Nigèria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Federal Republic of Nigeria
Bandera Escut
Lema nacionalUnity and Faith, Peace and Progress (anglès)
"Unió i fe, pau i progrés"
HimneArise O Compatriots, Nigeria's Call Obey
Capital Abuja (Lagos va ser la capital fins al 1991)
09° 10′ N, 07° 10′ E / 9.167°N,7.167°E / 9.167; 7.167Coord.: 09° 10′ N, 07° 10′ E / 9.167°N,7.167°E / 9.167; 7.167
Major ciutat Lagos
Idiomes oficials Anglès
Gentilici Nigerià, nigeriana
Govern República
federal presidencialista
  President interí
Vicepresident
President del Senat
Portaveu del Parlament
Cap de la Justícia
Goodluck Jonathan
Goodluck Jonathan
David Mark
Dimeji Bankole
Idris Kutigi
Independència
 
del Regne Unit
l'1 d'octubre de 1960 
Superfície
 -  Total 923,768 km2 
 -  Aigua (%) 1,4%
Població
 -  Est. jul. 2010 152.217.341  ()[nb 1]
 -  Cens nc nc 
 -  Densitat 160 /km2 (53è)
Moneda Naira (nc)
Fus horari (UTC+1)
 -  Estiu (DST) no varia (UTC)
Domini internet .ng 
Codi telefònic 234
  1. Dades del World Factbook

La República Federal de Nigèria (oficialment i en anglès Federal Republic of Nigeria) és un país de l'Àfrica Occidental, banyat pel golf de Guinea (oceà Atlàntic). Limita al nord amb el Níger, a l'est amb el Txad (a través del llac Txad) i amb el Camerun, a l'oest amb Benín, i al sud amb el golf de Guinea, on es troba l'illa de Bioko (que pertany a Guinea Equatorial). És el país més poblat de l'Àfrica i el vuitè del món. La capital és Abuja, fins al 1991 ho havia estat Lagos. És un important productor de petroli.

Nigèria és una Federació que té 36 estats federals i la Capital Federal, Abuja. El seu nom prové del riu Níger, que travessa el país i que fou encunyat per Flora Shaw al segle XIX.

Nigèria fou una colònia de l'Imperi Britànic des de finals del segle XIX i va aconseguir a independència el 1960. A la dècada de 1960 va patir una cruenta guerra civil, la Guerra de Biafra, en la que una part del sud-est del país va mantenir una lluita per a esdevenir independent. Com a estat independent, Nigèria ha anat alternant governs democràtics i governs militars.

Nigèria, conegut com "el Gegant d'Àfrica", és l'estat més poblat del continent i el setè amb més població del món.[1] A nivell religiós, la seva població està molt dividida: gairebé la meitat són de confessió musulmana i gairebé l'altra meitat són cristians; una minoria de la població manté les creences en religions africanes tradicionals. Nigèria en el segle XXI ha patit conflictes religiosos, sobretot al nord, a on el grup islamista Boko Haram volen establir la xaria.[2] Degut a l'important influx monetari degut a l'exportació de petroli, Nigèria ha estat considerat del grup dels països N-11 (Propers onze).

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Nigèria

Nigèria està poblada des de l'Antiguitat. La primera civilització coneguda és la cultura Nok, que va aparèixer al voltant del segle VI aC i tenia una forta influència de l'Egipte faraònic en l'organització social i en l'art. Posteriorment es van instal·lar pobles dels països veïns, atrets pel comerç: els hausses al nord i els ioruba al sud-oest. A partir de l'any 700 part de l'imperi Kanem-Bornu va dominar la regió. Va ser desplaçat pel Regne de Benín i pel regne de Nri, que van prosperar durant l'època medieval.

L'arribada dels portuguesos va canviar la vida dels habitants nigerians, ja que va iniciar-se comerç d'esclaus cap a les noves colònies americanes. A partir de les campanyes contra Napoleó Bonaparte, els anglesos van prendre el control dels recursos nigerians, dins l'expansió de l'imperialisme britànic que va durar tot el segle XIX. Els anglesos van anar colonitzant progressivament l'actual territori de Nigèria; per exemple, al 1893, el Protectorat d'Oil Rivers es va convertir en el Protectorat Britànic de la Costa del Níger (que al 1900 es convertí en el Protectorat Britànic de Nigèria Meridional) al que els britànics van afegir-hi el regne de Benín al 1897 i al 1900 els britànics van declarar un protectorat sobre la Nigèria Septentrional (Protectorat de Nigèria Septentrional).[3]

El 1960 va assolir la independència però va esclatar una guerra civil que va desestabilitzar la nova república durant una dècada, incloent-hi la Guerra de Biafra (1967-1970),[4] en la que la zona oriental reclamava la independència. Els militars van anar guanyant quotes de poder, especialment en el control del petroli, matèria clau per a l'exportació. Els successius cops d'Estat van afeblir l'economia local, que va iniciar una lenta recuperació amb l'establiment de la democràcia el 1999. En el segle XXI Nigèria ha patit el conflicte del delta del Níger.

Època pre-colonial[modifica | modifica el codi]

La màscara real Beni d'ivori, un dels objectes nigerians més reconeguts

La cultura Nok, ubicada al centre de Nigèria, va produir les escultures de terracota més antigues que s'han trobat al país.[5]

A la part septentrional del país, Kano i Katsina han recuperat la seva història fins a finals del segle X. Els regnes hauses i l'Imperi de Kanem van prosperar com a centres comercials entre el nord i l'oest d'Àfrica abans que arribessin els europeus. També al nord, a inicis del segle XIX, els fulbe ja havien fet un estat centralitzat sota Usman dan Fodio, el Sultanat de Sokoto, que es va mantenir fins que el 1903 el territori fulbe va ser dividit en diverses colònies europees. Entre el 1750 i el 1900 la Guerra Fulani va fer que dos terços de la població fulbe esdevingués esclava.[6]

Al sud-oest de l'actual Nigèria al segle XII i al segle XIV respectivament es van formar els importants regnes iorubes d'Ife[7][8] i d'Oyo.[9] Segons la mitologia ioruba els Ile-Ife foren els primers éssers humans del món, però les troballes de cultura humana més antigues que s'han trobat a la zona daten del segle IX.[7] Les figures de terracota dels Ife s'han trobat des de la Nigèria occidental fins a Togo. Al sud-oest del país també s'hi va desenvolupar el regne de Benín entre els segles XV i XIX.[10]

Al sud-est de Nigèria al segle X es va iniciar el regne de Nri considerat com el fundador dels igbos[11] que va continuar fins que va perdre la sobirania, que passà en mans dels britànics el 1911.[12][13]

Al segle XVI van començar a arribar exploradors portuguesos als ports de Lagos i de Calabar i van començar a comerciar amb els pobles de la costa de Nigèria. Ben aviat van començar a demandar esclaus i van començar a fer el comerç d'esclaus atlàntic. Això va provocar que la població de la regió minvés degut a les guerres per aconseguir esclaus i a l'exportació dels mateixos.

Colonització[modifica | modifica el codi]

Benin City al segle XVII amb l'Oba de Benin en processó; aquesta imatge va aparéixer en el llibre: Description of Africa, publicat a Amsterdam el 1668.[14]

Es considera que l'època colonial de Nigèria comença a principis del segle XIX. El 1807 la Gran Bretanya i els Estats Units va abolir el comerç d'esclaus. Després de les Guerres Napoleòniques Gran Bretanya va establir l'Esquadró d'Àfrica Occidental per posar fi al comerç d'esclaus.[15] Aquest atacà els vaixells d'altres nacions que es dedicaven a aquest comerç i que algunes vegades tornaven els esclaus alliberats a Sierra Leone, la seva colònia a Àfrica Occidental en lloc de retornar-los a la seva zona d'origen perquè no tornessin a ser presos.

El 1885 els britànics van reclamar que l'Àfrica Occidental era la seva zona d'influència i això va ser reconegut per altres nacions europees. El 1886 la van llogar a la Royal Niger Company liderada per Sir George Taubman Goldie. El 1900 el territori de la companyia fou posat sota la tutela directa del govern britànic que volia consolidar el seu control sobre la zona de l'actual Nigèria. L'1 de gener de 1901 parts de l'actual Nigèria van esdevenir protectorat de l'Imperi Britànic. El regnes que hi havia a la zona de la Nigèria actual van estar en conflicte amb l'Imperi Britànic a finals del segle XIX i principis del segle XX, ja que volien tornar a ser independents. El 1897 els britànics van conquerir el regne de Benín i al 1901-1902 hi va haver la Guerra Anglo-Aro. La destrucció de la resta d'estats que hi havia va posar la zona del riu Níger sota el domini britànic.

El 1914 els britànics van unir formalment la zona del Níger i van establir la Colony and Protectorate of Nigeria, tot i que encara va mantenir la zona dividida entre la província septentrional, la província meridional i la Colònia de Lagos. Les poblacions del sud de l'actual país, que tenien més interacció amb els britànics i altres europeus a causa del comerç, van adoptar l'educació occidental i van desenvolupar una economia moderna més ràpidament que las de la zona septentrional. Aquestes diferències regionals també es van veure en la vida política de la colònia. Per exemple, la Nigèria Septentrional no va prohibir l'esclavitud fins al 1936.[16]

Després de la Segona Guerra Mundial, degut a l'augment del nacionalisme i les demandes d'independència, els britànics van promoure l'autogovern sota les bases del federalisme. A meitat del segle XX hi va haver una gran onada independentista a tot el continent africà i Nigèria va esdevenir independent el 1960.

Nigèria independent[modifica | modifica el codi]

Independència[modifica | modifica el codi]

L'1 d'octubre de 1960 Nigèria va obtenir la independència de l'Imperi Britànic. El primer govern nigerià fou una coalició de partits: el Nigerian People's Congress (NPC- Congrés del Poble de Nigèria), un partit dominat per musulmans septentrionals i el partit cristià-igbo, National Council of Nigeria and the Cameroons (NCNC - Consell Nacional de Nigèria i Camerun), li derat per Nnamdi Azikiwe que va esdevenir governador-general del país. A l'oposició hi va restar el partit lliberal Action Group (AG - Grup d'Acció) que tenia una base ioruba i que estava liderat per Obafemi Awolowo.[17] Això demostra les fortes diferències polítiques entre els grups ètnics dominants del país: els hauses (septentrionals), els igbos (orientals) i els iorubes (occidentals).

El resultat del plebiscit del 1961 va provocar un desequilibri. Camerun Meridional va optar per a formar la República del Camerun, mentre el nord de Camerun va triar mantenir-se a Nigèria. Degut al llegat britànic, el 1963 Nigèria va esdevenir una República federal i Nnamdi Azikiwe fou el seu primer president. A les eleccions del 1965 el Nigerian National Democratic Party va obtenir el poder de la regió occidental de Nigèria.

Guerra Civil o Guerra de Biafra[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra de Biafra

El 1966 hi va haver diversos cops d'estat militars degut a la corrupció i a les irregularitats en les eleccions. El primer fou al gener i fou liderat per un grup de joves oficials sota el comandament del Major Emmanuel Ifeajuna i de Chkwuma Kaduna Nzeogwu. En aquest es va assassinar el Primer Ministres Abubakar Tafawa Balews, el Premier de la Regió Septentrional, Ahmadu Bello i al Premier de la Regió Occidental, Ladoke Akintola. El president Nwafor Orizu va posar el poder en mans de l'exèrcit, sota el comandament del General Aguiyi-Ironsi.

Aquest cop d'estat va ser contestat per un altre cop militar protagonitzat per oficials militars del nord del país i que va promoure al coronel Yakubu Gowon com a cap d'estat. Això va provocar l'augment de les tensions inter-ètniques al país i matances d'oficials i civils del sud del país, sobretot igbos.

Aquesta violència va provocar que els igbos demanessin l'autodeterminació. El maig de 1967 la Regió Oriental de Nigèria va votar per a declarar la independència sota el nom de República de Biafra, liderada pel coronel Emeka Ojukwu.[18] La Guerra de Biafra va començar quan Nigèria (Septentrional i Occidental) va atacar Biafra el 6 de juliol de 1967 a Garkem. Biafra va patir un llarg setge que va durar 30 mesos i va acabar amb la seva derrota el gener de 1970. S'estima que a l'est del país hi va haver entre un i tres milions de morts.[19]

Juntes militars[modifica | modifica el codi]

Durant el boom petrolífer de la dècada de 1970 Nigèria va passar a formar part de l'OPEC i va tenir un important influx de riquesa tot i que l'administració militar no la va fer arribar a la població del país. Amb els ingressos de diners provinents del petroli els govern federal va subvencionar els estats i va esdevenir el centre de la lluita política. Nigèria va esdevenir cada vegada més depenent dels ingressos per les exportacions de petroli i això no va contribuir a l'estabilitat econòmica.[20]

A principis de 1979 els nigerians van participar en un breu retorn a la democràcia quan Olusegun Obasanjo va transferir poder al règim civil de Shehu Shagari. El govern d'aquest fou considerat corrupte i incompetent per la majoria de la societat nigeriana. El 1984 hi va haver un cop d'estat militar de Muhammadu Buhari que fou vist positivament per la majoria dels nigerians, perquè pensaven que la reelecció de l'anterior havia estat fraudulenta.[21] Buhari va prometre reformes importants però el seu govern no fou millor que el del seu predecessor i el seu règim fos destronat per un altre cop d'estat militar el 1985.[22]

Soldats nigerians a l'octubre de 2004, part de l'Operació híbrida de la Unió Africana i les Nacions Unides a Darfur, preparant-se per a embarcar en un avió americà.

Ibrahim Babangida fou el protagonista d'aquest cop d'estat i es va declarar president i comandant en cap de les forces armades. El 1990 va programar que Nigèria tornés a gaudir d'un govern democràtic. Babangida va demanar al Fons Monetari Internacional que l'ajudés a pagar el seu deute internacional i va fer que Nigèria formés part de l'Organització de la Conferència Islàmica que va fer que augmentessin les tensions religioses al país.[23]

El 1992, després que Babangida va superar un cop d'estat fallit, va prometre que Nigèria tornaria a ser un país democràtic. El 12 de juny de 1993 hi va haver unes eleccions lliures que va guanyar Moshood Kashimawo Olawale Abiola però que foren anulades per Babangida. Això va provocar uns greus conflictes civils a tot el país que van forçar a Babangida a prometre un govern civil, però abans va situar a Ernest Shonekan com a cap d'un govern interí.[24] El règim de Babangida ha estat considerat el més corrupte de Nigèria i ha estat culpat d'haver creat una cultura de la corrupció a Nigèria.[25]

El General Sani Abacha va protagonitzar un altre cop d'estat a finals de 1993 que van posar final al govern de Shonekan. Abacha protagonitzà un règim que va utilitzar la violència contra la població civil i va acaparar personalment molts diners que va dipositar en bancs occidentals; això es va descobrir el 1999.[26] El règim d'Abacha es va acabar el 1998 quan el dictador fou trobat mort. El seu successor, el general Abdulsalami Abubakar va adoptar una nova constitució el 5 de maig de 1999 que donaven dret a que els nigerians tinguessin eleccions multipartidistes. El 29 de maig de 1999 Abubakar va transferir el poder al guanyador de les eleccions, Obasanjo, que ja era un militar retirat.[27]

Democràcia[modifica | modifica el codi]

El 1999 Nigèria va tornar a ser un estat democràtic. Olusegun Obasanjo, un antic cap d'estat militar, va guanyar les eleccions i va esdevenir el nou President de Nigèria. Això va posar fí a 33 anys de règims militars (entre el 1966 i el 1999), excepte una curta Segona República de Nigèria (entre el 1979 i el 1983). Tot i que es considera que Obasanjo va guanyar les eleccions del 1999 i del 2003 de manera injusta, el seu govern va intentar acabar amb la corrupció governamental i va propiciar el desenvolupament econòmic.

Des de principis del segle XXI al sud de Nigèria hi ha el Conflicte del delta del Níger.

Umaru Yar'Adua (PDP) va guanyar les eleccions de 2007 que van ser considerades per la comunitat internacional com deficients.[28]

El 5 de maig de 2010 va morir Yar'Adua i fou reemplaçat per Goodluck Jonathan el dia següent[29] i va esdevenir el catorzè cap d'estat nigerià. Namadi Sambo, governador de l'estat de Kaduna va esdevenir el vice-president del país.[30][31]

El 16 d'abril de 2011 hi va haver unes noves eleccions presidencials que tornà a guanyar Jonathan. Muhammadu Buhari, que encapçalava el principal partit de l'oposició, el Congress for Progressive Change va quedar segon en aquestes eleccions.[32] Els mitjans de comunicació internacionals van considerar que en aquestes eleccions hi havia hagut poca violència i poc frau en contrast amb les altres eleccions anteriors.[33]

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Nigèria és a l'oest d'Àfrica en el Golf de Guinea i té una superfície total de 923.768 km²,[34] la qual cosa ho converteix en el trentè segon país més gran del món (després de Tanzània). És comparable en grandària a Veneçuela i al voltant del doble de Califòrnia. Comparteix un 4.047 quilòmetres de frontera, 773 amb Benín, 1.497 amb Níger, 87 amb Txad, 1.690 amb Camerun i té una costa d'aproximadament 853 km.[35]

La Roca Zuma, a prop de Suneja

El punt més alt de Nigèria és Chappal Waddi, a 2.419 m. sobre el nivell del mar. Els principals rius del país són el Níger i el Benue que convergeixen en el delta del Níger, un dels deltes fluvials més grans del món i que està localitzat en una gran zona de boscos de manglars.

Nigèria té paisatges variats. L'extrem sud està definit per un clima equatorial,[36] al sud-est hi ha l'altiplà Obudu. Al Sud-oest i al sud-est hi ha una costa planera.[37] Aquesta zona més meridional està caracteritzada per pantans salats, també coneguts com a pantans de manglars a causa dels nombrosos boscos d'aquests arbres que hi ha. Al nord d'aquesta zona hi ha pantans d'aigua dolça que té una vegetació direrent a l'anterior i més al nord hi ha boscos plujosos.[38][38]

La regió topogràfica més extensa de Nigèria està caracteritzada per les valls dels rius Níger i Benue, que se separen l'una de l'altre en forma de Y.[37] Al sud-oest del Níger hi ha unes terres altes i al sud-est del Benue hi ha cims i muntanyes que formen l'altiplà Mambilla, el més alt del país. Aquest altiplà arriba fins al Camerun, a on es passen a dir Altiplans Bamenda.

La zona entre l'extrem sud i l'extrem nord del país és caracteritzat per la sabana.[36] L'extrem nord-est de Nigèria limita amb el llac Txad, que comparteix amb Níger, el Txad i Camerun.

Clima[modifica | modifica el codi]

Nigèria té un clima càlid amb escassa amplitud tèrmica anual. A la franja costanera es produeixen selves plujoses intenses que oscil·len entre els 2.000 i els 4.000 mm anuals; l'atmosfera és molt humida. Cap a l'interior les precipitacions van disminuint (Kaduma, 1.227 mm). A l'extrem nord, les pluges no solen superar els 600-700 mm (Katsina, 710 mm).

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Els biomes predominants a Nigèria són la sabana al nord i el centre del país, i la selva umbròfila cap al sud.

Segons WWF, les principals eco-regions de sabana de Nigèria són la sabana sudanesa occidental, al nord, i el mosaic de selva i sabana de Guinea, al centre del país. L'extrem nord-est està ocupat per la sabana d'acàcies del Sahel i, a la riba del llac Txad, la sabana inundada; a aquesta última eco-regió hi pertant al zona humida de Hadejia-Nguru, a la confluència dels rius Hadejia i Jama'are, al centre-nord del país. Al massís de Mandara, a la frontera amb Camerun, s'hi troba el mosaic del massís de Mandara.

Les selves del sud de Nigèria es classifiquen, d'est a oest, en la selva de la serralada de Camerun, en la serralada de Camerun, a la frontera amb aquest país; selva costanera del Cross-Sanaga i Bioko, entre el Cross i la frontera amb Camerun; selva de transició del Cross-Níger, entre els rius Cross i el Níger; selva pantanosa del delta del Níger, i selva de terres baixes de Nigèria, entre el riu Níger i la frontera amb Benín.

La major part de la costa de Nigèria s'enquadra dins el manglar de l'Àfrica central, i la diversitat ecològica del país es completa amb els prats de muntanya del mosaic de selva i parts de la messeta de Jos.

Problemes mediambientals[modifica | modifica el codi]

La gestió de residus, que inclou el tractament de les aigües residuals és, juntament amb els processos de desforestació, retrocés i degradació dels sòls i el canvi climàtic són els problemes mediambientals més destacats de Nigèria. La gestió dels residus és sobretot important a la megalòpolis de Lagos i les altres ciutats importants del país que no són capaces de gestionar-los adequadament.

La industrialització mal planificada, el procés d'urbanització ràpida, la pobresa i la manca de competències dels governs municipals són considerats les raons més important de la pol·lució a les ciutats nigerianes. Això ha provocat una pol·lució important dels rius i els cursos d'aigua subterranis.[39]

En termes del canvia climàtic global, els africans contribueixen únicament amb una tona mètrica de diòxid de carboni per persona i any. Tot i això es percep les conseqüències del canvi climàtic sobretot a la zona del Sahel, que pateix més sequeres de les habituals.[40]

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Nigèria és una república federal integrada per 36 estats més el Territori de la Capital Federal de Nigèria des de la constitució del maig de 1999. El cap d'estat i de govern és el President de Nigèria, actualment Goodluck Jonathan.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Estats de Nigèria

Nigèria es divideix en 36 estats i un districte federal: Abuja. A la vegada els estats es divideixen en àrees de govern local (774 en total).

El gran nombre d'estats que hi ha a Nigèria reflecteix la història tumultuosa del país i les dificultats per a gestionar correctament la seva heterogènia situació socio-ètnica. A Nigèria hi ha sis grans zones geopolítiques: Nord-est, Nord-oest, Nord-Central, Sud-est, Sud-Sud i Sud-Oest.[41][42]

Els estats de Nigèria són:

Estat Superfície
(en km²)
Població
(cens de 2006)
Abia 6.320 2.833.999
Adamawa 36.917 3.168.101
Akwa Ibom 7.081 3.920.208
Anambra 4.844 4.182.032
Bauchi 45.837 4.676.465
Bayelsa 10.773 1.703.358
Benue 34.059 4.219.244
Borno 70.898 4.151.193
Cross River 20.156 2.888.966
Estat del Delta 17.698 4.098.391
Ebonyi 5.670 2.173.501
Ebo 17.802 3.218.332
Ekiti 6.353 2.384.212
Estat d'Enugu 7.161 3.257.298
Gombe 18.768 2.353.879
Imo 5.530 3.934.899
Jigawa 23.154 4.348.649
Kaduna 46.053 6.066.562
Kano 20.131 9.383.682
Katsina 24.192 5.792.578
Kebbi 36.800 3.238.628
Kogi 29.833 3.278.487
Kwara 36.825 2.371.089
Lagos 3.345 9.013.534
Nassawara 27.117 1.863.275
Níger 76.363 3.950.249
Ogun 16.762 3.728.098
Ondo 14.606 3.441.024
Osun 9.251 3.423.535
Oyo 28.454 5.591.589
Plateau 30.913 3.178.712
Rivers 11.077 5.185.400
Sokoto 25.973 3.696.999
Taraba 54.473 2.300.736
Yobe 45.502 2.321.591
Zamfara 39.762 3.259.846
Abuja 7.315 1.405.201

Nigèria té sis ciutats que tenen més d'un milió d'habitants (de més a menys poblada): Lagos, Kano, Ibadan, Kaduna, Port Harcourt i Benin City.

Estats tradicionals[modifica | modifica el codi]

Paral·lelament a la divisió administrativa oficial, a Nigèria hi continuen havent molts estats tradicionals, sobretot regnes i emirats. Els caps i dirigents tradicionals tenen un poder representatiu i màgic important per a les poblacions locals i també són considerats com a tals pel poder oficial.[43]

Afers exteriors[modifica | modifica el codi]

En obtenir la independència el 1960, Nigèria va fer de l'alliberament i la restauració de la dignitat de l'Àfrica la pedra angular de la seva política exterior i va tenir un paper destacat en la lluita contra el règim de l'apartheid a Sud-àfrica.[44] Una excepció notable a l'atenció d'Àfrica de la política exterior de Nigèria va ser l'estreta relació que el país va gaudir amb Israel, durant tota la dècada de 1960, amb el patrocini i la supervisió de la construcció dels edificis del Parlament de Nigèria per part dels israelians.[45]

Política exterior de Nigèria va ser aviat posada a prova durant la dècada de 1970, després que el país va sortir unit de la seva pròpia guerra civil i ràpidament es va comprometre a les lluites d'alliberament que tenien lloc a la regió de Sud-àfrica. Encara que mai Nigèria va enviar una força expedicionària a la lluita, va oferir més la retòrica al Congrés Nacional Africà (ANC) d'adoptar una línia dura en relació amb el règim racista i les seves incursions a l'Àfrica del sud, a més de proporcionar grans sumes de diners per ajudar les lluites anti-colonials. Nigèria és també un membre fundador de l'Organització per a la Unitat Africana (actualment Unió Africana), i té una influència important a l'Àfrica occidental i a l'Àfrica en el seu conjunt. Nigèria ha fundat, a més, els esforços de cooperació regional a l'Àfrica occidental, que funciona com abanderat de CEDEAO i ECOMOG, les organitzacions econòmiques i militars, respectivament.

Amb aquesta postura centrada a l'Àfrica, Nigèria va enviar tropes promtament al Congo a instàncies de les Nacions Unides, poc després de la independència (i ha mantingut des de llavors l'adhesió); Nigèria també donà suport a diversos moviment d'autogovern durant la dècada de 1970, incloent-hi l'obtenció de suport per al per al MPLA d'Angola, el SWAPO de Namíbia, i l'ajuda per les lluites anti-colonials a Moçambic i Zimbabwe (porteriorment Rhodèsia), de forma militar i econòmica.

Nigèria manté la seva afiliació al Moviment de Països No Alineats, i a final de novembre de 2006 va organitzar una cimera Àfrica-Amèrica del Sud celebrada a Abuja per promoure el que alguns assistents anomenaren els vincres "Sud-Sud" en una gran varietat de fronts.[46] Nigèria és també membre de la Cort Penal Internacional i de la Mancomunitat Britànica de Nacions, de la qual va ser expulsada temporalment el 1995, durant el règim d'Abacha.

Nigèria ha seguit sent un actor clau en la indústria petroliera internacional des de 1970, i es manté com a membre de l'OPEP, a la que es va adherir el juliol de 1971. La seva condició de productor important de petroli fa que ocupi un lloc destacat en les relacions internacionals, a vegades amb vicissitudinous amb els països desenvolupats, en particular amb els Estats Units i, més recentment, amb la Xina i els països en desenvolupament, en particular, Ghana, Jamaica i Kenya.[47]

Milions de nigerians han emigrat en els moments de dificultats econòmiques a Europa, Amèrica del Nord i Austràlia, entre d'altres. S'estima que més d'un milió de nigerians han emigrat als Estats Units. Entre aquestes comunitats en diàspora inclouen s'hi inclou l'"Egbe Omo Ioruba".[48]

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Nigèria

Des que en els anys 60 va ser descobert petroli, l'economia de Nigèria va passar de ser agrícola i de pastoratge, a industrial.

Amb 15.600 milions de barrils en reserves de cru i més de 3 milions de m³ de gas natural, és un dels països africans que més s'han desenvolupat. No obstant això, la forta dependència del petroli i que aquest es trobi a mans d'empreses estrangeres, fa que existeixin greus desigualtats socials: mentre la majoria dels nigerians viu amb menys d'un dòlar al dia, existeixen grans fortunes creades amb els diners del petroli. La balança de pagaments és positiva gràcies a l'exportació de cru que es condueix a través de gasoductes des de l'interior fins als ports de l'Oceà Atlàntic. Destaca també la indústria petroquímica, d'automòbils i les refineries. Quant a la resta de l'activitat productiva, només té certa importància el cacau, al que es destina el 50% del sòl cultivable i que va dirigit en la seva integritat a l'exportació. L'agricultura i la ramaderia ocupen al 50% de la població però amb prou feines si pot proveir la pròpia demanda interna.

Des del 2008 el govern dóna mostres de voluntat d'implementar les reformes econòmiques suggerides pel Fons Monetari Internacional, tals com modernitzar el sistema bancari, reduir la inflació controlant les demandes salarials, i resoldre les disputes regionals per control dels guanys de la indústria del petroli.[49]

Sectors Clau[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Nollywood
Camp de palma de la Obafemi Awolowo University a Ile-Ife.

Nigèria és el dotzè estat més important productor de petroli del món, el vuitè que n'exporta més i és el desè tenint en compte les seves reserves. Nigèria va entrar a l'OPEC el 1971. El petroli té un rol principal en l'economia del país: representa el 40% del GDP i el 80% de les aportacions al govern nigerià. Tot i això, hi ha agitacions per a una millor distribució dels seus rèdits al delta del Níger, que és la regió que en produeix més. El Conflicte del delta del Níger fa que la producció del petroli nigerià no estigui al 100% de la seva capacitat.[50]

Nigèria té un dels mercats de les telecomunicacions amb un creixement més ràpid del món. Hi ha operadors importants que hi han posat una seu.[51] El govern nigerià ha creat infraestructures per a tenir comunicacions via satèl·lit i el país té un satèl·lit espacial monitoritzat pel Nigerian National Space Research.


El país té un sector financer desenvolupat, que inclou bancs locals i internacionals, així com altres empreses financeres com bancs d'inversió, companyies d'assegurances i cases de brokers.[52]

A Nigèria també hi ha recursos minerals que no són explotats completament: gas natural, coure, bauxita, tantalita, or, estany, mena de ferro, niobi, plom i zinc.[53] Tot i que hi ha moltes reserves de minerals, la indústria minera de Nigèria està poc desenvolupada.

A banda del petroli, els productes agrícoles són els més importants de l'exportació de Nigèria.[54] Nigèria és el principal productor del món de cacauet, coco i oli de palma. Altres productes agraris destacats són el coco, fruits cítrics, blat de moro, tapioca, nyam i canya de sucre. Al voltant del 60% dels nigerians treballen en el sector agrari.[55]

Al país també hi ha el sector industrial, del que destaca el sub-sector del tèxtil i la pell (centrats a Kano, Abeokuta, Onitsha i Lagos), la indústria automobilística (Peugeot i Bedford), de plàstics i de processament d'aliments.

Ciència i tecnologia[modifica | modifica el codi]

El govern nigerià ha llançat quatre satèl·lits a l'espai. El Nigeriasat1, el primer, fou llançat des de Rússia el 27 de setembre de 2003; aquest és part del mundial Disaster Monitoring Constellation System.[56] Els seus objectius principals eren: controlar els desastres mediambientals, ajudar a detectar i controlar la desertització del nord del país, ajudar a la planificació demogràfica, establir les relacions entre els vectors de la malària i el medi ambient, proveir la tecnologia necessària per fer que l'educació arribés a totes les parts del país a través de l'educació a distància i ajudar en la resolució dels conflictes fronterers amb els estats veïns.

El NigeriaSat-2 fou construït per la companyia britànica Surrey Space Technology Limited i fou llançat a l'òrbita des duna base militar de la Xina.[56]

El tercer satèl·lit de Nigèria fou el NigComSat-1, construït el 2004 i és considerat el primer satèl·lit de comunicacions africà. Aquest està operat per l'Agència Espacial Nigeriana, NASRDA. Fou llançat des de la Xina el 13 de maig de 2007 però va fallar l'11 de novembre de 2008.

El quart satèl·lit es va fer per a substituir aquest i és el NigComSat-1R[57] i fou llançat el 19 de desembre de 2011.[58]

Geografia humana i societat[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica entre 1961 i 2003.

Nigèria, el país més poblat de l'Àfrica compta amb aproximadament una cinquena part de la població del continent. Tot i que menys del 25% dels nigerians viuen en assentaments urbans, com a mínim hi ha 24 ciutats amb una població més gran a 100.000 habitants. La varietat de costums, idiomes i tradicions provinents dels 250 grups ètnics que co-existeixen a Nigèria, li donen al país una gran diversitat. El grup ètnic dominant a la regió nord són els Hausa-Fulani, dels quals una gran majoria són musulmans. Altres grups ètnics importants d'aquesta zona són els Nupes, els Tivs, i els Kanuris.

L'ètnia ioruba predomina al sud. Més de la meitat dels Iorubes són cristians i prop d'un quart, musulmans. La resta, majoritàriament, segueixen creences tradicionals. El grup predominantment cristià igbo és el grup ètnic més gran del sud-est. La majoria són catòlics romans, encara que els anglicans, pentecostals i altres denominacions evangèliques també tenen importància.

Les comunitats Efiks, Ibibios, Annangs, i Ijaws (els quatre grups ètnics més grans del país) també conformen un segment substancial de la població de l'àrea. Persones amb diferents idiomes, generalment es comuniquen en anglès, encara que el coneixement de dos o més idiomes nigerians és comú. Els idiomes més difosos són el Hausa, l'Ioruba i l'Igbo. En els últims anys s'han donat esporàdics xocs entre grups cristians i musulmans, particularment al nord del país, on hi va haver pressió per introduir la llei islàmica (Sharia).

Mapa lingüístic de Benín, Nigèria i Camerun

Encara que Nigèria compta amb una xifra d'emigrants relativament baixa, milers de persones deixen el país cada any, tenint com a destinació principal la Unió Europea.

Un tema que s'ha complicat pel caos polític ha estat l'esforç de l'Organització Mundial de la Salut per eradicar la poliomielitis del planeta. El nord de Nigèria va ser la localització de la meitat de tots els casos de poliomielitis registrats l'any 2003, però els clergues musulmans han protestat repetidament contra la vacuna com un esforç per part dels occidentals d'esterilitzar a les nenes musulmanes. El programa nacional de vacunació va ser suspès en diversos estats l'agost de 2003, i la malaltia gairebé es va quintuplicar (119 casos en el primer quart de l'any 2004 contra 24 casos el 2003). El maig de 2004, es va reportar que la poliomielitis s'havia propagat des d'allà a moltes altres nacions africanes les quals prèviament havien estat declarades lliures d'aquesta malaltia. El 18 de maig, l'estat de Kano va acceptar reprendre els programes de vacunació utilitzant vacunes creades a Indonèsia.

L'any 2007 Nigèria comptava amb una població de 135.000.000 habitants. La mitjana de fills per dona és de 5,45 una de les taxes més elevades d'Àfrica, la qual cosa està provocant un creixement poblacional mai vist en la història del país: es calcula que l'any 2050 aquest país tindrà 258.100.000 d'habitants.[59]

Llengües[modifica | modifica el codi]

El nombre d'idiomes catalogats a Nigèria actualment es calcula en 521. Aquest número inclou 510 llengües vives, dues segones llengües sense parlants nadius i nou llengües extintes. En algunes zones de Nigèria, els grups ètnics parlen més d'un idioma. L'idioma oficial de Nigèria, l'anglès, va ser elegit per facilitar la unitat cultural i lingüística del país. L'elecció de l'anglès com a idioma oficial es relaciona en part al fet que una part de la població nigeriana parla anglès com a conseqüència de la colonització britànica que va acabar el 1960.

Les principals llengües parlades a Nigèria representen a les tres grans famílies de llengües africanes. La majoria són llengües del grup de llengües nigerocongoleses, com el ioruba i l'igbo, l'idioma haussa és afroasiàtic, i el kanuri, parlat en el nord-est, principalment a l'Estat de Borno, una llengua membre de la família de les llengües niloticosaharianes.

Encara que la majoria dels grups ètnics prefereix comunicar-se en el seu propi idioma, l'anglès, sent la llengua oficial, és àmpliament utilitzat per a l'educació, les transaccions comercials i amb finalitats oficials. L'anglès com a primera llengua, però, continua sent un vedat exclusiu d'una petita minoria de l'elit urbana del país, i no es parla en absolut en algunes zones rurals. Estant la majoria de la població de Nigèria en les zones rurals, les principals llengües de comunicació del país segueixen sent les llengües indígenes, algunes de les quals són reconegudes com a llengües nacionals. Algunes de les més grans d'aquestes, en particular, el ioruba i l'igbo, han derivat en llenguatges estandarditzats d'una sèrie de dialectes diferents i són parlats per diversos grups ètnics. L'anglès pidgin de Nigèria, sovint conegut simplement com a "pidgin" o "broken" (Broken English), és una llengua criolla derivada de l'anglès i també una llengua franca popular, encara que amb diferents influències regionals en dialectes i en l'argot. L'anglès pidgin és àmpliament parlat a les regions del delta del Níger, predominantment a Warri, Sapele, Port Harcourt, Agenebode, Ewu, i Benín City.[60]

Religió[modifica | modifica el codi]

La mesquita nacional d'Abuja.

Nigèria és la llar d'una gran varietat de religions, amb tendència a variar regionalment. Aquesta situació accentua les diferències regionals i ètniques i ha estat vista amb freqüència com una font de conflicte sectari entre la població.[61] Les religions amb més presència a Nigèria són l'Islam i el Cristianisme,[62] i uns pocs seguidors de les religions indígenes. Els conflictes actualment s'ha incrementat, ocasionant diverses morts.[63]

En base a una enquesta del 2003, el 50,5% eren musulmans, el 48,2% eren cristians (15% protestant, el 13,7% catòlica, i el 19,6% d'altres cristians), i els seguidors d'altres religions va ser de 1,4%.[64] El nord és predominantment musulmà, hi ha un gran nombre de musulmans i cristians en la franja mitjana, inclòs el Territori de la Capital Federal. Al sud-oest, els cristians i els musulmans tenen una presència similiar, les regions del sud són predominantment cristianes, a l'est, els catòlics, anglicans, i metodistes hi són majoria, amb pocs creients tradicionals, mentre que la regió del delta del Níger és de majoria cristiana.[62]

La majoria dels musulmans de Nigèria són sunnites (95%), però amb un significatiu nombre de xiïtes. Alguns estats del nord han incorporat llei islàmica en els seus ordenaments jurídics, abans secular, que ha donat lloc a certa controvèrsia.[65] L'Estat de Kano ha provat d'incorporar la xaria en la seva Constitució.[66]

Els cristians nigerias estan dividir uniformement entre catòlic i protestants. Liderant les esglésies nigerianes, hi a l'Església de Nigèria, de la branca anglicana, i la de la Convenció Baptista de Nigèria. L'àrea de Yoruba conté una alta presència anglicana, menter que l'àrea d'Igboland és predominantment catòlica.

A través d'Ioruba cap a l'oest, moltes persones que són seguidores de l'espiritualitat Yorubo/Irunmole, amb la seva filosofia de destí diví que qualsevol pot convertir-se en orisha (Ori, cap espiritual; el xa és elegit: ser un amb Olodumare (oni odu, la font de Déu de tota l'energia; ma re, il·luminació/triomfs).

Altres grups minoritaris religiosos i espirituals a Nigèria són l'hinduisme,[67] el judaisme, la fe bahà'í, i el Chrislam (una fe sincrètica que prové de la fusió d'elements del cristianisme i de l'islam).[68] D'altra banda, Nigèria s'ha convertit en un centre africà per al Moviment del Grial[69] i els Hare Krishnas.[70]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Bronze Benín del Museu del Louvre

Literatura[modifica | modifica el codi]

Wole Soyinka, guanyador del premi Nobel de Literatura el 1986, primer africà a obtenir-lo.

La literatura nigeriana és molt important entre les literatures post-colonials en anglès. Els escriptors nigerians més coneguts són Wole Soyinka, que fou el primer africà que va guanyar el Premi Nobel de Literatura, i Chinua Achebe, que passà a la fama per la seva novel·la, Things Fall Apart, una crítica de Joseph Conrad. Altres escriptors i poetes nigerians importants són: John Pepper Clark, Ben Okri, Cyprian Ekwensi, Buchi Emecheta, Helon Habila, T.M. Aluko, Chimamanda Ngozi Adichie, Daniel O. Fagunwa, Femi Osofisan i Ken Saro Wilwa, que fou executat el 1995 pel règim militar. Nigèria té el segon mercat de diaris d'Àfrica.

Entre d'altres, destaquen els següents escriptors de les generacions més joves: Chris Abani, Sefi Atta, Helon Habila, Helen Oyeyemi, Nnedi Okorafor, Kachi A. Ozumba, Sarah Ladipo Manyika i Chika Unigwe.

Música[modifica | modifica el codi]

Article principal: Música de Nigèria

La música de Nigèria inclou moltes classes de música tradicional i popular africanes; actualment fins i tot incorpora alguns elements de la música occidental europea o nord-americana.

La música de Nigèria està relacionada amb múltiples grups ètnics del país, cada un amb les seves pròpies cançons, tècniques i instruments. Poc se'n sap sobre la música del país abans del contacte amb els europeus, però es pot trobar informació en algunes talles de bronze que daten dels segles XVI i XVII on es poden observar músics amb els seus instruments.[71]

En l'àmbit musical destaca el multiinstrumentista, compositor i activista dels drets humans Fela Kuti (1938 - 1997).

Televisió i cinema[modifica | modifica el codi]

Article principal: Nollywood
Vegeu també: Llista de directors de cinema nigerians
Vegeu també: Kannywood

Nollywood és la indústria de cinema de Nigèria i és la segona més gran al món, darrere de Bollywood i superant a Hollywood el 2009.[72] Les pel·lícules nigerianes són el vincle entre les comunitats nigerianes estrangeres i la seva terra natal. El resultat d'aquest fenomen, que a penes té una dècada, ha significat la creació de més de 600 pel·lícules per any, posant a Nigèria entre les nacions que més quantitat de pel·lícules produeixen a tot el món,[73] amb més de 7.000 títols en 13 anys.

El cinema a Nigèria està en part basat en esferes estatals que provenen d'antigues estructures colonials i d'una altra part, en la iniciativa de productors i distribuidors independents.[74] El primer està caracteritzat per una forta burocràcia i una gestió desafortunada que paralitza la producció dels films i la segona està mancada de mitjans financers, tècnica apropiada i per altres mancances sobre el coneixement sobre el cine com a tècnica, obra d'art i producte comercial. Fins al 1984 la indústria del cinema al país estava molt limitada i produïa poques pel·lícules, tot i que la televisió va ajudar a que aquesta augmentés. Els organismes estatals nigerians relacionats amb el cinema són el Film Unit, la Nigerian Film Corporation i la Nigerian Film Distribution Company.[74]

El cinema de Nigèria ha adquirit una identitat cinematogràfica particular, instpirada en el repertori del seu teatre tradicional;[75] Això és deguat a que molts dels directors de cinema també són actors i directors teatrals. Una de les altres particularitats del cinema nigerià és l'existència de nombroses produccions nigerianes que gràcies al vast mercat que tenen, poden ser relativament nombroses i fins i tot es poden fer en llengües nacionals. A més a més de gaudir del públic de la seva nació, el cinema nigerià s'exporta als països veïns.[75]

El cinema de Nigèria produït en llengua haussa i amb seu a la ciutat de Kano és conegut amb el nom de Kannywood.

Esports[modifica | modifica el codi]

Fans de Nigèria en un partit de futbol entre Nigèria i Costa d'Ivori.

El futbol és l'esport nacional de Nigèria i el país té la seva pròpia lliga de futbol.

Nigèria participa també en altres esports com el bàsquet, cricket i l'atletisme.[76]

La boxa és també un esport important a Nigèria; Dick Tiger i Samuel Peter són ex-campions del món.

Futbol[modifica | modifica el codi]

La Selecció de futbol de Nigèria, coneguda com a Super Eagles (les Súper Àligues), va realitzar la seva primera aparició a una Copa del Món en 1994. Els seus majors assoliments internacionals són la victòria als Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 vencent ni més ni menys que a Argentina i avançar a les Copes del Món de 1994 i 1998, on va aconseguir el passatge a vuitens de final, malgrat que després seria eliminada per Itàlia i Dinamarca respectivament. Quant a les competicions continentals, va guanyar en dues ocasions la Copa d'Àfrica de Nacions, en els anys 1980 i 1994. També ha assolit el títol a la Copa del Món Sub-17 en 1985 i 1993, a més de participacions destacades a la Copa del Món Sub-20, on ha obtingut dos subcampionats.

L'equip nacional cadet que va participa al Japó'93 ha produït alguns dels millors jugadors del món, com per exemple, Nwankwo Kanu, dues vegades Jugador Africà de l'any que va guanyar liga de Campions amb l'Ajax i més tard va jugar amb l'Inter de Milà, l'Arsenal, el West Bromwich Albion i el Portsmouth. Altres jugadors que va sorgir d'aquesta quinta són Celestine Babayaro (Newcastle), Wilson Orum i Taye Taiwo (Marsella).

Segons la classificació mundial de la FIFA, el setembre de 2007, Nigèria va ser el millor classificat de futbol a l'Àfrica i el 19è del món.

Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

La millor participació de Nigèria als Jocs Olímpics va donar-se als jocs d'Atlanta 96. Es té la sospita que les seleccions sub-20 i sub-23 de futbol de Nigèria utilitzen jugadors majors que els que corresponen. Això es deu al pèsim sistema d'inscripcions al néixer.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Library of Congress – Federal Research Division. «Country profile: Nigeria». Falta indicar la publicació, juliol 2008, pàg. 9 [Consulta: 28 desembre 2011].
  2. Nigeria - Page 32, Lizzie Williams, Mark Shenley - 2013
  3. Cronologia de la història de Nigèria a africanhistory.about.com
  4. Ekwe-Ekwe, Herbert. The Biafra war: Nigeria and the aftermath (en anglès). E. Mellen Press, 1990, p.115. ISBN 0889461759. 
  5. Kleiner, Fred S.; Christin J. Mamiya. Gardner's Art Through the Ages: Non-Western Perspectives. 13a ed.. Cengage Learning, 2009, p. 194. ISBN 0-495-57367-1. 
  6. «Slavery – Historical survey – Slave societies». Encyclopædia Britannica's Guide to Black History. Encyclopædia Britannica, 2011. [Consulta: 28 maig 2011].
  7. 7,0 7,1 Falola, Toyin; Heaton, Matthew M. A history of Nigeria. Cambridge University Press, 2008, p. 23. ISBN 0-521-68157-X. 
  8. Laitin, David D. Hegemony and culture: politics and religious change among the Yoruba. University of Chicago Press, 1986, p. 111. ISBN 0-226-46790-2. 
  9. MacDonald, Fiona; Paren, Elizabeth; Shillington, Kevin; Stacey, Gillian; Steele, Philip Peoples of Africa, Volume 1. Marshall Cavendish, 2000, p. 385. ISBN 0-7614-7158-8. 
  10. Metz, Helen Chapin. «Nigeria: A Country Study – The Slave Trade». Library of Congress Country Studies, 1991. [Consulta: 28 maig 2011].
  11. Uzukwu, E. Elochukwu. Worship as Body Language. Liturgical Press, 1997, p. 93. ISBN 0-8146-6151-3. 
  12. Juang, Richard M. Africa and the Americas: culture, politics, and history : a multidisciplinary encyclopedia, Volume 2. ABC-CLIO, 2008, p. 597. ISBN 1-85109-441-5. 
  13. Hrbek, Ivan. Africa from the seventh to the eleventh century. James Currey Publishers, 1992, p. 254. ISBN 0-85255-093-6. 
  14. Description de l'Afrique ... Traduite du Flamand (Amsterdam, 1686; 1st ed., 1668), between pp. 320 and 321. (Library of Congress, Prints and Photographs Division, LC-USZ62-30841).
  15. «10 things about British slavery». BBC News, 3 agost 2005 [Consulta: 28 maig 2011].
  16. «The end of slavery». The Story of Africa. BBC News. [Consulta: 28 maig 2011].
  17. Udofia, "Nigerian Political Parties: Their Role in Modernizing the Political System, 1920–1966", Journal of Black Studies, June 1981. Retrieved 22 February 2007, pp. 437–447.
  18. Murray, Senan. «Reopening Nigeria's civil war wounds». BBC News, 30 maig 2007 [Consulta: 28 maig 2011].
  19. Metz, Helen Chapin. «Nigeria: A Country Study – Civil War». Library of Congress Country Studies, 1991. [Consulta: 28 maig 2011].
  20. Watts Michael, State, Oil and Agriculture in Nigeria, Berkeley, 1987. vist el 22 de febrer de 2007.
  21. "Nigeria, Military Faces Daunting Challenges", AP Press International, 3 March 1984.
  22. "Nigeria stays calms as leader toppled in bloodless coup", The Globe and Mail, 28 August 1985.
  23. Michael Holman, "Nigeria, Politics; Religious Differences Intensify", Financial Times, 24 February 1986
  24. Bilski, Andrew, "Broken Promises", Maclean, 6 September 1993
  25. Diamond, Larry; Kirk-Greene, Anthony; Oyeleye Oyediran, Transition without End: Nigerian Politics and Civil Society Under Babangida.
  26. "Nigerian Lawyer: Abacha accounts apparently in Switzerland, Luxembourg, France, and Germany", AP press, 10 January 2000.
  27. "Abdusalam Abubakar." Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica Inc., 2012. Web. 26 Oct. 2012. <http://www.britannica.com/EBchecked/topic/2391/Abdusalam-Abubakar>.
  28. «Final Report» (PDF). EU Election Observation Mission Nigeria 2007. [Consulta: 24 de gener de 2008].
  29. «Nigeria's Goodluck Jonathan sworn in as president». BBC News, 6 maig 2010 [Consulta: 28 de maig de 2011].
  30. «NASS confirms Sambo as vice president». The Punch, 18 maig 2010. [Consulta: 29 maig 2011].
  31. Akinlade, Muruf. «National Assembly confirms Sambo as Vice President». MyOndoState.Com, 18 maig 2010. [Consulta: 29 maig 2011].
  32. Purefoy, Christian. «Goodluck Jonathan retains Nigerian presidency». CNN. [Consulta: 11 abril 2011].
  33. Nossiter, Adam. «Nigerians Vote in Presidential Election». The New York Times, 16 abril 2011 [Consulta: 17 abril 2011].
  34. CIA - The World Factbook. Ordre - Espai
  35. «Africa :: Nigeria». The World Factbook. Central Intelligence Agency, 17 maig 2011. [Consulta: 29 maig 2011]. *Note that coastlines, and borders based on rivers or natural features, are fractals, the length of which is imprecise and depends on the measurement convention adopted.
  36. 36,0 36,1 «Regions Used to Interpret the Complexity of Nigeria». Geographical Alliance of Iowa. University of Northern Iowa. [Consulta: 19 juliol 2007].
  37. 37,0 37,1 «Nigeria». A: Encarta. Microsoft [Consulta: 19 juliol 2007]. 
  38. 38,0 38,1 «The Human and Physical Characteristics of Nigeria». Geographical Alliance of Iowa. University of Northern Iowa. [Consulta: 13 agost 2007].
  39. Ogbonna, D. N.; Ekweozor, I. K. E.; Igwe, F. U.. «Waste Management: A Tool for Environmental Protection in Nigeria». A Journal of the Human Environment, 31, 1, 2002, pàg. 55–57. JSTOR: 4315211.
  40. Fields, Scott. «Continental Divide: Why Africa's Climate Change Burden Is Greater». Environmental Health Perspectives, agost 2005. DOI: 10.1289/ehp.113-a534. [Consulta: 29 maig 2011].
  41. «Constitution amendment: What the people want», 4 Nov 2012. [Consulta: 14 Dec 2012].
  42. «Constitutional review: Nigeria needs broader representation», 6 Dec 2012. [Consulta: 14 Dec 2012].
  43. Chris Ewokor. «Nigerians go crazy for a title». BBC News, 1 agost 2007. [Consulta: 2010-09-01].
  44. "Collins Edomaruse, how Obasanjo cut UK, US to size", by Andrew Young, This Day (Nigeria) -, July 20, 2006.
  45. Golda. Elinor Burkett, p. 202.
  46. See, e.g., the African Union website, at http://www.africa-union.org/root/au/Conferences/Past/2006/November/SummitASA/summit.htm
  47. Shaw Timothy, The State of Nigeria: Oil Prices Power Bases and Foreign Policy, Canadian Journal of African Studies, Vol 18, no 2, 1984.
  48. "Egbe Omo Yoruba, National Association Of Yoruba descendants in North America", yorubanation.org, May 19, 2007.
  49. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ni.html
  50. Williams, Lizzie. Nigeria: The Bradt Travel Guide. Bradt Travel Guides, 2008, p. 26. ISBN 1-84162-239-7 [Consulta: 26 desembre 2008]. 
  51. DeRouen, Karl R. International Security and the United States: An Encyclopedia. Greenwood Publishing Group, 2008, p. 546. ISBN 0-275-99253-5 [Consulta: 26 desembre 2008]. 
  52. Lewis, Peter. Growing Apart: Oil, Politics, and Economic Change in Indonesia and Nigeria. University of Michigan Press, 2007, p. 168. ISBN 0-472-06980-2 [Consulta: 26 desembre 2008]. 
  53. The New York Times Guide to Essential Knowledge: A Desk Reference for the Curious Mind. Macmillan, 2007, p. 1093. ISBN 0-312-37659-6 [Consulta: 26 desembre 2008]. 
  54. Ake, Claude. Democracy and Development in Africa. Brookings Institution Press, 1996, p. 48. ISBN 0-8157-0220-5 [Consulta: 26 desembre 2008]. 
  55. Levy, Patricia. Nigeria. Marshall Cavendish, 2004, p. 14. ISBN 0-7614-1703-6 [Consulta: 26 desembre 2008]. 
  56. 56,0 56,1 «Nigeria has a Satellite in Orbit! (NigeriaSat-1)». Nairaland. [Consulta: 21 desembre 2010].
  57. «Nigcomsat-1 Program – In-Orbit Delivery Program – Communications Satellite». CGWIC. [Consulta: 21 desembre 2010].
  58. «Nigeria Launches Satellite In China». African Spotlight. [Consulta: 10 març 2012].
  59. «GeoHive - Population prospects».
  60. Adegbija, Efurosibina E. (2003). Multilingualism: A Nigerian Case Study. Last paragraph: Àfrica World Press. p. 55. ISBN 1-59221-173-9. http://books.google.com/?id=auI_WuBrWncC&pg=PA55. Retrieved 2008-12-26.
  61. Osita AGBU; milícies ètniques i l'amenaça a la democràcia en transició després de Nigèria, Institut Nòrdic de l'Àfrica, 2004, p. 6.
  62. 62,0 62,1 International Religious Freedom Report 2009 - Nigèria EUA Departament d'Estat.
  63. «Mig miler de víctimes mortals en els xocs religiosos a Nigèria». El Periódico.
  64. Prefil demogràfic religiós - Nigèria Fòrum Pew (Pew Research Center). Consultat el 4 gener de 2010.
  65. Owobi Angrew, Tiptoeing Through A Constitutional Minefield: The Great Sharia Controversy in Nigeria, Journal Of African law, Vol 48, No 2, 2002.
  66. "Kano Seeks Supremacy of Sharia Over Constitution", wwrn.org, Accessed May 19, 2007.
  67. "Adherents by Location", Adherents.com, Accessed May 19, 2007.
  68. "In African, Islam and Christianity are growing - and blending", csmonitor.com, Accessed May 19, 2007.
  69. "Grail Movement - Nigeria", grailmovementnigeria.org, Accessed May 19, 2007.
  70. "Day Hare Krishna Came to Town", wwrn.org, Accessed May 19, 2007.
  71. Karolyi, pg. 4
  72. Article de Elisa Mignot, « Bienvenue à Nollywood, deuxième producteur mondial de films », publicat a l'edició del Monde de 26
  73. (Larkin, 2005, p. 1)
  74. 74,0 74,1 Balogun, Françoise. Le cinéma au Nigeria. Brussel·les: OCIC, 1984, p. 13-14. ISBN 2-85-802-438-3. 
  75. 75,0 75,1 L'Association des trois Mondes - Fespaco. Les cinemas d'Afrique. Dictionare. París: Karthala - ATM, 2000, p. 585-586. ISBN 2-84586-060-9. 
  76. A"Nigerian Bàsquet" Africabasket.com, consulta 29 d'abril de 2007.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Govern
Informació general
Premsa
Portal