Nigèria
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: Unity and Faith, Peace and Progress (anglès) "Unió i fe, pau i progrès" |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Anglès | ||||
| Capital | Abuja (Lagos va ser la capital fins al 1991) (i) |
||||
| Ciutat més gran | Lagos | ||||
| Govern | República federal presidencialista Umaru Yar'Adua Goodluck Jonathan David Mark Dimeji Bankole Idris Kutigi |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
923.768 km² (31è) 1,4% |
||||
| Població - Estimació 2008 - Cens nc - Densitat |
148.093.000 (8è) nc 160 hab/km² (53è) |
||||
| Moneda | Naira (nc) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
- (UTC-) - (UTC-) |
||||
| Independència |
del Regne Unit l'1 d'octubre de 1960 |
||||
| Himne nacional | Arise O Compatriots, Nigeria's Call Obey | ||||
| Domini internet | .ng | ||||
| Codi telefònic | +234 |
||||
| Gentilici | Nigerià, nigeriana | ||||
La República Federal de Nigèria és un país de l'Àfrica Occidental, banyat pel golf de Guinea (oceà Atlàntic). Limita al nord amb el Níger, a l'est amb el Txad (a través del llac Txad) i amb el Camerun, a l'oest amb Benín, i al sud amb el golf de Guinea, on es troba l'illa de Bioko (que pertany a Guinea Equatorial).
És el país més poblat de l'Àfrica i el vuitè del món. La capital és Abuja, fins al 1991 ho havia estat Lagos.
És un important productor de petroli (12è al món i 8è exportador).
Taula de continguts |
[edita] Geografia física
Nigèria està situada en l'oest d'Àfrica en el Golf de Guinea i té una superfície total de 923.768 km²,[1]la qual cosa ho converteix en el trentè segon país més gran del món (després de Tanzània). És comparable en grandària a Veneçuela i al voltant del doble de Califòrnia. Comparteix un 4.047 quilòmetres de frontera, 773 amb Benín, 1.497 amb Níger, 87 amb Txad, 1.690 amb Camerun i té una costa d'aproximadament 853 km.
[edita] Clima
[edita] Política
Nigèria és una república federal integrada per 36 estats des de la constitució del maig de 1999. El cap d'estat i de govern és el President de Nigèria, actualment Umaru Yar'Adua.
[edita] Divisió administrativa
Nigèria es divideix en 36 estats i un districte federal: Abuja. A la vegada els estats es divideixen en àrees de govern local (774 en total).
| Estat | Superfície (en km²) |
Població (cens de 2006) |
|---|---|---|
| Abia | 6.320 | 2.833.999 |
| Adamawa | 36.917 | 3.168.101 |
| Akwa Ibom | 7.081 | 3.920.208 |
| Anambra | 4.844 | 4.182.032 |
| Bauchi | 45.837 | 4.676.465 |
| Bayelsa | 10.773 | 1.703.358 |
| Benue | 34.059 | 4.219.244 |
| Borno | 70.898 | 4.151.193 |
| Cross River | 20.156 | 2.888.966 |
| Delta | 17.698 | 4.098.391 |
| Ebonyi | 5.670 | 2.173.501 |
| Ebo | 17.802 | 3.218.332 |
| Ekiti | 6.353 | 2.384.212 |
| Enugu | 7.161 | 3.257.298 |
| Gombe | 18.768 | 2.353.879 |
| Imo | 5.530 | 3.934.899 |
| Jigawa | 23.154 | 4.348.649 |
| Kaduna | 46.053 | 6.066.562 |
| Kano | 20.131 | 9.383.682 |
| Katsina | 24.192 | 5.792.578 |
| Kebbi | 36.800 | 3.238.628 |
| Kogi | 29.833 | 3.278.487 |
| Kwara | 36.825 | 2.371.089 |
| Lagos | 3.345 | 9.013.534 |
| Nassawara | 27.117 | 1.863.275 |
| Níger | 76.363 | 3.950.249 |
| Ogun | 16.762 | 3.728.098 |
| Ondo | 14.606 | 3.441.024 |
| Osun | 9.251 | 3.423.535 |
| Oyo | 28.454 | 5.591.589 |
| Plateau | 30.913 | 3.178.712 |
| Rivers | 11.077 | 5.185.400 |
| Sokoto | 25.973 | 3.696.999 |
| Taraba | 54.473 | 2.300.736 |
| Yobe | 45.502 | 2.321.591 |
| Zamfara | 39.762 | 3.259.846 |
| Abuja | 7.315 | 1.405.201 |
[edita] Economia
[edita] Geografia humana i societat
[edita] Demografia
[edita] Cultura i oci
[edita] Esports
[edita] Història
Nigèria està poblada des de l'Antiguitat. La primera civilització coneguda és la dels nok, que va aparèixer al voltant del segle VI aC i tenia una forta influència de l'Egipte faraònic en l'organització social i en l'art. Posteriorment es van instal·lar pobles dels països veïns, atrets pel comerç: els hausses al nord i els ioruba al sud-oest. A partir de l'any 700 part de l'imperi Kanem-Bornu va dominar la regió. Va ser desplaçat pel Regne de Benín i el de Nri, que van prosperar durant l'època medieval.
L'arribada dels portuguesos va canviar la vida dels habitants nigerians, ja que va iniciar-se tràfic d'esclaus cap a les noves colònies americanes. A partir de les campanyes contra Napoléo, els anglesos es van fer amb el control dels recursos nigerians, dins l'expansió de l'imperialisme que va durar tot el segle XIX.
El 1960 va assolir la independència però va esclatar una guerra civil que va desestabilitzar la nova república durant una dècada. Els militars van anar guanyant quotes de poder, especialment en el control del petroli, matèria clau per a l'exportació. Els successius cops d'Estat van afeblir l'economia local, que va iniciar una lenta recuperació amb l'establiment de la democràcia el 1999.
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
[edita] Enllaços externs
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
| Organització de Països Exportadors de Petroli |  |
|---|---|
 Angola |  Algèria |  Aràbia Saudita |  Emirats Àrabs Units |  Equador |  Iraq |  Iran | .svg){kind=small} Indonèsia |  Kuwait |  Líbia |  Nigèria | .svg){kind=small} Qatar |  Veneçuela | |
|
| Organització de la Conferència Islàmica |  |
|---|---|
 Afganistan |  Albània | Aràbia Saudita | Algèria |  Azerbaijan | .svg){kind=small} Bahrein |  Bangla Desh |  Benín |  Brunei |  Burkina Faso |  Camerun |  Comores |  Costa d'Ivori |  Djibouti |  Egipte | Emirats Àrabs Units |  Gabon |  Gàmbia |  Guinea |  Guinea Bissau |  Guyana |  Iemen | Indonèsia | Iraq | Iran |  Jordània |  Kazakhstan |  Kirguizistan | Kuwait |  Líban | Líbia |  Malàisia |  Malawi |  Maldives |  Mali |  Marroc |  Moçambic |  Níger | Nigèria |  Oman | .svg){kind=small} Pakistan |  Palestina | Qatar |  Senegal |  Sierra Leona |  Síria |  Somàlia |  Sudan |  Surinam |  Tadjikistan |  Togo |  Tunísia |  Turkmenistan |  Turquia |  Txad |  Uganda |  Uzbekistan | |
|
