiques genètiques descrites: per això es diu que tenim percepció tricròmica. No obstant això, els mamífers d'origen sud-americà únicament tenen dos gens per a la percepció del color.

En general, els mamífers no solen diferenciar bé els colors, les aus en canvi, sí; encara que solen tenir preferència pels colors vermellosos. Els insectes, per contra, solen tenir una millor percepció dels blaus i fins i tot ultraviolats. Per regla general els animals nocturns veuen en blanc i negre.

Algunes malalties com el daltonisme o la acromatòpsia impedeixen diferenciar bé els colors.


Representació del cervell humà amb les zones normalment dedicades a la visió En verd el corrent visual dorsal (verd) i el corrent ventral (porpra). El corrent ventral és responsable de la percepció del color.

Color al cervell[modifica | modifica el codi]

Mentre els mecanismes del color de la visió al nivell de la retina estan ben descrits en termes de valors de tristimulus, el processament del color després d'aquest punt s'organitza diferentment. Una teoria dominant de la visió del color proposa que la informació del color es transmet a fora de l'ull mitjançant tres vies, o canals oponents, cadascun construït < partir de la informació en brut dels cons: el canal verd-vermell, el canal blau-groc i el canal blanc-negre o canal d'il·uminació. Aquesta teoria ha rebut proves de la neurobiologia i compta per a l'estructura de l'experiència cognitiva del color. Això específicament, explica per què no podem percebre el "verd vermellós" o el "groc blavós" tal com prediu la roda de color: és la col·lecció de colors pels quals almenys un dels dos canals de color pren un valor a un dels seus extrems.

La natura exacta de la percepció del color més enllà del seu processat cognitiu ja descrit, i ben segur l'estat del color com a representació de la mateixa "percepció del món", és un tema en contínua disputa i controvèrsia filosòfica i científica.

Propietats dels colors[modifica | modifica el codi]

Gràfica comparativa de color HSV

Un color es pot definir amb tres propietats: tonalitat, saturació i valor o lluminositat. (HSV)

  • Saturació: És la puresa que té un color, un exemple de color saturat seria un vermell intens i un color poc saturat un gris.
  • Tonalitat: és el tipus de color (vermell, groc, blau, taronja...) ho podríem definir segons la posició del cercle de color.
  • Valor o lluminositat: Aquí definim el clar o fosc que és un color.

Barreges de color: Additiva, sostractiva i partitiva[modifica | modifica el codi]

Barreja additiva (colors primaris llum)[modifica | modifica el codi]

Els colors primaris llum són el vermell, el verd i el blau. Aquests colors s'utilitzen sobretot en aparells que combinen la llum emesa per diferents focus lluminosos per crear la sensació de colors diversos. La mescla additiva de vermell i verd dóna groc. La barreja de verd i blau dóna tons de cian, i si es mescla vermell i blau s'obté el to magenta. La barreja en proporcions iguals de primaris additius dóna tons de gris. Quan tots tres colors estan saturats del tot, el resultat és el blanc. L'espai de color generat s'anomena RGB ("Red, green, blue", és a dir "vermell, verd i blau" en anglès).

Barreja sostractiva (Colors primaris pigment)[modifica | modifica el codi]

Els colors primaris pigment són els que provenen de la reflexió de les ones lluminoses damunt dels objectes i s'empra sobretot en pintura i en impremta, ja que en aquestes disciplines els colors generalment no s'obtenen mesclant llums sinó barrejant pigments.

En aquest cas, els primaris són el groc, el magenta i el cian. Si combinem magenta i cian, obtenim blau. De la barreja de cian i groc, en traiem el color verd. I la mescla de groc i magenta dóna vermell. Combinant-los tots tres, teòricament, s'obté el negre per suma subtractiva.

Amb tot, el negre que en teoria s'obté de la barreja dels tres primaris és costós i de qualitat dubtosa (perquè la superposició i l'opacitat mai no són perfectes). És per això que en impremta sovint s'empra un color negre addicional (veure CMYK).

Si ens fixem amb atenció en els dos cercles cromàtics observarem que els primaris llum són els secundaris pigment i que els primaris pigment són els secundaris llum.

Barreja partitiva[modifica | modifica el codi]

Aquesta barreja, es diferencia de les altres, en el fet que el color resultant, el barreja el nostre cervell. Si mirem de prop una fotografia en color d'un diari podem veure que el que ens pareix un color pla, en realitat són punts de diferents colors. La quadricromia, o els quadres puntillistes de l'impressionisme, en serien un exemple.

Cercle de colors[modifica | modifica el codi]

Encara que els dos extrems de l'espectre visible, el vermell i el violat, són diferents en longitud d'ona, des del punt de vista visual tenen algunes similituds. Newton va proposar que la banda recta de colors espectrals es distribuïssin en una forma circular unint els extrems de l'espectre visible.[3] Aquest va ser el primer cercle cromàtic, un intent de fixar les similituds i diferències entre els diferents matisos de color. Molts estudiosos van admetre el cercle de Newton per explicar les relacions entre els diferents colors. Els colors que estan junts corresponen a longitud d'ona similar. Si fem passar la llum blanca per un prisma, es descompon en els set colors de l'espectre visible, aquest fenomen es produeix a la natura quan els rajos de llum travessen les gotes d'aigua, actuant aquestes com un prisma i descomponen la llum, formant l'arc de Sant Martí.

El blanc i el negre no poden considerar colors i per tant no apareixen en un cercle cromàtic. El blanc és la presència de tots els colors i el negre és la seva absència total. No obstant això, el negre i el blanc en combinar formen el gris el qual també es marca en escales. Això forma un cercle propi anomenat "cercle cromàtic en escala de grisos" o "cercle de grisos".

Per a representar totes les propietats dels colors, no és suficient utilitzar un model en dues dimensions, és necessari utilitzar una figura en tres dimensions, on es puguin incloure totes les propietats con són tonalitat, saturació i lluminositat.

Colors primaris[modifica | modifica el codi]

Des d'un punt de vista teòric un cercle cromàtic de dotze colors estaria format pels tres colors primaris, entre ells se situarien els tres secundaris i entre cada secundari i primari el terciari que s'origina de la seva unió. Així en activitats de síntesi additiva, es poden distribuir els tres primaris, cian, magenta i groc separats en el cercle; enmig entre cada dos primaris, el secundari que formen ells dos; entre cada primari i secundari es posaria el terciari que s'origina en la seva barreja. Així tenim un cercle cromàtic de síntesi additiva de dotze colors. Es pot fer el mateix amb els tres primaris de síntesi sostractiva i arribaríem a un cercle cromàtic de síntesi sostractiva, on els colors primaris són el cian, el magenta i el groc.

Colors secundaris.[modifica | modifica el codi]

Al mig dels tres colors primaris, tenim els tres colors secundaris, que en barreja additiva són el cian, el magenta i el groc (CMY). En la barreja sostractiva, els colors secundaris són el vermell el verd i el blau (RGB). Si ens fixem bé, ens adonem que els colors primaris en la barreja additiva són els secundaris en la barreja sostractiva, i al contrari, els colors primaris en la barreja sostractiva són els secundaris en la barreja additiva.

Colors terciaris.[modifica | modifica el codi]

Per completar els dotze colors de la roda de color, els colors terciaris, són els que es troben situats al mig d'un color primari, i els resultants de barrejar un color primari amb un color secundari adjacent.

Colors elementals[modifica | modifica el codi]

Els vuit colors elementals corresponen a les vuit possibilitats extremes de percepció de l'òrgan de la vista. Les possibilitats últimes de sensibilitat de color que és capaç de captar l'ull humà. Aquests resulten de les combinacions que poden realitzar els tres tipus de cons de l'ull, o el que és el mateix, les possibilitats que ofereixen de combinar els tres primaris. Aquestes vuit possibilitats són els tres colors primaris, els tres secundaris que resulten de la combinació de dos primaris, més els dos colors acromàtics, el blanc que és percebut com la combinació dels tres primaris (síntesi additiva: colors llum) i el negre és l'absència dels tres colors.

       

Vermell

Verd

Blau

Groc

Cian

Magenta

Blanc

Negre

 

Colors complementaris.[modifica | modifica el codi]

En el cercle cromàtic s'anomenen colors complementaris o colors oposats als parells de colors situats diametralment oposats en la circumferència, units pel diàmetre de la mateixa. En situar junts i no barrejats colors complementaris el contrast que s'aconsegueix és màxim.

La denominació complementari depèn en gran mesura del model de cercle cromàtic empleat. Així en el sistema RGB (de l'anglès Red, Green, Blue, vermell, verd, blau), el complementari del color verd és el color magenta, el del blau és el groc i el vermell el cian. Al Model de color RYB (Red, Yellow, Blue = vermell, groc, blau) que és un model de síntesi sostractiva de color, el groc és el complementari del violeta i el taronja el complementari del blau. Avui en dia, els científics saben que el conjunt correcte és el model CMYK, que utilitza cian en lloc del blau i magenta en lloc del vermell.

En la teoria del color es diu que dos colors es denominen complementaris si, en ser barrejats en una proporció donada el resultat de la barreja és un color neutral (gris, blanc, o negre).

Contrastos de color[modifica | modifica el codi]

Johannes Itten (1888-1967), pintor, pedagog artístic i mestre de la Bauhaus, va definir 7 contrastos de color al seu llibre "The Art of Color". És el més simple dels set contrastos, consisteix a utilitzar un mínim de tres colors ben diferenciats, ben saturats i oposats. El contrast més fort l'aconseguim amb els tres colors primaris, el blanc i el negre. A mesura que ens allunyem dels tres colors primaris, disminueix la força del contrast de colors en si.

Contrast de color en si.

Contrast de clar-fosc[modifica | modifica el codi]

Aquest contrast consisteix a utilitzar la mateixa tonalitat de color, amb diferent lluminositat.

Contrast de clar-fosc.

Contrast de càlid-fred[modifica | modifica el codi]

El color més càlid és el vermell i el color més fred és el blau-verd. El groc i el taronja, vermell i violat-vermell son considerats càlids i el groc-verdòs, verd, blau i violat, són considerats colors freds. S'ha d'utilitzar un color càlid i un de fred, que tinguin el mateix valor de lluminositat. El mateix color violat, apareix com a color càlid si el contrastem amb el blau, i com a color fred si el comparem amb el vermell.

Contrast de càlid-fred.

Contrast de complementaris.[modifica | modifica el codi]

Si utilitzem dos colors oposats en la roda de color, tenim el contrast més fort de to, el contrast de complementaris. El contrast de complementaris, crea un límit vibrant entre els dos colors. En lletres, dificulta la seva lectura del tot.

Contrast de complementaris

Contrast simultani.[modifica | modifica el codi]

Per contrast simultani, entenem l'efecte que ens produeix un color poc saturat al costat d'un color pur. El nostre ull, intenta convertir-lo en el seu complementari. Així, un mateix color neutre el podem percebre diferent, en funció del color que té al seu voltant.

Contrast simultani.

Contrast de qualitat[modifica | modifica el codi]

Contrast de quantitat Contrast de quantitat És el contrast que es percep d'un color pur i saturat, al costat d'un altre poc saturat. Conservant la mateixa lluminositat i la mateixa tonalitat. El contrast de quantitat consisteix a utilitzar més o menys quantitat d'un color per aconseguir un determinat efecte. Utilitzats amb la mateixa proporció, hi ha colors que destaquen sobre d'altres, Goethe va fer unes relacions numèriques de cada color. Els valor que correspon al groc és 9, al taronja 8, al vermell 6, al violat 3, al blau 4 i al verd 6.[4]

Efectes psicologics dels colors[modifica | modifica el codi]

Article principal: Simbologia dels colors

Els diferents colors ens produeixen sensacions, moltes d'elles de forma natural, i altres les hem après culturalment i no són les mateixes per als països occidentals que per als països orientals.[5]

Blanc
El blanc simbolitza la puresa, la innocència, la netedat. Encara que no se li associa cap concepte negatiu a la cultura occidental, a les cultures orientals, significa la mort.
Blau
El color blau és el que més persones el defineixen com el seu color preferit. És el color del cel, de la mar, de l'aigua, de la llunyania. Culturalment s'associa amb el fred. Té un efecte relaxant. Es diu que el color més fred és el blau verdós.
Groc
És el color del sol, de l'or i també del sofre. És un color molt lluminós i per una banda ens produeix alegria i diversió, però també s'associa amb la traïció, amb l'enveja i amb la gelosia.
Negre
El negre és el color de la foscor, de la nit. En la cultura occidental s'associa a la mort, al dol, al misteri i a l'ocult. D'altra banda, és el color que representa l'elegància, el poder. El negre és l'absència de color.
Porpra
El color porpra era el color més car d'aconseguir, s'extreia a partir d'uns mol·luscs, i era necessària una gran quantitat. Era el color quasi exclusiu de la reialesa i les celebracions religioses. L'associem amb el poder, la reialesa. És un color que es troba poc a la natura.
Taronja
És el color de la diversió i del budisme. Agafa propietats dels colors que el formen (vermell i groc) però més suavitzades. S'associa amb la festa, la seguretat, l'excitació i la joventut.
Verd
El color verd és el color de la natura. S'associa amb l'equilibri, amb la natura i amb l'esperança. És un color que ens calma, relaxa i fa baixar la tensió arterial.
Vermell
És el color de la sang, del foc i de la vitalitat. Representa la passió, la sexualitat i l'erotisme. És un color excitant, dinàmic. Es diu que fa pujar la tensió arterial, com aspecte negatiu pot conduir a l'agressivitat.

Models de color[modifica | modifica el codi]

Un model de color és un model matemàtic abstracte que descriu la manera en què els colors poden ser representats com a conjunts de números, normalment tres o quatre valors o components de color. A continuació tenim una llista de models o sistemes que descriuen maneres de modelar els colors.

Model de color RGB[modifica | modifica el codi]

Representació dels colors RGB.

El model de color RGB (red, green Blue) és un model de color basat en la síntesi additiva, en el que es representen els colors mitjançant els tres colors llum primaris (verd, vermell i blau) amb un valor per cadascun d'ells d'entre 0 i 255, on 0 és l'absència de color i 255 és el color amb màxima intensitat. És el que s'utilitza als monitors i televisors. Per representar aquest sistema de color a la web, s'utilitza la codificació hexadecimal, on cada color és representat per 2 dígits que van del 0 al 9 mes les lletres a,b,c,d,e,f, que representen els valors 10,11,12,13,14 i 15 respectivament. la correspondència entre la numeració hexadecimal i la decimal, és donada per la fórmula següent:

decimal = primera xifra (hexadecimal x 16) i segona xifra (hexadecimal)

La intensitat màxima és ff, que correspon a 15x16+15=255 en decimal, i la nul·la és 00, que equival a 0 en decimal. D'aquesta manera, qualsevol color queda definit per tres parells de dígits. Així per exemple el blanc (255,255,255) en hexadecimal és "#ffffff" i el verd (0,255,0,) en hexadecimal és "#00FF00"

Vegeu també: Model de color sRGB i Model de color Adobe RGB

Model de color HSV[modifica | modifica el codi]

Con de colors de l'espai HSV

En el sistema de color HSV (Hue, Saturation, Value), es defineixen els colors donant un valor del 0 al 100 a cada una de les seves propietats.

-Tonalitat, el tipus de color (vermell, groc, blau, taronja...) segons la posició que ocupa en la roda de color, en valors del 0 al 360 així el vermell és 0 el groc és 60 i el 180 és el cian i el magenta és el 300.

-Saturació, és la quantitat de croma o puresa de color els valors van de 0 (blanc) al 100 on el color és completament saturat o pur.

-Valor. Representa la lluminositat d'un color. Els seus valors van del 0 al 100, on 0 és un color sense lluminositat (negre) i 100 és un color lluminós.

La CIE (Commission internationale de l'éclairage)[modifica | modifica el codi]

L'any 1931, va crear el model de color CIE 1931 XYZ, on els colors no es representen per una figura geométrica, sinó a través de coordenades.

El 1976 va definir el model de color CIE 1976 Lab, que com tots els sistemes de colors de la CIE, separa la luminància de la crominància. El model de color LAB, separa la lluminositat del color, i es representen:

El component L* és la lluminositat, que va de 0 (negre) a 100 (blanc).

El component a* representa la gamma d'eixos vermell (valor positiu) → verd (negatiu) passant pel blanc (0) si la lluminositat val 100.

EL component b* representa la gamma d'eixos groc (valor positiu) → blau (negatiu) passant pel blanc (0) si la lluminositat val 100.

Aquest sistema de color, assegura la coherència dels colors independentment del dispositiu (monitor, impressora, etc.), s'utilitza com a pas intermedi en la conversió entre RGB i CMYK.

Model de color RYB.[modifica | modifica el codi]

El Model de color RYB (Red, Yellow, Blue = Vermell, groc, blau) és un model de síntesi sostractiva de color igual que el model CMYK. Ara com ara, sabem que aquest model no és correcte, però encara així és un model que s'usa comunament en belles arts. En aquest model, el verd és una mescla de blau i el groc. El groc és el complementari del violeta i el taronja, el complementari del blau. Avui en dia, els científics saben que el conjunt correcte és el model CMYK, que usa el cian en lloc del blau i magenta en lloc del vermell.[6]

Procés de formació de la imatge en color en el sistema substractiu CMYK:
1ªfila: Cian; Magenta; Cian+Magenta.
2ªfila: Groc; Cian+Magenta+Groc.
3ªfila: Negre; Cian+Magenta+Groc+Negre.

Model de color CMYK[modifica | modifica el codi]

Article principal: model de color CMYK

El model CMYK (Cyan Magenta Yellow Black) és un model de color de síntesi sostractiva, que utilitza com a colors primaris el cian, magenta, groc i negre. S'utilitza en tot el que va destinat a còpia impresa. És el model que s'utilitza a la impressió i utilitza els colors cian (C) magenta (M) groc (Y) i negre (K). Els valors van del 0% al 100% per cada una de les tintes. Representació dels colors CMYK

Model de color NCS®.[modifica | modifica el codi]

El model de color NCS (Natural Color System) és un model de color definit pel "Scandinavian Colour Institute". És un model de color, que descriu els colors tal com les veiem.

Les notacions NCS descriure les propietats purament visuals del color i no tenen res a veure amb la barreja de pigments, corbes etc

El sistema NCS s'inicia amb sis colors elementals, que són percebuts pels éssers humans com purs. Aquests sis colors elementals corresponen amb la percepció del color en el nostre cervell.

Els quatre colors elementals cromàtics són de color groc (Y), vermell (R), blau (B) i Verd (G), i els dos colors elementals no cromàtics que són blanc (W) i Negre (S).[7]

Cartes de colors.[modifica | modifica el codi]

Edició 2005 de la taula Pantone Sòlida Mat

El sistema més utilitzat a les arts gràfiques, és el sistema Pantone®., consisteix en una carta de colors normalment utilitzats en forme de tintes planes, assegura la reproducció exacta dels colors. Altres cartes de colors són Focoltone Colour System, Truemax Swatching System, RAL.

Espais de color estudiats per a la televisió[modifica | modifica el codi]

    • YUV, utilitzat per PAL i recentment per NTSC
    • YIQ, històricament utilitzat per NTSC
    • YDbDr, utilitzat pel SECAM

Regularitats als noms de colors[modifica | modifica el codi]

Llapis de colors.

Els noms dels colors tenen una relació molt estreta amb la llengua i la cultura de cada zona. Tot i així, hi ha una certa regularitat pel que fa als tons considerats bàsics (onze): les cultures que només tenen dues paraules per als colors parlen de "blanc-clar" i "fosc-negre". El següent en freqüència d'ús és el vermell i després un terme que signifiqui o bé blau o bé verd (en molts idiomes són un mateix color). Segueixen en freqüència marró i groc i completen els tons bàsics aquells que són variants més clares o fosques dels primers: el rosa, el taronja, el grana i el gris. Després apareix una distinció dins del blau per separar el color del cel.

Els canvis entre cultures han portat a preguntar-se per la natura o filosofia del color, i per com és que reben diferents noms si tots els éssers humans poden veure els mateixos tons. Segons la teoria de Sapir-Whorf, la codificació amb un nom diferent provoca la sensació subjectiva de veure diferents colors, mentre que encara que l'ull capti matisos de tonalitat, l'espectador afirma que veu un sol color si usa un sol nom per referir-s'hi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Judd, D. B.; Wyszecki, G. Color in Business, Science and Industry. third edition. New York: Wiley-Interscience, 1975, p. 388 (Wiley Series in Pure and Applied Optics). ISBN 0471452122. 
  2. Hirakawa, K.. «Chromatic Adaptation and White-Balance Problem» (PDF). IEEE ICIP, 2005. «Under well-lit viewing conditions (photopic vision), cones ... are highly active and rods are inactive.»
  3. Zelanski, Paul. Color. España: H.Blume, 2001. ISBN 84-89840-21-0. 
  4. Itten, Johannes. Art de la Couleur. Edition abrégée. Allemagne: Dessain et Tolra, 2001. ISBN 2-04-021788-6. 
  5. Heller, Eva. Psicología del color. Munich: Editorial Gustavo Gilo,S.A., 200. ISBN 84-252-1977-9. 
  6. Article model de color RYB a la vikipedia
  7. Scandinavian Colour Institute. The NCS System [Consulta: 15 maig 2010]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ambrose, Gavin. Color. Barcelona: Parramón ediciones SA, 2005. ISBN 84-342-2855-6. 
  • Heller, Eva. Psicologia del color. Editorial Gustavo Gili, S.A., 2000. ISBN 84-252-1977-9. 
  • Tornquist, Jorrit. Color y luz. Teoria y práctica.. Editorial Gustavo Gili, S.A., 1999. ISBN 978-84-252-2217-7. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Espai de colorModel de color
Color d'espai RGBModel de color RGBModel de color CMYKModel de color HSVModel d'espai HSLModel de color RYBCIELAB (L*a*b*) ■ YUV per a la televisió PALYDbDr per a la televisió SECAMYIQ per a la televisió NTSC