Nigèria
|
Federal Republic of Nigeria
|
||||
|---|---|---|---|---|
|
||||
| Lema nacional: Unity and Faith, Peace and Progress (anglès) "Unió i fe, pau i progrès" |
||||
| Himne: Arise O Compatriots, Nigeria's Call Obey |
||||
 |
||||
| Capital | Abuja (Lagos va ser la capital fins al 1991) (i) |
|||
| Major ciutat | Lagos | |||
| Idiomes oficials | Anglès | |||
| Gentilici | Nigerià, nigeriana | |||
| Govern | República federal presidencialista |
|||
| President interí Vicepresident President del Senat Portaveu del Parlament Cap de la Justícia |
Goodluck Jonathan Goodluck Jonathan David Mark Dimeji Bankole Idris Kutigi |
|||
| Independència | ||||
| del Regne Unit l'1 d'octubre de 1960 |
||||
| Superfície | ||||
| - | Total | 923,768 km2 | ||
| - | Aigua (%) | 1,4% | ||
| Població | ||||
| - | Est. jul. 2010 | 152.217.341 (8è)[nb 1] | ||
| - | Cens nc | nc | ||
| - | Densitat | 160 /km2 (53è) | ||
| Moneda | Naira (nc) |
|||
| Fus horari | (UTC+1) | |||
| - | Estiu (DST) | no varia (UTC) | ||
| Domini internet | .ng | |||
| Codi telefònic | 234 | |||
La República Federal de Nigèria és un país de l'Àfrica Occidental, banyat pel golf de Guinea (oceà Atlàntic). Limita al nord amb el Níger, a l'est amb el Txad (a través del llac Txad) i amb el Camerun, a l'oest amb Benín, i al sud amb el golf de Guinea, on es troba l'illa de Bioko (que pertany a Guinea Equatorial). És el país més poblat de l'Àfrica i el vuitè del món. La capital és Abuja, fins al 1991 ho havia estat Lagos. És un important productor de petroli (12è al món i 8è exportador).
Taula de continguts |
[modifica] Geografia física
Nigèria es a l'oest d'Àfrica en el Golf de Guinea i té una superfície total de 923.768 km²,[1]la qual cosa ho converteix en el trentè segon país més gran del món (després de Tanzània). És comparable en grandària a Veneçuela i al voltant del doble de Califòrnia. Comparteix un 4.047 quilòmetres de frontera, 773 amb Benín, 1.497 amb Níger, 87 amb Txad, 1.690 amb Camerun i té una costa d'aproximadament 853 km.
[modifica] Clima
Nigèria té un clima càlid amb escassa amplitud tèrmica anual. A la franja costanera es produeixen selves plujoses intenses que oscil·len entre els 2.000 i els 4.000 mm anuals; l'atmosfera és molt humida. Cap a l'interior les precipitacions van disminuint (Kaduma, 1.227 mm). A l'extrem nord, les pluges no solen superar els 600-700 mm (Katsina, 710 mm).
[modifica] Ecologia
Els biomes predominants a Nigèria són la sabana al nord i el centre del país, i la selva umbròfila cap al sud.
Segons WWF, les principals eco-regions de sabana de Nigèria són la sabana sudanesa occidental, al nord, i el mosaic de selva i sabana de Guinea, al centre del país. L'extrem nord-est està ocupat per la sabana d'acàcies del Sahel i, a la riba del llac Txad, la sabana inundada; a aquesta última eco-regió hi pertant al zona humida de Hadejia-Nguru, a la confluència dels rius Hadejia i Jama’are, al centre-nord del país. Al massís de Mandara, a la frontera amb Camerún, s'hi troba el mosaic del massís de Mandara.
Les selves del sud de Nigèria es classifiquen, d'est a oest, en la selva de la serralada de Camerún, en la serralada de Camerún, a la frontera amb aquest país; selva costera del Cross-Sanaga i Bioko, entre el Cross i la frontera amb Camerún; selva de transició del Cross-Níger, entre els rius Cross i el Níger; selva pantanosa del delta del Níger, i selva de terres baixes de Nigèria, entre el riu Níger i la frontera amb Benín.
La major part de la costa de Nigèria s'enqudara dins el manglar de l'Àfrica central, i la diversitat ecològica del país es completa amb els prats de muntanya del mosaic de selva i parts de la messeta de Jos.
[modifica] Política i govern
Nigèria és una república federal integrada per 36 estats des de la constitució del maig de 1999. El cap d'estat i de govern és el President de Nigèria, actualment Goodluck Jonathan.
[modifica] Divisió administrativa
Nigèria es divideix en 36 estats i un districte federal: Abuja. A la vegada els estats es divideixen en àrees de govern local (774 en total).
| Estat | Superfície (en km²) |
Població (cens de 2006) |
|---|---|---|
| Abia | 6.320 | 2.833.999 |
| Adamawa | 36.917 | 3.168.101 |
| Akwa Ibom | 7.081 | 3.920.208 |
| Anambra | 4.844 | 4.182.032 |
| Bauchi | 45.837 | 4.676.465 |
| Bayelsa | 10.773 | 1.703.358 |
| Benue | 34.059 | 4.219.244 |
| Borno | 70.898 | 4.151.193 |
| Cross River | 20.156 | 2.888.966 |
| Delta | 17.698 | 4.098.391 |
| Ebonyi | 5.670 | 2.173.501 |
| Ebo | 17.802 | 3.218.332 |
| Ekiti | 6.353 | 2.384.212 |
| Enugu | 7.161 | 3.257.298 |
| Gombe | 18.768 | 2.353.879 |
| Imo | 5.530 | 3.934.899 |
| Jigawa | 23.154 | 4.348.649 |
| Kaduna | 46.053 | 6.066.562 |
| Kano | 20.131 | 9.383.682 |
| Katsina | 24.192 | 5.792.578 |
| Kebbi | 36.800 | 3.238.628 |
| Kogi | 29.833 | 3.278.487 |
| Kwara | 36.825 | 2.371.089 |
| Lagos | 3.345 | 9.013.534 |
| Nassawara | 27.117 | 1.863.275 |
| Níger | 76.363 | 3.950.249 |
| Ogun | 16.762 | 3.728.098 |
| Ondo | 14.606 | 3.441.024 |
| Osun | 9.251 | 3.423.535 |
| Oyo | 28.454 | 5.591.589 |
| Plateau | 30.913 | 3.178.712 |
| Rivers | 11.077 | 5.185.400 |
| Sokoto | 25.973 | 3.696.999 |
| Taraba | 54.473 | 2.300.736 |
| Yobe | 45.502 | 2.321.591 |
| Zamfara | 39.762 | 3.259.846 |
| Abuja | 7.315 | 1.405.201 |
[modifica] Afers exteriors
En obtenir la independència el 1960, Nigèria va fer de l'alliberament i la restauració de la dignitat de l'Àfrica la pedra angular de la seva política exterior i va tenir un paper destacat en la lluita contra el règim de l'apartheid a Sud-àfrica.[2] Una excepció notable a l'atenció d'Àfrica de la política exterior de Nigèria va ser l'estreta relació que el país va gaudir amb Israel, durant tota la dècada de 1960, amb el patrocini i la supervisió de la construcció dels edificis del Parlament de Nigèria per part dels israelians.[3]
Política exterior de Nigèria va ser aviat posada a prova durant la dècada de 1970, després que el país va sortir unit de la seva pròpia guerra civil i ràpidament es va comprometre a les lluites d'alliberament que tenien lloc a la regió de Sud-àfrica. Encara que mai Nigèria va enviar una força expedicionària a la lluita, va oferir més la retòrica al Congrés Nacional Africà (ANC) d'adoptar una línia dura en relació amb el règim racista i les seves incursions a l'Àfrica del sud, a més de proporcionar grans sumes de diners per ajudar les lluites anti-colonials. Nigèria és també un membre fundador de l'Organització per a la Unitat Africana (actualment Unió Africana), i té una influència important a l'Àfrica occidental i a l'Àfrica en el seu conjunt. Nigèria ha fundat, a més, els esforços de cooperació regional a l'Àfrica occidental, que funciona com abanderat de CEDEAO i ECOMOG, les organitzacions econòmiques i militars, respectivament.
Amb aquesta postura centrada a l'Àfrica, Nigèria va enviar tropes promtament al Congo a instàncies de les Nacions Unides, poc després de la independència (i ha mantingut des de llavors l'adhesió); Nigèria també donà suport a diversos moviment d'autogovern durant la dècada de 1970, incloent l'obtenció de suport per al per al MPLA d'Angola, el SWAPO de Namíbia, i l'ajuda per les lluites anti-colonials a Moçambic i Zimbabwe (porteriorment Rhodèsia) , de forma militar i econòmica.
Nigèria manté la seva afiliació al Moviment de Països No Alineats, i a final de novembre de 2006 va organitzar una cimera Àfrica-Amèrica del Sud celebrada a Abuja per promoure el que alguns assistents anomenaren els vincres "Sud-Sud" en una gran varietat de fronts.[4] Nigèria és també membre de la Cort Penal Internacional i de la Mancomunitat Britànica de Nacions, de la qual va ser expulsada temporalment el 1995, durant el règim d'Abacha.
Nigèria ha seguit sent un actor clau en la indústria petroliera internacional des de 1970, i es manté com a membre de l'OPEP, a la que es va adherir el juliol de 1971. La seva condició de productor important de petroli fa que ocupi un lloc destacat en les relacions internacionals, a vegades amb vicissitudinous amb els països desenvolupats, en particular amb els Estats Units i, més recentment, amb la Xina i els països en desenvolupament, en particular, Ghana, Jamaica i Kenya.[5]
Milions de nigerians han emigrat en els moments de dificultats econòmiques a Europa, Amèrica del Nord i Austràlia, entre d'altres. S'estima que més d'un milió de nigerians han emigrat als Estats Units. Entre aquestes comunitats en diàspora inclouen s'hi inclou l'"Egbe Omo Ioruba".[6]
[modifica] Economia
Des que en els anys 60 va ser descobert petroli, l'economia de Nigèria va passar de ser agrícola i de pastoratge, a industrial.
Amb 15.600 milions de barrils en reserves de cru i més de 3 milions de m³ de gas natural, és un dels països africans que més s'han desenvolupat. No obstant això, la forta dependència del petroli i que aquest es trobi a mans d'empreses estrangeres, fa que existeixin greus desigualtats socials: mentre la majoria dels nigerians viu amb menys d'un dòlar al dia, existeixen grans fortunes creades amb els diners del petroli. La balança de pagaments és positiva gràcies a l'exportació de cru que es condueix a través de gasoductes des de l'interior fins als ports de l'Oceà Atlàntic. Destaca també la indústria petroquímica, d'automòbils i les refineries. Quant a la resta de l'activitat productiva, només té certa importància el cacau, al que es destina el 50% del sòl cultivable i que va dirigit en la seva integritat a l'exportació. L'agricultura i la ramaderia ocupen al 50% de la població però amb prou feines si pot proveir la pròpia demanda interna.
Des del 2008 el govern dóna mostres de voluntat d'implementar les reformes econòmiques suggerides pel Fons Monetari Internacional, tals com modernitzar el sistema bancari, reduir la inflació controlant les demandes salarials, i resoldre les disputes regionals per control dels guanys de la indústria del petroli.[7]
[modifica] Geografia humana i societat
[modifica] Demografia
Nigèria, el país més poblat de l'Àfrica compta amb aproximadament una cinquena part de la població del continent. Tot i que menys del 25% dels nigerians viuen en assentaments urbans, com a mínim hi ha 24 ciutats amb una població més gran a 100.000 habitants. La varietat de costums, idiomes i tradicions provinents dels 250 grups ètnics que co-existeixen a Nigèria, li donen al país una gran diversitat. El grup ètnic dominant a la regió nord són els Hausa-Fulani, dels quals una gran majoria són musulmans. Altres grups ètnics importants d'aquesta zona són els Nupe, els Tiv, i els Kanuri.
L'ètnia Ioruba predomina al sud. Més de la meitat dels Yorubes són cristians i prop d'un quart, musulmans. La resta, majoritàriament, segueixen creences tradicionals. El grup predominantment cristià Igbo és el grup ètnic més gran del sud-est. La majoria són catòlics romans, encara que els anglicans, pentecostals i altres denominacions evangèliques també tenen importància.
Les comunitats Efik, Ibibio, Annang, i Ijaw (els quatre grups ètnics més grans del país) també conformen un segment substancial de la població de l'àrea. Persones amb diferents idiomes, generalment es comuniquen en anglès, encara que el coneixement de dos o més idiomes nigerians és comú. Els idiomes més difosos són el Hausa, l'Ioruba i l'Igbo. En els últims anys s'han donat esporàdics xocs entre grups cristians i musulmans, particularment al nord del país, on hi va haver pressió per introduir la llei islàmica (Sharia).
Encara que Nigèria compta amb una xifra d'emigrants relativament baixa, milers de persones deixen el país cada any, tenint com a destinació principal la Unió Europea.
Un tema que s'ha complicat pel caos polític ha estat l'esforç de l'Organització Mundial de la Salut per eradicar la poliomielitis del planeta. El nord de Nigèria va ser la localització de la meitat de tots els casos de poliomielitis registrats l'any 2003, però els clergues musulmans han protestat repetidament contra la vacuna com un esforç per part dels occidentals d'esterilitzar a les nenes musulmanes. El programa nacional de vacunació va ser suspès en diversos estats l'agost de 2003, i la malaltia gairebé es va quintuplicar (119 casos en el primer quart de l'any 2004 contra 24 casos el 2003). El maig de 2004, es va reportar que la poliomielitis s'havia propagat des d'allà a moltes altres nacions africanes les quals prèviament havien estat declarades lliures d'aquesta malaltia. El 18 de maig, l'estat de Kano va acceptar reprendre els programes de vacunació utilitzant vacunes creades a Indonèsia.
L'any 2007 Nigèria comptava amb una població de 135.000.000 habitants. La mitjana de fills per dona és de 5,45 una de les taxes més elevades d'Àfrica, la qual cosa està provocant un creixement poblacional mai vist en la història del país: es calcula que a l'any 2050 aquest país tindrà 258.100.000 d'habitants.[8]
[modifica] Religió
Nigèria és la llar d'una gran varietat de religions, amb tendència a variar regionalment. Aquesta situació accentua les diferències regionals i ètniques i ha estat vista amb freqüència com una font de conflicte sectari entre la població.[9] Les religions amb més presència a Nigèria són l'Islam i el Cristianisme,[10] i uns pocs seguidors de les religions indígenes. Els conflictes actualment s'ha incrementat, ocasionant diverses morts.[11]
En base a una enquesta del 2003, el 50,5% eren musulmans, el 48,2% eren cristians (15% protestant, el 13,7% catòlica, i el 19,6% d'altres cristians), i els seguidors d'altres religions va ser de 1,4%.[12] El nord és predominantment musulmà, hi ha un gran nombre de musulmans i cristians en la en la franja mitjana, inclòs el Territori de la Capital Federal. Al sud-oest, els cristians i els musulmans tenen una presència similiar, les regions del sud són predominantment cristianes, a l'est, els catòlics, anglicans, i metodistes hi són majoria, amb pocs creients tradicionals, mentre que la regió del delta del Níger és de majoria cristiana.[10]
La majoria dels musulmans de Nigèria són sunnites (95%), però amb un significatiu nombre de xiïtes. Alguns estats del nord han incorporat llei islàmica en els seus ordenaments jurídics, abans secular, que ha donat lloc a certa controvèrsia.[13] L'Estat de Kano ha provat d'incorporar la xaria en la seva Constitució.[14]
Els cristians nigerias estan dividir uniformement entre catòlic i protestants. Liderant les esglésies nigerianes, hi a l'Església de Nigèria, de la branca anglicana, i la de la Convenció Baptista de Nigèria. L'àrea de Yoruba conté una alta presència anglicana, menter que l'àrea d'Igboland és predominantment catòlica.
A través d'Ioruba cap a l'oest, moltes persones que són seguidores de l'espiritualitat Yorubo/Irunmole, amb la seva filosofia de destí diví que qualsevol pot convertir-se en orisha (Ori, cap espiritual ; el xa és elegit: ser un amb Olodumare (oni odu, la font de Déu de tota l'energia; ma re, il·luminació/triomfs).
Altres grups minoritaris religiosos i espirituals a Nigèria són l'hinduisme,[15] el judaisme, el Bahá’í Faith, i el Chrislam (una fe sincrètica que prové de la fusió d'elements del cristianisme i de l'islam).[16] D'altra banda, Nigèria s'ha convertit en un centre africà per al Moviment del Grial [17] i els Hare Krishnas.[18]
[modifica] Cultura
[modifica] Literatura
La personalitat més rellevant de la cultura nigeriana és Chinua Achebe (Ogidi, 16 de novembre de 1930). Novel·lista, poeta i crític literari, és sobretot conegut per una de les seves obres, Tot s'enfonsa (en anglès, Things Fall Apart), una de les novel·les africanes més llegides a tot el món.
[modifica] Música
La música de Nigèria inclou moltes classes de música tradicional i popular africanes; actualment fins i tot incorpora alguns elements de la música occidental europea o nord-americana.
La música de Nigèria està relacionada amb múltiples grups ètnics del país, cada un amb les seves pròpies cançons, tècniques i instruments. Poc se'n sap sobre la música del país abans del contacte amb els europeus, però es pot trobar informació en algunes talles de bronze que daten dels segles XVI i XVII on es poden observar músics amb els seus instruments.[19]
En l'àmbit musical destaca el multi-instrumentista, compositor i activista dels drets humans Fela Kuti (1938 - 1997).
[modifica] Televisió i cinema
Nollywood és la indústria de cinema de Nigèria i és la segona més gran al món, darrere de Bollywood i superant a Hollywood.[20] Les pel·lícules nigerianes són el vincle entre les comunitats nigerianes estrangeres i la seva terra natal. El resultat d'aquest fenomen, que a penes té una dècada, ha significat la creació de més de 600 pel·lícules per any, posant a Nigèria entre les nacions que més quantitat de pel·lícules produeixen a tot el món,[21] amb més de 7.000 títols en 13 anys.
[modifica] Esports
El futbol és l'esport nacional de Nigèria i el país té la seva pròpia lliga de futbol.
Nigèria participa també en altres esports com el bàsquet, cricket i l'atletisme.[22]
La boxa és també un esport important a Nigèria; Dick Tiger i Samuel Peter són ex-campions del món.
[modifica] Futbol
La Selecció de futbol de Nigèria, coneguda com Super Eagles (les Súper Àligues), va realitzar la seva primera aparició a una Copa del Món en 1994. Els seus majors assoliments internacionals són la victòria als Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 vencent ni més ni menys que a Argentina i avançar a les Copes del Món de 1994 i 1998, on va aconseguir el passatge a vuitens de final, malgrat que després seria eliminada per Itàlia i Dinamarca respectivament. Quant a les competicions continentals, va guanyar en dues ocasions la Copa d'Àfrica de Nacions, en els anys 1980 i 1994. També ha assolit el títol a la Copa del Món Sub-17 en 1985 i 1993, a més de participacions destacades a la Copa del Món Sub-20, on ha obtingut dos subcampionats.
L'equip nacional cadet que va participa a Japó'93 ha produït alguns dels millors jugadors del món, com per exemple, Nwankwo Kanu, dues vegades Jugador Africà de l'any que va guanyar liga de Campions amb l'Ajax i més tard va jugar amb l'Inter de Milà, l'Arsenal, el West Bromwich Albion i el Portsmouth. Altres jugadors que va sorgir d'aquesta quinta són Celestine Babayaro (Newcastle), Wilson Orum i Taye Taiwo (Marsella).
Segons la classificació mundial de la FIFA, el setembre de 2007, Nigèria va ser el millor classificat de futbol a l'Àfrica i el 19è del món.
[modifica] Jocs Olímpics
La millor participació de Nigèria als Jocs Olímpics va donar-se als jocs d'Atlanta 96. Es té la sospita que les seleccions sub-20 i sub-23 de futbol de Nigèria utilitzen jugadors majors que els que corresponen. Això es deu al pèsim sistema d'inscripcions al néixer.
[modifica] Història
Nigèria està poblada des de l'Antiguitat. La primera civilització coneguda és la dels nok, que va aparèixer al voltant del segle VI aC i tenia una forta influència de l'Egipte faraònic en l'organització social i en l'art. Posteriorment es van instal·lar pobles dels països veïns, atrets pel comerç: els hausses al nord i els ioruba al sud-oest. A partir de l'any 700 part de l'imperi Kanem-Bornu va dominar la regió. Va ser desplaçat pel Regne de Benín i el de Nri, que van prosperar durant l'època medieval.
L'arribada dels portuguesos va canviar la vida dels habitants nigerians, ja que va iniciar-se tràfic d'esclaus cap a les noves colònies americanes. A partir de les campanyes contra Napoléo, els anglesos es van fer amb el control dels recursos nigerians, dins l'expansió de l'imperialisme que va durar tot el segle XIX.
El 1960 va assolir la independència però va esclatar una guerra civil que va desestabilitzar la nova república durant una dècada, incloent la Guerra de Biafra (1967-1970),[23] en la que la zona oriental reclamava la independència. Els militars van anar guanyant quotes de poder, especialment en el control del petroli, matèria clau per a l'exportació. Els successius cops d'Estat van afeblir l'economia local, que va iniciar una lenta recuperació amb l'establiment de la democràcia el 1999.
[modifica] Vegeu també
- Biafra.
- República de Benin.
- Música de Nigèria.
- Africans subsaharians a Escòcia.
- Johnson Thomas Umunanke Aguiyi-Ironsi.
[modifica] Referències
- ↑ CIA - The World Factbook. Ordre - Espai
- ↑ "Collins Edomaruse, how Obasanjo cut UK, US to size", by Andrew Young, This Day (Nigeria) -, July 20, 2006.
- ↑ Golda. Elinor Burkett, p. 202.
- ↑ See, e.g., the African Union website, at http://www.africa-union.org/root/au/Conferences/Past/2006/November/SummitASA/summit.htm
- ↑ Shaw Timothy, The State of Nigeria: Oil Prices Power Bases and Foreign Policy, Canadian Journal of African Studies, Vol 18, no 2, 1984.
- ↑ "Egbe Omo Yoruba, National Association Of Yoruba descendants in North America", yorubanation.org, May 19, 2007.
- ↑ https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ni.html
- ↑ «GeoHive - Population prospects».
- ↑ Osita AGBU; milícies ètniques i l'amenaça a la democràcia en transició després de Nigèria, Institut Nòrdic de l'Àfrica, 2004, p. 6.
- ↑ 10,0 10,1 International Religious Freedom Report 2009 - Nigèria EUA Departament d'Estat.
- ↑ «Mig miler de víctimes mortals en els xocs religiosos a Nigèria». El Periódico.
- ↑ Prefil demogràfic religiós - Nigèria Fòrum Pew (Pew Research Center). Consultat el 4 gener de 2010.
- ↑ Owobi Angrew, Tiptoeing Through A Constitutional Minefield: The Great Sharia Controversy in Nigeria, Journal Of African law, Vol 48, No 2, 2002.
- ↑ "Kano Seeks Supremacy of Sharia Over Constitution", wwrn.org, Accessed May 19, 2007.
- ↑ "Adherents by Location", Adherents.com, Accessed May 19, 2007.
- ↑ "In African, Islam and Christianity are growing - and blending", csmonitor.com, Accessed May 19, 2007.
- ↑ "Grail Movement - Nigeria", grailmovementnigeria.org, Accessed May 19, 2007.
- ↑ "Day Hare Krishna Came to Town", wwrn.org, Accessed May 19, 2007.
- ↑ Karolyi, pg. 4
- ↑ Oguine, 2004
- ↑ (Larkin, 2005, p. 1)
- ↑ A"Nigerian Bàsquet" Africabasket.com, consulta 29 d'abril de 2007.
- ↑ Ekwe-Ekwe, Herbert. The Biafra war: Nigeria and the aftermath (en anglès). E. Mellen Press, 1990, p.115. ISBN 0889461759.
[modifica] Enllaços externs
- Govern
- «Pàgina web del govern nigerià» (en anglès).
- «Consitutció de la República Federa de Nigèria - 1999» (en anglès).
- «Cap d'estat i membre del gabinet» (en anglès).
- Informació general
- «Nigèria» (en anglès).
- «Canvi climàtic a Nigèria» (en anglès).
- Premsa
- «Vanguard, diari» (en anglès).
- «This Day, diari» (en anglès).
- «Nigèria, compèndi de notícies relacionades amb Nigèria» (en anglès).
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||
|
|||||||
