Fonologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portal

Portal: Lingüística

LINGÜÍSTICA
Lingüística teòrica
Fonètica
Fonologia
Lèxic
Morfologia
Sintaxi
Semàntica
Pragmàtica
Tipologia lingüística
Lingüística aplicada
Adquisició del llenguatge
Psicolingüística
Sociolingüística
Antropologia lingüística
Lingüística generativa
Lingüística cognitiva
Lingüística computacional
Lingüística descriptiva
Lingüística comparada
Etimologia
Estilística
Corpus lingüístic
Història de la lingüística

La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells. És una branca de la filologia i actualment té relació amb la síntesi de veu i la lingüística computacional. Estableix quins són els fonemes d'una determinada llengua, és a dir, els sons distintius que serveixen com a trets bàsics per diferenciar unes paraules d'altres. També estudia els fenòmens de contacte entre els sons i la seva constitució en síl·labes. La transcripció fonològica dels fonemes es posa entre // per distingir-la de la fonètica, dels fons, entre claudàtors [].

Desenvolupament i adquisició del sistema fonològic[modifica | modifica el codi]

La fonologia estudia el contacte entre els sons d'una paraula, ens posa en alerta de quan un nen té problemes fonològics importants i li cal un tractament logopèdic individualitzat. Fins als tres primers anys de vida els nens aprenen el codi lingüístic i sovint trobem assimilacions, omissions i substitucions de caràcter no estable però cal vigilar la seva evolució. Més enllà les quatre anys les omissions de les consonants inicials i intervocàliques ja no es consideren evolutives i és convenient fer una valoració del seu perfil fonològic (La Prova del desenvolupament fonològic de la Laura Bosch és una prova molt adequada [1]) Si s'observen trets greus en el seu perfil, seria necessari recomanar un tractament logopèdic. El nen que frontalitza els sons i transforma totes les velars (/c/ /g/) i la fricativa (/s/) en el fonema /t/ necessita una intervenció aviat. Als cinc anys són processos fonològics preocupants la simplificació dels grups consonàntics directes, la indiferienciació entre els sons /l/ /r/ /d/, omissió de consonants i síl·labes inicials i simplificació de diftongs. Als sis anys el desenvolupament fonològic ha d'estar completat perquè és necessari per a l'adquisició de la lectoescriptura.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BOSCH GALCERAN, Laura. Avaluació del desenvolupament fonològic en nens catalanoparlants de 3 a 7 anys. 1987. Barcelona: P.P.U., 1987 ISBN 84-7665-140-6