Xina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ubicació de la Xina al món

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment «el País del Mig») és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa a l'antiguitat. Actualment, hi ha dos estats xinesos:

  • La República Popular de la Xina (Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó, 中华人民共和国 en escriptura simplificada i 中華人民共和國 en la tradicional), que agrupa la immensa majoria dels territoris tradicionals xinesos al continent asiàtic, així com alguns altres territoris sota la seva jurisdicció que no són nacionalment xinesos (com ara el Tibet, el Shinjang o la Mongòlia Interior, entre altres).
  • La República de la Xina (Zhōnghuá Mínguó, 中华民国 en escriptura simplificada i 中華民國 en la tradicional), que agrupa l'illa de Taiwan i algunes de menors. Encara que és un estat de facto, no està reconegut com a tal ni per les Nacions Unides ni per gairebé cap altre estat.

Els xinesos[modifica | modifica el codi]

Ubicació de la Xina a Àsia

Els xinesos poden ser:

  • Un habitant de la República Popular de la Xina, incloses les regions especials de Hong Kong i Macau, o bé de la República de la Xina, des del punt de vista jurídic.
  • El Zhonghua minzu, que es pot traduir per nació xinesa, és un concepte supraètnic que inclou els han, els hui, els zhuangzu, els zangzu i altres grups ètnics establerts dins dels límits de la Xina de la Dinastia Qing (1644-1911). Aquesta definició també inclou la majoria de xinesos d'ultramar, anomenats tusan.
  • Una persona d'ètnia han, que sovint és anomenada "xinès" o "d'origen ètnic xinès" als països occidentals, tot i que aquest ús és políticament incorrecte pel fet que exclouria la resta de ciutadans d'origen xinès. Cal tenir en compte que alguns xinesos d'ultramar no necessàriament s'identifiquen amb la República Popular de la Xina, perquè en realitat es tracta de no-xinesos assimilats a la cultura xinesa, de manera que aquest terme deixa de tenir caràcter racial. Fins i tot, estudis d'ADN han demostrat que els xinesos han no són un grup ètnic homogeni, sinó una amalgama de diversos pobles.

Són molts els factors que cal tenir en compte al decidir si una persona és o no xinesa. A part de la nacionalitat (raons legals), el lloc de residència (factors geogràfics), la raça (raons biològiques), i l'ascendència (factors històrics i genealògics), altres com ara el reconeixement i la identificació de cadascú com a xinès (i amb altra gent) també és important.[1]

Civilització xinesa[modifica | modifica el codi]

Una funció d'òpera xinesa (Òpera de Beijing), un dels molts aspectes de la cultura xinesa tradicional.

Xina és, potser, la civilització viva més antiga del món. El país abasta una amplíssima regió geogràfica amb costums i tradicions que canvien enormement d'unes províncies a altres. La cultura xinesa és un terme ampli que s'utilitza per a descriure les bases culturals, fins i tot entre regions xinoparlants fora del continent xinès. Ha estès la seva influència als països del seu entorn (Japó, Corea, Vietnam...), en termes d'arquitectura, cal·ligrafia, filosofia, etc.

Alguns dels exponents de la cultura xinesa són la seva mitologia, la seva filosofia, la seva música i el seu art.

Xina fou el bressol de dos importants corrents filosòfics, el confucianisme i el taoisme. Aquesta cultura també va adoptar el budisme, donant origen al budisme chan, més popularment conegut a occident en la seva versió japonesa, el zen. La música xinesa utilitza el bambú (竹 zhú) per fabricar flautes i caixes.

Llengua xinesa[modifica | modifica el codi]

Article principal: xinès

El xinès (汉语/漢語, 华语/華語, o 中文;; pinyin: hànyǔ, huáyǔ, o zhōngwén) és un membre de la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada són comparables a les diferències entre les Llengües romàniques (per exemple, el català i el castellà); l'escriptura xinesa, però, també ha canviat al llarg del temps, encara que molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat.

Vora una cinquena part de la població del món, uns 1.200 milions de persones, parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. La llengua xinesa, parlada en la forma de l'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i de la República de la Xina, un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides.

Escriptura xinesa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Escriptura xinesa
Caràcters xinesos tradicionals i, en vermell, en xinès simplificat.

L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats "caràcters xinesos" (漢字 / 汉字, pinyin hànzì). Aquest sistema d'escriptura, d'origen logogràfic i similar en aquest sentit als sistemes maia i egipci, és un dels trets més distintius de la cultura xinesa. Hi ha milers de caràcters que s'han utilitzat durant almenys tres mil anys com a escriptura, i que van ser adoptats també per altres llengües asiàtiques, en particular el japonès, el coreà i el vietnamita. Aquestes dues últimes van abandonar quasi per complet l'ús de caràcters durant la segona meitat del segle XX, mentre que al Japó es continuen utilitzant els caràcters, que s'anomenen kanji.

Escultura xinesa[modifica | modifica el codi]

Artefactes procedents de Xina es remunten ja a l'any 10.000 aC i des de l'antiguitat existien escultors xinesos, però el gruix del que més es coneix com a escultura xinesa prové d'uns pocs períodes històrics. Un dels monuments més coneguts arreu és l'espectacular exèrcit de terracota reunit a la tomba de Qin Shi Huangdi, el primer emperador de la important però de curta durada dinastia Qin que va precedir a la dinastia Han (206 aC - 220 dC). Els Han també destaquen pel seu aixovar funerari, si bé ja no es tracta de figures de grans dimensions com les del primer emperador ni tampoc compten amb una voluntat marcadament realista, tan palesa en les primeres.

La primera escultura budista que es troba a la Xina data del període dels Tres Regnes (segle III), mentre que l'escultura de les Grutes de Longmen, prop de Luoyang (província de Henan) ha estat àmpliament reconeguda per la seva elegància i qualitats especials.

El període considerat com l'edat d'or de la Xina és la dinastia Tang, coincidint amb l'edat mitjana a Europa. Figures decoratives d'aquesta època es van fer famoses al món occidental durant la primera meitat del segle XX.

Invents xinesos[modifica | modifica el codi]

Xina destaca per la quantitat i la importància dels seus invents i descobriments. Alguns dels més destacats són:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Qui forma el poble xinès? (xinès)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xina Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 35° N, 105° E / 35°N,105°E / 35; 105