Giovanni Battista Belzoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'egiptòleg. Vegeu-ne altres significats a «Belzoni (Mississipí)».
Giovanni Battista Belzoni

Belzoni amb abillaments egipcis[1]
Naixement 5 de novembre de 1778
Pàdua, República de Venècia
Defunció 3 de desembre de 1823 (als 45 anys)
Gwato, Regne de Benín
Nacionalitat venecià, potser nacionalitzat britànic[2]
Altres noms El Gran Belzoni, el Samsó de la Patagònia (nom artístic)[3]
Ocupació Artista de circ, enginyer hidràulic i explorador[3]
Conegut per L'exploració i la documentació de jaciments de l'Antic Egipte i per la col·lecció d'antiguitats que va aconseguir
Cònjuge Sarah Banne (després Sarah Belzoni)

Giovanni Battista Belzoni (Pàdua, 1778-1823) va ser un egiptòleg del segle XIX. De caràcter aventurer, és un il·lustre i singular personatge de la incipient egiptologia del segle XIX. Molt discutit i criticat pels seus mètodes rudimentaris i fins-i-tot brutals, va ser el responsable d'aconseguir per al Museu Britànic algunes de les peces egípcies més destacades i d'alguns descobriments de renom, com la tomba del faraó Seti I.[4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

En 1803 va viatjar a Anglaterra, on es va casar amb Sarah Banne (o Bane), d'origen anglès o irlandès.[5] Per a subsistir, realitza exhibicions de força i agilitat com home forçut, actuant en els carrers de Londres, petites fires i circs –amidava uns dos metres d'altura i era de forta complexió.

En 1812 va deixar Anglaterra i, després de viatjar a l'Estat Espanyol i Portugal, va arribar a Egipte en 1815. Havia estudiat rudiments d'enginyeria i va idear una roda hidràulica que, segons els seus càlculs, era quatre vegades més eficient que les contemporànies. Va exposar el seu invent a Egipte, instal·lant-lo en el palau de Mehmet Ali. La demostració va ser un fracàs total.

En Egipte va conèixer al cònsol general britànic, Henry Salt, i s'aventurà a transportar un gran bust de pedra de Ramsès II, des del Ramesseum a Alexandria, per al seu embarcament amb destinació a Londres; àdhuc s'exhibeix al Museu Britànic. Observant el lucratiu negoci que suposava l'obtenció d'antiguitats decideix dedicar-se a això. Era una activitat sense escrúpols, imperant en l'època la llei del més fort.

Belzoni va visitar i va explorar els temples de Edfú, Elefantina i File, va buidar de sorra el temple gran d'Abu Simbel (1817), va descobrir i va espoliar nombroses tombes en la Vall dels Reis, com les d'Ay, Ramsès I i Seti I (KV17).

Va aconseguir entrar en la piràmide de Kefren, però solament va trobar uns ossos de vaca, restes de menjar dels saquejadors, i una inscripció en àrab: "El mestre Mohammed Ahmed, lapicida, ho va obrir; i el mestre Othman va estar present en l'obertura i el rei Alij Mohammed va estar present des del principi i quan es va tornar a tancar". Belzoni va deixar escrit, amb grans lletres: "Scoperta da G. Belzoni 2 mar. 1818".

Belzoni va tornar a Anglaterra en 1819, publicant a l'any següent un llibre de viatges relatant les seves aventures a Egipte, titulat Narrative of the Operations and Recent Discoveries within the Pyramids, Temples, Tombs and Excavations in Egypt and Nubia, &c. Belzoni també va exhibir durant 1820-1821 còpies de la tomba de Seti I. L'exposició es va celebrar en el Saló d'Egipte "Egyptian Hall", en Piccadilly, Londres. En 1822 les va mostrar a París.

En 1823 Belzoni es va establir a Àfrica occidental, i va morir de disenteria en el llogaret de Gwato, a Nigèria, el 3 de desembre de 1823. En 1825 la seva vídua va exhibir a París i Londres els seus dibuixos i maquetes de les tombes reals de Tebes. Quatre anys més tard, en 1829, va publicar els seus dibuixos.

A la cultura popular[modifica | modifica el codi]

L'actor i presentador anglès Matthew Kelly va fer el paper de Belzoni al docudrama de la BBC Egipte, sèrie de sis capítols agrupats per parelles, cada parella dedicada a un explorador Jean-François Champollion (desxiframent dels jeroglífics), Howard Carter (tomba de Tuthankamon) i Belzoni (capítols 3 i 4, "El faraó i el showman" i "El temple sota la sorra"). La sèrie va ser emesa per primera vegada el 2005.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. del seu llibre Narrative of the Operations and Recent Discoveries Within the Pyramids, Temples, Tombs and Excavations in Egypt and Nubia, Londres, 1820.
  2. Mayes, The Great Belzoni, pàg. 115
  3. 3,0 3,1 Giovanni Belzoni Circus Giant and Collector of Egyptian Antiquities. (anglès)
  4. Fagan, Archaeologists: Explorers of the Human Past, pàgs. 29-32. (anglès)
  5. Sarah Belzoni. William H. Peck. Brown University. (anglès)
  6. Egipte. Fitxa de la sèrie a TV3.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]