Turquestan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Turquestan (desambiguació)».
Mapa del Turquestan

El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia central, habitada majoritàriament per pobles turcs i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud. Es divideix en:

Història[modifica | modifica el codi]

Els perses van designar com Turquestan (Turkastan) a la regió al nord de l'Oxus a partir del segle VI quan van aparèixer a la zona els turcs; en algunes fonts la part occidental prop de la mar Càspia és anomenada regió de Dihistan. Les victòries dels àrabs en el segle VIII van rebutjar als turcs cap al nord i la regió al nord de l'Oxus fou anomenada com Mawara al-Nahr (Transoxiana); els geògrafs àrabs esmenten el Turquestan als segles IX i X al nord de la Transoxiana. El Turquestan incloïa llavors Kasan (a la vall de Fergana) al nord del Sirdarià o Yaxartes, que era el primer centre comercial que es trobava al entrar al Turquestan; també n'eren part Djand i Shahrkand, i Khotan a l'est. El Turquestan Meridional es va formar al segle XVI amb les conquestes dels uzbeks al sud de l'Oxus. Foren els britànics els que el segle XIX van reintroduir el terme. El xinesos anomenaven al Turquestan (en general) Han-Hai que la ciència interpreta generalment com a "Mar Seca". Les terres al nord de les muntanyes Tien Shan i a l'est i nord del Pamir i Kun Lun, amb la conca del Tarim i la Dzungària, fou conegut convencionalment com a Turquestan Oriental i alternativament com Turquestan Xinès, però aquestos el van anomenar Sinkiang.

Després de la revolució russa va existir un govern musulmà del Turquestan (Govern de Kokand) i una república (República Soviètica Autònoma del Turquestan) però el 1924 es va decidir la creació de repúbliques ètniques a l'Àsia Central i la república fou dissolta formalment el maig de 1925; el nom de Turquestan fou considerat contrarevolucionari i va desaparèixer excepte per la ciutat d'aquest nom.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia de l'Islam, X, 786 i 787