Universitat de Barcelona

Universitat de Barcelona (UB)

(Escut/Segell) (Logo)

Lema Libertas perfundet omnia luce (llatí) Fundada 1450 Finançament Públic (Generalitat de Catalunya) Rector Dídac Ramírez i Sarrió Ubicació Barcelona Estat Espanya Coordenades n/d Alumnat (curs 2010-2011) 87.486 PDI (curs 2009-2010) 4.995 Pressupost (2010) 379.340.735 € Afiliació Xarxa Vives d'Universitats Grup Coïmbra Campus Central-Humanitats Diagonal Portal del Coneixement Ciències de la Salut de Bellvitge Medicina-Clínic Mundet Torribera Pàgina web www.ub.edu

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona. És la que té l'espai d'educació superior més gran de Catalunya, i és capdavantera en nombre d'estudiants, oferta docent, recerca i innovació. A vegades rep el nom d' Universitat Central per a distingir-la de la resta d'universitats de la ciutat.

Història

De la fundació a la supressió de 1717

Els seus orígens resideixen en l'Estudi de Medicina que Martí I l'Humà volgué atorgar a la ciutat en 1401, sense el beneplàcit del Consell de Cent, que creia envaïdes les seves competències; igualment, l'Estudi General de Lleida va protestar, ja que això trencaria el seu virtual monopoli de l'ensenyament superior a la Corona d'Aragó. Mig segle després , el 1450, el rei Alfons el Magnànim va fundar l'Estudi General de Barcelona, és a dir, l'actual universitat. Incorporà algunes institucions d'ensenyament existents, com l'escola de la Catedral o les escoles municipals. Per això, la universitat va tenir, al contrari que d'altres, un marcat caràcter municipal, amb poc control per part de la corona.

Les classes s'impartien a diferents llocs: la catedral, el convent dels franciscans i el dels dominicans. La primera seu pròpia va ser un edifici construït a la part superior de la Rambla, a tocar de la muralla (a Canaletes, tocant la Plaça de Catalunya i el portal de Santa Anna), inaugurat el 1536.

Trasllat a Cervera

Acabada la Guerra de Successió, Felip V ordena que la Universitat de Barcelona sigui suprimida el 1715, juntament amb totes les universitats catalanes (Tarragona, Girona, Solsona, Vic i Lleida). En virtut del Decret de Nova Planta, totes les universitats del país van desaparèixer per a formar-ne una de nova amb seu a Cervera (la Segarra). El motiu del trasllat a Cervera va ser que com a recompensa del suport dels cerverins cap a Felip d'Anjou en la Guerra de Successió. Aquests van demanar tenir a la ciutat drets portuaris. Felip V va desestimar aquesta petició, però a canvi va concedir la creació a Cervera de l'única universitat que hi hauria a Catalunya. Aquesta situació es va mantenir durant uns 150 anys, fins que va retornar a Barcelona altra vegada, al segle XIX. Allí van formar-se, per exemple, Jaume Balmes o Josep Finestres.

• Article principal: Universitat de Cervera

Restauració a Barcelona

Edifici històric a la Plaça de la Universitat de Barcelona

El 1837 va començar de nou el trasllat de la universitat: la de Cervera va ser suprimida i es va acordar que la universitat tornés a Barcelona. El trasllat va durar cinc anys, acabant el 1842. La Universitat de Barcelona, ja amb aquest nom, va ser llavors l'única universitat en funcionament a Catalunya.

El curs 1838-1839 comença a funcionar a Barcelona, on ocupà primer l'antic convent dels carmelites (al carrer del Carme, a l'alçada del carrer del Doctor Dou). La situació de l'edifici, en mal estat de conservació després dels avalots de 1835, aconsellava la construcció d'una nova seu. Elies Rogent va rebre'n l'encàrrec, començant les obres el 1863 i acabant-se en 1882. Era un edifici de nova construcció a l'Eixample, però a tocar de la ciutat antiga; actualment és conegut com a Edifici Històric). S'hi feien totes les classes, llevat de les de medicina, que es donaven a l'Hospital de la Santa Creu i, des del 1905, a l'Hospital Clínic.

El segle XX

Paranimf de la Universitat, espai on es realitzen actes solemnes com les inauguracions de curs o les investidures de doctor honoris causa.

El 1932, en aplicació de l'Estatut de Núria, el govern de la República Espanyola conferí autonomia pròpia a la universitat, que passà a anomenar-se Universitat Autònoma de Barcelona (no s'ha de confondre amb l'actual Universitat Autònoma, creada com a institució independent de la Universitat de Barcelona l'any 1968.

Aquella autonomia de la universitat de la República fou derogada amb l'arribada de Franco al poder l'any 1939. El franquisme fou un període en el qual la universitat passà per una profunda crisi intel·lectual, causada per la pèrdua d'una gran part del professorat que es va haver d'exiliar o que va ser depurat i substituït per professionals no sempre competents elegits sovint amb criteris ideològics.

A les darreries del franquisme hi hagué força conflictivitat estudiantil, que demanava millores en el sistema polític i educatiu. La UB fou l'única institució universitària de Catalunya i les Illes Balears, fins que el 1968 nasqué la Universitat Autònoma i posteriorment s'inicià un procés de segregació que no s'acabà fins la dècada de 1990 i que ha originat la resta d'universitats catalanes i també la Universitat de les Illes Balears. Durant els anys 50 s'inicià un procés d'expansió que va conduir a ampliar la universitat (fins aleshores reduïda a l'edifici històric de la plaça de la Universitat): es va començar a construir el campus de Pedralbes (el 1957, any que s'hi instal·là la Facultat de Farmàcia, la primera d'aquell nou campus), i després els de Sants, Bellvitge i Mundet.

Avui

Maqueta a Catalunya en Miniatura de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona

L'octubre de 2006 es va inaugurar un nou edifici per a les Facultats de geografia, història i filosofia al barri del Raval de Barcelona. Igualment, aquests darrers anys s'han dut a terme importants millores en molts dels altres edificis de la Universitat, i està en marxa el Pla Horitzó 2020, que preveu completar la urbanització del Campus de Diagonal creant una plaça cívica, edificis interdisciplinars, un nou menjador, un nou auditori, l'ampliació del Parc Científic de Barcelona i el trasllat de la Facultat de Matemàtiques, actualment a ubicada a l'edifici històric. també es preveu la construcció de noves residències universitàries i centres docents i de recerca a Santa Coloma de Gramenet, Bellvitge i Badalona. El 2005 Màrius Rubiralta Alcañiz va ser nomenat rector, el primer rector de la història elegit per sufragi universal ponderat, d'acord amb la Llei d'Ordenació Universitària.

Actualment la universitat gaudeix de prestigi tant estatal com internacional (vegeu Rànquing d'universitats espanyoles) i és l'única universitat dels Països Catalans que es troba entre les 200 millors del món pel que fa a la qualitat de la docència i a la recerca, segons un estudi publicat pel The Times Higher Education l'octubre de 2006. A més, segons aquest mateix estudi, seria la segona millor universitat iberoamericana per darrera la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i la segona millor del sud d'Europa, tan sols superada per la Universitat La Sapiència de Roma. És el primer cop que una universitat catalana assoleix un nivell de presitigi tan alt. Actualment també col·labora en el projecte Europeana, de digitalització de patrimoni cultural europeu.

Xifres

A continuació es mostra la síntesi de l'activitat de la Universitat de Barcelona durant el curs acadèmic 2007-2008

Estudiants

• 90.644 estudiants, dels quals:
  • 48.985 de diplomatures
  • 3.905 de màsters universitaris
  • 37.754 de doctorats, postgraus propis i formació continuada

Estudis

• 19 facultats i escoles
• 5 centres adscrits
• 49 graus
• 20 diplomatures i llicenciatures
• 130 màsters oficials
• 67 programes de doctorat
• 425 màsters i postgraus propis
• 36 cursos d’extensió universitària
• 527 cursos de formació contínua (IL3)

Personal

• 4.853 professors i investigadors
• 3.767 professors ETC
• 2.294 treballadors d’administració i serveis

Instal·lacions i serveis

• 589.932 m² construïts
• 1.608.909 volums a les biblioteques
• 100.000 m2 d’instal·lacions esportives
• 1.509 places en col·legis majors

Recerca

• 90 milions d’euros d’ingressos per recerca
• 3.139 publicacions científiques
• 536 tesis doctorals llegides
• 106 departaments
• 229 grups de recerca consolidats
• 639 projectes de recerca actius
• 31 patents
• 972 becaris de recerca
• 51 instituts i centres de recerca

Admissió

La Universitat de Barcelona cobreix la demanda del 33% de places universitàries a Catalunya. La demanda és lleugerament superior a l'oferta. L'accés es realitza a través de les vies d'accés establertes i les preinscripcions s'han de dur a terme a través de l'Oficina d'Orientació d'Accés a la Universitat depenent de la Generalitat de Catalunya. Malgrat pertanyi al districte universitari de Catalunya, qualsevol estudiant de l'Estat espanyol pot sol·licitar l'ingrés en qualsevol ensenyament ofert per la Universitat.

Divisions administratives

Existeixen a la UB 19 centres: 18 facultats i 1 escola universitària, 106 departaments, així com diversos Centres Adscrits. Tant els departaments com les facultats gaudeixen d'una autonomia interna i òrgans propis d'autogovern.

Facultats

Edifici de les facultats de Física i Química

Entrada del Campus de Mundet

Campus de Mundet: Facultats de Pedagogia, Psicologia i Formació del Professorat

• Campus d'Humanitats o Central:
  • Facultat de Filologia (Edifici històric i Edifici Josep Carner)
  • Facultat de Matemàtiques (Edifici històric)
  • Facultat de Filosofia (Edifici del Raval)
  • Facultat de Geografia i Història (Edifici del Raval)

• Campus de Medicina-Clínic:
  • Facultat de Medicina (Casanova)

• Campus de Bellvitge:
  • Facultat de Medicina (Bellvitge)
  • Facultat d'Odontologia

• Campus de Sants
  • Facultat de Biblioteconomia i Documentació

El Campus de la Diagonal Portal del Coneixement, més conegut com Campus de la Diagonal, és el campus més gran de la Universitat de Barcelona que es troba al voltant de la part alta de l'Avinguda Diagonal a Barcelona. Hi ha la Facultat de Dret, la Facultat de Ciències Econòmiques, la Facultat de Belles Arts, la Facultat de Biologia, la Facultat de Farmàcia, la Facultat de Física, la Facultat de Geologia i la Facultat de Química

• Campus de Mundet:
  • Facultat de Formació del Professorat
  • Facultat de Pedagogia
  • Facultat de Psicologia

• Campus de l'Alimentació de Torribera (2009):
  • Acollirà els estudis de Nutrició Humana-Dietètica i Ciències i Tecnologia dels Aliments.

Escoles Universitàries.

• Escola Universitària d'Infermeria

Centres adscrits.

• Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya
• Escola Superior de Relacions Públiques
• Escola Superior d'Hoteleria i Turisme
• Escola Superior d'Infermeria de Sant Joan de Déu
• Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya

Professors destacats

Vegeu Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona

• Domènec d'Aguirre, historiador, jurista i polític del segle XVII-XVIII.
• Tomàs Alaix, teòleg del segle XVI.
• Santiago Alcolea i Gil, historiador de l'art, especialitzat als segles XVI-XIX.
• Roger Alier, musicòleg.
• Martín Almagro Basch, arqueòleg i historiador clàssic.
• Dámaso Alonso, poeta, filòleg i crític literari.
• Ramon d'Alòs-Moner i de Dou, bibliotecari, erudit, especialitzat en la literatura italiana.
• Ramon Aramon i Serra, filòleg.
• Lluís Vicent Aracil i Boned, sociolingüista.
• Antoni Badia i Margarit, filòleg.
• Joaquim Balcells Pinto, llatinista.
• Manuel Ballester i Boix, químic, professor a Harvard, Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica (1982).
• Ignasi Barraquer i Barraquer, metge oftalmòleg, fundador de l'Institut Barraquer.
• Albert Bastardas i Boada, sociolingüista.
• Jaume Berenguer i Amenós, hel·lenista.
• Antoni Bergnes de las Casas, filòleg, hel·lenista, editor.
• José Manuel Blecua Teijeiro, filòleg i historiador de la literatura.
• Pere Bohigas i Balaguer, erudit, filòleg, bibliotecari, bibliògraf, historiador del llibre i la literatura.
• Oriol de Bolòs i Capdevila, botànic.
• Pere Bosch i Gimpera, prehistoriador i arqueòleg, pioner de l'arqueologia preromana a Espanya.
• Maria Teresa Cabré, lingüista, terminòloga.
• Francesc Calça, historiador, poeta i professor durant el segle XVI, rector de la universitat.
• Miquel de Calderó, jurista i teòleg del segle XVII.
• Joaquim Carreras i Artau, filòsof i historiador de la filosofia.
• Tomàs Carreras i Artau, filòsof, advocat i etnòleg.
• Creu Casas i Sicart, biòloga, botànica i farmacèutica.
• Enric Casassas i Simó, químic, president de l'Institut d'Estudis Catalans.
• Lluís Casassas i Simó, geògraf.
• Jordi Casassas i Ymbert, historiador.
• Américo Castro, historiador.
• Nora Catelli, teòrica de la literatura.
• Alexandre Cirici i Pellicer, tractadista, historiador de l'art i crític d'art.
• Miquel Coll i Alentorn, historiador, medievalista i polític; president del Parlament de Catalunya.
• Antoni Comas i Pujol, historiador de la literatura i crític.
• Margarida Comas i Camps biòloga i pedagoga.
• Victòria Combalia i Dexeus, historiadora de l'art i crítica.
• Joan Coromines i Vigneaux, filòleg i lingüista.
• Federico Correa Ruiz, arquitecte.
• Joan Cortada Sala, escriptor i periodista, novel·lista.
• Josep Cuatrecasas i Arumí, botànic, especialista en botànica tropical.
• Pierre Deffontaines, geògraf, director de l'Institut Francès de Barcelona.
• Josep Domènech i Estapà, arquitecte i matemàtic.
• Lluís Domènech i Montaner, arquitecte, historiador i polític.
• Manuel Duran i Bas, jurista, polític i periodista.
• Eulàlia Duran i Grau, historiadora i filòloga.
• Francesc Escobar, preceptista i hel·lenista del segle XVI.
• Fabián Estapé, economista, impulsor dels plans d'estabilització econòmica durant el franquisme, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i rector de la UB en dues ocasions (1969-1971 i 1974-1976).
• Pompeu Fabra i Poch, lingüista, gramàtic i lexicògraf.
• María Teresa Fernández de la Vega, política, vicepresidenta del govern espanyol.
• Pau Ferrer Piera, metge, especialista en l'estudi de la tuberculosi.
• Laureà Figuerola i Ballester, economista, ministre de Finances, creador de la pesseta.
• Lluís Folch i Camarasa, metge i pedagog, especialitzat en transtorns psicològic dels nens.
• Pere Font i Puig, filòsof, psicòleg i pedagog.
• Pius Font i Quer, botànic.
• Josep Fontana i Lázaro, historiador.
• Josep Fontanella i Garraver, jurista i polític, molt actiu durant la Guerra dels Segadors.
• Joan Fontcuberta i Villà, fotògraf.
• Eduard Fontserè i Riba, físic, sismòleg i meteoròleg, pioner de l'estudi dels núvols.
• Miquel Fusté i Ara, antropòleg físic, especialitzat en restes prehistòriques.
• Alexandre Galí i Coll, pedagog i historiador.
• David García Bacca, filòsof.
• Francisco García-Valdecasas Santamaría, metge, catedràtic de farmacologia i rector el 1965-1968
• Salvador Giner, sociòleg i president de l'Institut d'Estudis Catalans.
• Antoni Griera i Gaja, lingüista, dialectòleg.
• Joan Hernández Pijuan, pintor.
• Manuel Jiménez de Parga y Cabrera, jurista, president del Tribunal Constitucional.
• Ramon Jordi i González, historiador de la farmàcia.
• Josep Maria Jujol i Gibert, arquitecte.
• Josep de Letamendi i de Manjarrés, metge, filòsof, músic i poeta.
• Francesc Xavier Llorens i Barba, filòsof.
• Jordi Llovet i Pomar, catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura comparada.
• Ernest Lluch, economista,historiador de l'economia i ministre espanyol de Sanitat.
• Joan Maluquer de Motes i Nicolau, prehistoriador i arqueòleg.
• Rafael Mambla, filòsof i poeta en llatí del segle XVI.
• Ramon de Manjarrés i de Bofarull, enginyer industrial.
• Joan Mañé i Flaquer, periodista i escriptor, director del Diario de Barcelona i altres diaris.
• Gregorio Marañón, psicòleg i assagista.
• Ramon Margalef, ecòleg.
• Miguel Ángel Marín Luna, jurista, especialitza en dret internacional, alt funcionari de les Nacions Unides.
• Joan Martí i Castell, catedràtic de filologia catalana
• Carme Mayol Fernández, bibliotecària, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-documentalistes de Catalunya.
• Manuel Milà i Fontanals, filòleg, erudit i escriptor.
• Agustín Millares Carlo, paleògraf, bibliògraf, llatinista i historiador.
• Carles Miralles i Solà, hel·lenista, poeta i crític literari.
• Josep Maria Millàs i Vallicrosa, semitista, especialista en hebreu.
• Joaquim Molas i Batllori, historiador de la literatura.
• Pere Felip Monlau i Roca, científic, metge, estudiós de la literatura i l'urbanisme.
• Manuel de Montoliu i de Togores, filòleg, crític literari i historiador de la literatura.
• Enric Moreu-Rey, erudit i historiador de la cultura, especialitzat en el segle XVIII; autor dramàtic.
• Jaume Muxart i Domènech, pintor.
• Mary Nash, historiadora.
• Lluís Nicolau d'Olwer, historiador, filòleg, hel·lenista i polític.
• Rafael Olivar Bertrand, historiador.
• Marçal Olivar i Daydí, erudit, filòleg, llatinista, medievalista, historiador de la ceràmica i altres arts.
• Joan Oró i Florensa, bioquímic; a la NASA va dirigir els programes de recerca dels Apollo i Viking.
• Agustí Pedro i Pons, metge.
• Lluís Pericot i Garcia, prehistoriador.
• August Pi i Sunyer, metge fisiòleg.
• Santiago Pi i Sunyer, metge fisiòleg, polític.
• Josep Pijoan i Soteras, historiador, historiador de l'art, assagista, poeta.
• Miquel Porter i Moix, historiador del cinema i crític cinematogràfic.
• Josep Puig i Cadafalch, arquitecte, historiador, polític.
• Josep Ramoneda i Puiggròs, urbanista i cartògraf.
• Carles Riba i Bracons, poeta, escriptor, hel·lenista i assagista.
• Carme Riera Guilera, escriptora.
• Santiago Ramón y Cajal, metge i fisiòleg, Premi Nobel de Medicina.
• Jaume Raventós i Gavaldà, metge i farmacòleg, descobridor del fluotà.
• Joan Reventós i Carner, polític, president del Parlament de Catalunya.
• Peter John Reynolds, arqueòleg, especialitzat en l'Edat del Ferro.
• Martí de Riquer i Morera, filòleg, romanista, historiador i heraldista.
• Bartomeu Robert i Yarzábal, metge i alcalde de Barcelona, conegut també com el Dr. Robert.
• Antic Roca, professor de llengua, arts, filosofia, aritmètica, al segle XVI.
• Miquel Roca i Junyent, advocat i politic.
• David Romano Ventura, historiador, semitista.
• Joandomènec Ros i Aragonès, ecòleg.
• Xavier Rubert de Ventós, filòsof i polític.
• Jordi Rubió i Balaguer, erudit, filòleg i bibliotecari, primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
• Antoni Rubió i Lluch, historiador, medievalista i historiador de la literatura.
• Joaquim Rubió i Ors, poeta, escriptor, rector de la Universitat de Barcelona (1899-1900).
• Jordi Sabater i Pi, primatòleg i etòleg, Creu de Sant Jordi.
• Manuel Sacristán Luzón, filòsof, pensador i assagista.
• Gaspar Sala i Berart, escriptor polític del segle XVII.
• Xavier de Salas i Bosch, historiador de l'art.
• Ricard Salvat, director teatral i historiador del teatre.
• Josep Maria Sans i Travé, historiador i arxiver, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
• Rafael Santos Torroella, escriptor, crític d'art i dibuixant.
• Josep de Saragossa i Vilanova, matemàtic i astrònom del segle XVII.
• Joan Sardà i Dexeus, economista.
• Jaume Serra Húnter, filòsof.
• Josep Serra Ràfols, arqueòleg.
• Sebastià Serrano i Farrera, lingüista, especialitzat en comunicació i semiòtica.
• Jaume Sobrequés i Callicó, historiador.
• Jordi Solé i Tura, polític i jurista.
• Ferran Soldevila, historiador i escriptor.
• Lluís Solé i Sabarís, geòleg i geògraf.
• Miquel Tarradell i Mateu, arqueòleg i historiador.
• Ana Teberosky Coronado, psicòloga infantil, pedagoga.
• Esteban Terradas i Illa, matemàtic i enginyer industrial i de camins.
• Francisco Tomás y Valiente, jurista.
• Antoni Torroja i Miret, matemàtic.
• Ramon Trias i Fargas, economista i polític.
• Antoni Trias i Pujol i Joaquim Trias i Pujol, metges.
• Ángel Valbuena Prat, filòleg i historiador de la literatura castellana.
• Eduard Valentí i Fiol, humanista, filòleg, especialitzat en filologia clàssica.
• Valentín Vázquez de Prada, historiador.
• José María Valverde Pacheco, escriptor, poeta, assagista, traductor.
• Joan Vernet i Ginés, arabista.
• Jaume Vicens Vives, historiador.
• Cayetano Vidal y Valenciano, doctor en filosofia i lletres, escriptor.
• Joan Vilà i Valentí, geògraf.
• Joan Lluís Vileta, filòsof i teòleg del segle XVI.
• Eulàlia Vintró, filòloga i política, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona.
• Jorge Wagensberg, físic i editor, dedicat a la divulgació de la ciència.
• Joaquim Xirau i Palau, filòsof.
• Joaquín Yarza Luaces, historiador de l'art.
• Javier Zubiri, filòsof.
• Anna Forés i Miravalles, pedagoga i escriptora.
• Joan Solà, lingüista i filòleg.

Alumnes destacats

Vegeu Categoria:Alumnes de la UB

• Roger Alier, musicòleg especialitzat en òpera.
• Jaume Almera i Comas (1845 - 1919), geòleg i paleontòleg, fundador del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.
• Julio Anguita González, polític andalús.
• Josep Bargalló, exconseller primer de la Generalitat de Catalunya i director de l'Institut Ramon Llull.
• Carlos Barral, editor.
• Anna Birulés, ministra espanyola de ciència i tecnologia.
• Jaume Cabré, escriptor.
• Francesc Cambó i Batlle, polític.
• Jordi Carbonell i de Ballester, polític i filòleg.
• Josep-Lluís Carod-Rovira, Conseller de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.
• Joan Clos i Matheu, alcalde de Barcelona.
• Josep Comas i Solà, astrònom.
• Lluís Companys i Jover, advocat laboralista, alcalde de Barcelona, ministre espanyol de Marina, president del Parlament de Catalunya i de la Generalitat de Catalunya.
• Joan Coromines i Vigneaux, lingüista.
• Antoni Domingo Pons, arquitecte i historiador mallorquí.
• Jaume Ferran i Clua, metge, bacteriòleg.
• Josep Ferrater Mora, filòsof.
• Armand de Fluvià i Escorsa, advocat i genealogista.
• Francesc Fontbona de Vallescar, historiador de l'art.
• Jaime Gil de Biedma, poeta.
• Najat El Hachmi, escriptora, guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la 2008.
• Federico Jiménez Losantos, periodista aragonès.
• Joan Laporta, advocat, president del FC Barcelona.
• Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat.
• Joan Maragall, poeta.
• Ramon Margalef, ecòleg.
• Judit Mascó, model i presentadora de televisió.
• Joan Massagué, oncòleg, Premi Príncep d'Astúries d'Investigació.
• Sant Josep Oriol, doctor en teologia, sacerdot i taumaturg.
• Joan Oró, bioquímic.
• Júlia Otero, periodista.
• Eugeni d'Ors, escriptor, polític i filòsof.
• Anibal Ramos, polític espanyol.
• Joan Reventós i Carner, polític.
• Àngel Ros i Domingo, polític.
• Josep Pla, escriptor.
• Josep Piqué, economista, ministre espanyol d'Indústria i d'afers exteriors.
• Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya.
• Carme Riera Guilera, escriptora.
• Narcís Serra i Serra, alcalde de Barcelona, economista, ministre espanyol de defensa i president de Caixa Catalunya.
• Bartolomeu Serra Martí, Advocat, secretari d'ajuntament i historiador mallorquí.
• Antoni Siurana i Zaragoza, polític.
• Josep Trueta i Raspall, metge
• Terenci Thos i Codina, jurista, polític i escriptor; president de la Caja de Ahorros de Mataró.
• Pere Ventayol Suau, farmacèutic i historiador mallorquí.
• Bartomeu Ventayol Cifre, pintor i escultor mallorquí.

Xarxes i associacions internacionals de les quals forma part

La Universitat de Barcelona és membre de

• Grup Coïmbra: xarxa d'universitats europees que congrega 39 universitats, algunes de les quals estan entre les més antigues i més prestigioses d'Europa,
• LERU: la Lliga d'Universitats d'Investigació Europees (LERU) és "un grup d'universitats europees dedicades a la recerca i compromeses amb els valors de l'ensenyament d'alta qualitat dins d'un entorn d'investigació internacional competitiva", una societat entre 22 de les millors universitats d'investigació europees, i
• Xarxa Vives d'Universitats: associació sense ànim de lucre d’institucions acadèmiques dels territoris de parla catalana.

Curiositats

• Durant 118 anys, des de 1717 fins a 1835, la Universitat de Barcelona no va existir: va ser traslladada a Cervera, per ordre de Felip V, com a càstig a Barcelona per estar al bàndol dels Àustria i premi a Cervera per la lleialtat als Borbons durant la Guerra de Successió Espanyola.
• Entre el 1933 i el 1939, s'anomenà Universitat Autònoma de Barcelona, un cop el govern de la República Espanyola aprovà l'Estatut d'Autonomia de la Universitat de Barcelona, seguint la reforma del sistema educatiu a Catalunya.
• La soprano catalana Victòria dels Àngels, filla d'un antic bidell de la Universitat, estigué molt lligada a la institució durant els seus primers anys de carrera lírica. Per això la UB li otorgà el títol de Doctor Honoris Causa i li ha dedicat uns jardins públics pertanyents a les Facultats de Filosofia i Geografia i Història.

Rectors

• ...
• Francesc Calça
• ...
• Joan Giné i Partagàs (1892-...)
• Joaquim Rubió i Ors (1899-1900)
• ...
• Rafael Rodríguez Méndez (1902-1905)
• Pere Bosch i Gimpera (1933-1939)
• Santiago Alcobé i Noguer (1963-1965)
• Francisco García-Valdecasas Santamaría (1965-1968)
• Artur Caballero i López (1971-1973)
• Fabián Estapé
• ...
• Antoni Maria Badia i Margarit (1978-1986)
• Josep Maria Bricall i Masip (1986-1994)
• Josep Maria Caparrós Lera (1994-2001)
• Joan Tugores Ques (2001-2005)
• Màrius Rubiralta Alcañiz (2005-2008)
• Josep Samitier i Martí (2008)
• Dídac Ramírez i Sarrió (2008-actual)

Vegeu també

• Llista de Departaments de la Universitat de Barcelona
• Rànquing d'Universitats de l'Estat Espanyol
• Biblioteca de la Universitat de Barcelona

Enllaços externs

• Universitat de Barcelona
• Coimbra Group (una xarxa d'universitats punteres europees)