Ramaderia

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
La ramaderia tracta de la cria de bestiar.

Activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc). El conjunt d'animals així emprats s'anomena bestiar. La ramaderia abasta el conjunt d'activitats relacionades amb la cria (àmbit de la zootècnia) i el comerç de bestiar (àmbit de l'economia agrària).

Els responsables dels ramats en pastura s'anomenen pastors.

Taula de continguts

[edita] Importància mundial de la ramaderia

En el món a partir del segle XXI, la ramaderia suposa un 40% del valor econòmic de l'activitat conjunta agrícola i ramadera, aquest valor arriba al 50% en el món desenvolupat economicament.[1]

[edita] Desglossament del nombre mundial de caps de bestiar (només mamífers, any 2005[2])

  • Ases i muls: 52.159.000
  • Búfals: 173.858.000
  • Bovins: 1.376.824.000
  • Cabres: 816.308.000
  • Cavalls: 58.108.000
  • Porcs: 962.686.000
  • Ovins: 1.084.979.000


[edita] Principals espècies ramaderes

[edita] Mamífers en la ramaderia

Animal / Tipus Estatus de domesticació Antecessor silvestre Època de la primera domesticació Àrea de la primera captivitat Primers usos comercials Usos comercials actuals
Alpaca
Mamífer, herbívor		 domèstic Vicunya Entre 5.000 a.C. i 4.000 a.C. Andes llana
Bisó americà
Mamífer, herbívor		 captiu s/d A finals del segle XIX Amèrica del Nord carn, cuir,
Camell
Mamífer, herbívor		 domèstic Dromedari salvatge i Camell bactrià Entre 4.000 a.C. i 1.400 a.C. Àsia Animal de tir, de càrrega i per muntar, carn, llet
Boví
Mamífer, herbívor		 domèstic Urs (extingit) 6.000 a.C. Sudoest d'Àsia, Índia, Àfrica del Nord (?) Carn, llet cuir, animal de tir
Cèrvol
Mamífer, herbívor		 captiu s/d 1970 Amèrica del Nord carn (banya), cuir
Gos
Mamífer, omnívor		 domèstic Llop 12.000 a.C. Animal de càrrega, Animal de tir, Per a caçar, Gos de pastor, guardià, carn
Ase
Mamífer, herbívor		 domèstic Ase silvestre africà 4.000 a.C. Egipte Per muntar, de càrrega, de tir, carn, llet de burra
Cabra
Mamífer, herbívor		 domèstic Cabra salvatge 8.000 a.C. Sudoest d'Àsia Llet, carn, llana, cuir, de tir,
Porc de Guinea
Mamífer, herbívor		 domèstic Cavia tschudii 5.000 a.C. Amèrica del Sud Carn
Cavall
Mamífer, herbívor		 domèstic Cavalls salvatges d'Ucraïna i sud de Rússia (extingit) 4.000 a.C. Ucraïna Per muntar, de càrrega, de tir, carn, llet
Llama
Mamífer, herbívor		 domèstic Guanaco 3.500 a.C. Andes Per muntar, de càrrega, de tir,carn, llana
Mul
Mamífer, herbívor		 domèstic Híbrid estèril d'ase i cavall     Per muntar, de càrrega, de tir
Porc
Mamífer, omnívor		 domèstic Senglar 7.000 a.C. Anatòlia oriental Carn, cuir
Conill
Mamífer, herbívor		 domèstic Conill de bosc entre 400 a 900 d.C. Península Ibèrica i França Carn, pell
Cèrvol
Mamífer, herbívor		 semidomesticat Cèrvol salvatge 3.000 a.C. Nord de Rússia Carn, cuir, banya, llet, animal de tir,
ovella
Mamífer, herbívor		 domesticat Mufló asiàtic Entre 9.000 i 11.000 a.C. Àsia del sudoest Llana, llet, cuir, carn
Búfal d'aigua domesticat
Mamífer, herbívor		 domesticat Búfal asiàtic silvestre 4.000 a.C. Àsia del Sud Per a munar, de tir, carn, llet
Iac
Mamífer, herbívor		 domesticat Iac salvatge   Tibet, Nepal Carn, llet, llana, per a muntar, de càrrega, de tir

 

[edita] Història de la ramaderia

Per a les primeres fases de la història de la ramaderia només es pot comptar amb les dades que proporciona l'arqueozoologia ja que, evidentment, no es compta amb dades escrites. L'arqueozoologia té entre les seves limitacions les que es desprenen de la formació, o no, de fòssils (la tafonomia) i la possibilitat de que el que es trobi actualment en àmbits com les coves no sigui representatiu del que realment hi havia en el passat.[3]

[edita] La prehistòria abans de la ramaderia

Les darreres societats d'economia caçadora recolectora visqueren en l'epipaleolític altrament dit mesolític. El final del Plistocè es considera en 10.300 anys enrera, així queda marcat de la darrera glaciació i el canvi climàtic cap la situació actual. Durant l'epipaleolític no hi ha veritable ramaderia ja que no es produeixen de forma conscient canvis morfològics en els animals que es consumien que als Països Catalans (del continent) eren bàsicament el cèrvol (Cervus elaphus), la cabra salvatge (Capra pyrenaica), conill de bosc i algunes espècies de cargol com Capea nemoralis. La cacera de cavalls com Equus caballus i Equus tryduntinus havia disminuït molt respecte al Paleolític, més ocasionalment també es caçaven altres animals com teixons i rarament (per exemple al nord del País Valencià)l'ós. A Mallorca l'antilopí Myotragus balearicus era l'espècie més caçada i més tard seria, segons evidències arqueològiques, com a mínim semidomesticada. El gos (domesticat 13.500 anys enrera al Pròxim Orient i 3.000 anys després a Europa) era en realitat l'únic animal domesticat del epipaleolític però amb una finalitat que no era la ramadera.

[edita] El neolític

Sembla que agricultura i ramaderia es van adoptar simultàniament, el que queda completament establert és que això passa a l'Orient Pròxim on ara ja els actuals estats de Síria, Israel i Iraq. Potser com a precedent a l'autèntica domesticació hi va haver una cacera selectiva o un control de ramats silvestres. Els antecedents salvatges dels animals domèsticats , anomenats agriotips, tots ells es troben en la zona de l'Orient Proper, des d'on les tècniques agroramaderes irradiaren a totes les altres zones. Si bé hi havia a Europa porcs (senglar) i bovins silvestres (auroc) les anàlisis dels fòssils dels animals domesticats en demostren l'origen oriental. En el cas de les cabres europees que són de diferent espècie (Capra hircus i Capra Pyrenaica) que l'oriental (Capra aegagrus) i van ésser aquestes ultimes les que es van domesticar. En el cas de l'ovella domèstica només existeix en estat salvatge a l'orient ja que el moltó silvestre de Còrsega, Ovis musimon és una ovella domèstica assilvestrada durant el neolític.

En el neolític eren més abundants els ramats d'ovelles i cabres que els de bovins i porcs tot i que la recerca arqueològica apunta a una possible major antiguitat de la domesticació del porc respecte a la de l'ovella que tradicionalment és considerava més antiga.

En l'elecció dels animals que van ser domesticats era molt important la seva manejabilitat pels humans i que no competissin en l'alimentació humana, per això hi dominen els remugants sobre els monogàstrics com el porc.

[edita] La ramaderia acualment a la Península Ibèrica

  • De bestiar oví n'hi ha, a la Península Ibèrica, 23 milions de caps, que es crien a l'interior de la peninsula on s'alimenten de pastura i/o pinso. D'aquest bestiar se n'obté carn, llana i llet.
  • De bovins, a la península, són n'hi ha més de 6 milions de caps, abunden al nord de la peninsula on s'alimenten de pastures i/o pinso o . D'aquest bestiar tambe se n'obté carn, llet cuir etc.
  • L'aviram, principalment gallines ponedores i pollastres per a carn (broilers), uns 180 milions de caps i se n'obtenen ous i carn.
  • El bestiar porcí són més de 25 milion de caps i es crien a gairabé tot el territori peninsular. Els porcs ibèrics s'alimenten de pastura i/o pinso. Les races no ibèriques estan sembre en estables i només mengen pinso. Se n'obté carn de la qual una part s'en fa embotit, l'altra es conserva en forma curada (pernil) o es consumeix en fresc.
Esborrany sobre economia ViquiCat.svg 
 Aquest article és un esborrany sobre economia. Podeu ajudar-nos ampliant-lo a partir de fonts fiables.

[edita] Notes

  1. ↑ http://books.google.es/books?id=-miva3W-ZMwC&pg=PA106&dq=animals+world+livestock&lr=&as_brr=3&ei=W1PhSrPvFpu0zASIw9ymDA&hl=ca#v=onepage&q=animals%20world%20livestock&f=false
  2. ↑ http://books.google.es/books?id=KCeyCyGSlF4C&pg=PA352&dq=Statistical+Yearbook+2005+FAO&lr=&as_brr=3&ei=4Y3lSunLNIWIygSWps3kCw&hl=ca#v=snippet&q=355&f=false
  3. ↑ Jordi Nadal Lorenzo Estat de la qüestió de l'inici de la ramaderia a Catalunya Estudis d'hitòria Agrària nº 14
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramaderia»