Escriptura xinesa

Caràcters xinesos en Hanzi, Kanji, Hanja o Hán Tự. En vermell, en xinès simplificat.

L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos (xinès 漢字 / 汉字, pinyin hànzì). Aquest sistema d'escriptura, d'origen logogràfic i similar en aquest sentit als sistemes maia i egipci, és un dels trets més distintius de la cultura xinesa. Hi ha milers de caràcters que s'han utilitzat durant almenys tres mil anys com a forma escrita, i que van ser adoptats també per altres llengües asiàtiques, en particular el japonès, el coreà i el vietnamita. Aquestes dues últimes van abandonar quasi per complet l'ús de caràcters durant la segona meitat del segle XX, mentre que al Japó es continuen utilitzant els caràcters, que s'anomenen kanji.

Història i tradició

Els exemples d'escrits més antics en xinès es remunten a la dinastia Shang (segle XVI aC) i se'n conserven alguns realitzats sobre ossos i closques de tortuga coneguts com a jiǎgǔwén (甲骨文, "escriptura de closques i ossos"). Es van escriure com a fenedures sobre ossos oraculars, principalment escàpules de bou i plastrons de tortuga, que és la part ventral de la closca, la qual cosa ha permès la seva conservació fins als nostres dies. Aquestes inscripcions registren les consultes i els resultats dels rituals d'endevinació que constituïen el missatge dels esperits dels avantpassats al rei. Al llarg del segle XX han estat molt nombrosos els descobriments en excavacions arqueològiques d'aquests tipus d'ossos i closques. Aquestes troballes han contribuït a un coneixement molt més científic sobre l'origen i l'evolució dels caràcters xinesos.

La tradició xinesa atribueix la invenció dels caràcters xinesos al personatge llegendari Canga Jie, un ministre del mític Emperador Groc (Huang Di), qui hauria inventat els caràcters inspirant-se en les empremtes dels ocells.

Existeixen altres llegendes menys difoses sobre l'origen dels caràcters. Una d'elles, recollida en el Laozi situa l'origen dels caràcters en un sistema de nusos realitzats en cordes. Una altra llegenda assenyala com a precursors dels caràcters els vuit hexagrames del Yi jing o Llibre de les mutacions, i que haurien estat inventats pel savi llegendari Fu Xi.

Estructura dels caràcters xinesos

El sistema d'escriptura xinès consta d'un repertori de milers de caràcters. Encara que se'n poden arribar a comptar desenes de milers, si es tenen en compte tot els tipus de formes variants, arcaiques o summament rares. La major part dels diccionaris xinesos actuals contenen entre 5.000 i 10.000 caràcters diferents.

En contra d'un mite molt estès, en general, els caràcters no són paraules, sinó que corresponen més aviat a la idea de morfemes. Cada caràcter correspon a una síl·laba del llenguatge parlat. Aquest fet, el que cada caràcter sigui una síl·laba, és probablement el causant de la idea errònia que el xinès és una llengua monosil·làbica. En realitat, la major part del lèxic xinès modern es compon de paraules de dues síl·labes, entenent com a paraula una unitat lèxica que es pot combinar lliurement dins una frase. En el xinès clàssic s'utilitzaven moltes més paraules d'una sola síl·laba però, tanmateix, no se sap de cap estadi de la llengua en què totes les paraules hagin estat monosíl·labs. De fet, hi ha termes bisíl·labs que s'escriuen amb dos caràcters que només poden aparèixer junts, com per exemple gang (尴尬/尴尬, "avergonyit") o jǔyǔ (龃龉/龃龉, "altercat"). En aquests casos, ni tan sols seria possible una anàlisi semàntic o etimològic com a unió de dos morfemes.

Existeixen diversos criteris per classificar els tipus de caràcters xinesos. El més senzill és el de dividir-los en tres categories bàsiques: pictogrames, ideogrames i fonogrames.

Els caràcters més antics són pictogrames, això és, dibuixos del concepte que representen. Per exemple:

El primer caràcter, pronunciat ren en mandarí modern, vol dir "persona", i procedeix del dibuix d'un perfil humà. Aquest caràcter és una autèntica paraula monosíl·laba i s'utilitza en xinès modern. El segon exemple, pronunciat mu, significava "arbre" en l'antiguitat, i representa, de manera estilitzada, el tronc, la copa i les branques de l'arbre. En xinès modern, aquest caràcter ha passat a significar "fusta", mentre que arbre es diu shu (树/树).

El segon tipus de caràcters són els anomenats ideogrames. En aquests casos els pictogrames es combinen per a suggerir idees per associació. Per exemple:

Aquests dos ideogrames es basen en els pictogrames anteriors. El primer, pronunciat qiu, significa "presoner", significat suggerit per la imatge d'una persona tancada. En xinès modern, la paraula normal per a dir presoner és qiúfàn (囚犯), una forma de dues síl·labes que encara conté aquest caràcter. El segon caràcter de la imatge significa "bosc", idea suggerida per la repetició de l'arbre. En aquest cas, el xinès modern també ha acabat donant-nos una forma bisil·làbica; la paraula actual és sēnlín (森林), on apareix també un altre ideograma similar amb tres arbres.

El tercer tipus de caràcters el constitueixen els fonogrames. Aquest tipus inclou la immensa majoria dels caràcters xinesos actuals. Consisteix en la modificació d'un altre caràcter amb el que comparteix pronunciació afegint un altre component que el distingeix. El component afegit és, sovint, un dels anomenats radicals, que aporta una idea semàntica respecte al tipus de significat representat pel nou caràcter. Vegem-ne dos exemples:

Aquests dos fonogrames estan basats en els ideogrames anteriors, però corresponen a paraules totalment diferents. En tots dos caràcters s'aprecien tres traços a l'esquerra. Aquests traços són coneguts com "tres gotes d'aigua", o "radical de l'aigua", i procedeixen del pictograma que significa aigua. Els caràcters que tenen aquestes tres gotes d'aigua solen tenir un significat relacionat amb l'aigua o els líquids. El primer, pronunciat qiu, es basa en el ideograma qiu pel sol fet de què té la mateixa pronunciació. El seu significat clàssic és "nedar" i s'utilitza poc en xinès modern. Una paraula amb aquest caràcter és qiúdù (泅渡, "creuar nedant"). El segon caràcter es pronuncia lin, i és per aquesta coincidència fonètica per la qual es basa en el caràcter del bosc. Les tres gotes d'aigua ens indiquen que es tracta, però, d'un terme relacionat amb l'aigua. El seu significat és "amarar". En xinès modern es pot utilitzar com a verb monosíl·lab, o en algunes combinacions bisíl·labes, com en la paraula línyù (淋浴, "dutxa").

El més probable és que en un estadi antic de la llengua aquests fonogrames es comencessin escrivint amb el mateix caràcter del so que comparteixen, i que l'afegit del radical es produís posteriorment per tal de clarificar el significat. D'una manera anàloga, salvant les distàncies, a l'ús que fem en la nostra llengua de l'accent per diferenciar monosíl·labs de significat diferent, com "si" i "sí", o "te" i "té".

El sistema de caràcters xinesos no és, per tant, un inventari de paraules monosíl·labs, com a vegades es diu, sinó més aviat una mena de sil·labari immens amb el que es representen els sons de les paraules de la llengua parlada.

La situació actual de l'escriptura xinesa

A finals dels anys 50 el govern de la República Popular de la Xina va començar el procés de reforma de l'escriptura xinesa. Aquest procés de simplificació dels traços dels caràcters xinesos ha portat a un cisma en l'escriptura de la llengua xinesa, que actualment s'escriu en caràcters simplificats a la Xina continental i a Singapur, i en caràcters tradicionals a Taiwan, Hong Kong i Macau, així com en la major part de les comunitats xineses de la resta del món.

Les opinions favorables a la romanització del xinès, que eren força significatives durant el segle XX, han desaparegut pràcticament en l'actualitat. De fet, les noves tecnologies informàtiques permeten escriure i llegir el xinès amb molta facilitat en ordinadors i telèfons mòbils, la qual cosa, unit a la potenciació que es viu a Xina en relació a la seva cultura tradicional, sembla haver enfortit la defensa del sistema d'escriptura mil·lenari.

Aspectes rellevants dels caràcters xinesos

• Cada signe es refereix a la unitat mínima de significació (morfema)
• En el lèxic la gran majoria dels mots actuals són bisíl·labs composts per unió de dos monemes, que habitualment tenen identitat i significació pròpies, per exemple 欢迎 (benvinguda).
• Hi ha inventariats uns 50.000 caràcters diferents dels quals 10.000 són els realment utilitzats en la llengua culta i 3000 en el llenguatge corrent.
• Pocs hànzì són ideogrames i des de temps antics els signes tenen valor fonètic encara que aquests signes no determinen exactament el so i per tant és molt difícil saber com han d'ésser pronunciats
• La majoria de caràcters estan compostos per un radical semàntic (de significat més o menys comú) i un de fonètic, la qual cosa s'aprofita per ordenar-los en els diccionaris
• Cada caràcter és indivisible i invariable però per raons tècniques i d'estudi es classifiquen en simples i compostos (segons els traços), ideogràfics (sentit deduïble de les parts) i fonètic (si contenen alguna vaga indicació sobre la pronúncia).
• Al llarg de la història s'han fet servir diversos estils de grafisme que es conserven encara en l'art cal·ligràfic tradicional: El primer estil d'escriptura, sorgit durant la dinastia Shang, es coneix com dàzhuànshū 大篆書, "escriptura del segell gran" altres estils són l'escriptura del segell petit xiǎozhuànshū 小篆書, l'escriptura administrativa lìshū 隸書, el xíngshū 行書, i el d'herba cǎoshū 草書.
• L'estil escrit o llengua literària anomenat wenyan, originat a partir del xinès antic permet comprendre els texts de qualsevol època.
• L'estil baihua més pròxim al llenguatge parlat i utilitzat ja pel budisme, va desplaçar progressivament al wenyan i el va substituir completament amb la reforma educativa de la Xina del segle XX.

La forma tradicional d'escriure era en vertical i de dreta a esquerra però modernament es fa en horitzontal i d'esquerra a dreta.

• A partir del 1956 el govern de la República Popular de la Xina va simplificar els caràcters i va adoptar oficialment l'any 1979 el sistema de transcripció pinyin. Singapur va fer el mateix.

Enllaços externs

• Història de l'escriptura xinesa (anglès)
• Etimologies dels caràcters xinesos (anglès)
• Evolució dels caràcters xinesos (anglès)