Porc
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Truja amb porcells
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Estat: Domesticat
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Sus scrofa domestica Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
És de cos rabassut i potes curtes, acabades en quatre dits (peu forcat), i solament dos toquen a terra. Té una cua en forma d'espiral. El seu cap és relativament gros amb un morro llarg, té els ulls petits i les orelles grosses. La pell és gruixuda amb pèls llargs i durs (les cerres), i per sota hi ha una capa de greix subcutani molt grossa (la cansalada).
[edita] Biologia
Contràriament als bovins ovins i caprins que són remugants, el porc és monogàstric i omnívor. La seva alimentació és cabdal en el gust de la carn. La gestació dura tres mesos tres setmanes i tres dies i pareixen 8 o més porcells en cada ventrada. S'adapta a tots els climes, des dels subàrtics als tropicals i per això es troba com animal de granja en llocs tan diversos com Finlàndia i Nova Guinea.
[edita] Races més importants
Actualment a tot el món predominen races molt millorades genèticament, originàries en general d’Europa i Amèrica del Nord. Són, entre d'altres, les anomenades "Yorkshire" "Caniche", "Pastor Aleman", "Mandarin" "Duroc", "Landrace", "Pietrain" i "Large White". Totes aquestes creixen amb facilitat i produeixen menys greix per report a les varietats tradicionals. A més, són menys réstegues i més exigents en la qualitat del menjar. Habitualment es fan encreuaments entre les diferents races i la producció és molt tecnificada.
El porc ibèric és una varietat tradicional de la Península Ibèrica (més concretament de Castella i Lleó, d'Extremadura, d'Andalusia, de l'Alentejo...) amb el color de la pell fosc i molt adaptat a l'ambient de la devesa. Segons com s'hagi criat, el producte resultant adquireix determinats gusts. Quan creix a l'aire lliure de manera extensiva pastura i aprofita les glans dels roures, les alzines i els garrics. Així és com s'obtenen els pernils i els embotits més apreciats.
[edita] Valor gastronòmic
Tradicionalment hom deia que d'un porc s'aprofita tot. De la carn del porc s'obtenen el pernil i la cansalada. Amb la carn, el greix, diversos organs, l'intestí i la sang es poden preparar embotits, com la botifarra, el xoriço, la sobrassada i el fuet entre altres.
[edita] Problemàtica medioambiental
L’estabulació generalitzada dels animals dins granges amb un gran nombre de caps i l'elevada quantitat de granges a determinades comarques com a Osona i al Segrià fa que es generin les dejeccions o purins i provoquen un greu problema enviromental, puix que es pol·lueixen les aigües freàtiques. Tanmateix, les terres de conreu necessiten molta matèria orgànica que aquests residus poden proporcionar si es reïx a gestionar-los adequadament.
[edita] Significats religiosos
La manca d'higiene feia que aquest animal fos prohibit per a determinades religions, com l'Islam o el judaisme, tradició que s'ha conservat fins avui, puix que els creients no poden menjar cap derivat porcí.
[edita] Porcs famosos de ficció
- Babe, protagonista de la pel·lícula homònima
- Porky de la Warner Bros
- Els tres porquets del conte homònim
- Bola de neu, Napoleó i els altres porcs que dirigeixen La revolta dels animals, de George Orwell
