Porc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Porc
Truja amb porcells
Truja amb porcells

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Estat: Domesticat
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Clade: Artiodactyla
Família: Suidae
Gènere: Sus
Espècie: Sus scrofa
Subespècie: S. scrofa domestica
Nom trinomial
Sus scrofa domesticus
Erxleben, 1777
Sinònims[1]
  • Sus scrofa domestica Erxleben, 1777
  • Sus domesticus Erxleben, 1777
  • Sus domestica Erxleben, 1777

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar. També se li sol donar el nom científic Sus scrofa scrofa, encara que alguns taxonomistes utilitzen el terme Sus domestica, reservant el de Sus scrofa pel porc senglar.

La majoria dels porcs domèstics tenen el pèl més aviat escàs que cobreix en la seva pell, tot i races de pèl llanut són coneguts (porc Mangala) i alguns foren molt populars en el passat.[2] Quan els porcs domèstics s'escapen es converteixen en senglars en moltes parts del món (per exemple, a Nova Zelanda) i causen danys ambientals de consideració.[3][4]

El porc aparegué a finals del quaternari[5] a l'Àsia Menor i la regió del Turquestan. Els senglars ja es trobaven en associació amb els humans entre el 13.000 a 12.700 aC. Després s'anà estenent per l'Àsia sencera abans d'establir-se a Àfrica i Europa.

Els porcs es crien primàriament per al consum de la carn. Els ossos, el cuir i les cerres de l'animal se'ls transforma en articles com pinzells. Algunes races, com la del porc vietnamita, també són mascotes.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El porc mascle és anomenat més comunament simplement porc, però també bacó, mentre que la femella és anomenada truja més comunament, i també porca, verra o bacona. La cria és anomenada garrí o porcell. Altres variants de noms per a les cries son godall, godí, verratell, marranxó o marrinxó, mentre que el porc que encara mama es diu lletó o nodrís. Un conjunt de porcells nats d'un mateix part es diuen porcellada, i també garrinada, i un ramat de lletons o porcells petits es diuen lletigada. La truja destinada a la cria es diu llavora,[6] mentre que la destinada a la lactància s'anomena marrinxa. Un ramat de truges o de truges i garrins es diu trujada. El porc no castrat i destinat a la cria es diu marrà o verro,[7] mentre que el capat per engreixar es diu marranís.[8] Un ramat o conjunt de porcs de tots tipus es diu porcada.[9]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Porcs en explotació extensiva

Els porcs tenen un cap gran amb un musell llarg que s'enforteix gràcies a un os prenasal especial i un disc de cartílag a la punta.[10] El musell l'utilitzen per excavar el terra per trobar menjar, i l'olfacte el tenen molt agut. Tenen quatre dits amb peülles en cada peu, amb els dos dits centrals grans suportant la majoria del pes de l'animal, però els dos exteriors també els utilitzen en terres més toves.[11] La fórmula dental dels porcs adults és Maxil·lar superior: 3.1.4.3, inferior: 3.1.4.3, donant un total de 44 dents. Les dents del darrere estan adaptades per triturar. En els mascles, les dents canines poden formar ullals, que poden créixer contínuament i s'esmolen a causa del fet que estan contínuament tocant a terra contínuament els uns contra els altres.[10]

La majoria de porcs tenen més aviat pèl escàs que cobreix la seva pell, tot i que també es coneixen races que sí que en tenen, com el porc mangala.[2]

Els porcs tenen les glàndules sudorípares apocrina i eccrina, tot i que l'última apareix limitada al musell i a les àrees dorsals nasals.[12] Tot i això, els porcs, com altres mamífers que no mostren pèl (com ara elefants, rinoceronts i farumfers), no utilitzen les glàndules sudorípares termals per al refredament.[13] Els porcs són menys capaços que altres mamífers de perdre calor de mucoses molles a la boca durant el panteix. La seva zona termoneutral es troba entre 16 i 22°C.[14] A temperatures més altes que aquestes, els porcs perden calor en rebolcar-se en fang o en aigua, tot i que se suggereix que rebolcar-se els podria servir per a altres funcions, com ara com a crema solar, control ecto-paràsit i fer olor.[15]

Classificació[modifica | modifica el codi]

El porc es tracta sovint com a subespècie del seu avantpassat salvatge, el senglar, al qual se'l va anomenar Sus scrofa per Carl von Linné el 1758, en el seu cas el nom formal és Sus scrofa domesticus.[16][17] L'any 1777, Johann Christian Polycarp Erxleben va tractar el porc com a espècie separada del senglar. Li va donar el nom de Sus domesticus, el qual encara s'utilitza per alguns taxonomistes.[18][19]

Biologia[modifica | modifica el codi]

Contràriament als bovins ovins i caprins que són remugants, el porc és monogàstric i omnívor. La seva alimentació és cabdal en el gust de la carn. La gestació dura entre tres i quatre mesos i pareixen de nou a dotze porcells en cada ventrada.[20] S'adapta a tots els climes, des dels subàrtics als tropicals i per això es troba com animal de granja en llocs tan diversos com Finlàndia i Nova Guinea.

Origen[modifica | modifica el codi]

Les proves arqueològiques suggereixen que els porcs aparegueren com a acte de domesticació dels porcs senglars. Aquest procés adaptatiu es remunta a un període que se situa entre el 13.000 i el 12.700 aC i es produí a la conca del riu Tigris, al Pròxim Orient. Els animals eren tractats d'una manera similar a com ho fan els indígenes de Nova Guinea.[21] Restes de porcs trobades a Xipre han estat datades entorn l'11400 aC; si tenim en compte que haurien d'haver sigut introduïts a partir del comerç amb el continent, aquest fet suggereix que en aquella època es produí una domesticació en terres adjacents.[22] Hi va haver també un procés de domesticació del porc a la Xina, que succeí de manera paral·lela i independent.[23]

Les proves d'ADN existents en restes fòssils de dents i mandíbules de porcs que van viure a Europa durant el Neolític mostren que els primers porcs domèstics provenien del Pròxim Orient. Això va estimular la domesticació dels porcs senglars locals, fet que resulta un procés de domesticació amb el Pròxim Orient de tercer nivell. Els porcs domèstics moderns s'han involucrat en complexos intercanvis amb les línies europees domèstiques que s'exporten, al seu torn, al Pròxim Orient.[24][25] Els registres històrics indiquen que els porcs d'Àsia foren introduïts a Europa durant els segles XVIII i principis del XIX.[23]

La naturalesa adaptable i la dieta omnívora del porc senglar va permetre als humans domesticar-lo fàcilment. Els porcs s'utilitzen sobretot com a aliment, però les primeres civilitzacions també utilitzaven les pells dels porcs per a fer-ne escuts, ossos per a eines i armes i els pèls per a raspalls.[26] Els porcs foren portats al sud-est de Nord-amèrica des d'Europa, per Hernando de Soto i altres exploradors espanyols. Quan els porcs s'escapaven es tornaren salvatges i eren utilitzats pels nadius com a aliment.[27]

Amb el voltant de mil milions d'individus vius, el porc domesticat és un dels grans mamífers més nombrosos del planeta.[28][29]

Races més importants[modifica | modifica el codi]

A tot el món predominen races molt millorades genèticament, originàries en general d'Europa i Nord-amèrica. Són, entre d'altres, les anomenades "Yorkshire", "Duroc", "Landrace", "Pietrain" i "Large White". Totes aquestes creixen amb facilitat i produeixen menys greix que les varietats tradicionals. A més, són més exigents en la qualitat del menjar. Habitualment es fan encreuaments entre les diferents races i la producció és molt tecnificada.

El porc ibèric és una varietat tradicional de la península Ibèrica –més concretament de Castella i Lleó, d'Extremadura, d'Andalusia, de l'Alentejo, entre altres llocs–, amb el color de la pell fosca i molt adaptat a l'ambient de la devesa. Segons com s'hagi criat, el producte resultant adquireix uns determinats gusts. Quan creix a l'aire lliure de manera extensiva pastura i aprofita les glans dels roures, les alzines i els garrics. Així és com s'obtenen els pernils i els embotits més apreciats.

A les Illes Balears, hi ha també la raça autòctona del porc negre, també conegut com a porc negre mallorquí o porc negre menorquí.[30][31]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Porcs rebolcant-se en el fang

El comportament dels porcs s'assembla més al dels humans i els gossos, més que el bestiar boví o caprí; de diverses maneres, el seu comportament sembla un entremig entre el dels carnívors i els artiodàctils més evolucionats.[32] Els porcs busquen la companyia d'altres porcs i sovint s'ajunten per mantenir el contacte físic, tot i que de forma natural no formen grans grups.

Si les condicions ho permeten, els porcs domesticats mengen contínuament durant moltes hores i després dormen més hores, contrastant amb els remugants que tendeixen a menjar durant poc temps i dormir també durant poc temps. Els porcs són omnívors i molt versàtils en el seu comportament a l'hora de menjar. Poden sobreviure bé com a necròfags. A la natura, són animals farratgers, menjant sobretot fulles, herbes, arrels, fruites i flors. Els porcs són intel·ligents[33] i es poden entrenar per fer tasques i trucs.[34] Recentment, ha crescut la popularitat com a mascotes de casa, sobretot les races nanes.

Molt rarament, tant de forma natural com a resultat d'un comportament estrany agressiu, o potser com a resultat d'un procés patològic que altera la seva disposició, els porcs de granja es tornen agressius, i els seus propietaris els fereixen i els mengen.[35]

Alletament i comportament dels garrins[modifica | modifica el codi]

Una truja alletant als seus garrins. Cal destacar el gran ús dels mugrons anteriors així formant ordre de mugrons

Comparat amb la majoria d'altres mamífers, els porcs mostren un comportament d'alletament i de mamar complex.[36] L'alletament es fa cada 50–60 minuts, i la truja necessita estimulació dels garrins abans que la llet comenci a sortir. Les entrades sensorials (vocalització, olors dels fluids mamaris i de naixement i els patrons de pèl de la truja) són molt importants immediatament del post-naixement per facilitar la localització dels mugrons als garrins.[37] Al principi, els garrins competeixen per una posició a la mamella, i després cada garrí fa massatges al voltant del seu respectiu mugró amb el seu musell; durant aquest temps la truja gruny en intervals lents i regulars. Cada seguit de grunyits varia en freqüència, to i magnitud, indicant les fases de l'alletament als garrins.[38] La fase de competició pels mugrons i d'ensumar la mamella acaba al cap d'un minut, quan la llet comença a fluir. En la tercera fase, els garrins agafen els mugrons amb les seves boques i xuclen amb moviments bucals lents (un per segon), i la velocitat dels grunyits de la truja creix durant uns 20 segons. El pic de nombre de grunyits en la tercera fase no coincideix amb l'ejecció de llet però sí amb el despreniment d'oxitocina de la hipòfisi al corrent sanguini.[39] La fase quatre coincideix amb el període de fluid principal de llet (10–20 segons) quan els garrins de sobte es retiren lleugerament de la mamella i comença a xuclar amb moviments bucals ràpids d'uns tres per segon. La truja gruny ràpidament, més greu en to i sovint en grups ràpids de tres o quatre, durant aquesta fase. Finalment, el corrent de llet para, com també els grunyits de la truja. Els garrins es llancen llavors de mugró en mugró i tornen a començar a xuclar en moviments lents, o olorant la mamella. Els garrins fan massatges i mamen els mugrons de la truja després que el corrent de llet para com a manera de donar a conèixer a la truja el seu estat nutritiu. Això ajuda a regular la quantitat de llet despresa de cada mugró en alletaments futurs. Com més intens és el massatge d'un mugró després de menjar, més gran serà l'alliberament de llet des d'aquell mugró.[40][41]

Sentits[modifica | modifica el codi]

Els porcs tenen una visió panoràmica d'aproximadament 310º i una visió binocular d'entre 35º i 50º. Es pensa que no tenen acomodació;[42] altres animals que no tenen acomodació (per exemple, les ovelles) aixequen el seu cap per veure objectes situats a llargues distàncies.[43] La mesura de la visió de color que tenen els porcs encara és font de debat, tanmateix, la presència de cons a la retina amb dues sensitivitats diferents de llargada d'ona (blau i verd) suggereix que com a mínim tenen una mica de visió en color.[44] Els porcs són inquisitius i s'hauria de recordar a l'hora de moure'ls. Si no se'ls apressa i poden explorar mentre caminin, es poden portar amb menys esforç.

Els porcs tenen un sentit d'olfacte molt desenvolupat, i se'n fa ús a Europa on s'entrenen específicament per trobar tòfona sota terra. S'utilitzen més els estímuls olfactoris que no pas els visuals en la identificació d'individus de la mateixa espècie.[45] L'oïda també està ben desenvolupada i la localització de sons es fa movent el cap. Els estímuls auditius s'usen extensivament pels porcs com a mitjà de comunicació en totes les activitats socials.[46] Transmeten estímuls aversius o alarmes als coespecífics no només amb senyals auditius sinó que també amb feromones.[47] De forma similar, el reconeixement entre la truja i els seus garrins es fa mitjançant senyals vocals i olfactoris.[48]

Mascotes[modifica | modifica el codi]

Dos porcs vietnamites, una raça de porc originària del Vietnam

Els porcs vietnamites, un tipus de porc petit, s'han fet populars com a mascotes de casa als Estats Units des de la part més tardana del segle XX. També se sap de porcs de corral mantinguts dins de cases, però degut a les seves grans mides i a les seves tendències destructives, sovint s'han de moure en cledes exteriors a mesura que es fan grans. La majoria de porcs tenen por que els agafin per l'estómac, però sovint es calmen un cop es tornen a deixar a terra. Poques vegades s'utilitzen per fer-los treballar, amb l'única gran excepció sent els porcs de la tòfona, que són porcs normals domesticats per trobar tòfona.

Els porcs miniatura, criats específicament perquè siguin petits, poden pesar entre 12 i 30 kg. Van guanyar popularitat a finals de l'any 2009 després de diversos articles de premsa van afirmar que eren populars entre algunes personalitats famoses com Rupert Grint de la saga de Harry Potter.[49] Tot i les afirmacions que els porcs seran petits durant tota la vida, aquests porcs podrien créixer a una mida gran, comparable a alters mascotes porcines. També hi ha els Royal Dandies, una raça de porc que són molt petita.[50]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment hom deia que d'un porc s'aprofita tot. De la carn del porc s'obtenen el pernil i la cansalada. Amb la carn, el greix, diversos òrgans, l'intestí i la sang es poden preparar embotits, com la botifarra, el xoriço, la sobrassada i el fuet entre d'altres.

El porc té un paper fonamental dins la cultura catalana. Forma part de moltes festes –laiques i seculars– i dels plats i les especialitats culinàries de bona part del territori. Aquesta importància, aquesta presència als Països Catalans, com en moltes altres àrees d'Occident, es reforça durant l'edat mitjana, encara que de porc se'n consumeix des de la prehistòria. Per una banda, per la facilitat que suposa la cria i l'engreix d'aquest animal (és omnívor i resisteix les baixes temperatures) i, per l'altra, per raons simbòliques derivades de la religió. El porc és un aliment prohibit per les dues altres grans religions que han confluït a Occident: el judaisme i l'islam. No és estrany, per tant, que aquest animal es convertís en símbol alimentari del cristianisme i diferenciador respecte de les altres dues creences. Un bon exemple és l'escudella i carn d'olla, plat nacional de Catalunya, menja diària fins fa ben poc a la major part de les cases i plat principal el dia de Nadal. Com en el cas dels seus germans (el cocido castellà, el pot-au-feu francès…), l'escudella prové de l'ancestral adafina jueva. A diferència d'aquesta, l'escudella duu una gran quantitat de porc (fresc i salat): peu, os de pernil, orella, carn picada per a la pilota, botifarra… El porc es va començar a utilitzar per ‘cristianitzar' l'‘adafina'.

En la gastronomia dels Països Catalans, s'ha de remarcar també un gran nombre d'embotits diversos amb la carn de porc trinxada i embotida en el mateix intestí. Especialment, les botifarres: des de la botifarra crua amb sal i pebre, passant per les cuites com la de perol, la negra (amb sang) o la d'ou, fins a les versions assecades com les llonganisses, fuets i somalles. Enmig, especialitats locals entre les quals destaca la sobrassada balear. Aquestes conserves són la conseqüència de l'antiga matança del porc i la immediata necessitat de processar la carn abans que es corrompés. A més de la carn més o menys magra per a embotits i guisats, del porc es mengen tots els menuts i a Catalunya se'n té especial tradició: els peus, les orelles, les tripes, la cua… Les textures gelatinoses d'aquestes parts són una menja per si soles o formen part, amb altres productes, de receptes i embotits.[51]

Problemàtica mediambiental[modifica | modifica el codi]

L'estabulació generalitzada dels animals dins granges amb un gran nombre de caps i l'elevada quantitat de granges a determinades comarques com a Osona i al Segrià fa que es generin les dejeccions o purins i provoquen un greu problema mediambiental, puix que es pol·lueixen les aigües freàtiques. Tanmateix, les terres de conreu necessiten molta matèria orgànica que aquests residus poden proporcionar si es reïx a gestionar-los adequadament.

Significats religiosos[modifica | modifica el codi]

Les excavacions arqueològiques mostren que al segle XIII a les terres altes d'Israel hi va haver tribus cananees que van passar d'una cultura nòmada a la sedentària que a diferència dels habitants de les terres baixes sedentàries de temps anteriors no incloïen el porc en la seva dieta. L'antropòleg Marvin Harris defensa que criar porcs en un clima desèrtic no és una opció racional, per insostenible, ja que els porcs necessiten grans quantitats d'aigua. Per un procés natural, a poc a poc va ésser abandonada la seva cria que restava només reservada a les classes dirigents, i per evitar conflictes es va sancionar religiosament,[52] i així va quedar recollit en el Levític 11:

« 1 El Senyor va parlar encara a Moisès i a Aaron. Els digué:
2 --Comuniqueu això als israelites:
»D'entre tots els animals terrestres, podreu menjar
3 els que tenen la peülla partida i remuguen.
4 Però, pel que fa als animals remugants i als que tenen la peülla partida,
no en menjareu els següents, que heu de considerar impurs:
»El camell, que és remugant però no té la peülla partida.
5 »El conill, que és remugant però no té la peülla partida.
6 »La llebre, que és remugant però no té la peülla partida.
7 »El porc, que té la peülla partida però no és remugant.
8 »No mengeu la carn d'aquests animals ni toqueu els seus cadàvers. Considereu-los impurs.
»
Levític[53]

El tabú del porc segueix en la tradició jueva que classifica aquest aliment com a taref. Tot i que el Levític és considerat també sagrat pels cristians aquest tabú no és considerat per ells excepte per algunes sectes extremistes com els Adventistes del Setè Dia.[54] Sí que va passar, però a l'Islam. En l'Alcorà el porc es prohibeix en 4 llocs diferents. En les sures 2:173, 5:3, 6:145 i 16:115.

Comerç i producció[modifica | modifica el codi]

Els porcs estan adaptats a climes temperats i semitropical i es troben en moltes zones del món. L'any 2001 els principals països pel que fa al nombre d'animals eren la Xina, amb 423 milions de porcs, els Estats Units d'Amèrica, amb 59 milions; Brasil, amb 32 milions; Alemanya, amb més de 25 milions i Espanya, amb 22 milions. A continuació es trobaven, en ordre descendent, Vietnam, Mèxic, Índia, Polònia, Rússia i França. A escala mundial, l'any 2001, la població de porcs arribava gairebé els 885 milions.[55]

Amb dades de l'any 2005 les xifres són les següents:

Llista dels 10 principals criadors de porcs (2005)
País Producció (milions)
República Popular de la Xina Xina 488,8
Estats Units Estats Units 60,4
Brasil Brasil 33,2
Vietnam Vietnam 27,0
Alemanya Alemanya 26,9
Espanya Espanya 25,3
Polònia Polònia 18,0
França França 15,0
Canadà Canadà 14,7
Mèxic Mèxic 14,6
A tot el món 960,8
Font: Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i l'Agricultura;

FAO

A Catalunya la producció del porc es concentra en grans granges de zones com Osona i el Gironès, d'on provenen moltes de les especialitats de renom, com la llonganissa de Vic. A les granges hi ha diverses varietats de porc blanc, que van començar a introduir-se durant el passat segle XX encreuades amb l'anomenat porc català, una raça autòctona ja desapareguda de la qual es tenen ben poques dades. L'últim exemplar del qual es té constància és del 1954. A les Balears s'ha conservat una raça autòctona, el porc negre, que no s'ha de confondre amb el porc ibèric i de la qual es fan les millors sobrassades artesanes o el ‘frit' mallorquí.[51]

Porcs famosos de ficció[modifica | modifica el codi]

Miss Piggy, Babe, i Porky representen el porc domèstic en l'entreteniment i Els tres porquets, Piglet, Charlotte's Web, Zhu Bajie i Napoleó en el conte de George Orwell La revolta dels animals són exemples de porcs en la literatura.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Colin P. Groves. «On the nomenclature of domestic animals». Bulletin of Zoological Nomenclature, 52, 2, 1995, pàg. 137–141. Biodiversity Heritage Library
  2. 2,0 2,1 Royal visit delights at the Three Counties Show.
  3. Alien Species Threaten Hawaii's Environment a query.nytimes.com.
  4. "Introduced Birds and Mammals in New Zealand and Their Effect on the Environment" a nzetc.org.
  5. The Paleobiology Database. Informació taxonòmica i de distribució sobre el registre fòssil de plantes i animals.
  6. «llavora». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 4 maig 2013]
  7. «verro». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 4 maig 2013]
  8. «marranís». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 4 maig 2013]
  9. Entrada per "porc" al Diccionari de sinònims Franquesa, de Manuel Franquesa Lluelles (Barcelona: Editorial Pòrtic, 1970). Entrades per "porcellada", "lletigada", "porcada" i "trujada" al Diccionari Alcover-Moll.
  10. 10,0 10,1 ADW: Sus scrofa: Information
  11. Feral Pig / Hog / Pig / Wild Boar Hunting
  12. Sumena, K.B., Lucy, K.M., Chungath, J.J., Ashok, N. and Harshan, K.R., (2010). Regional histology of the subcutaneous tissue and the sweat glands of large white Yorkshire pigs. Tamilnadu Journal of Veterinary and Animal Sciences, 6(3): 128-135 [1]
  13. Folk, G.E. and Semken, H.A., (1991). The evolution of sweat glands. International Journal of Biometeorology, 35: 180-186
  14. [2]
  15. Bracke, M.B.M., (2011). Review of wallowing in pigs: Description of the behaviour and its motivational basis. Applied Animal Behaviour Science, 132(1): 1-13
  16. National Center for Biotechnology Information data page
  17. Anthea Gentry, Juliet Clutton-Brock, & Colin P. Groves. «The naming of wild animal species and their domestic derivatives». Journal of Archaeological Science, 31, 2004, pàg. 645–651. DOI: 10.1016/j.jas.2003.10.006.
  18. Corbet and Hill (1992), referred to in Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed). Mammal Species of the World. 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494. 
  19. Anthea Gentry, Juliet Clutton-Brock, & Colin P. Groves. «Proposed conservation of usage of 15 mammal specific names based on wild species which are antedated by or contemporary with those based on domestic animals». Bulletin of Zoological Nomenclature, 53, 1996, pàg. 28–37.
  20. M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3. 
  21. Rosenberg, M., Nesbitt, R., Redding, R.W., Peasnall, B.L. (1998). "Hallan Cemi, pig husbandry, and post-Pleistocene adaptations along the Taurus-Zagros Arc (Turkey)". Paleorient, 24(1): 25–41.
  22. Vigne, J.D., Zazzo, A., Saliège, J.F., Poplin, F., Guilaine, J., Simmons, A. (2009)."Pre-Neolithic wild boar management and introduction to Cyprus more than 11,400 years ago." Proc Natl Acad Sci U S A. 106: 16135–16138. PMID 19706455 doi:10.1073/pnas.0905015106
  23. 23,0 23,1 Giuffra, E., Kijas, J.M., Amarger, V., Carlborg, O., Jeon, J.T., Andersson, L. (2000). "The origin of the domestic pig: independent domestication and subsequent introgression." Genetics. 154(4): 1785-1791. PMID 10747069
  24. BBC News, "Pig DNA reveals farming history" 4 setembre 2007. L'informe fa referència a un article del diari PNAS
  25. Larson, G., Albarella, U., Dobney, K., Rowley-Conwy, P., Schibler, J., Tresset, A., Vigne, J.D., Edwards, C.J., Schlumbaum, A., Dinu, A., Balaçsescu, A., Dolman, G., Tagliacozzo, A., Manaseryan, N., Miracle, P., Van Wijngaarden-Bakker, L., Masseti, M., Bradley, D.G., Cooper, A. "Ancient DNA, pig domestication, and the spread of the Neolithic into Europe." Proc. Natl. Acad. Sci. USA. (2007). 104 (39): 15.276-15.281. PMID 17855556
  26. [enllaç sense format] http://www.flossybrush.ca/oral.html Oral Care.
  27. [enllaç sense format] http://www.cambridge.org/us/books/kiple/hogs.htm II.G.13. - Hogs.
  28. Production, Supply and Distribution Online Query, United States Department of Agriculture, Foreign Agricultural Service
  29. Swine Summary Selected Countries, United States Department of Agriculture, Foreign Agricultural Service, (total number is Production (Pig Crop) plus Total Beginning Stocks
  30. Races autòctones de les Illes Balears
  31. Vegeu-ne més a Races autòctones de les Illes Balears
  32. Clutton-Brock, J., (1987). A Natural History of Domesticated Mammals. Cambridge University Press, Cambridge pp.73-74
  33. Broom, Donald M.. «Pigs learn what a mirror image represents and use it to obtain information». Animal Behaviour, 78, 5, 2009-11, pàg. 1037–1041. DOI: 10.1016/j.anbehav.2009.07.027. ISSN: 0003-3472.
  34. Angier, Natalie. «Pigs Prove to Be Smart, if Not Vain». The New York Times. The New York Times Company [New York, New York, US], 2009-11-09 [Consulta: 2010 juliol 28].
  35. http://usnews.nbcnews.com/_news/2012/10/01/14173510-70-year-old-oregon-farmer-eaten-by-his-hogs?lite
  36. Fraser, D., (1980). A review of the behavioural mechanisms of milk ejection of the domestic pig. Applied Animal Ethology, 6: 247-256
  37. Rohde Parfet, K.A. and Gonyou, H.W., (1991). Attraction of newborn piglets to auditory, visual, olfactory and tactile stimuli. Journal of Animal Science, 69: 125-133
  38. Algers, B., (1993). Nursing in pigs: communicating needs and distributing resources. Journal Animal Science, 71: 2836-2831
  39. Castren, H., Algers, B., Jensen, P. and Saloniemi, H., (1989). Suckling behaviour and milk consumption in newborn piglets as a response to sow grunting. Applied Animal Behaviour Science, 24: 227-238
  40. Jensen, P., Gustafsson, G. and Augustsson, H. (1998). Massaging after milk ejection in domestic pigs - an example of honest begging? Animal Behaviour, 55: 779- 786
  41. http://animalbehaviour.net/index.htm
  42. «Animalbehaviour.net (Pigs)». [Consulta: 9 desembre 2012].
  43. «Animalbehaviour.net (Sheep)». [Consulta: 9 desembre 2012].
  44. Lomas, C.A., Piggins, D. and Phillips, C.J.C., (1998). Visual awareness. Applied Animal Behaviour Science, 57: 247-257
  45. Houpt, K.A., (1998). Domestic Animal Behavior for Veterinarians and Animal Scientists. 3rd edition. Iowa State University Press, Ames.
  46. Gonyou, H.W., (2001). The social behaviour of pigs. In "Social Behaviour in Farm Animals", eds. Keeling, L.J. and Gonyou, H.W. CABI, Oxford.
  47. Vieuille-Thomas, C. and Signoret, J.P., (1992). Pheromonal transmission of an aversive experience in domestic pigs. Journal of Chemical Ecology, 18: 1551-1557
  48. Jensen, P. and Redbo, I., (1987). Behaviour during nest leaving in free ranging domestic pigs. Applied Animal Behaviour Science, 18: 355-362
  49. Tiny porkers with a big price tag: £700 'micro-pigs' are the latest celebrity pet craze, Daily Mail Reporter, 7 October 2009
  50. http://www.royaldandies.com
  51. 51,0 51,1 «El Porc». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juny 2013].
  52. Israel Finkelstein, Neil Ahser Silberman, La Biblia Desenterrada, siglo XXI 2003
  53. La Bíblia a Internet
  54. Selected Biblical References to Diet Seventh-day Adventist Dietetic Association
  55. FAOSTAT, FAO Statistics Division 2011. Dades del 05 juliol 2011

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]