Museu Egipci de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 41° 23′ 37.15″ N, 2° 9′ 53.13″ E / 41.3936528,2.1647583

Museu Egipci de Barcelona
Logotip Museu Egipci de Barcelona.png
Logotip del Museu Egipci de Barcelona
Museu Egipci de Barcelona is located in Barcelona
Localització respecte Barcelona
Fundat 23 de març de 1994[1]
Localització c/ València, 284, Barcelona
Àmbit Museu d'arqueologia
N. de visitants 300.000 (aprox.)
Superfície 2.000 m2
Director/a Mariàngela Taulé
Conservador/a Luis M. Gonzálvez
Transport públic Estació de Diagonal
(L3 i L5 de Metro)
Estació de Passeig de Gràcia (L3 i L4 de Metro)
Lloc web www.museuegipci.com
Entrada al museu

El Museu Egipci de Barcelona és una institució de la ciutat de Barcelona d'interès cultural i educatiu que pertany a la Fundació Arqueològica Clos. La col·lecció permanent que té i les contínues exposicions temporals que desenvolupa el converteixen en un referent de l'arqueologia i el món egipci. A més, aquesta entitat porta a terme diferents cursos, activitats culturals, viatges a indrets mil·lennaris d'interés històric...

El museu obre gairebé tot l'any i té unes instal·lacions que ocupen més de 2.000 m2 dividits en tres plantes, una d'elles dedicada a aules d'ensenyament i a la biblioteca. A més, compta amb els serveis de visites guiades i botiga.[2]

Taula de continguts

Col·lecció[modifica]

El Museu té un monogràfic de l’antic Egipte i dóna a conèixer al visitant una col·lecció privada de primer ordre a Europa formada per més de mil peces. Un recull que ens apropa a la vida, la societat i els costums d'una de les civilitzacions més antigues de la humanitat.

Història del museu[modifica]

Cartell d'una exposició al museu egipci de Barcelona

Les primeres instal·lacions que va ocupar el Museu Egipci de Barcelona foren inaugurades el 23 de març de 1994[1] i s'hi exposaren al principi unes 300 antiguitats que parlaven dels aspectes del món funerari i les creences religioses. Ben aviat, es van emprendre algunes iniciatives per a difondre la cultura i l'art antic.

L'any 1994, amb la col·laboració de la Universitat d'Oxford, van crear una exposició referida a Tutankhamon, una mostra que va gaudir d'una bona acollida i que es va repetir en altres institucions. També des del principi, la Fundació va oferir visites guiades i tallers a les escoles per contagiar, als més petits, la passió per Egipte; i va organitzar expedicions culturals.

Davant l'èxit recollit, el creixement de la col·lecció i del nombre de visitants l'any 2000, el Museu va traslladar-se a una nova seu on els visitants poguessin gaudir d'un gran nombre de peces que fins aleshores no havien estat exposades. A la nova ubicació es va ampliar el recorregut, per veure totes las facetes rellevants de la civilització de l'Egipte: monarquia, burocràcia, societat, vida quotidiana, momificació, mon funerari, culte als temples.

Amb l'amplitud d'espais es creà l’Escola d'Egiptologia; un projecte destinat a cobrir la manca d'estudis reglats sobre una disciplina de gran tradició en molts països europeus. La primera promoció de l'Escola va iniciar la seva marxa el 2001.

A l'abril de 2002, es va inaugurar el Campus Arqueològic, un espai únic concebut per apropar al públic la pràctica d'excavacions arqueològiques, mitjançant les recreacions de jaciments que representen diferents moments de la historia del antic Egipte.

A través de la Fundació també es van inaugurar un nou tipus d'expedicions: el Vaixell-Escola, que nasqué amb l'objectiu de què els participants fossin viatgers i alumnes al mateix temps, de manera que les visites als llocs arqueològics d'Egipte es complementessin amb un curs d'egiptologia.

Fins avui han passat pel Museu Egipci de Barcelona quasi dos milions de persones, essent aquesta xifra un dels majors éxits per a la institució i la Fundació Arqueològica Clos.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 La Vanguardia - Edició del dijous, 24 de març de 1994, pàgina 46.
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 33. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica]