Sociolingüística
De Viquipèdia
La sociolingüística és la disciplina que estudia la relació entre la societat i el llenguatge; tant en la manera com una comunitat usa la llengua com els trets culturals que es poden deduir del discurs.
La sociolingüística s'ocupa tant dels usos efectius com dels simbòlics (connotacions, valors i actituds) aborda així tots els canvis estructurals que són l'objecte de la lingüística històrica i tracta d'explicar el fet mateix del canvi, mentre que la lingüística estricta es limita a la descripció de la forma.
Taula de continguts |
[edita] Conceptes vinculats a la sociolingüística
- Dialecte: variants d'una mateixa llengua i estudi del seu ús
- Diglòssia:aspectes psicosocials de l'ús entre dialectes o entre llengües
- Plurilingüisme o bilingüisme
- Conflicte lingüístic
- Normativa lingüística
- Substitució lingüística
- Llengua minoritària
- Llengua minoritzada
- Normalització lingüística
- Estàndard lingüístic
- Secessionisme lingüístic
[edita] Història
El plurilingüisme es considera una situació que sempre ha existit per a certs individus o grups a totes les societats humanes. Ramon Llull és un clar exemple d'aquesta situació ja que va utilitzar en els seus escrits l'àrab, el català, el llatí i l'occità que reflecteix la situació sociolingüística del segle XIV en certs àmbits de la societat d'aquella època.
Les reivindicacions lingüístiques de la llengua catalana que es van repetint al llarg de l'anomenat període de Decadència, les preocupacions ortogràfiques o el procés de normativització i normalització posteriors expressen una actitud respecte a la llengua que encara no es pot considerar com pertanyent a la ciència sociolingüística com a disciplina autònoma dins un paradigma format a mitjans del segle XX als Estats Units.
Així, abans de la implantació de la recerca pròpiament sociolingüística filòlegs,gramàtics i escriptors van treballar per modificar l'estat de l'ús del català. Són remarcables els noms de dels filòlegs Joan Coromines, Manuel Sanchis Guarner, Francesc de Borja Moll, Jordi Carbonell, Joan Fuster, Manuel de Pedrolo, Joan Triadú, Josep Melià, Francesc Vallverdú, Pere Verdaguer.
[edita] La sociolingüística als Països Catalans
El catedràtic Antoni Maria Badia i Margarit va ser l'introductor als països Catalans de les idees de la recent apareguda ciència sociolingüística. També cal destacar els sociòlegs valencians Lluís Vicent Aracil, Rafael Ninyoles i també Domènec J. Bernardó a la Catalunya Nord. En bilingüisme escolar van actuar principalment els pedagogs Alexandre Galí, Marta Mata, Miquel Siguan i L. López del Castillo.
La problemàtica pertanyent a la voluntat i els efectes de la integració lingüística dels immigrants ha ocupat i dinamitzat la nova disciplina científica.
Des del 1976 la sociolingüística forma part del programa d'estudis de la Universitat de Barcelona. El 1998 va ser creat a la mateixa universitat el CUSC - Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació que impulsa la recerca interdisciplinària i publica actualment la revista en línia LSC - Llengua, Societat i Comunicació.
[edita] Referències bibliogràfiques
- Bastardas i Boada, Albert (2007). Les polítiques de la llengua i la identitat a l'era 'glocal'. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics, Generalitat de Catalunya. (En línia: http://www.gencat.net/drep/iea/pdfs/IEA_50.pdf).
- Bastardas i Boada, Albert (2005). Cap a una sostenibilitat lingüística. Barcelona: Ed. Angle / Centre d'Estudis de Temes Contemporanis. (Resum disponible a http://www.linguapax.org/congres04/pdf/Bastardas.Linguapax.pdf).
- Bastardas i Boada, Albert (1996). Ecologia de les llengües. Medi, contactes i dinàmica sociolingüística. Barcelona: Proa.
- Ruiz i San Pasqual, Francesc; i altres (2001). Diccionari de Sociolingüística. Diccionaris de l'Enciclopèdia. Barcelona: Enciclopèdia catalana.
