Bauhaus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Bauhaus (desambiguació)».
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
La Bauhaus i els seus llocs a Weimar i Dessau
Logo del moviment Bauhaus
Logo del moviment Bauhaus
La Bauhaus situat respecte Alemanya
La Bauhaus
Localització Turíngia
Alemanya Alemanya

Tipus Cultural
Criteris (ii),(iv),(vi)
ID 729
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1996 (20a sessió)
* Segons les regions de la UNESCO.

Bauhaus és un terme comú per a denominar la Staatliches Bauhaus, una escola d'art i arquitectura a Alemanya que fou fundada el 1919 per Walter Gropius a Weimar (Alemanya) durant la República de Weimar, i fou clausurada per les autoritats prussianes (en mans del partit nazi) l'any 1933. Bauhaus també denomina l'aproximació al disseny i el model educatiu que desenvolupà i aplicà l'escola. El nom es tradueix (del verb alemany bauen: construir) com a "Casa d'Arquitectura". L'Estil Bauhaus va esdevenir un dels corrents amb més influència en l'aquitectura moderna.

Les seves propostes i declaracions d'intencions participaven de la idea d'una reforma necessària dels ensenyaments artístics com a base per a una transformació de la societat de l'època, d'acord amb la ideologia socialista del seu fundador. La primera fase (1919-1923) fou idealista i romàntica, la segona (1923-1925) molt més racionalista, i en la tercera (1925-1929) assolí el seu major reconeixement, coincidint amb el seu trasllat de Weimar a Dessau. El 1930, sota la direcció de Mies van der Rohe, fou traslladada a Berlín on canvià l'orientació del seu programa d'ensenyament.

El 1996 la Bauhaus i les seves seus a Weimar i Dessau van ser declarats Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Primera època (1919-1923)[modifica | modifica el codi]

Edifici de la Bauhaus a Dessau (2003).

En el moment de la seva fundació, els objectius de l'escola, definits per Walter Gropius en un manifest van ser. "La recuperació dels mètodes artesanals en l'activitat constructiva, elevar la potència d'artesana al mateix nivell que les Belles Arts i intentar comercialitzar els productes que, integrats en la producció industrial, es convertiran en objectes de consum assequibles per al gran públic", ja que una de les seves fites era la d'independitzar-se i començar a vendre productes elaborats a l'Escola per a deixar de dependre de l'Estat que fins en aquell moment era que els subsidiava.

Entre els primers estudiants hi trobem Marcel Lajos Breuer i Joost Schmidt, que van arribar a cert èxit. Els estudiants es mostraven flexibles i disposats a fer qualsevol tipus de treball, per tant sortien de l'escola ben formats, sabent dibuixar, modelar, fotografiar o dissenyar mobles. L'Escola disposava de tallers d'ebenisteria, disseny, teatre, ceràmica, teixit, enquadernació, vidreria. Però no de pintura i escultura en el sentit tradicional.

El taller de teatre, dirigit per Oskar Schlemmer, era considerat molt important dins del programa de l'escola per la seva naturalesa d'activitat social que combinava diversos mitjans d'expressió. Decorats, vestuari, etc. formaven part de les pràctiques dels alumnes. Van ser famoses les obres de Schlemmer, sobretot el Ballet Triadico, estrenat al teatre de Stuttgart.

Paul Klee va arribar a l'escola el 1920. Persona molt culta (a més de ser un violinista i pintor notable) i molt interessada pels problemes teòrics de l'art. Desenvolupa la seva activitat al taller de teixits donant classes de composició. La seva ensenyança es basava en les formes elementals, de les que segons ell, es derivaven totes les altres. L'art havia de descobrir aquestes formes, revelar-les, fer-les visibles. Preparava a consciència les classes escrivint en uns quaderns que, posteriorment van ser publicats en forma de llibre.

El 1922 Vassili Kandinski s'incorpora al projecte. Havia participat en les reformes educatives en l'època de la revolució russa, fundant en la Unió Soviètica diverses escoles. Durant aquest temps va mantenir correspondència amb Gropius. Quan la revolució russa va començar a sofrir dificultats i van començar les disputes i purgues polítiques, Kandinski decideix traslladar-se a la Bauhaus. El seu prestigi, després de la publicació de De l'espiritual en l'art el 1911 i les seves primeres obres abstractes de 1910, era llavors molt gran. Substituí a Schlemmer al taller de pintura mural i va donar classes amb Klee al curs de disseny bàsic. La seva ment teòrica va ser decisiva per a iniciar el camí cap a un art més intel·lectual i raonat.

Klee es va retirar l'any 1933.

Aquesta primera etapa culmina amb la imminent necessitat del canvi de seu de l'escola propiciat per la gran depressió. El 1925 s'estrena la seu a Dessau; la primera etapa de la Bauhaus es pot sintetitzar com una fase d'experimentació de formes, productes i dissenys i per tant, també d'educadors de disseny.

Segona època (1923-1925)[modifica | modifica el codi]

L'any 1923 Theo Van Doesburg, fundador als Països Baixos del neoplasticisme, pintor, arquitecte i teòric, comença a publicar la revista De Stijl a Weimar, exercint una influència decisiva en els estudiants i a en Gropius que acabaria portant a l'escola a prendre un altre rumb.

A partir de 1923 se substitueix la tendència expressionista per la Nova Objectivitat, un estil també expressionista de pintura tot i que molt més sobre que el que s'estava imposant a tota Alemanya. La incorporació a la Bauhaus de Laszlo Moholy-Nagy, un artista molt proper a Van Doesburg, va suposar la introducció a l'escola de les idees del constructivisme rus de El Lissitsky i Tatlin, que advocaven per un art comunal, basat en la idea i no en la inspiració.

Tercera època (1925-1929)[modifica | modifica el codi]

L'any 1928 Laszlo Moholy-Nagy després de cinc anys com a professor, abandona la Bahuhaus. Decisió que va prendre per la creixent pressió que exercien el grup de docents i alumnes de tendència comunista.

La vida quotidiana i les festes de la Bauhaus[modifica | modifica el codi]

La Bauhaus va ser també un gran experiment vital d'una petita comunitat de joves (1400 aproximadament) que, després de la ruptura del vell ordre i la traumàtica experiència de la recent acabada Primera Guerra Mundial, es va llençar plena d'entusiasme a la construcció d'una utopia social de noves formes de convivència.

Es van portar a terme llegendàries festes a la Bauhaus, generalment temàtiques (festa blanca, festa del metall, festa dels estels) i quasi sempre de disfresses, que en la seva organització i disseny es treballava durant setmanes.

Les festes tenien una doble intenció: per un lloc fomentar el contacte entre l'escola i la població per apaivagar els recels que generava la institució a la població i, per altra banda, propiciar el treball en equip i de cooperació i servir de catarsis davant les tensions i conflictes que s'originaven a la Bauhaus com a resultat de l'estreta vinculació entre treball i vida privada. A més d'aquestes festes "oficials", qualsevol esdeveniment era igualment susceptible de desembocar en una celebració: l'acabament d'un tapís, l'adquisició de la nacionalitat del matrimoni Kandinski, el naixement d'un fill...

La nova Bauhaus[modifica | modifica el codi]

Després de 1933 gran part dels integrants de la Bauhaus van marxar cap als Estats Units on van desenvolupar una espècie de continuació de la Bauhaus fins a la Guerra Freda. El 1951 l'arquitecte i escultor suís Max Bill, seguint les línies de la Bauhaus original, fundà a Ulm (República Federal Alemanya) la Hochsule für Gestaltung (Alta escola per a la formació), que recuperà aviat la denominació de Bauhaus o, per la diferència inicial, Neues Bauhaus (Nova Bauhaus), de la qual va ser-ne el director, entre 1954 i 1966, el pintor i dissenyador argentí Tomas Maldonado, qui va emfatitzar encara més amb el caràcter científic i racionalista aplicat a les arts.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bauhaus