Llengua SVO

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portal

Portal: Lingüística

LINGÜÍSTICA
Lingüística teòrica
Fonètica
Fonologia
Lèxic
Morfologia
Sintaxi
Semàntica
Pragmàtica
Tipologia lingüística
Lingüística aplicada
Adquisició del llenguatge
Psicolingüística
Sociolingüística
Antropologia lingüística
Lingüística generativa
Lingüística cognitiva
Lingüística computacional
Lingüística descriptiva
Lingüística comparada
Etimologia
Estilística
Corpus lingüístic
Història de la lingüística

Una llengua SVO, o Subjecte Verb Objecte (l'últim un sinònim de complement directe) és aquella que, més freqüentment, disposa els constituents d'una frase transitiva en aquell ordre, per exemple: El noi menja les taronges. S'ha de tenir en compte que moltes llengües permeten diversos ordres dels constituents, però típicament es pot discernir un ordre bàsic, i és segons aquest que una llengua es classifica.

Les llengües romàniques, incloent el català, són exemples de llengües SVO, junt amb l'anglès, les llengües xineses, l'hebreu modern, el finès, el rus, el suahili, el polonès, l'indonesi, i moltes d'altres. És l'ordre de constituents segon més comú entre les llengües del món, amb un 41,79% de llengües, segons un estudi de 402 llengües.[1]

La classificació de llengües pel seu ordre de constituents pertany a la tipologia, un camp lingüístic que categoritza les llengües segons característics compartits.

Llengües V2[modifica | modifica el codi]

Alguns llengües germàniques, com ara l'alemany, l'holandès, i el suec (però no l'anglès) requereixen, en clàusules no subordinades, que el segon constituent ha de ser el verb conjugat. Un exemple en alemany:


Frase Ich las dieses Buch gestern.
Paraules ich las dieses Buch gestern
Glose jo vaig llegir aquest llibre ahir
Parts subjecte verb CD adverbi
Traducció Vaig llegir aquest llibre ahir.

Però:

Frase Gestern las ich dieses Buch.
Paraules gestern las ich dieses Buch
Glose ahir vaig llegir jo aquest llibre
Parts adverbi verb subjecte CD


Si l'adverbi es mou al principi de la frase, és necessari que el subjecte segueix el verb, deixant el verb en la segona posició. En aquestes llengües, per tant, l'ordre canònic dels constituents és SVO, però el seu sintaxi imposa un requisit que no existeix en les altres llengües SVO.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tomlin, Russel S. Basic Word Order: Functional Principles (en anglès). Londres: Croom Helm, 1986. ISBN 0709924992.