UNESCO

UNESCO United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization
Govern		Organisme internacional
-	Director General	Irina Bokova
Seu
-	París (França)
Establerta
-	Constitució de la UNESCO	16 de novembre del 1946
Integració d'estats
-	Membres	193
-	Membres associats	7
Pàgina d'internet oficial http://www.unesco.org

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Avui en dia 193 estats pertanyen a la UNESCO, i set més en són membres associats. Té la seu a París (França), i la seva xarxa comprèn més de 60 oficines arreu del món. Els projectes patrocinats per la UNESCO inclouen projectes científics internacionals, programes d'alfabetització, d'ensenyament tècnic o de formació de mestres, projectes històrics i culturals regionals, foment de la cooperació internacional per preservar el patrimoni cultural i natural mundial, i promoció dels drets humans.

A través de la “Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural”, la UNESCO va crear l'any 1972 un pla de protecció dels béns culturals del món conegut com Patrimoni Comú de la Humanitat.

El paper de la UNESCO ha estat controvertit moltes vegades. Durant els anys 70 i 80, diversos països occidentals van criticar que la UNESCO es feia servir com a un fòrum de països comunistes i del Tercer Món en contra dels països occidentals. Especialment, es va criticar el pla Nou Ordre Internacional de la Informació, al·legant que anava en contra de la llibertat de premsa. Els Estats Units d'Amèrica van abandonar la UNESCO el 1984, i van retornar-hi el 2003. El Regne Unit va retirar-se'n el 1984, i va reingressar-hi el 1997. També s'ha criticat la UNESCO pel seu excés de burocràcia.

Una de les missions de la UNESCO és la de mantenir una relació de llocs que són considerats Patrimoni de la Humanitat. Aquests llocs són emplaçaments històrics o naturals la preservació i adequació dels quals són considerats importants per a la comunitat internacional. La UNESCO, però, no s'involucra directament en llur manteniment. L'organització també posa al dia la llista d' Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat i des del 1997, el Registre Internacional de la Memòria del Món.

La UNESCO també va ser la responsable de la fundació de l'OANA, l'Organització d'Agències de Notícies de l'Àsia i el Pacífic. Aquesta divisió abasteix el Consell Internacional de Ciència. La UNESCO hi és representada pels Ambaixadors de Bona Voluntat de la UNESCO.

La UNESCO és l'encarregada de coordinar les activitats de la Dècada Internacional per la Promoció d'una Cultura de Pau i de No-Violència per als Infants del Món (2001-2010), tal com va ser anomenada per l'Organització de les Nacions Unides l'any 1998.

Cada any, la UNESCO promou els drets de la llibertat d'expressió i la llibertat de premsa com a drets humans bàsics, amb la creació de la jornada internacional anomenada Dia Mundial de la Llibertat de Premsa el dia 3 de maig. L'esdeveniment és commemorat per recordar, celebrar i emfasitzar la importància de la llibertat de premsa com a element crucial de qualsevol societat íntegra, democràtica i lliure.

El 1998 la UNESCO va començar a donar suport al programari lliure (programari o software que dóna llibertat als usuaris de poder modificar-lo i redistribuïr-lo). Fou un fet notable el finançament parcial que va oferir la UNESCO a la creació del Directori de Programari Lliure. La resta va ser finançada per la Fundació del Programari Lliure (Free Software Foundation).

El 31 d'octubre de 2011 la UNESCO aprova l'admissió de Palestina com a estat de ple dret a aquesta organització cultural. Això va representar un pas més de l'Autoritat Nacional Palestina per aconseguir el reconeixement de l'ONU, que tenia pendent fins a final d'any. Aquest fet va provocar la reacció dels Estats Units, que immediatament va anunciar deixaven d'aportar els seus fons a la UNESCO i, per tant, l'anul·lació d'un pagament de 60 milions de dòlars (uns 43 milions d'euros) que estava previst per aquell mateix novembre (l'endemà de la resolució), assegurant que el reconeixement de Palestina com a estat de ple dret posava en marxa restriccions legislatives existents des de temps de l'administració Bush que impedien la contribució econòmica a l'organització si es donava el cas d'admissió de Palestina.

Història

Ja el 1935, en període de guerra, els governs dels països europeus, que s'enfrontaven a l'Alemanya nazi i els seus aliats, es reuniren al Regne Unit per la Conferència de Ministres d'Educació Aliats (CAME, per les seves sigles en anglès). La Segona Guerra Mundial encara estava lluny d'acabar-se, però aquests països estaven cercant maneres i mitjans de reconstruir els seus sistemes educatius una vegada s'aconseguís establir la pau. El projecte guanyà força molt ràpidament i aviat agafà un caire universal. Nous governs, com ara el dels Estats Units, decidiren unir-s'hi.

A proposta de la CAME, entre l'1 i el 16 de novembre del 1945 se celebrà a Londres una Conferència de les Nacions Unides per l'establiment d'una organització educativa i cultural (ECO/CONF). La guerra amb prou feines havia acabat quan s'inaugurà la conferència, que reuní els representants de quaranta-quatre països. Incitats per França i el Regne Unit, dos països que havien sofert moltes penúries durant el conflicte, els delegats decidiren crear una organització que representaria una autèntica cultura de la pau. Des del seu punt de vista, la nova organització havia d'establir la "solidaritat intel·lectual i moral de la humanitat" i, en fer-ho, evitar que esclatés una altra guerra mundial.

Al final de la conferència, trenta-set països fundaren l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. La Constitució de la UNESCO, signada el 16 de novembre del 1945, entrà en vigor el 4 de novembre del 1946 després de ser ratificada per vint països: Austràlia, el Brasil, el Canadà, la Xina, Txecoslovàquia, Dinamarca, la República Dominicana, Egipte, França, Grècia, l'Índia, el Líban, Mèxic, Nova Zelanda, Noruega, Aràbia Saudita, Sud-àfrica, Turquia, el Regne Unit i els Estats Units. La primera sessió de la Conferència General de la UNESCO se celebrà a París entre el 19 de novembre i el 10 de desembre del 1946 amb la participació de representants de 30 governs amb dret de vot.

Les cendres de la Segona Guerra Mundial es reflecteixen en la composició dels Estats Membres fundadors de la UNESCO. El Japó i la República Federal Alemanya esdevingueren membres el 1951 i Espanya el 1953. Altres factors històrics importants, com per exemple la Guerra Freda, el procés de descolonització i la dissolució de l'URSS també deixaren la seva traça en la UNESCO. L'URSS s'uní a la UNESCO el 1954, i el 1992 hi fou substituïda per la Federació Russa. Dinou estats africans n'esdevingueren membres el 1960. Dotze repúbliques de l'antiga Unió Soviètica s'uniren a la UNESCO en el període que va entre el 1991 i el 1993.

Com a conseqüència de la seva entrada a les Nacions Unides, la República Popular de la Xina ha estat l'únic representant legítim de la Xina a la UNESCO des del 1971. La República Democràtica Alemanya en fou membre entre el 1972 i el 1990, quan s'uní amb la República Federal Alemanya.

La Lliga de Nacions, precursora de les Nacions Unides, també tenia una institució que s'ocupava de la cooperació intel·lectual. Era anomenada el "Comité Internacional de Cooperació Intel·lectual" (ICIC) i tenia membres prestigiosos com ara Albert Einstein, Thomas Mann o Marie Curie.

La bandera de la UNESCO mostra una variació del Partenó, un temple de l'antiga Grècia situat a Atenes.

Estats fundadors

Llista per ordre alfabètic dels 20 estats fundadors. La constitució de la UNESCO entra en vigor el 1946, i fou ratificada per aquests 20 estats:

Aràbia Saudita Sud-àfrica Austràlia Brasil Canadà

Xina Dinamarca Egipte Estats Units d'Amèrica França

Grècia Índia Líban Mèxic Noruega

Nova Zelanda República Dominicana Regne Unit Txecoslovàquia Turquia

Llista d'estats membres i data d'incorporació 

* Afganistan 4 de maig de 1948

• Albània 16 d'octubre de 1958
• Algèria 15 d'octubre de 1962
• Andorra 20 d'octubre de 1993
• Angola 11 de març de 1977
• Antigua i Barbuda 15 de juliol de 1982
• Argentina 15 de setembre de 1948
• Armènia 9 de juny de 1992
• Austràlia 4 de novembre de 1946
• Àustria 13 agost de 1948
• Azerbaidjan 3 de juny de 1992
• Bahames 23 d'abril de 1981
• Bahrain 18 de gener de 1972
• Bangladesh 27 d'octubre de 1972
• Barbados 24 d'octubre de 1968
• Bielorrússia 12 de maig de 1954
• Bèlgica 29 de novembre de 1946
• Belize 10 de maig de 1982
• Benin 18 d'octubre de 1960
• Bhutan 13 d'abril de 1982
• Bolívia 13 de novembre de 1946
• Bòsnia i Hercegovina 2 de juny de 1993
• Botswana 16 de gener de 1980
• Brasil 4 novembre de 1946
• Brunei 17 de març de 2005
• Bulgària 17 maig de 1956
• Burkina Faso 14 novembre de 1960
• Burundi 16 de novembre de 1962
• Cambodja 3 juliol de 1951
• Camerun 11 de novembre de 1960
• Canadà 4 novembre de 1946
• Cap Verd 15 de febrer de 1978
• República Centreafricana 11 de novembre de 1960
• Txad 19 de desembre de 1960
• Xile 7 de juliol de 1953
• Xina 4 de novembre de 1946
• Colòmbia 31 octubre de 1947
• Comores 22 de març de 1977
• Congo 24 d'octubre de 1960
• Illes Cook 25 d'octubre de 1989
• Costa Rica 19 maig de 1950
• Côte d'Ivoire 27 d'octubre de 1960
• Croàcia 1 juny de 1992
• Cuba 29 d'agost de 1947
• Xipre 6 de febrer de 1961
• República Txeca 22 febrer 1993
• República Democràtica de Corea 18 d'octubre de 1974
• República Democràtica del Congo 25 de novembre de 1960
• Dinamarca 4 de novembre de 1946
• Djibouti 31 d'agost de 1989
• Dominica 9 de gener de 1979
• República Dominicana 4 de novembre de 1946
• Equador 22 de gener de 1947
• Egipte 4 novembre de 1946
• El Salvador 28 d'abril de 1948
• Guinea Equatorial 29 de novembre de 1979
• Eritrea 2 de setembre de 1993
• Estònia 14 d'octubre de 1991
• Etiòpia 1 juliol de 1955
• Costa Rica 14 de juliol de 1983
• Finlàndia 10 octubre de 1956
• França 4 novembre de 1946
• Gabon 16 de novembre de 1960
• Gàmbia 1 d'agost de 1973
• Geòrgia 7 d'octubre de 1992
• Alemanya 11 juliol de 1951
• Ghana 11 d'abril de 1958
• Grècia 4 de novembre de 1946
• Granada 17 de febrer de 1975
• Guatemala 2 de gener de 1950
• Guinea 2 de febrer de 1960
• Guinea Bissau 1 novembre de 1974
• Guyana 21 de març de 1967
• Haití 18 de novembre de 1946
• Hondures 16 desembre de 1947
• Hongria 14 setembre de 1948
• Islàndia 8 de juny de 1964
• Índia 4 novembre de 1946
• Indonèsia 27 maig de 1950
• Iran 6 de setembre de 1948
• Iraq 21 octubre de 1948
• Irlanda 3 octubre de 1961
• Israel 16 setembre de 1949
• Itàlia 27 gener de 1948
• Jamaica 7 de novembre de 1962
• Japó 2 de juliol de 1951
• Jordània 14 juny 1950
• Kazakhstan 22 maig 1992
• Kenya 7 d'abril 1964
• Kiribati 24 d'octubre de 1989
• Kuwait 18 novembre de 1960
• Kyrgyzstan 2 juny de 1992
• Laos 9 de juliol de 1951
• Letònia 14 d'octubre de 1991
• Líban 4 novembre de 1946
• Lesotho 29 de setembre de 1967
• Libèria 6 de març de 1947
• Líbia 27 de juny de 1953
• Lituània 7 d'octubre de 1991
• Luxemburg 27 d'octubre de 1947
• Madagascar 10 de novembre de 1960
• Malawi 27 d'octubre de 1964
• Malàisia 16 de juny de 1958
• Maldives 18 de juliol de 1980
• Mali 7 de novembre de 1960
• Malta 10 febrer de de 1965
• Illes Marshall 30 de juny de 1995
• Mauritània 10 de gener de 1962
• Maurici 25 d'octubre de 1968
• Mèxic 4 de novembre de 1946
• Estats Federats de Micronèsia 19 d'octubre de 1999
• Mònaco 6 de juliol de 1949
• Mongòlia 1 de novembre de 1962
• Marroc 7 de novembre de 1956
• Montenegro 1 març de 2007
• Moçambic 11 d'octubre de 1976
• Myanmar 27 de juny de 1949
• Namíbia 2 de novembre de 1978
• Nauru 17 d'octubre de 1996
• Nepal 1 de maig de 1953
• Països Baixos 1 de gener de 1947
• Nova Zelanda 4 de novembre de 1946
• Nicaragua 22 de febrer de 1952
• Níger 10 de novembre de 1960
• Nigèria 14 de novembre de 1960
• Niue 26 d'octubre de 1993
• Noruega 4 novembre de 1946
• Oman 10 de febrer de 1972
• Pakistan 14 de setembre de 1949
• Palau 20 setembre de 1999
• Panamà 10 de gener de 1950
• Papua Nova Guinea 4 d'octubre de 1976
• Paraguai 20 de juny de 1955
• Perú 21 de novembre de 1946
• Filipines 21 de novembre de 1946
• Polònia 6 de novembre de 1946
• Portugal 11 setembre de 1974
• Qatar 27 de gener de 1972
• República de Corea 14 de juny de 1950
• República de Macedònia 28 de juny de 1993
• República de Moldàvia 27 de maig de 1992
• Romania 27 de juliol de 1956
• Federació de Rússia 21 abril de 1954
• Rwanda 7 de novembre 1962
• Saint Kitts and Nevis 26 d'octubre de 1983
• Santa Llúcia 6 de març de 1980
• Saint Vincent i les Grenadines 14 de gener de 1983
• Samoa 3 d'abril de 1981
• San Marino 12 de novembre de 1974
• São Tomé i Príncipe 22 de gener de 1980
• Aràbia Saudita 4 de novembre de 1946
• Senegal 10 de novembre de 1960
• Sèrbia 20 de desembre de 2000
• Seychelles 18 d'octubre de 1976
• Sierra Leone 28 de març de 1962
• Singapur 8 d'octubre de 2007
• Eslovàquia 9 febrer de 1993
• Eslovènia 27 de maig de 1992
• Illes Salomó 7 de setembre de 1993
• Somàlia 15 de novembre de 1960
• Sudàfrica 12 de desembre de 1994
• Espanya 30 gener de 1953
• Sri Lanka 14 de novembre de 1949
• Sudan 26 de novembre de 1956
• Surinam 16 de juliol de 1976
• Swazilàndia 25 de gener de 1978
• Suècia 23 de gener de 1950
• Suïssa 28 gener de 1949
• República Àrab Síria 16 de novembre de 1946
• Tadjikistan 6 d'abril 1993
• Tailàndia 1 de gener 1949
• Timor 5 de juny de 2003
• Togo 17 de novembre de 1960
• Tonga 29 de setembre de 1980
• Trinitat i Tobago 2 de novembre de 1962
• Tunísia 8 novembre de 1956
• Turquia 4 de novembre de 1946
• Turkmenistan 17 d'agost de 1993
• Tuvalu 21 d'octubre de 1991
• Uganda 9 de novembre de 1962
• Ucraïna 12 de maig de 1954
• Emirats Àrabs Units 20 d'abril de 1972
• Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord 1 de juliol de 1997
• República Unida de Tanzània 6 de març de 1962
• Estats Units d'Amèrica 1r d'octubre de 2003
• Uruguai 8 de novembre de 1947
• Uzbekistan 26 d'octubre de 1993
• Vanuatu 10 de febrer de 1994
• Veneçuela 25 de novembre de 1946
• Vietnam 6 de juliol de 1951
• Iemen 2 abril de 1962
• Zàmbia 9 de novembre de 1964
• Zimbabwe 22 de setembre de 1980

 

Funcionament

La Conferència General, que reuneix a representants de tots els Estats membres, es reuneix cada 2 anys (anys imparells). El director general és elegit per la Conferència General per un període de 4 anys renovable una sola vegada (des de 2005). El Consell Executiu es reuneix almenys 2 vegades a l'any entre sessions de la Conferència General. Els seus membres en són 58, i són elegits per la Conferència General per un mandat de 4 anys. La seva plantilla d'efectius són més de 2.400 de personal internacional, incloent un miler dels administratius.

La Ciutat del Vaticà, és un cas especial, ja que es tracta d'un observador permanent davant la Conferència General i la Junta Executiva.

Directors Generals de la UNESCO

No.	Nom	Imatge	Inici	Final	Notes
1.	Julian Huxley		1946	1948
2.	Jaime Torres Bodet		1948	1952
3.	John Wilkinson Taylor		1952	1953
4.	Luther Evans		1953	1958
5.	Vittorino Veronese		1958	1961
6.	René Maheu		1961	1974
7.	Amadou-Mahtar M'Bow		1974	1987
8.	Federico Mayor		1987	1999
9.	Koïchiro Matsuura		1999	2009
10.	Irina Bokova		2009	present

Premis i medalles

La UNESCO atorga diversos premis, medalles i reconeixements en educació, ciència, cultura i pau:

• Premi UNESCO Confucius, d'alfabetització.
• Premi UNESCO King Sejong Literacy.
• Premi Carlos J. Finlay, de microbiologia.
• Premi Félix Houphouët-Boigny, per honrar individus vius i institucions o organismes actius públics o privats que han fet una contribució significativa a promoure, buscar, protegir o mantenir la pau en conformitat amb la Carta de les Nacions Unides i la Constitució d'UNESCO.
• Premi Internacional Great Man-Made River, sobre recursos de l'aigua en zones àrides o semiàrides.
• Premi Internacional José Martí.
• Premi Internacional Simón Bolívar, té per objecte recompensar una activitat particularment meritòria que, de conformitat amb l'esperit de Simón Bolívar, hagi contribuït a la llibertat, la independència i la dignitat dels pobles, a l'enfortiment de la solidaritat entre les nacions, afavorint el seu desenvolupament o facilitant l'adveniment d'un nou ordre internacional econòmic, social i cultural. Aquesta activitat pot consistir en una creació intel·lectual o artística, realització social o accions de motivació de l'opinió pública.
• Premi Javed Husain, per a joves científics.
• Premi Jikji Memory of the World, per a les persones o institucions que hagin fet contribucions significatives a la preservació i accessibilitat del patrimoni documental.
• Premi Kalinga, a la popularització de la ciència, creat el 1952 per les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. Sr Bijoyanand Patnaik d'Orissa (Índia, ex-Kalinga), president fundador del Kalinga Foundation Trust, ha fet donació a la UNESCO d'una subvenció de dos mil lliures pel premi anual d'aquest guardó internacional, fou una idea de François Le lion, com a membre de la UNESCO i amb l'ajuda de Louis de Broglie i Jacques Bergier.
• Premi L'Oréal-UNESCO, a dones científiques. recompensa les grans investigadores que han contribuït al progrés científic, cadascuna en el seu camp d'investigació. Té per metes millorar la representació de les dones en carreres científiques i reconèixer la seva contribució al progrés de la ciència, aquest premi va ser establert el 1998 pel grup francès L'Oreal i de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. Permet educar les dones joves en la ciència i millorar la imatge de la multinacional L'Oreal.
• Beques UNESCO-L'Oréal International.
• Medalla Sergei Eisenstein, per mèrits dins l'art cinematogràfic.
• Premi Sultan Qaboos, a la preservació del medi ambient.
• Premi UNESCO/Guillermo Cano World Press Freedom, creat el 1997, amb distinció a una persona, organització o institució que ha fet una contribució destacada a la defensa o promoció de la llibertat de premsa a qualsevol lloc del món, especialment si aquesta contribució ha estat realitzada en condicions de perill.
• Premi UNESCO King Hamad Bin Isa Al-Khalifa, per a l'ús de les TIC en educació.
• Medalla UNESCO Mozart, a la contribució a la pau al món mitjançant la música i les arts.
• Premi UNESCO, per a l'educació per a la pau, dotat amb 60.000 dòlars, té per objecte promoure totes les formes d'acció que tractarà de "construir a la ment dels homes els baluards de la pau" (Constitució de la UNESCO), recompensant un exemple particularment significatiu per alertar a l'opinió pública i mobilitzar la consciència de la humanitat per la causa de la pau. Aquest premi es lliurat a París, a la seu de la UNESCO, 21 de setembre, Dia Internacional de manteniment de la pau de l'ONU.
• Premi UNESCO, per a l'educació sobre els drets humans.
• Premi UNESCO de Ciència, guardó biennal atorgat per la Unesco a una «persona o grup de persones per contribucions fetes al desenvolupament tecnològic d'un Estat o regió d'un membre en desenvolupament, a través de l'aplicació d'investigacions científiques i tecnològiques (particularment en els camps d'educació, enginyeria , i desenvolupament industrial)».
• Medalla UNESCO/Institut Pasteur.
• UNESCO Artist for Peace
• Creative Cities Network
• Seal of Excellence for Handicrafts
• Premi UNESCO, per la seva destacada contribució a la promoció i preservació de la diversitat cultural a través de Cinema en el Asia Pacific Screen Awards.
• Medalla UNESCO Comenius.

Fòrum de la Joventut de la UNESCO

El Fòrum de la Joventut de la UNESCO és una trobada de joves líders mundials que es fa a París, prèviament a la Conferència General d'aquesta organització internacional, i té com a finalitat assessorar i proposar accions per a polítiques en joventut.

El fòrum va ser creat per la UNESCO el 1999 i reconegut com un apèndix permanent de la Conferència General el 2003. És, juntament amb el Fòrum Mundial de Joves de l'ONU, una de les trobades més importants de joves líders del món. Hi assisteixen delegats de aproximadament de 150 països i nombroses ONG. Hi han participat delegats que després han tingut importants desenvolupaments en les seves carreres internacionals, com va ser Miguel Teixidor de Mèxic, Mia Handshin d'Austràlia, Marina Galkina de Rússia, Simo Salmela de Finlàndia, Francisco Menin de l'Argentina, i Sandra Banfi de l'Uruguai.

Els estats membres han d'enviar representants per participar als debats, que tenen la qualitat de delegats diplomàtics. Aquests intercanvien visions, experiències, i detecten preocupacions i problemes comuns en sessions de treball. I després realitzen un informe expressant propostes per a l'Organització, i s'incorpora com a document de treball previ de la Conferència General.

L'Organització pren seriosament l'informe i desenvolupa les activitats proposades en ell. Un exemple és el desenvolupament de Fòrums de Joventut regionals, proposats en l'informe de l'any 2005.

Els temes abordats han estat:

• 2001 - Eradicació de la Pobresa.
• 2003 - UNESCO i Joventut: un mutu compromís.
• 2005 - Joventut i Diàleg de Civilitzacions, Cultures i Pobles - Idees per a l'acció en educació, les ciències, la cultura i la comunicació.
• 2007 - Educació i desenvolupament econòmic i la contribució de la ciència i la tecnologia en el desenvolupament sostenible.

Escoles Associades de la UNESCO

La Xarxa del Pla d'Escoles Associades de la UNESCO (xarxaPEA) (ASPnet en anglès), comunament coneguda com Escoles Associades de la UNESCO, està formada per un conjunt de centres educatius repartits per tot el món. Consta de més de 8.000 centres educatius, entre els quals trobem escoles parvularis, primàries, secundàries i instituts de formació superior.

El principal objectiu d'aquesta organització és el de seguir els principis que marca la UNESCO relacionats entre altres temes amb la cultura, la pau, els drets humans, la igualtat social entre les persones i el medi ambient.

La xarxa PEA que va néixer a partir de l'any 1953 té entre els seus fins l'acostament entre alumnes i les alumnes procedents de realitats culturals diferents i ajudar-los a trobar solucions davant la problemàtiques del present segle. Per això un dels eixos que vertebren aquest projecte és la comunicació d'experiències entre l'alumnat dels diversos països i l'elaboració de projectes comuns que ajudin a millorar el nostre planeta.

Els principals temes tractats són:

• La problemàtica del nostre planeta i les possibles solucions a la mateixa, entre les quals destaca el paper de la ONU per a la solució d'aquests conflictes.
• Els Drets humans en el món.
• El coneixement de l'existència d'altres cultures i altres formes de vida.
• La protecció enfront del deteriorament del medi ambient i el consum de recursos.

Els objectius de la xarxa PEA són:

• Educar per la pau, per a la cooperació i la comprensió internacional, fomentar el coneixement mutu.
• Fomentar l'entesa entre les comunitats escolars de diferents sistemes polítics i culturals.
• Analitzar els problemes locals i regionals des d'una perspectiva internacional de manera que tothom pugui aportar possibles solucions.

Les característiques de la xarxa són:

• Fomentar des de la participació la no violència, la pau i la democràcia utilitzant com a principal eina l'educació.
• La pròpia UNESCO proporciona informació sobre els projectes en els quals cada escola està subscrita.
• S'edita un butlletí de la UNESCO, que és una revista per l'intercanvia d'informació sobre els diferents projectes que construeixen les escoles.
• La interrelació entre centres de diverses localitats i països, on es fomenta la comunicació i el agermanament entre els mateixos.

Informacions diverses

Seu de la UNESCO a París.

La Seu de la UNESCO (situada a París) es pot visitar gratuïtament de dilluns a divendres amb petició prèvia.

L'edifici, dissenyat pels arquitectes Bernard Zehrfuss, Marcel Breuer i Pier Luigi Nervi és un exemple de l'estil arquitectònic de la dècada de 1950. Conté composicions murals Picasso i Miró juntament amb Artigas, Rufino Tamayo, Afro Basaldella i Roberto Matta així com una obra de Calder als jardins. Es pot també visitar el famós Jardí de la Pau de Isamu Noguchi durant el dia de portes obertes dels jardins de París.

El lloc compta amb altres importants obres d'art de molts artistes, com Bazaine, Giacometti, Le Corbusier, Henry Moore, Takis, Tsereteli i altres llocs notables com l'Àngel de Nagasaki, l'àrea de la meditació per Tadao Ando, la Plaça de la Tolerància de Dani Karavan i el símbol del Globus d'Erik Reitzel , Totes les coses de Antoni Tàpies i Puig, Josep Guinovart i Bertran, La Llibertat: La Pau al dia després de Abelardo Espejo Tramblin.

Vegeu també

• Programa Memòria del Món de la UNESCO

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: UNESCO

• Lloc web oficial de la UNESCO.
• Unescocat - Centre UNESCO de Catalunya.
• Web Amics de la UNESCO a Barcelona.
• Un cop d'ull a les reformes de la UNESCO.
• Directors generals de la UNESCO.
• Lloc web del Patrimoni Mundial.
• UNESCO - Divisió de Llibertat d'Expressió.