Josep Guinovart i Bertran
Josep Guinovart i Bertran (Barcelona 1927 - 12 de desembre de 2007) fou un pintor, dibuixant i gravador català, considerat un dels màxims representants de l'informalisme.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va néixer en una família menestral i per això pintà parets per al taller familiar des dels catorze anys. Realitzà els seus estudis a l'escola Llotja i en el Foment d'Arts Decoratives de Barcelona.
A finals de la dècada dels quaranta i principis dels cinquanta es vinculà al grup Dau al Set, on consolidà plantejaments ideològics i des d'aleshores considerà ineludible el trencament amb les formes imperants en l'art. Esdevenint aquell grup com una finestra a l'art d'avantguarda europeu, però se sentia desvinculat de la generació d'artistes com Joan Miró i de la seva formació.[1]
L'any 1951 realitzà els seus primers gravats a l'aiguafort per a il·lustrar els llibres Homenaje a García Lorca i Cantos espirituales negros. S'inicià en aquesta disciplina de manera autodidacta i com en la resta de llenguatges artístics feu una recerca constant.
L'any 1953 va guanyar una beca de l'Institut Francès per a realitzar un viatge a París de cinc mesos[2] on s'amarà de l'obra de Cézanne i Matisse. A la seva tornada a Barcelona fou fundador amb Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats i d'altres del Grup Taüll que tingué una vida efímera, però aplegà alguns dels artistes més destacats. Després d'una temporada treballant en il·lustracions i decorats escenogràfics, cap a l'any 1957 va iniciar una decantació cap a l'art abstracte, la seva obra poc convencional, utilitza elements tridimensionals gairebé constantment a les seves obres, la majoria també de gran format.
Durant la dècada dels cinquanta participà en moltes biennals d'art contemporani a Sao Paulo el 1952 i el 1957; a Alexandria el 1955 i a Venècia el 1958 així com el 1962. D'aquesta manera sortia d'Espanya de manera oficial i podia constatar que les arts plàstiques d'avantguarda no resultaven incòmodes al règim franquista a diferència d'altres llenguatges com el literari o el cinematogràfic. Posteriorment, Guinovart es mostrava convençut que la pintura o l'escultura al nostre país estaven a nivell internacional, però que hi havia una greu manca de formació escolar ja que l'art contemporani arribava al públic com a buit de significat.[1]
L'any 1994 es va inaugurar un museu o espai d'art a Agramunt dedicat a la seva obra,[3] població a la qual havia nascut la seva mare i a la que ell sempre ha estat vinculat.[4] El museu s'anomena l'Espai Guinovart d'Agramunt, i comparteix municipi amb "Lo Pardal", la casa de la poesia visual de Guillem Viladot.
Premis [modifica]
- 1981- Premi Ciutat de Barcelona
- 1982- Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya
- 1983- Creu de Sant Jordi
- 1984- Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres, atorgat pel Govern Francès
- 1989- Premi Nacional d'Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
- 1993- Oficial de l'Ordre de les Arts i les Lletres, atorgat pel Govern Francès
- 2003- L'Ajuntament d'Agramunt el nomena fill adoptiu
Obres [modifica]
- 1960- Verges, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer
- 1967- Homenatge a Picasso.
- 1968- Homenatge al Che.
- 1976- Terra i rastrejo.
- 1977- Pedres i fang.
- 1978- Contorn-entorn.
- 1993- Taula a la Casa de la Ciutat de Barcelona.
- 2001- Retaule de Jerusalem.
- 2007- In Vino Veritas.
Museus amb obra seva [modifica]
- Espai Guinovart d'Agramunt
- Museu Eusebio Sempere. Alacant
- Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona
- Museu d'Art Contemporani de Barcelona
- Museu de Belles Arts de Bilbao
- Museu de Bochum.
- Casa de les Amèriques. L'Havana
- Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia. Madrid
- Museu d'Art Contemporani. Madrid
- Museu d'Art Modern. Mèxic DF
- Fine Arts Museum of Long Island. Nova York
- Museu de Sant Telm. Donòstia
- Museu d'escultura a l'aire lliure. Santa Cruz de Tenerife
- Museu de Navarra.Tafalla
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Isabel Juanola. «Guinovart: "Classificar un artista és una deformació teòrica"» (en català), 1976. [Consulta: 22-11 2010].
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 202. ISBN 84-95554-27-5.
- ↑ Oliver, Conxita. «El llegat de Josep Guinovart». Bonart [Girona], núm. 138, abril 2011, p. 28-29. ISSN: 1885-4389.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 9. ISBN 84-393-5437-1.
Bibliografia [modifica]
- Volum 9 (2001), Art de Catalunya, Pintura moderna i contemporània, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-89931-19-4
- Volum 16 (2002), Art de Catalunya, Art i arquitectura d'avui. La Veu dels artistes, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-89931-24-0
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Guinovart i Bertran |
