Universitat de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Universitat de Barcelona (UB)
Escut {{{1}}}{{{2}}} Logo de la Universitat de Barcelona
(Escut/Segell) (Logo)

Lema Libertas perfundet omnia luce (llatí)
Fundada 1450
Finançament Públic (Generalitat de Catalunya)
Rector Dídac Ramírez i Sarrió
Ubicació Barcelona, Catalunya
Coordenades n/d
Alumnat
(curs 2010-2011[1])
87.486
PDI
(curs 2009-2010)
4.995
Pressupost
(2010)
379.340.735
Afiliació Xarxa Vives d'Universitats
Grup Coïmbra
LERU[2]
Campus Central-Humanitats
Diagonal Portal del Coneixement
Ciències de la Salut de Bellvitge
Medicina-Clínic
Mundet
Torribera
Pàgina web
Logotip UB.svg

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona. És la que té l'espai d'educació superior més gran de Catalunya, i és capdavantera en nombre d'estudiants, oferta docent, recerca i innovació. A vegades rep el nom d'Universitat Central per a distingir-la de la resta d'universitats de la ciutat.

Història[modifica | modifica el codi]

De la fundació a la supressió de 1717[modifica | modifica el codi]

Article principal: Estudi General de Barcelona (fins a 1558)
Article principal: Universitat de l'Estudi General (1558-1717)

Els seus orígens[3] resideixen en l'Estudi General de Medicina i Arts que Martí I l'Humà volgué atorgar a la ciutat el 1401,[4] sense el beneplàcit del Consell de Cent, que creia envaïdes les seves competències; igualment, l'Estudi General de Lleida va protestar, ja que això trencaria el seu virtual monopoli de l'ensenyament superior a la Corona d'Aragó. Mig segle després , el 1450, el rei Alfons el Magnànim va fundar l'Estudi General de Barcelona, és a dir, l'actual universitat. Incorporà algunes institucions d'ensenyament existents, com l'escola de la Catedral o les escoles municipals. Per això, la universitat va tenir, al contrari que d'altres, un marcat caràcter municipal, amb poc control per part de la corona.

Les classes s'impartien a diferents llocs: la catedral, el convent de Sant Francesc (franciscans) i el convent de Santa Caterina (dominics). La primera seu pròpia va ser un edifici, inaugurat el 1536, construït a la part superior de la Rambla, tocant amb la muralla (a Canaletes, al llindar del que avui és la Plaça de Catalunya i el portal de Santa Anna), .

Trasllat a Cervera[modifica | modifica el codi]

Acabada la Guerra de Successió, Felip V ordena que la Universitat de Barcelona sigui suprimida el 1715, juntament amb totes les universitats catalanes (Tarragona, Girona, Solsona, Vic i Lleida). En virtut del Decret de Nova Planta, totes les universitats del país van desaparèixer per a formar-ne una de nova amb seu a Cervera (la Segarra). El motiu del trasllat a Cervera va ser que com a recompensa del suport dels cerverins cap a Felip d'Anjou en la Guerra de Successió. Aquests van demanar tenir a la ciutat drets portuaris.[cal citació] Felip V va desestimar aquesta petició, però a canvi va concedir la creació a Cervera de l'única universitat que hi hauria a Catalunya.[5] Aquesta situació es va mantenir durant uns 150 anys, fins que va retornar a Barcelona altra vegada, al segle XIX. Allí van formar-se, per exemple, Jaume Balmes o Josep Finestres.

Restauració a Barcelona[modifica | modifica el codi]

El 1837 va començar de nou el trasllat de la universitat: la de Cervera va ser suprimida i es va acordar que la universitat tornés a Barcelona. El trasllat va durar cinc anys, acabant el 1842. La Universitat de Barcelona, ja amb aquest nom, va ser llavors l'única universitat en funcionament a Catalunya.

El curs 1838-1839 comença a funcionar a Barcelona, on ocupà primer l'antic convent dels carmelites (al carrer del Carme, a l'alçada del carrer del Doctor Dou). La situació de l'edifici, en mal estat de conservació després dels avalots de 1835, aconsellava la construcció d'una nova seu. Elies Rogent va rebre'n l'encàrrec, començant les obres el 1863 i acabant-se en 1882. Era un edifici de nova construcció a l'Eixample, però a tocar de la ciutat antiga; actualment és conegut com a Edifici Històric). S'hi feien totes les classes, llevat de les de medicina, que es donaven a l'Hospital de la Santa Creu i, des del 1905, a l'Hospital Clínic.

El segle XX[modifica | modifica el codi]

Paranimf de la Universitat, espai on es realitzen actes solemnes com les inauguracions de curs o les investidures de doctor honoris causa.

El 1932, en aplicació de l'Estatut de Núria, el govern de la República Espanyola conferí autonomia pròpia a la universitat, que passà a anomenar-se Universitat Autònoma de Barcelona (no s'ha de confondre amb l'actual Universitat Autònoma, creada com a institució independent de la Universitat de Barcelona l'any 1968).

Aquella autonomia de la universitat de la República fou derogada amb l'arribada de Franco al poder l'any 1939. El franquisme fou un període en el qual la universitat passà per una profunda crisi intel·lectual, causada per la pèrdua d'una gran part del professorat que es va haver d'exiliar o que va ser depurat i substituït per professionals no sempre competents elegits sovint amb criteris ideològics.

A les darreries del franquisme hi hagué força conflictivitat estudiantil, que demanava millores en el sistema polític i educatiu. La UB fou l'única institució universitària de Catalunya i les Illes Balears, fins que el 1968 nasqué la Universitat Autònoma i posteriorment s'inicià un procés de segregació que no s'acabà fins a la dècada de 1990 i que ha originat la resta d'universitats catalanes i també la Universitat de les Illes Balears. Durant els anys 50 s'inicià un procés d'expansió que va conduir a ampliar la universitat (fins aleshores reduïda a l'edifici històric de la plaça de la Universitat): es va començar a construir el campus de Pedralbes (el 1957, any que s'hi instal·là la Facultat de Farmàcia, la primera d'aquell nou campus), i després els de Sants, Bellvitge i Mundet.

Avui[modifica | modifica el codi]

Maqueta a Catalunya en Miniatura de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona

L'octubre de 2006 es va inaugurar un nou edifici per a les Facultats de geografia, història i filosofia al barri del Raval de Barcelona. Igualment, aquests darrers anys s'han dut a terme importants millores en molts dels altres edificis de la Universitat, i està en marxa el Pla Horitzó 2020, que preveu completar la urbanització del Campus de Diagonal creant una plaça cívica, edificis interdisciplinars, un nou menjador, un nou auditori, l'ampliació del Parc Científic de Barcelona i el trasllat de la Facultat de Matemàtiques, actualment a ubicada a l'edifici històric. també es preveu la construcció de noves residències universitàries i centres docents i de recerca a Santa Coloma de Gramenet, Bellvitge i Badalona. El 2005 Màrius Rubiralta Alcañiz va ser nomenat rector, el primer rector de la història elegit per sufragi universal ponderat, d'acord amb la Llei d'Ordenació Universitària.

Actualment la universitat gaudeix de prestigi tant estatal com internacional (vegeu Rànquing d'universitats espanyoles) i és l'única universitat dels Països Catalans que es troba entre les 200 millors del món pel que fa a la qualitat de la docència i a la recerca, segons un estudi publicat pel The Times Higher Education l'octubre de 2006. A més, segons aquest mateix estudi, seria la segona millor universitat iberoamericana per darrere la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i la segona millor del sud d'Europa, tan sols superada per la Universitat La Sapiència de Roma. És el primer cop que una universitat catalana assoleix un nivell de presitigi tan alt. Actualment també col·labora en el projecte Europeana, de digitalització de patrimoni cultural europeu.

Xifres[modifica | modifica el codi]

A continuació es mostra la síntesi de l'activitat de la Universitat de Barcelona durant el curs acadèmic 2007-2008[6]

Estudiants[modifica | modifica el codi]

  • 90.644 estudiants, dels quals:
    • 48.985 de diplomatures
    • 3.905 de màsters universitaris
    • 37.754 de doctorats, postgraus propis i formació continuada

Estudis [cal citació][modifica | modifica el codi]

  • 19 facultats i escoles
  • 5 centres adscrits
  • 49 graus
  • 20 diplomatures i llicenciatures
  • 130 màsters oficials
  • 67 programes de doctorat
  • 425 màsters i postgraus propis
  • 36 cursos d'extensió universitària
  • 527 cursos de formació contínua (IL3)

Personal[cal citació][modifica | modifica el codi]

  • 4.853 professors i investigadors
  • 3.767 professors ETC
  • 2.294 treballadors d'administració i serveis

Instal·lacions i serveis[modifica | modifica el codi]

  • 589.932 m2 construïts
  • 1.608.909 volums a les biblioteques
  • 100.000 m2 d'instal·lacions esportives
  • 1.509 places en col·legis majors

Recerca[modifica | modifica el codi]

  • 90 milions d'euros d'ingressos per recerca
  • 3.139 publicacions científiques
  • 536 tesis doctorals llegides
  • 106 departaments
  • 229 grups de recerca consolidats
  • 639 projectes de recerca actius
  • 31 patents
  • 972 becaris de recerca
  • 51 instituts i centres de recerca

Admissió[modifica | modifica el codi]

La Universitat de Barcelona cobreix la demanda del 33% de places universitàries a Catalunya.[Quan?] La demanda és lleugerament superior a l'oferta. L'accés es realitza a través de les vies d'accés establertes i les preinscripcions s'han de dur a terme a través de l'Oficina d'Orientació d'Accés a la Universitat depenent de la Generalitat de Catalunya. Malgrat pertanyi al districte universitari de Catalunya, qualsevol estudiant d'Espanya pot sol·licitar l'ingrés en qualsevol ensenyament ofert per la Universitat.

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

Existeixen a la UB 19 centres: 18 facultats i 1 escola universitària, 106 departaments, així com diversos Centres Adscrits. Tant els departaments com les facultats gaudeixen d'una autonomia interna i òrgans propis d'autogovern.

Facultats[modifica | modifica el codi]

Edifici de les facultats de Física i Química
Entrada del Campus de Mundet
Campus de Mundet: Facultats de Pedagogia, Psicologia i Formació del Professorat

Escoles Universitàries[modifica | modifica el codi]

Centres adscrits[modifica | modifica el codi]

Professors destacats[modifica | modifica el codi]

Vegeu Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona

Alumnes destacats[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Alumnes de la UB

Rectors[modifica | modifica el codi]

Llista de rectors des de la restauració a la ciutat de Barcelona, l'any 1837 amb ll'any de nomenament.[7]

Vegeu Categoria:Rectors de la Universitat de Barcelona

Xarxes i associacions internacionals de les quals forma part[modifica | modifica el codi]

La Universitat de Barcelona és membre de[8]

  • Grup Coïmbra: xarxa d'universitats europees que congrega 39 universitats, algunes de les quals estan entre les més antigues i més prestigioses d'Europa,
  • LERU: la Lliga d'Universitats d'Investigació Europees (LERU) és "un grup d'universitats europees dedicades a la recerca i compromeses amb els valors de l'ensenyament d'alta qualitat dins d'un entorn d'investigació internacional competitiva", una societat entre 22 de les millors universitats d'investigació europees, i
  • Xarxa Vives d'Universitats: associació sense ànim de lucre d'institucions acadèmiques dels territoris de parla catalana.

Orquestra Universitat de Barcelona[modifica | modifica el codi]

L'orquestra presenta una programació estable de tres concerts que es realitzen els mesos de desembre, març i juny. Tradicionalment, el concert de desembre és el concert de Nadal de la UB i té un format simfònic-coral amb la col·laboració de cors de dins i fora de la Universitat de Barcelona.[9] Entre les seves actuacions cal destacar l'assaig magistral sota la batuta de Riccardo Muti en ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona l'any 2003.[10]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sánchez, Sònia. «Les universitats catalanes debaten la seva integració». Diari Ara [Barcelona], 23/10/2011, p.14-15. ISSN: 2014-010X.
  2. «LERU Members».
  3. Manuel Marcillo. Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras. en la imprenta de Mathevat, 1685, p. 289– [Consulta: 23 desembre 2012]. 
  4. Manuel Marcillo. Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras. en la imprenta de Mathevat, 1685, p. 62– [Consulta: 23 desembre 2012]. 
  5. «Universitats». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Agost 2013].
  6. Universitat de Barcelona. «La UB en xifres» (en ca). [Consulta: 24 febrer 2010].
  7. Arxiu històric de la Universitat de Barcelona, Rectors de la UB
  8. Universitat de Barcelona. «Xarxes i associacions internacionals de les quals la UB forma part» (en ca). [Consulta: 9 febrer 2010].
  9. Alier,Roger Afortunado estreno en la UB, La Vanguardia, Crítica de música clàssica 20/12/2005
  10. Vilaweb, El director d'orquestra Riccardo Muti, nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona
  11. Universitat de Barcelona. «1906-1939: l'Estatut d'autonomia de la Universitat de Barcelona» (en ca). [Consulta: 9 febrer 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata


Coord.: 41° 23′ 11.59″ N, 2° 9′ 50.35″ E / 41.3865528,2.1639861