Xinès

De Viquipèdia

El xinès (汉语/漢語, 华语/華語, o 中文;; pinyin: hànyǔ, huáyǔ, or zhōngwén) és un membre de la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada són comparables a les diferències entre les Llengües romàniques (per exemple, el català i el castellà); l'escriptura xinesa , però, també ha canviat al llarg del temps, encara que molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat.

Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que siga la llengua amb més nombre de parlants natius del món. El llenguatge xinès, parlat en la forma de l'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina, un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides.

És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població. A la meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als Estats Units. El xinès és una de les cinc llengües oficials de les Nacions Unides.^[1]

[edita] Denominacions

A més del zhōngwén existeixen altres denominacions autòctones per a l'idioma xinès. A la República Popular de la Xina (RPC) també s'utilitza el nom hànyǔ (漢語 / 汉语, "llengua dels Hàn"). Per altra banda, a la forma culta normalitzada de la llengua se la denomina normalment pǔtonghuà (普通話 / 普通话, "parla comú") a la Xina, mentre que a Taiwan se la coneix com a guóyǔ (國語 / 国语, "llengua nacional"). Un tercer terme per a referir-se a la llengua estàndard és huáyǔ (華語 / 华语, "llengua xinesa"), utilizat sobre tot a Singapur, Malàsia i altres zones del sud-est asiàtic.

En català, de forma general, s'utilitza el terme "xinès" per a referir-se a la llengua estàndar, tot i que a vegades s'usa el terme mandarí per a referir-se a aquest idioma si se la vol distingir de les formes dialectals. Les denominacions "mandarí" o "pūtōnghuà" s'ha d'utilitzar amb compte, ja que també poden referir-se als dialectes mútuament intel·ligibles que es parlen al nord, al centre i al sud-oest de la Xina

[edita] Llengües i dialectes

Mapa dels diferents parlars xinesos

Tradicionalment, els xinesos han anomenat "dialectes" (方言, fāngyán) al que és en realitat una família de llengües amb diferències entre ells similars a les que hi pot haver entre les diverses llengües romàniques. En qualsevol cas, convé distingir aquests dialectes xinesos de la resta de llengües de la Xina, com el tibetà o l'uigur.

Existeixen diferents classificacions dels dialectes xinesos depenent de com d'estricte sigui el criteri d'intel·ligibilitat mútua, un punt que resulta difícil de definir. Una classificació habitual és la següent:

• Mandarí (北方話 / 北方话), 885 milions de parlants.
• Wu (吳語 / 吴语), 77 milions.
• Min Nan (dialectes min) (閩語 / 闽语), 70 milions.
• Cantonès o yuè (粵語 / 粤语), 55 milions.
• Jin (晉語 / 晋语), 45 milions.
• Xiāng o hunanès (湘語 / 湘语), 36 milions.
• Hakka o kèjiā (客家語 / 客家语), 34 milions.
• Gàn (贛語 / 赣语), 31 milions.
• Hmong 4 milions.
• Huī (徽語 / 徽语), 3,2 milions.
• Pínghuà (平話 / 平话), 2 milions.

[edita] Descripció gramatical

Aquesta secció fa referència al xinès mandarí o pūtōnghuà, 普通话, ("llengua comú"), l'idioma oficial de la República Popular de Xina.

[edita] Fonologia

La síl·laba en xinès distingeix entre un atac inicial consonàntic obligatori, una aproximació mitja possible entre l'atac i a vocal o diptong que fa de nucli sil·làbic, un nucli sil·labic obligatori i una final possible que és una nassal o una aproximant.

L'inventari del xinès mandarí estàndard modern ve donat per:

1. /ɻ/ es transcriu freqüentment com a [ʐ] (una fricativa retrofleja sonora), tot i que aquesta transcripció diferent del fonema es deu a certa variació entre els parlants, en realitat ambdós alòfons s'han de considerar com el mateix fonema.

[edita] Sistemes d'escriptura

Article principal: Caràcter xinès

• Nushu
• Pinyin
• Wade-Giles
• Xinès clàssic i literari
• Xinès simplificat
• Xinès tradicional
• Simplificacions del Xinès escrit a Hong Kong

[edita] Bibliografia

• DeFrancis, John. The Chinese Language: Fact and Fantasy (en anglès). University of Hawaii Press, 1984. ISBN 0-8248-1068-6. 
• Hannas, William C.. Asia's Orthographic Dilemma (en anglès). University of Hawaii Press, 1997. ISBN 0-8248-1892-X. 
• Norman, Jerry. Chinese (en anglès). Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-29653-6. 
• Qiu, Xigui. Chinese Writing (en anglès). Berkeley: Society for the Study of Early China and Institute of East Asian Studies, Universitat de Califòrnia, 2000. ISBN 1-55729-071-7. 
• S. Robert, Ramsey. The Languages of China (en anglès). Berkeley: Princeton University Press, 1987. ISBN 0-691-01468-X. 

[edita] Bibliografia complementària

• DeFrancis, John. ABC Chinese-English Comprehensive Dictionary (en anglès). Honolulu: University of Hawaii Press, 2003. ISBN 0-8248-2766-X. 
• Schuessler, Axel. ABC Etymological Dictionary of Old Chinese (en anglès). Honolulu: University of Hawaii Press, 2003. ISBN 978-0-8248-2975-9. 

[edita] Enllaços externs

• «Diccionari xinès-català».
• «Diccionario chino-catalán» (en castellà).

Existeix una edició en xinès de la Viquipèdia

...

Error de citació: Hi ha etiquetes <ref> però no cap etiqueta <references/>