Jean-François Champollion

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jean-François Champollion

Jean-François Champollion
Naixement 23 de desembre de 1790
Fijac
Mort 4 de març de 1832 (als 41 anys)
Nacionalitat França França
Altres noms Champollion el jove
Ocupació Egiptòleg
Conegut/uda per Pare de l'egiptologia
Pàgina del Précis du système hiéroglyphique de Champollion

Jean-François Champollion, conegut també com a Champollion el jove, (Fijac; 23 de desembre de 1790 - París; 4 de març de 1832) fou un egiptòleg francès, considerat com el pare de l'egiptologia gràcies al fet que va aconseguir desxifrar els jeroglífics. Deia de si mateix:

« Sóc addicte a Egipte, Egipte ho és tot per a mi »

Biografia[modifica | modifica el codi]

Des de ben jove ja va destacar sobre els altres nens de la seva edat: començà a parlar llatí als nou anys, hebreu als tretze, i àrab als catorze. Fins als vuit anys va estudiar a Fijac, després se'n va anar a viure a Grenoble, amb el seu germà Jacques que li va fer classes durant dos anys, fins que va ingressar al Liceu.

Va començar llavors el seu interès per l'estudi dels jeroglífics egipcis i gràcies al seu germà Champollion-Figeac, va aconseguir una còpia de les inscripcions de la pedra de Rosetta, escrites en jeroglífic, grec i demòtica (una forma abreujada de l'escriptura hieràtica). Comprenent que el desxiframent d'aquesta llengua oblidada durant segles passava per l'estudi de les llengües més pròximes, va anar París el 1808 per a estudiar, entre altres, el copte i l'etíop.

Es va lliurar tan a fons a l'estudi d'aquestes llengües que, essent tot just un adolescent, aconseguí compilar un diccionari copte de 2000 pàgines. En aquesta època, va escriure al seu germà: «Jo em consagro completament al copte. Vull conèixer l'egipci tant com la meva pròpia llengua materna, perquè en aquesta llengua estarà basat el meu gran treball sobre els papirs egipcis» Champollion, 1807 (tenia setze anys)

El desxiframent dels jeroglífics era un ardu treball: iniciat abans de 1807, l'any 1808 descobrí el principi dels lligams dels signes. Començà a treballar llavors sobre les analogies trobades amb un dels dialectes coptes: l'absència de vocals en l'escriptura egípcia. El 1810 teoritzà que els signes poden ser ideogrames (expressant una idea) o fonogrames (expressant un so). El 1812 estableix una cronologia d'escriptures: les cursives eren una versió simple i posterior als jeroglífics. El 1816 va haver d'interrompre les seves investigacions i fou exiliat a Fijac a causa de les seves inclinacions bonapartistes.

Va desenvolupar, amb el seu germà Jacques, un sistema d'ensenyament primari basat en el monitoratge. Va tornar a Grenoble el 1817 i es casà amb Rosine Blanc, filla d'un advocat i germana de l'esposa del seu germà.

Nomenat professor adjunt d'història, va prosseguir l'estudi dels jeroglífics. L'any 1819 va deduir, després de l'estudi dels papirs del Llibre dels morts que l'escriptura hieràtica és una simplificació dels jeroglífics. A partir del 1821 inicià els seus treballs per a desxifrar els caràcters dels jeroglífics de la pedra de Rosetta, que està escrita en grec, demòtic i jeroglífics egipcis. Aquest estudi de la pedra de Rosetta li va permetre de desxifrar els primers rotllos reials del mateix Ptolemeu V escrits sobre ella i, posteriorment, els de Cleòpatra trobats a la base d'un obelisc i sobre un papir bilingüe (grec i jeroglífic); a partir d'aquesta troballa fonamental va establir una pauta per a la interpretació jeroglífica. Va obtenir d'aquesta manera el valor alfabètic de dotze signes. El 27 de setembre de 1822 va escriure la «Carta a Mm. Dacier sobre l'alfabet dels jeroglífics fonètics» (Lettre à M. Dacier relative à donis hiéroglyphes phonétiques), a través de la qual donava a conèixer part del seu descobriment sobre desxiframent dels jeroglífics.

«És un sistema complex, una escriptura que és, al mateix temps, figurativa, simbòlica i fonètica, expressada en un mateix text, en una mateixa frase, jo diria gairebé en una mateixa paraula». Champollion, 1822.

Faltaven encara dos anys perquè Champollion publiqués el seu «Resum del sistema jeroglífic dels antics egipcis» (Précis du système hiéroglyphique des anciens égyptiens), i obrís les portes a l'egiptologia científica. Els seus descobriments suscitaren moltes controvèrsies i crítiques de banda dels seus contemporanis, especialment les del seu ancià professor, Silvestre de Sacy.

El 1826 fou nomenat conservador oficial de les col·leccions egípcies del Museu del Louvre. Convencé el rei Lluís XVIII de França de la conveniència de comprar la col·lecció del cònsol anglès a Egipte, Henry Salt. Va demanar una vegada més la col·laboració de Lluís XVIII per a comprar la col·lecció d'antiguitats reunides pel cònsol de França a Egipte Bernardino Drovetti, dipositada a Torí, el rei la va trobar molt cara i va rebutjar la idea, aquesta primera col·lecció consistia en més de mil peces arqueològiques, però anys després a causa de la insistència de Champollion, aconseguí convèncer Carles X de França, el qual l'autoritzà a comprar la segona drovettiana (col·lecció reunida per Bernardino Drovetti), que serviria més endavant de base al futur museu Egipci del Louvre. Realitzà d'altres adquisicions de major importància, la més cèlebre la de l'obelisc de Luxor, que va ser enderrocat el 1831 i erigit de nou a París, a la Plaça de la Concòrdia, el desembre de 1833.

Missió Franco-Toscana[modifica | modifica el codi]

Del 1828 al 1830 realitza, per fi, el seu gran somni: parteix amb una missió científica a l’Egipte i recull nombroses dades i objectes. Confirma sobre el terreny els seus descobriments, retorna la veu als monuments de l'antic Egipte i dóna llum a una nova disciplina: l’egiptologia. Carles X de França i el gran duc de Toscana, Leopold II, van acceptar finançar l'expedició de dotze membres dirigida per Champollion i el seu primer deixeble l'orientalista Italià, Ippolito Rosellini. Partiran del port de Toló el 21 de juliol de 1828, per desembarcar a Alexandria el 18 d'agost.

La tomba de Champollion, presidida per un obelisc, al Cementiri del Père-Lachaise de París.

El setembre de 1828 anant al Caire, Champollion visita la mesquita on es troba l'Estela que duu inscrita el decret de Canopus, immediatament entén la importància d'aquest text bilingüe que data del regnat de Ptolemeu III Evergetes I per aconseguir desxifrar els jeroglífics. Demanarà ajuda al cònsol francès a Alexandria Bernardino Drovetti. Aquest usarà la seva influència amb el Paixà otomà d'Egipte Mehmet Ali i assolirà afegir l'Estela a la llista de regals del Pasha al rei Carles X de França, i tindrà com destinació final la col·lecció egípcia en el museu del Louvre.

Des de Wadi Halfa, enviarà la seva segona Lettre à M. Dacier, en la qual respon a tots els seus detractors sobre els seus nous descobriments. Durant un temps va viure a la tomba de Ramsès IV. Es durà amb ell dos baixos relleus de la tomba de Sethy I, un acabarà al Louvre i l'altre al museu Egipci de Florència.

La seva col·lecció de dibuixos i notes era immensa, una bona part seran publicades a la sèrie de deu volums Monumenti dell'Egitto i della Nubia, publicada per Rosellini. Al seu retorn de l'expedició obté la càtedra d'Arqueologia Egípcia al Collège de France, i és triat com membre de l'Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues (L'Académie des Inscriptions et Belles-lettres).

Morirà, a París, el 4 de març de 1832, d'un atac d'apoplexia. El seu funeral es va portar a terme en l'església de Saint-Roch, a París, on havia après copte. Conforme als seus últims desitjos, serà enterrat en el cementiri del Père-Lachaise al costat de la tomba de Jean-Baptiste Joseph Fourier.

Un dels Liceus de Grenoble duu el seu nom en reconeixement al seu exhaustiu treball. Hi ha una reproducció de la pedra de Rosetta en Districte de Fijac (Òlt -Lot) la ciutat natal de Champollion, és obra de l'artista Joseph Kossuth, realitzada en granit negre portat des de Zimbabwe als seus tres esglaons estan inscrits els textos en jeroglífic, demòtic i grec, la plaça duu el nom de Place des écritures (plaça de les escriptures).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • 1822, Lettre à M. Dacier relative à l'alphabet des hiéroglyphes phonétiques.
  • 1824, Précis du système hiéroglyphique des anciens Égyptiens.
  • 1826, Lettres à M. le Duc de Blacas d'Aulps.
  • 1827, Notice descriptive des monuments égyptiens du Musée Charles X.
  • 1828, Précis du système hiéroglyphique des anciens Égyptiens ou Recherches sur les élémens premiers de cette écriture sacrée, sur leurs diverses combinaisons, et sur les rapports de ce système avec les autres méthodes graphiques égyptiennes.
  • 1828-29, Lettres écrites d'Égypte et de Nubie
  • 1836, Grammaire égyptienne (Gramàtica egípcia, obra pòstuma)
  • 1841, Dictionnaire égyptien en écriture hiéroglyphique (Diccionari egipci d'escriptura jeroglífica)

Gairebé tots ells van ser editats després de la seva defunció.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]