Universitat de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Universitat de Barcelona (UB)
Escut {{{1}}}{{{2}}} Logo de la Universitat de Barcelona
(Escut/Segell) (Logo)

Lema Libertas perfundet omnia luce (llatí)
Fundada 1450
Finançament Públic (Generalitat de Catalunya)
Rector Dídac Ramírez i Sarrió
Ubicació Barcelona, Catalunya
Coordenades 41° 23′ 11.74″ N, 02° 09′ 50.47″ E / 41.3865944°N,2.1640194°E / 41.3865944; 2.1640194Coord.: 41° 23′ 11.74″ N, 02° 09′ 50.47″ E / 41.3865944°N,2.1640194°E / 41.3865944; 2.1640194
Adreça Gran Via de les Corts Catalanes, 585, Barcelona
Alumnat
(curs 2012-2013[1])
64.350
PDI
(curs 2012-2013[2])
5.312
PAS
(curs 2012-2013[2])
2.412
Pressupost
(2010)
379.340.735
Afiliació Xarxa Vives d'Universitats
Grup Coïmbra
LERU[3]
Campus Central-Humanitats
Diagonal Portal del Coneixement
Ciències de la Salut de Bellvitge
Medicina-Clínic
Mundet
Torribera
Pàgina web
Logotip de la Universitat de Barcelona
Logotip de la Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona. És la que té l'espai d'educació superior més gran de Catalunya, i és capdavantera en nombre d'estudiants, oferta docent, recerca i innovació. A vegades rep el nom d'Universitat Central per a distingir-la de la resta d'universitats de la ciutat.

Història[modifica | modifica el codi]

De la fundació a la supressió de 1717[modifica | modifica el codi]

Article principal: Estudi General de Barcelona (fins a 1558)
Article principal: Universitat de l'Estudi General (1558-1717)

Els seus orígens[4] resideixen en l'Estudi General de Medicina i Arts que Martí I l'Humà volgué atorgar a la ciutat el 1401,[5] sense el beneplàcit del Consell de Cent, que creia envaïdes les seves competències; igualment, l'Estudi General de Lleida va protestar, ja que això trencaria el seu virtual monopoli de l'ensenyament superior a la Corona d'Aragó. Mig segle després, el 1450, el rei Alfons el Magnànim va fundar l'Estudi General de Barcelona, és a dir, l'actual universitat. Incorporà algunes institucions d'ensenyament existents, com l'escola de la Catedral o les escoles municipals. Per això, la universitat va tenir, al contrari que d'altres, un marcat caràcter municipal, amb poc control per part de la corona.

Les classes s'impartien a diferents llocs: la catedral, el convent de Sant Francesc (franciscans) i el convent de Santa Caterina (dominics). La primera seu pròpia va ser un edifici, inaugurat el 1536, construït a la part superior de la Rambla, tocant amb la muralla (a Canaletes, al llindar del que avui és la Plaça de Catalunya i el portal de Santa Anna), .

Trasllat a Cervera[modifica | modifica el codi]

Article principal: Universitat de Cervera

Acabada la Guerra de Successió, Felip V ordena que la Universitat de Barcelona sigui suprimida el 1715, juntament amb totes les universitats catalanes (Tarragona, Girona, Solsona, Vic i Lleida). En virtut del Decret de Nova Planta, totes les universitats del país van desaparèixer per a formar-ne una de nova amb seu a Cervera (la Segarra). El motiu del trasllat a Cervera va ser que com a recompensa del suport dels cerverins cap a Felip d'Anjou en la Guerra de Successió, finançada amb les rendes que havien tingut les altres universitats catalanes, entre elles els drets portuaris de Salou.[6] Aquesta situació es va mantenir durant uns 150 anys, fins que va retornar a Barcelona altra vegada, al segle XIX. Allí van formar-se, per exemple, Jaume Balmes o Josep Finestres.

Restauració a Barcelona[modifica | modifica el codi]

Cosntrucció de l'Edifici històric a la Plaça de la Universitat de Barcelona

El 1837 va començar de nou el trasllat de la universitat: la de Cervera va ser suprimida i es va acordar que la universitat tornés a Barcelona. El trasllat va durar cinc anys, acabant el 1842. La Universitat de Barcelona, ja amb aquest nom, va ser llavors l'única universitat en funcionament a Catalunya.

El curs 1838-1839 comença a funcionar a Barcelona, on ocupà primer l'antic convent dels carmelites (al carrer del Carme, a l'alçada del carrer del Doctor Dou). La situació de l'edifici, en mal estat de conservació després dels avalots de 1835, aconsellava la construcció d'una nova seu. Elies Rogent va rebre'n l'encàrrec, començant les obres el 1863 i acabant-se en 1882. Era un edifici de nova construcció a l'Eixample, però a tocar de la ciutat antiga; actualment és conegut com a Edifici Històric). S'hi feien totes les classes, llevat de les de medicina, que es donaven a l'Hospital de la Santa Creu i, des del 1905, a l'Hospital Clínic.

El segle XX[modifica | modifica el codi]

Paranimf de la Universitat, espai on es realitzen actes solemnes com les inauguracions de curs o les investidures de doctor honoris causa.

El 1932, en aplicació de l'Estatut de Núria, el govern de la República Espanyola conferí autonomia pròpia a la universitat, que passà a anomenar-se Universitat Autònoma de Barcelona (no s'ha de confondre amb l'actual Universitat Autònoma, creada com a institució independent de la Universitat de Barcelona l'any 1968).

Aquella autonomia de la universitat de la República fou derogada amb l'arribada de Franco al poder l'any 1939. El franquisme fou un període en el qual la universitat passà per una profunda crisi intel·lectual, causada per la pèrdua d'una gran part del professorat que es va haver d'exiliar o que va ser depurat i substituït per professionals no sempre competents elegits sovint amb criteris ideològics.

A les darreries del franquisme hi hagué força conflictivitat estudiantil, que demanava millores en el sistema polític i educatiu. La UB fou l'única institució universitària de Catalunya i les Illes Balears, fins que el 1968 nasqué la Universitat Autònoma i posteriorment s'inicià un procés de segregació que no s'acabà fins a la dècada de 1990 i que ha originat la resta d'universitats catalanes i també la Universitat de les Illes Balears. Durant els anys 50 s'inicià un procés d'expansió que va conduir a ampliar la universitat (fins aleshores reduïda a l'edifici històric de la plaça de la Universitat): es va començar a construir el campus de Pedralbes (el 1957, any que s'hi instal·là la Facultat de Farmàcia, la primera d'aquell nou campus), i després els de Sants, Bellvitge i Mundet.

Avui[modifica | modifica el codi]

Maqueta a Catalunya en Miniatura de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona

L'octubre de 2006 es va inaugurar un nou edifici per a les Facultats de geografia, història i filosofia al barri del Raval de Barcelona. Igualment, aquests darrers anys s'han dut a terme importants millores en molts dels altres edificis de la Universitat, i està en marxa el Pla Horitzó 2020, que preveu completar la urbanització del Campus de Diagonal creant una plaça cívica, edificis interdisciplinars, un nou menjador, un nou auditori, l'ampliació del Parc Científic de Barcelona i el trasllat de la Facultat de Matemàtiques, actualment a ubicada a l'edifici històric. també es preveu la construcció de noves residències universitàries i centres docents i de recerca a Santa Coloma de Gramenet, Bellvitge i Badalona. El 2005 Màrius Rubiralta Alcañiz va ser nomenat rector, el primer rector de la història elegit per sufragi universal ponderat, d'acord amb la Llei d'Ordenació Universitària.

Actualment la universitat gaudeix de prestigi tant estatal com internacional (vegeu Rànquing d'universitats espanyoles) i és l'única universitat dels Països Catalans que es troba entre les 200 millors del món pel que fa a la qualitat de la docència i a la recerca, segons un estudi publicat pel The Times Higher Education l'octubre de 2006. A més, segons aquest mateix estudi, seria la segona millor universitat iberoamericana per darrere la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i la segona millor del sud d'Europa, tan sols superada per la Universitat La Sapiència de Roma. És el primer cop que una universitat catalana assoleix un nivell de presitigi tan alt. Actualment també col·labora en el projecte Europeana, de digitalització de patrimoni cultural europeu.

Divisions administratives[modifica | modifica el codi]

Existeixen a la UB 19 centres: 18 facultats i 1 escola universitària, 106 departaments, així com diversos Centres Adscrits. Tant els departaments com les facultats gaudeixen d'una autonomia interna i òrgans propis d'autogovern.

Facultats[modifica | modifica el codi]

Edifici de les facultats de Física i Química
Entrada del Campus de Mundet
Campus de Mundet: Facultats de Pedagogia, Psicologia i Formació del Professorat

Escoles Universitàries[modifica | modifica el codi]

Centres adscrits[modifica | modifica el codi]

Professors destacats[modifica | modifica el codi]

Vegeu Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona

Van ensenyar en la universitat antiga algunes figures importants, entre les quals Tomàs Alaix (teòleg del segle XVI), Francesc Calça (historiador, poeta i rector de l'entitat al segle XVI), Francesc Escobar (preceptista i hel·lenista del segle XVI), Miquel de Calderó (jurista i teòleg del segle XVII), Domènec d'Aguirre (historiador, jurista i polític del segle XVII-XVIII).

En la universitat restaurada de mitjan segle XIX destacaren com a professors: Antoni Bergnes de las Casas (filòleg, hel·lenista i editor), Joan Cortada Sala (novel·lista i periodista), Manuel Duran i Bas (jurista i polític) i periodista.

La primera meitat del segle XX van comptar amb personalitats com Ignasi Barraquer i Barraquer (metge oftalmòleg, fundador de l'Institut Barraquer), Pere Bosch i Gimpera (prehistoriador i arqueòleg, pioner de l'arqueologia preromana a Espanya), Américo Castro (historiador), Ramon d'Alòs-Moner i de Dou (especialitzat en la literatura italiana), Pompeu Fabra i Poch (lingüista, gramàtic i lexicògraf), Joaquim Carreras i Artau (filòsof i historiador de la filosofia) i Tomàs Carreras i Artau (filòsof, advocat i etnòleg).

Durant la segona meitat del segle XX hi destacat personalitats com els científics Manuel Ballester i Boix (químic, professor a Harvard, Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica en 1982), Enric Casassas i Simó (químic, president de l'Institut d'Estudis Catalans), Oriol de Bolòs i Capdevila (botànic), Creu Casas i Sicart (botànica i farmacèutica), Margarida Comas i Camps (biòloga) o Josep Cuatrecasas i Arumí (especialista en botànica tropical). En la geografia cal citar Pierre Deffontaines (geògraf, director de l'Institut Francès de Barcelona) i Lluís Casassas i Simó. L'economia i l'empresa han estat ensenyades per [Fabián Estapé]] (impulsor dels plans d'estabilització econòmica durant el franquisme, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i rector de la UB en dues ocasions (1969-1971 i 1974-1976)).En la història han destacat Martín Almagro Basch (arqueologia i història clàssica), Miquel Coll i Alentorn (medievalista i polític), Jordi Casassas i Ymbert (història contemporània). En història de l'art cal esmentar: Santiago Alcolea i Gil (especialitzat als segles XVI-XIX), Alexandre Cirici i Pellicer (també reconegut crític d'art), Victòria Combalia i Dexeus, el musicòleg Roger Alier o, en el camp de la filologia, el poeta Dámaso Alonso i José Manuel Blecua Teijeiro, en filologia i literatura espanyoles, Nora Catelli (teòrica de la literatura), Ramon Aramon i Serra, Joan Coromines i Vigneaux o Antoni Badia i Margarit, tots en filologia catalana, Pere Bohigas i Balaguer (historiador del llibre i la literatura), Antoni Comas i Pujol i Eulàlia Duran i Grau, historiadors de la literatura catalana, els sociolingüistes Lluís Vicent Aracil i Boned i Albert Bastardas i Boada, la terminòloga Maria Teresa Cabré, Ramon Carnicer Blanco (fundador del curs d'Estudis Hispànics i de l'Escola d'Idiomes Moderns de la UB), o Jaume Berenguer i Amenós, hel·lenista, i Joaquim Balcells Pinto, llatinista.

Mentre la carrera d'Arquitectura es cursà en el si de la UB, hi foren professors alguns dels més prestigiosos arquitectes catalans: Josep Domènech i Estapà (també destacat matemàtic), Lluís Domènech i Montaner (també historiador i polític) o Federico Correa Ruiz


Alumnes destacats[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Alumnes de la UB

Rectors[modifica | modifica el codi]

Llista de rectors des de la restauració a la ciutat de Barcelona, l'any 1837 amb ll'any de nomenament.[7]

Vegeu Categoria:Rectors de la Universitat de Barcelona

Xarxes i associacions internacionals de les quals forma part[modifica | modifica el codi]

La Universitat de Barcelona és membre de[8]

  • Grup Coïmbra: xarxa d'universitats europees que congrega 39 universitats, algunes de les quals estan entre les més antigues i més prestigioses d'Europa,
  • LERU: la Lliga d'Universitats d'Investigació Europees (LERU) és "un grup d'universitats europees dedicades a la recerca i compromeses amb els valors de l'ensenyament d'alta qualitat dins d'un entorn d'investigació internacional competitiva", una societat entre 22 de les millors universitats d'investigació europees, i
  • Xarxa Vives d'Universitats: associació sense ànim de lucre d'institucions acadèmiques dels territoris de parla catalana.

Orquestra Universitat de Barcelona[modifica | modifica el codi]

L'orquestra presenta una programació estable de tres concerts que es realitzen els mesos de desembre, març i juny. Tradicionalment, el concert de desembre és el concert de Nadal de la UB i té un format simfònic-coral amb la col·laboració de cors de dins i fora de la Universitat de Barcelona.[9] Entre les seves actuacions cal destacar l'assaig magistral sota la batuta de Riccardo Muti en ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona l'any 2003.[10]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Memòria 2012-2013. Universitat de Barcelona». Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona [Barcelona], 2013, p.14. ISSN: B-27.720-2013.
  2. 2,0 2,1 «Memòria 2012-2013. Universitat de Barcelona». Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona [Barcelona], 2013, p.16-17. ISSN: B-27.720-2013.
  3. «LERU Members».
  4. Manuel Marcillo. Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras. en la imprenta de Mathevat, 1685, p. 289– [Consulta: 23 desembre 2012]. 
  5. Manuel Marcillo. Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras. en la imprenta de Mathevat, 1685, p. 62– [Consulta: 23 desembre 2012]. 
  6. Tort, Joan. «Mentides a Cervera». El Punt Avui, 11/11/2012. [Consulta: 22/3/2015].
  7. Arxiu històric de la Universitat de Barcelona, Rectors de la UB
  8. Universitat de Barcelona. «Xarxes i associacions internacionals de les quals la UB forma part» (en ca). [Consulta: 9 febrer 2010].
  9. Alier,Roger Afortunado estreno en la UB, La Vanguardia, Crítica de música clàssica 20/12/2005
  10. Vilaweb, El director d'orquestra Riccardo Muti, nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona
  11. Universitat de Barcelona. «1906-1939: l'Estatut d'autonomia de la Universitat de Barcelona» (en ca). [Consulta: 9 febrer 2010].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata