Museu Nacional d'Art de Catalunya
De Viquipèdia
| Museu Nacional d'Art de Catalunya MNAC |
|
 |
|
  Localització respecte Catalunya
|
|
| Fundat | 14 de novembre de 1990 |
|---|---|
| Localització | Palau Nacional, Montjuïc, Barcelona |
| Àmbit | Museu d'Art |
| Visitants | 949.939 (2007) |
| Superfície | 45.000 m2 (total) 12.000 m2 (exposició) |
| Director/a | Maria Teresa Ocaña i Gomà |
| Transport Públic | Estació del Parc de Montjuïc, Funicular de Montjuïc |
| Web | www.mnac.cat |
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art situat a Barcelona que engloba totes les arts amb la missió de mostrar un discurs global sobre l'art català, des del romànic fins al segle XX.[1]
El MNAC és un consorci amb personalitat jurídica pròpia constituït per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Administració General de l'Estat.[2] En el patronat del museu estan representades, a més de les administracions públiques, els particulars i les entitats privades que hi col·laboren.
La seu principal es troba situada al Palau Nacional de Montjuïc, inaugurat el 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional. A més, altres tres institucions formen part del conjunt del museu: la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú; el Museu Comarcal de la Garrotxa a Olot; i el Museu Cau Ferrat de Sitges, la gestió dels quals és independent i la titularitat és dels ajuntaments respectius.
Taula de continguts |
[edita] Història del Museu
El MNAC és un museu inaugurat el 14 de novembre de 1990 gràcies a la llei de museus del mateix any.[3] Aquesta llei establia la necessitat de crear un museu nacional unint la col·lecció de l'antic Museu d'Art de Catalunya (art romànic, gòtic, Renaixement i barroc), del Museu d'Art Modern (art dels segles XIX i XX), del Gabinet de Dibuixos i Gravats, del Gabinet Numismàtic de Catalunya i de la Biblioteca d'Història de l'Art, creant un nou espai de promoció i divulgació artística. Així però, la inauguració del museu fou la culminació d'un llarg procès de recuperació històrica que va començar a finals del segle XIX gràcies al fenòmen de la renaixença.
[edita] Les primeres col·leccions
El 15 de març de 1880 es va inaugurar el Museu d'Antiguitats de Barcelona a la capella de Santa Àgata. Les primeres obres que van compondre el fons artístic provenien del procés de desamortització dels béns eclesiàstics.
Més endavant, el 1891, influenciats per la renaixença i les noves tendències museístiques europees, els noucentistes van crear el Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona, al Palau de les Belles Arts, reaprofitant un dels espais de l'Exposició Universal de 1888.[4]
El 1915 la col·lecció es van traslladar a l'antic arsenal de la Ciutadella, actual Parlament de Catalunya, creant així el Museu d'Art i Arqueologia. Els responsables de bona part de les adquisicions durant aquest periode van ser inicialment l'Institut d'Estudis Catalans, amb les seves missions científiques pels Pirineus, i la Junta de Museus, creada el 1902. Més endavant s'encarregarien la Mancomunitat de Catalunya i la Generalitat.
El 1934 es va traslladar la col·lecció al Palau Nacional de Montjuïc, reaprofitant també l'edifici construït per l'Exposició Universal de 1929, i es va innaugurar el Museu d'Art de Catalunya sota la direcció de Joaquim Folch i Torres, [5] coincidint casualment amb els Fets del sis d'octubre.
[edita] La guerra civil
La col·lecció va durar poc temps al Palau Nacional, ja que a causa de la Guerra Civil Espanyola, i per qüestions de seguretat, va ser traslladada a París i Ginebra, on es van organitzar exposicions artístisques.[6] Encara tornaria a ser traslladada, aquest cop a Olot i Darnius. Un cop acabada la guerra, la col·lecció d'art romànic fins l'art del barroc va tornar a ser exposada al Palau el mes d'agost de 1940, on van romandre fins el 12 de juny de 1942.
[edita] La separació de la col·lecció
El 5 de juny de 1945 la col·lecció es va dividir. Es va instalar la col·lecció d'art dels segles XIX i XX a l'antic arsenal de la ciutadella, creant el Museu d'Art Modern de Barcelona. El Museu del Gabinet Numismàtic de Catalunya també es va crear aquell any a la Ciutadella.
Durant el periode franquista fou l'Ajuntament de Barcelona qui es va encarregar de continuar amb la tasca de recuperació del gruix del patrimoni artístic català, gràcies tant a compres de col·leccions privades (Plandiura el 1903, Casellas el 1911, Alexandre de Riquer el 1921 i Muntadas el 1956) com de donacions (Enric Batlló, Llegat Cambó, Llegat Espona, Llegat Domènec Teixidó, Llegat Bertran, Llegat Fontana, Girbau S.A....).
[edita] Naixement del MNAC
El MNAC va néixer oficialment el 1990 gràcies a la llei de museus del mateix any, amb la reunió de les col·leccions del Museu d'Art Modern, creat el 1945, i el Museu d'Art de Catalunya, inaugurat el 1934, convertint-se així en un museu nacional. A les peces procedents d'aquests museus se'ls van afegir una nova secció de numismàtica, una altra de gravats així com els fons de la Biblioteca General d'Història de l'Art. Més tard, el 1996, es va afegir un nou departament dedicat a la fotografia.
Per encabir totes les obres, el Palau va patir un procès d'ampliació, iniciant durant el mes de febrer de l'any 2000 un projecte a càrrec de Gae Aulenti, Enric Steegmann, Josep Benedito i Agustí Obiol, [7] que va costar més de 6 milions d'euros.[8] i va culminar amb la reobertura el 16 de desembre de 2004.[9]
[edita] Actualitat
Actualment (2009) el fons del museu posseïx 247.833 obres en les diferents col·leccions[10]. A més de les exposicions permanents i de les itinerants, el museu realitza també altres funcions com són les de col·laborar en la conservació i la restauració d'obres d'art.
[edita] Les col·leccions
El MNAC, mitjançant les seves col·leccions exposades, intenta donar un discurs glogal sobre l'art català des del segle XI fins a l'actualitat. En algunes de les seves col·leccions, com és el cas del gòtic, el renaixement i el barroc, aquest discurs també es fa per comparació amb obres d'art d'altres procedències.
Els fons del museu procedeixen en gran part de donacions, algunes d'elles d'especial rellevància, que constitueixen una mostra idònia de la varietat amb què s'ha construït la col·lecció, que es troba dividida en 6 conceptes: art romànic, art gòtic, art del renaixement i barroc, art modern, dibuixos, gravats i cartells, fotografia, i el Gabinet Numismàtic de Catalunya. A més, el fons compta amb la Biblioteca d'Història de l'Art i l'Arxiu General.
Pel que fa a l'exposició permanent, es troba dividida en les següents seccions: Romànic, Gòtic, Renaixement i Barroc, Llegat Cambó, Col·lecció Thyssen-Bornemisza, Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, Art Modern, Dibuixos, gravats i cartells, fotografia i numismàtica.
[edita] Romànic
La col·lecció d'art romànic és una de les col·leccions més importants del museu, degut a la quantitat d'exemples de pintura mural dels segles XI al XIII obtinguts de diferents esglésies, capelles i ermites d'arreu del territori català durant el final del segle XIX i la primera part del segle XX. Es tracta d'una mostra única al món.[11]
Les pintures murals es van traslladar a Barcelona per ordre de la Junta de Museus qui, en veure el recent interès que despertaven aquestes pintures arran de fenòmens com la Renaixença i l'interès pel patrimoni artístic i cultural de Catalunya, va veure que les obres corrien perill de ser robades dels seus llocs d'origen i van decidir traslladar-les a Barcelona, entre els anys 1919 i 1923[12]. Cal destacar també els retaules i les talles en fusta, de temàtica religiosa. També hi han alguns exemples d'escultura sobre pedra, orfebreria i alguns esmalts. L'exposició està vertebrada segons un sentit cronològic i estilístic.
[edita] Gòtic
La col·lecció d'art gòtic comprèn obres realitzades des de finals del segle XIII fins ben entrat el segle XV. La procedència de les obres és majoritàriament territori català, tot i que, en menor grau, es troben obres del territori de l'antiga Corona d'Aragó, com Aragó, Mallorca i València, mostrant el moment històric de màxima influència territorial catalana. Els autors més representants d'aquest període són Pere Serra, Lluís Borrassà, Jaume Huguet, Bernat Martorell i Bartolomé Bermejo, entre d'altres.
Pel que fa a l'estil, es poden trobar diferents corrents estilístics europeus com ara el gòtic internacional, el d'expressió lineal, el d'asecendència italiana i el d'ascendència flamenca.
Pel que fa al conjunt d'obres, el conjunt més rellevant és el dels retaules pictòrics, pintures al tremp d'ou i a l'oli, juntament amb una mostra de la pintura mural, l'orfebreria, l'escultura i l'esmalteria de l'època.
[edita] Renaixement i Barroc
La col·lecció d'art del renaixement i art barroc es basa principalment en obres donades per importants col·leccions privades com són el llegat Cambó i les col·leccions Thyssen-Bornemisza, ja que el fons d'aquesta col·lecció es va iniciar amb patrimoni local, no té un origen real ni nobiliari. Es poden veure obres creades a Espanya, Itàlia i Flandes entre el segle XVI i XVIII.
El Llegat Cambó és un conjunt d'obres de la col·lecció particular de Francesc Cambó, d'importància rellevant, doncs integra pintura europea des del segle XIV fins a principis del XIX. És l'aportació desinteressada més valuosa que el MNAC ha rebut. Trobem representats moviments artístics tan diversos com el Quattrocento italià i els mestres del Cinquecento, com Sebastiano del Piombo o Ticià, passant per la pintura espanyola del Segle d'Or fins el rococó.
La col·lecció Thyssen-Bornemisza està formada per peces de pintura i escultura que van des del gòtic fins al rococó, i que han estat dipositades al MNAC pel Museu Thyssen-Bornemisza. Entre les obres que formen part d'aquesta col·lecció es troben les taules de Rimini i Tadeo Gaddi, artistes del Trecento; i les obres de Francesco del Cossa com un magnífic exemple del Quattrocento. Del Cinquecento disposa d'obres de Fra Angelico, Rubens, Battista Dossi o Ticià, i del Settecento destaquen obres de Tiepolo, artista clau del rococó italià, Ceruti o el vedutista Canaletto.
[edita] Art Modern
La col·lecció d'Art Modern és la més important col·lecció d'art català del segle XIX i principis del segle XX. En aquesta època apareixen noves tendències artístiques a Catalunya. Es troben obres del neoclassicisme, modernisme, realisme, noucentisme i de les primeres avantguardes. En aquesta part de la col·lecció es poden trobar obres de Picasso, Gaudí, Fortuny, Casas, Gargallo, Rusiñol i fotografies de Joaquim Pla Janini o Godes, així com una representació de les arts decoratives de l'època. Aquesta col·lecció es completa amb el dipòsit de la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza.
La col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en dipòsit al MNAC, està formada per més de 350 obres, totes dels segles XIX i XX, que constitueixen un magnífic exemple de la pintura catalana d'aquests segles. En aquesta col·lecció trobem obres d'artistes tan paradigmàtics com Fortuny, Anglada Camarasa, Joaquim Mir, Sunyer o Tàpies. El contracte de dipòsit està signat fins el 2011.[13]
[edita] Dibuixos, Gravats i Cartells
El Gabinet de Dibuixos i Gravats compta amb la col·lecció més important d'art en suport paper de tot Catalunya, incloent obres catalanes des de finals del segle XVII fins a l'arribada de les avantguardes, amb presència també d'autors internacionals. Tot i que al museu només s'exposa una petita mostra representativa de la col·lecció real, el MNAC té un fons gairebé 100.000 obres sumant gravats, dibuixos i cartells.
[edita] Fotografia
La col·lecció de fotografia disposa de més de 6.000 exemplars. Les obres més antigues estan datades al segle XIX, però es poden veure obres de diferents moviments com el pictorialisme, la nova objectivitat, el fotoperiodisme, fins al neorealisme i el període contemporani.
La col·lecció s'ha constituït, tot i algunes adquisicions pròpies, gràcies a un conjunt de donacions i dipòsits de col·leccionistes i dels propis artistes (Colita, Joan Fontcuberta, Pere Formiguera, Carles Fontserè, Emili Godes, Josep Lladó, Oriol Maspons, Kim Manresa, Josep Masana, Otto Lloyd, Antoni Arissa, Josep Maria Casals i Ariet, Toni Bernad...)
Entre les obres exposades es troben algunes en dipòsit del Fons d'Art de la Generalitat de Catalunya, amb obres de Antoni Campañà, Pere Català Pic, Francesc Català Roca, Joan Colom, Manel Esclusa, entre d'altres, i obres també en dipòsit de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, amb fotos de Claudi Carbonell i Joan Porqueras, per exemple.
[edita] Numismàtica
El Gabinet Numismàtic de Catalunya té la més gran col·lecció pública de numismàtica del país. Conserva més de 134.000 peces que mostren l'evolució dels sistemes de pagament, des de les primeres monedes encunyades a Empúries i Roses del segle VI aC fins a les targetes de plàstic de l'actualitat, passant per una extensa col·lecció de medalles i paper valor. En l'exposició permament es pot veure a través de 27 vitrines la història de la moneda en el territori català.
[edita] Recorregut de visita
El recorregut proposat per analitzar i entendre de la millor manera possible la forma com es presenten les col·leccions, comença amb la sala propera al vestíbul, on es troben les pintures romàniques més antigues, la pintura mural i altres formes de pintura (bàsicament sobre fusta), l'escultura i les arts decoratives. Aquesta presentació envolta el Gran Saló i atén a una perspectiva cronològica que passa - un cop visitada la col·lecció d'art romànic - per les obres gòtiques, després per una altra zona on es pot veure clarament la transició del gòtic al Renaixement i finalment una tercera que exposa les obres barroques. El circuit continua a la primera planta, on estan ubicades les obres d'art del segle XIX i avança cap a l'art del segle XX.
[edita] Obres destacades de la col·lecció
[edita] Romànic (Segles XI - XIII)
| Obra | Autor | Data | Imatge |
|---|---|---|---|
| Majestat Batlló | S. XII, mitjan |
 |
|
| Pintures de l'absis de Sant Climent de Taüll | Mestre de Taüll | ca. 1180 |
|
| Frescos de Sant Joan de Boí | Mestre de Boí | S. XII |
 |
| Frescos de Sant Pere de Sorpe | Mestre d'Orcau | 1125-1130 |
 |
| Frontal de la Seu d'Urgell | Cap a 1150 |
 |
|
| Frontal d'Aviàl | Mestre d'Avià | ca. 1170-90 |
 |
| Frontal de Sant Quirze, de Durro | S. XII |
 |
|
| Frontal de Sant Miquel de Soriguerola | Mestre de Soriguerola | S. XIII, començament |
 |
- Cercle de Pedret - Absis de Santa Maria d'Àneu (fragment)
- Mestre de la Seu d'Urgell - Absis de la Seu d'Urgell
- Mestre de Pedret - Absis lateral dret de Sant Quirze de Pedret (fragment)
- Mestre de Santa Maria de Taüll - Absis central de Santa Maria de Taüll
- Mestre del Judici Final - Fragment del mur occidental de Santa Maria de Taüll
- Anònim - Frontal d'Esquius
- Anònim - Absis de Sant Joan de Surp
- Anònim - Baldaquí de Tost
- Mestre de Baltarga - Frontal de Baltarga
- Anònim - Pintures de San Pedro de Arlanza
- Anònim - Panell frontal de l'altar de Sant Romà de Vila
- Mestre dels Arcàngels - Frontal dels Arcàngels
- Anònim - Baldaquí de Tavèrnoles
- Taller de Ribagorça - Frontal de Cardet, Frontal de Rigatell
[edita] Gòtic (Finals segle XIII - segle XV)
- Mestre de la conquesta de Mallorca - Pintures murals de la Conquesta de Mallorca
- Atribuït a Jaume Cascalls- Cap de Crist
- Atribuït a Guillem Seguer - Taula de la Santíssima Trinitat i del Corpus Christi
- Mestre de Baltimore - Anunciació i Epifania
- Mestre d'Estopanyà - Tríptic de Sant Vicenç
- Mestre de Sixena, probablement Pere Serra - Retaule de la Mare de Déu
- Pere Serra - Mare de Déu dels àngels i sants
- Atribuït a Gonçal Peris - Retaule de Santa Bàrbara
- Guerau Gener i Lluís Borrassà - Nativitat i Sant Joan Evangelista
- Bernat Despuig i Jaume Cirera - Lluita entre àngels i dimonis
- Bernat Martorell - Retaule de Sant Vicenç, Martiri de Santa LLúcia
- Joan Reixac - Retaule de Santa Úrsula i les onze mil Verges
- Ramon de Mur - Mare de Déu de la llet
- Jaume Huguet - San Jordi i la princesa, Consagració de Sant Agustí
- Lluís Dalmau - Mare de Déu dels Consellers
- Jaume Ferrer - San Jeroni, Sant Martí de Tours, San Sebastià i Calvari
- Bartolomé Bermejo - Resurrecció i Davallament de Crist als Llimbs
- Miguel Ximénez - San Joan Baptista, Sant Fabià i Sant Sebastià
- Fernando Gallego - Epifanía
[edita] Renaixement i Barroc (Segles XV - XVIII)
| Obra | Autor | Data | Imatge |
|---|---|---|---|
| Mare de Déu i el Nen entronitzats amb sis àngels | Lorenzo Monaco | 1415 - 1420 |
 |
| Mare de Déu de la Humilitat | Fra Angelico | Cap a 1433 - 1435 |
 |
| Sant Càndid | Ayne Bru | 1502-1507 |
 |
| Sant Pere i Sant Pau | el Greco | 1595 - 1600 |
 |
| Mare de Déu i el Nen amb santa Isabel i sant Joanet | Pieter Paul Rubens | Cap a 1615 |
 |
| Sant Pau | Diego Velázquez | Cap a 1619 |
 |
| Immaculada Concepció | Francisco de Zurbarán | 1632 |
 |
| Mariana d'Aústria, reina d'Espanya | Diego Velázquez | 1655-1657 |
 |
| Natura morta | Francisco de Zurbarán | 1598-1664 |
 |
| Velers al costat d'un poblet | Salomon Van Ruysdael | 1660 |
 |
| Retorn del Bucentaure el dia de l'Ascensió | Giovanni Antonio Canaletto | Cap a 1745-1750 |
 |
| El minuet | Giandomenico Tiepolo | 1756 |
 |
| Jean-Claude Richard, l'abbé de Saint-Non, vestit a l'espanyola | Jean-Honoré Fragonard | Cap a 1769 |
 |
| Al·legoria de l'amor (Cupid i Psique) | Francisco de Goya | Cap a 1798 - 1805 |
 |
- Pedro Berruguete - Sant Gregori Papa
- Paolo de San Leocadio - Plany sobre el cos de Crist mort
- Mestre de Frankfurt - Tríptic del Baptisme de Crist
- Pere Nunyes - Retaule de sant Eloi dels argenters
- Sebastiano del Piombo - Vittoria Colonna (?)
- Tiziano Vecellio i taller - Dona davant el mirall
- Lucas Cranach, "el Vell" - Parella amorosa desigual
- Jacopo Bassano - Calvari
- Luis de Morales - Eccehomo
- Ludovico Carracci - Presentació del Nen al temple
- Jacopo Tintoretto - Retrat de cavaller
- Annibale Carracci - Pintures Murals de la Capella Herrera
- Josep de Ribera - Martiri de Sant Bartomeu
- Francesc Ribalta - Ramon Llull
- Francisco de Zurbarán - Sant Francesc d'Assís segons la visió del papa Nicolau V
- Giandomenico Tiepolo - El Minuet, El xarlatà
- Salomon van Ruysdael - Velers al costat d'un poblet
- Luis Meléndez - Natura morta amb pomes, raïm, melons, pa, gerra i ampolla
- Maurice Quentin la Tour - Retrat de Pierre-Louis Laidegrive
[edita] Art modern (segles XIX - XX)
| Obra | Autor | Data | Imatge |
|---|---|---|---|
| L'odalisca | Marià Fortuny | 1861 |
 |
| Ruïnes | Lluís Rigalt | 1865 |
 |
| La vicaria | Marià Fortuny | 1870 |
 |
| La migdiada | Ramon Martí i Alsina | 1884 |
 |
| Plein air | Ramon Casas | 1890 |
 |
| Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria | Ramon Casas | 1898 |
 |
| Dues gitanes | Isidre Nonell | 1903 |
 |
| Desconsol | Josep Llimona | 1907 |
- Marià Fortuny - La batalla de Tetuan
- Modest Urgell - El toc d'oració
- Joaquim Vayreda - L'estiu, La sega
- Alexandre de Riquer - Composició amb nimfa al·lada davant la sortida del sol
- Darío de Regoyos - El xàfec. Badia de Santoña
- Santiago Rusiñol - Laboratori de la Galette
- Joan Brull - Somni
- Edvard Munch - Retrat de Thor Lütken
- Josep Llimona - Desconsol
- Ramon Casas - Interior a l'aire lliure, Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem
- Marià Pidelaserra - Muntanyes des del Montseny. Dia serè al matí
- Alfred Sisley - A Saint Mammès. Sol de juny
- Ricard Canals - Cafè concert, La toilette
- Hermen Anglada Camarasa - Granadina, Le paon blanc
- Antoni Gaudí- Confident de la Casa Batlló
- Joaquim Mir - La catedral dels pobres, Poble escalonat
- Isidre Nonell - La Paloma
- Joaquim Torres-García - Dones de poble, Composició constructiva
- Joaquim Sunyer - Cala forn
- José Gutiérrez Solana - Les coristes, Cala Forn
- Josep de Togores - Noies Catalanes
- Salvador Dalí - Retrat de Salvador Dalí i Cusí, pare de l'artista
- Pablo Picasso - Dona amb barret i coll de pell (Marie-Thérèse Walter)
- Antoni Tàpies - Marró negrós
- Juli González - Natura Morta II
[edita] Patronat del museu
- President: Narcís Serra i Serra.
- Vicepresidents: Maria Dolores Carrión Martín, Jordi Carulla i Font, Joan Manuel Tresserras i Gaju.
- Vocals: Carlos Alberdi Alonso, Francesc Xavier Boya i Alós, Josep Maria Carreté Nadal, Marta Clari i Padrós, Josep Ferrer i Sala, Salvador Gabarró Serra, Montserrat Guri i López, Pere Izquierdo Tugas, José Jiménez Jiménez, Jordi Martí i Grau, Josep Maria Montaner Martorell, Lluís Noguera i Jordana, Santiago Palomero Plaza, Josep M. Ribot Giménez, Miquel Roca Junyent, Maria Eugènia Sánchez i Carraté, Jorge Semprún Maura, José Vidal-Beneyto, Eduard Voltas i Poll.
- Secretària: Anna Bernadàs Mena
- Directora: Maria Teresa Ocaña i Gomà
- Administrador: Joan A. Llinares Gómez
[edita] Referències
|
|||||
