Egiptologia

Papir del llibre dels morts

L'egiptologia és la ciència i l'estudi multidisciplinar de l'Antic Egipte i de la seva civilització: des del punt de vista arqueològic s'excaven, s'analitzen i s'estudien els restes de la civilització faraònica, des del museològic es conserven i s'exposen aquests restes, des de l'històric s'investiga el desenvolupament polític, social, econòmic, artístic, ... d'aquesta cultura i de les seves relacions internacionals, sobretot arrel dels descobriments arqueològics i des de la Filologia i la Lingüística s'investiga l'idioma i l'escriptura jeroglífica. L'Egipte faraònic també s'investiga des d'altres camps, com el militar, l'antropològic i el científic i tècnic o tecnològic. Qui s'especialitza en aquest estudi s'anomena egiptòleg.

L'egiptologia estudia la cultura egípcia antiga (llengua, literatura, religió, art, economia, filosofia, ...) aproximadament des del cinquè mil·lenni aC fins al final de l'època dels romans al segle IV dC.

Es considera que la moderna egiptologia, oposada a l'antiga curiositat per la terra d'Egipte, s'inicia com a ciència l'any 1822, quan Jean-François Champollion anuncia la descodificació del sistema dels jeroglífics egipcis i les primeres traduccions de paraules autòctones (no gregues) per primera vegada, basant-se en l'estudi de diversos textos egipcis, entre els quals destaca el de la Pedra de Rosetta (escrit en tres escriptures i dos idiomes diferents).

A l'Antic Egipte trobem mostres d'un sistema polític, econòmic i social força similar als del món actual: van existir les vagues, el frau fiscal, la corrupció administrativa, els impostos, les relacions internacionals complexes (amb guerres, tractats de pau, diplomàcia i diversos tipus d'aliances), etc. També trobem mostres d'una gran sofisticació tecnològica en l'urbanisme i en l'arquitectura civil, en la religiosa i en la militar, així com en la medicina, en l'astronomia, en els cosmètics i en la literatura i l'escriptura, entre d'altres.

Inicis

A Europa, des d'inicis del segle XIX, es coneixia molt poc d'Egipte, i menys encara del seu passat històric, ja que es considerava una província otomana més. L'única cosa que coneixien era el que varen escriure els clàssics grecs i romans, o bé els escassos viatgers que hi van passar durant la Baixa Edat Mitjana o el Renaixement. Egipte era, per molts, res més que una ruta alternativa que havien escollit els croats per arribar a Jerusalem.

Vanseleb feu enviar per Jean-Baptiste Colbert, l'any 1672, per tal d'obtenir manuscrits i medalles antigues, visitant el convent copte de Sant Antoni, essent així el primer viatger que va descriure les runes d'Antinòupolis, la ciutat romana erigida en temps d'Adrià.

Egipte va ser visitat i descrit per altres viatgers europeus com Richard Pococke, però la primera exploració sistemàtica es va portar a la fi cap a finals del segle XVIII i va ser realitzada per un grup d'estudiosos francesos que havien acompanyat l'expedició militar de Napoleó a Egipte. Els seus treballs es van publicar en una obra feta en 24 volums, la Description de l'Egypt, realitzada entre 1809 i 1822. Les col·leccions recollides pels francesos es mostren avui en dia en el Museu del Louvre, tot i que moltes peces varen passar a mans britàniques, com ara la famosa Pedra de Rosetta, quan Alexandria fou presa per l'exèrcit anglès.

Bernardo Drovetti, Giovanni Belzoni, Henry Salt i altres exploradors van recol·lectar antiguitats per a rics col·leccionistes privats i per als grans museus europeus i nordamericans.

Complex funerari de Gizeh, amb les tres piràmides, la de Micerí, la de Khefren i la de Kheops, de més aprop a més lluny

A inicis del segle XX va sorgir la ciència de les antiguitats egípcies, puix abans els jeroglífics gravats en els murs dels temples romanien indesxifrables, així com els textos en escriptura hieràtica i demòtica dels papirs. Hi va haver un gran avanç a finals del segle XIX i principis del segle XX gràcies a la gran aportació de Jean-François Champollion, el qual va aconseguir desxifrar els jeroglífics.

William Flinders Petrie va introduir i desenvolupar noves tècniques d'excavació i d'estudis de camp molt meticulosos. Defensava que s'havia d'apuntar i preservar la major quantitat d'evidències, més que no pas recuperar objectes i antiguitats de gran valor econòmic, una pràctica arqueològica molt generalitzada llavors i també actualment.

Estava de moda dins de l'egiptologia de la primera meitat del segle XX el concepte que un poble estranger havia entrat a la vall del Nil, cap el 3400 aC, civilitzant als natius i imposant-los una organització social i política més avançada.

Després d'un estancament relatiu, de 1950 a 1970, hi va haver un canvi en l'enfoc d'aquesta matèria amb les aportacions d'especialistes en antropologia, sociologia i estadística, que van permetre una valoració més rigorosa i ajustada de les evidències arqueològiques, essencialment en l'estudi del període predinàstic d'Egipte, impulsant un major coneixement de la civilització egípcia.

Egiptòlegs destacats

Categoria principal: Egiptòlegs

• Reals:
  • Karl Richard Lepsius (Prússia, 1810 - Berlín, 1884), fundador de la ciència de l'egiptologia.
  • Flinders Petrie (1853 – 1942), egiptòleg britànic pioner en la utilització d'un mètode sistemàtic en l'estudi arqueològic.
  • Jean-François Champollion (Fijac, 1790 - París, 1832), conegut també com a Champollion el jove, egiptòleg francès aconseguí desxifrar els jeroglífics
  • Ippolito Rosellini (1800-1843), fundador de la branca italiana de l'Egiptologia, va ser un gran soci, amic i deixeble de Champollion. Com Lepsius, va escriure una de les obres més completes i importants de l'Egiptologia: I monumenti dell' Egitto e della Nubia.
  • Auguste Mariette (1821-1881), egiptòleg francés, va ser el fundador del Museu Egipci del Caire i és un dels principals contribuents a la col·lecció egípcia del Museu del Louvre.
  • Gaston Maspero
  • John Gardner Wilkinson (1797 – 1875), britànic. Viatger, escriptor i un dels pioners de l'Egiptologia.
  • James Burton (1788–1862), egiptòleg britànic, va ser un dels pioners de l'Egiptologia. El seu nom de naixement és James Haliburton.
  • Henry Salt (1780–1827), diplomàtic i egiptòleg anglès.
  • Giovanni Battista Belzoni (Pàdua, 1778-1823), egiptòleg de caràcter aventurer
  • Howard Carter, descobridor de la tomba de Tutankamon
  • Eugène Lefébure (1838-1908), egiptòleg francès, va documentar les tombes conegudes de la Vall dels Reis a la seva època.
  • Kent R. Weeks (1941), egiptòleg americà. És el màxim responsable del Theban Mapping Project, un projecte per a documentar tots els temples, monuments i tombes de la necròpolis tebana. També és el director de les excavacions a la tomba KV5, la dels fills de Ramsès II.
  • Zahi Hawass (1947), egiptòleg polèmic i el més conegut avui dia. Ha dirigit el Consell Superior d'Antiguitats (SCA) i ha estat Ministre d'Estat per a les Antiguitats d'Egipte. També treballa per a la National Geographic Society i ha excercit de guia turístic de grans autoritats estrangeres com el president dels EUA, Barack Obama.
  • Günter Dreyer, el 1988 va descobrir la que podria ser la tomba d'Horus Escorpí I a Abidos, allà trobà unes inscripcions que podrien ser les mostres de jeroglífics més antigues de la història.
  • Christian Jacq (París, 1947), egiptòleg i novel­­·lista, gran expert en l'època del faraó Ramsès II
  • Eduard Toda i Güell (1855-1941), intel·lectual català, forma part dels pioners de l'Egiptologia.
• De ficció:
  • Daniel Jackson, personatge de ficció de l'univers Stargate.
  • Indiana Jones, protagonista de diverses pel·lícules (interpretat per Harrison Ford)
  • Lara Croft, protagonista de la saga de videojocs Tomb Raider i posteriorment pel·lícules
• Mecenes de l'egiptologia:
  • Lord Carnarvon (1866 – 1923, el Caire), aristòcrata anglès conegut entre altres coses pel descobriment de la tomba de Tutankamon a la Vall dels Reis.
  • Theodore Davis (1837-1915), advocat americà. Va patrocinar el Servei d'Antiguitats egipci (predecessor del Consell Superior d'Antiguitats (SCA)) i va tenir la concessió exclusiva de les excavacions a la Vall dels Reis des del 1902 fins a la temporada 1913-1914, quan va abandonar les excavacions creient que ja ho havia descobert tot. Un dels arquòlegs que van treballar per a ell va ser Howard Carter.

Bibliografia

• Desroches Noblecourt, Christiane: La Herencia del Antiguo Egipto. Ensayo Edhasa. Barcelona 2006. ISBN 84-350-2687-6
• Hornung, Erik: Introducción a la egiptología. Estado métodos, tareas. Editorial Trotta. ISBN 978-84-8164-383-1
• Sauneron, Serge: La Egiptología. Oikos-tau. Barcelona 1971 ISBN 84-281-0205-8
• Tyldesley, Joycee: Los descubridores del Antiguo Egipto. Destino. Madrid 2005. ISBN 978-84-233-3854-2

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Egiptologia

• Societat Catalana d'Egiptologia (català) (castellà)