Porc
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Truja amb porcells
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Estat: Domesticat
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Sus scrofa domestica Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar. També se li sol donar el nom científic Sus scrofa scrofa, encara que alguns taxonomistes utilitzen el terme Sus domestica, reservant el de Sus scrofa pel porc senglar.
La majoria dels porcs domèstics tenen el pèl més aviat escàs que cobreix en la seva pell, tot i races de pèl llanut són coneguts (porc Mangala) i alguns foren molt populars en el passat.[1] Quan els porcs domèstics s'escapen es converteixen en senglars en moltes parts del món (per exemple, a Nova Zelanda) i causen danys ambientals de consideració.[2][3]
El porc aparegué a finals del quaternari[4] a l'Àsia Menor i la regió del Turquestan. Els senglars es trobaven en associació amb els humans ja cap el 13.000 a 12.700 aC. Després s'anà estenent per l'Àsia sencera abans d'establir-se a Àfrica i Europa.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
És de cos rabassut i potes curtes, acabades en quatre dits (peu forcat) i solament dos toquen a terra. Té una cua en forma d'espiral. El seu cap és relativament gros amb un morro llarg, té els ulls petits i les orelles grosses. La pell és gruixuda amb pèls llargs i durs (les cerres) i per sota hi ha una capa de greix subcutani molt grossa (la cansalada).
[modifica] Vocabulari del porc
El porc mascle és anomenat més comunament simplement porc, però també bacó, mentre que la femella és anomenada truja més comunament, i també porca, verra o bacona. La cria és anomenada garrí o porcell. Altres variants de noms per a les cries son godall, godí, verratell, marranxó o marrinxó, mentre que el porc que encara mama es diu lletó o nodrís. Un conjunt de porcells nats d'un mateix part es diuen porcellada, i també garrinada, i un ramat de lletons o porcells petits es diuen lletigada. La truja destinada a la cria es diu llavora, mentres que la destinada a la lactància s'anomena marrinxa. Un ramat de truges o de truges i garrins es diu trujada. El porc no castrat i destinat a la cria es diu marrà o verro, mentres que el capat per engreixar es diu marranís. Un ramat o conjunt de porcs de tots tipus es diu porcada.[5]
[modifica] Biologia
Contràriament als bovins ovins i caprins que són remugants, el porc és monogàstric i omnívor. La seva alimentació és cabdal en el gust de la carn. La gestació dura entre tres i quatre mesos i pareixen de nou a dotze porcells en cada ventrada. [6] S'adapta a tots els climes, des dels subàrtics als tropicals i per això es troba com animal de granja en llocs tan diversos com Finlàndia i Nova Guinea.
[modifica] Origen
Les proves arqueològiques suggereixen que els porcs aparegueren com a acte de domesticació dels porcs senglars. Aquest procés adaptatiu es remunta a un període que se situa entre el 13.000 i el 12.700 aC i es produí a la conca del riu Tigris, al Pròxim Orient. Els animals eren tractats d'una manera similar a com ho fan actualment els indígenes de Nova Guinea.[7] Restes de porcs trobats a Xipre han estat datats en uns 11.400 aC; si tenim en compte que haurien d'haver sigut introduïts a partir del comerç amb el continent, aquest fet suggereix que en aquella època es produí una domesticació en terres adjacents.[8] Hi va haver també un procés de domesticació del porc a la Xina, que succeí de manera paral·lela i independent.[9]
Les proves d'ADN existents en restes fòssils de dents i mandíbules de porcs que van viure a Europa durant el Neolític mostren que els primers porcs domèstics provenien del Pròxim Orient. Això va estimular la domesticació dels porcs senglars locals, fet que resulta un procés de domesticació amb el Pròxim Orient de tercer nivell. Els porcs domèstics moderns s'han involucrat en complexos intercanvis amb les línies europees domèstics que s'exporten, al seu torn, al Pròxim Orient.[10][11] Els registres històrics indiquen que els porcs d'Àsia foren introduïts a Europa durant els segles XVIII i principis del XIX.[9]
La naturalesa adaptable i la dieta omnívora del porc senglar va permetre als humans domesticar-lo fàcilment. Els porcs s'utilitzen sobretot com a aliment, però les primeres civilitzacions també utilitzaven les pells dels porcs per a fer escuts, ossos per a eines i armes i els pèls per raspalls.[12] Els porcs foren portats al sud-est de Nord-amèrica des d'Europa, per Hernando de Soto i altres exploradors espanyols. Quan els porcs s'escapaven es tornaren salvatges i eren utilitzats pels nadius com a aliment.[13]
[modifica] Races més importants
Actualment a tot el món predominen races molt millorades genèticament, originàries en general d'Europa i Nord-amèrica. Són, entre d'altres, les anomenades "Yorkshire", "Duroc", "Landrace", "Pietrain" i "Large White". Totes aquestes creixen amb facilitat i produeixen menys greix que les varietats tradicionals. A més, són més exigents en la qualitat del menjar. Habitualment es fan encreuaments entre les diferents races i la producció és molt tecnificada.
El porc ibèric és una varietat tradicional de la Península Ibèrica –més concretament de Castella i Lleó, d'Extremadura, d'Andalusia, de l'Alentejo, entre altres llocs–, amb el color de la pell fosca i molt adaptat a l'ambient de la devesa. Segons com s'hagi criat, el producte resultant adquireix uns determinats gusts. Quan creix a l'aire lliure de manera extensiva pastura i aprofita les glans dels roures, les alzines i els garrics. Així és com s'obtenen els pernils i els embotits més apreciats.
A les Illes Balears, hi ha també la raça autòctona del porc negre, també conegut com a porc negre mallorquí o porc negre menorquí.[14] Vegeu-ne més a Races autòctones de les Illes Balears
[modifica] Valor gastronòmic
Tradicionalment hom deia que d'un porc s'aprofita tot. De la carn del porc s'obtenen el pernil i la cansalada. Amb la carn, el greix, diversos organs, l'intestí i la sang es poden preparar embotits, com la botifarra, el xoriço, la sobrassada i el fuet entre altres.
[modifica] Problemàtica medi ambiental
L'estabulació generalitzada dels animals dins granges amb un gran nombre de caps i l'elevada quantitat de granges a determinades comarques com a Osona i al Segrià fa que es generin les dejeccions o purins i provoquen un greu problema enviromental, puix que es pol·lueixen les aigües freàtiques. Tanmateix, les terres de conreu necessiten molta matèria orgànica que aquests residus poden proporcionar si es reïx a gestionar-los adequadament.
[modifica] Significats religiosos
Les excavacions arqueològiques mostren que al segle XIII a les terres altes d'Israel hi va haver tribus cananees que van passar d'una cultura nòmada a la sedentària que a diferència dels habitants de les terres baixes sedentàries de temps anteriors no incloïen el porc en la seva dieta. El més probable és que el motiu d'aquesta distinció cultural sigui deguda a què als pastors nòmades originals se'ls adequava molt més a la seva forma de vida el bestiar cabrí i oví però que esdevingués un motiu de diferenciació ètnica i que en el pas dels temps s'arribés a justificar per motius religiosos, [15] i així va quedar recollit en el Levític 11:
1 El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué: 2 --Comuniqueu això als israelites: »D'entre tots els animals terrestres, podreu menjar 3 els que tenen la peülla partida i remuguen. 4 Però, pel que fa als animals remugants i als que tenen la peülla partida, no en menjareu els següents, que heu de considerar impurs: »El camell, que és remugant però no té la peülla partida. 5 »El conill, que és remugant però no té la peülla partida. 6 »La llebre, que és remugant però no té la peülla partida. 7 »El porc, que té la peülla partida però no és remugant. 8 »No mengeu la carn d'aquests animals ni toqueu els seus cadàvers. Considereu-los impurs.[16]
El tabú del porc segueix en la tradició jueva que classifica aquest aliment com a kosher. Malgrat, però, que el Levític és considerat també sagrat pels cristians aquest tabú no és considerat per ells excepte per algunes sectes extremistes com els Adventistes del Setè Dia.[17] Sí que va passar, però a l'Islam. En l'Alcorà el porc es prohibeix en 4 llocs diferents. En les sures 2:173, 5:3, 6:145 i 16:115.
[modifica] Comerç i producció
Els porcs estan adaptats a climes temperats i semitropical i es troben en moltes zones del món. L'any 2001 els principals països pel que fa al nombre d'animals eren la Xina, amb 423 milions de porcs, els Estats Units d'Amèrica, amb 59 milions; Brasil, amb 32 milions; Alemanya, amb més de 25 milions i Espanya, amb 22 milions. A continuació es trobaven, en ordre descendent, Vietnam, Mèxic, Índia, Polònia, Rússia i França. A escala mundial, l'any 2001, la població de porcs arribava gairebé els 885 milions.[18]
Amb dades de l'any 2005 les xifres són les següents:
| Llista dels 10 principals criadors de porcs (2005) | ||||
|---|---|---|---|---|
| País | Producció (milions) | |||
 Xina |
488,8 | |||
 Estats Units |
60,4 | |||
 Brasil |
33,2 | |||
 Vietnam |
27,0 | |||
 Alemanya |
26,9 | |||
 Espanya |
25,3 | |||
 Polònia |
18,0 | |||
 França |
15,0 | |||
 Canadà |
14,7 | |||
 Mèxic |
14,6 | |||
| A tot el món | 960,8 | |||
| Font: Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i l'Agricultura; |
||||
[modifica] Porcs famosos de ficció
- Babe, protagonista de la pel·lícula homònima
- Porky de la Warner Bros
- Els tres porquets del conte homònim
- Bola de neu, Napoleó i els altres porcs que dirigeixen La revolta dels animals, de George Orwell
[modifica] Referències
- ↑ "Royal visit delights at the Three Counties Show" a malverngazette.co.uk.
- ↑ Alien Species Threaten Hawaii's Environment a query.nytimes.com.
- ↑ "Introduced Birds and Mammals in New Zealand and Their Effect on the Environment" a nzetc.org.
- ↑ The Paleobiology Database. Informació taxonòmica i de distribució sobre el registre fòssil de plantes i animals.
- ↑ Entrada per "porc" al Diccionari de sinònims Franquesa, de Manuel Franquesa Lluelles (Barcelona: Editorial Pòrtic, 1970). Entrades per "porcellada", "lletigada", "porcada" i "trujada" al Diccionari Alcover-Moll.
- ↑ M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3.
- ↑ Rosenberg, M., Nesbitt, R., Redding, R.W., Peasnall, B.L. (1998). "Hallan Cemi, pig husbandry, and post-Pleistocene adaptations along the Taurus-Zagros Arc (Turkey)". Paleorient, 24(1): 25–41.
- ↑ Vigne, J.D., Zazzo, A., Saliège, J.F., Poplin, F., Guilaine, J., Simmons, A. (2009)."Pre-Neolithic wild boar management and introduction to Cyprus more than 11,400 years ago." Proc Natl Acad Sci U S A. 106: 16135–16138. PMID 19706455 DOI:10.1073/pnas.0905015106
- ↑ 9,0 9,1 Giuffra, E., Kijas, J.M., Amarger, V., Carlborg, O., Jeon, J.T., Andersson, L. (2000). "The origin of the domestic pig: independent domestication and subsequent introgression." Genetics. 154(4): 1785-1791. PMID 10747069
- ↑ BBC News, "Pig DNA reveals farming history" 4 de setembre de 2007. L'informe fa referència a un article del diari PNAS
- ↑ Larson, G., Albarella, U., Dobney, K., Rowley-Conwy, P., Schibler, J., Tresset, A., Vigne, J.D., Edwards, C.J., Schlumbaum, A., Dinu, A., Balaçsescu, A., Dolman, G., Tagliacozzo, A., Manaseryan, N., Miracle, P., Van Wijngaarden-Bakker, L., Masseti, M., Bradley, D.G., Cooper, A. (2007). "Ancient DNA, pig domestication, and the spread of the Neolithic into Europe." Proc Natl Acad Sci U S A. 104 (39): 15.276-15.281. PMID 17855556
- ↑ http://www.flossybrush.ca/oral.html Oral Care.
- ↑ http://www.cambridge.org/us/books/kiple/hogs.htm II.G.13. - Hogs.
- ↑ Races autòctones de les Illes Balears
- ↑ Israel Finkelstein, Neil Ahser Silberman, La Biblia Desenterrada, siglo XXI 2003
- ↑ La Bíblia a Internet
- ↑ Selected Biblical References to Diet Seventh-day Adventist Dietetic Association
- ↑ FAOSTAT, FAO Statistics Division 2011. Dades del 05 de juliol de 2011
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- La cura dels porcs (anglès)
- Guia d'estudi dels porcs, de la UC Davis (anglès)
