La Rambla
 Parada de flors a la Rambla |
|
| Noms anteriors | Rbla. de les Flors, Rbla. de Sant Josep, Rbla. de Santa Mònica, Rbla. dels Estudis, Rbla. dels Caputxins, Rbla. del Centre, Rbla. de Canaletes |
|---|---|
| Geografia | |
| Barri(s) | El Raval, El Gòtic |
| Districte(s) | Ciutat Vella |
| Inici | Plaça del Portal de la Pau |
| Fi | Plaça de Catalunya |
| Interseccions |
Llista
|
La Rambla, també anomenada les Rambles,[1] és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.
Aquest passeig és ple de gent durant tot el dia i fins passada la matinada. La Rambla és voltada de quioscos de premsa i parades de flors i d'ocells, actors ambulants, cafeteries, restaurants i botigues. Prop del port s'hi acostumen a instal·lar paradetes d'artesania, així com també pintors i dibuixants. Tot passejant per la Rambla es poden admirar diversos edificis d'interès, com el Palau de la Virreina, el mercat de Sant Josep o de la Boqueria, l'Antiga Casa Figueras i el famós teatre del Liceu, on es representen òperes i ballets. Els carrers laterals també tenen un encant especial. Un d'aquests, d'escassos metres de longitud, porta a la plaça Reial, amb les seves palmeres i voltada de porxos sota els quals hi ha un bon nombre de cerveseries i restaurants i on es reuneixen els diumenges al matí els col·leccionistes de segells i monedes.[2]
La Rambla de Barcelona desemboca al Portal de la Pau, obert al Port Vell, on s'aixeca el cèlebre monument a Colom. Ben a prop s'aixeca el Museu Marítim, dedicat especialment a la història naval dins la Mediterrània i on s'exhibeix, entre d'altres, la reproducció a escala real d'una antiga galera de combat. El museu està situat a l'edifici medieval de les Drassanes Reials, on es construïen els vaixells que connectaven els extensos dominis de la Corona pel Mediterrani. El Port Vell ofereix altres atractius, com ara un centre d'oci, de botigues i restaurants (el Maremàgnum), un cinema IMAX i el major aquari de fauna marina mediterrània.
Al centre històric, ben a prop de la Rambla, també són interessants la Catedral, la plaça de Sant Jaume –que acull els edificis de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona– i els carrerons estrets i animats del barri Gòtic, el Raval, la Ribera i el Born.
Antigament per l'actual Rambla hi baixava la riera d'en Malla, que amb la construcció de la muralla del Raval, al segle XV, es va desviar cap al nord.[3] Des d'aleshores s'hi van construir nombrosos convents, sobretot al costat del Raval, que van desaparèixer arran de la crema de convents del 1835 i foren desamortitzats.[4] En l'espai alliberat pels convents s'hi van construir alguns equipaments que veiem actualment, com el Liceu, la Boqueria i la plaça Reial. A partir del 1859 s'hi començaren a plantar plàtans procedents de la Devesa de Girona, i el 1860 s'hi inaugurà la font de Canaletes.[4]La venda de flors a la Rambla data de mitjan segle XIX.[4]
Taula de continguts |
«Les Rambles» [modifica]
La Rambla ha rebut tradicionalment noms diferents segons els diversos trams. De nord a sud, són els següents:
- Rambla de Canaletes, amb la famosa font de Canaletes, instal·lada aquí des de temps molt antics, que segons la tradició fa que el visitant que en beu l'aigua torni altra vegada a Barcelona.
- Rambla dels Estudis, anomenada així perquè en aquest tram hi havia l'Estudi General o Universitat, edifici del segle XV que va perdre el seu ús quan la Universitat fou suprimida per Felip V i es convertí en caserna militar. Es va enderrocar el 1843.
- Rambla de les Flors (o rambla de Sant Josep, a causa de l'antic convent de Sant Josep), únic lloc de la ciutat en què al segle XIX s'hi venien flors i que avui conserva encara aquesta activitat, juntament amb les parades d'ocells.
- Rambla dels Caputxins (o rambla del Centre), anomenada així per l'antic convent de frares caputxins.
- Rambla de Santa Mònica, tocant al port, on s'aixeca la parròquia que li dóna nom i que va ser, temps enrere, convent dels Agustins Descalços, del segle XVII.
Més enllà del port, la Rambla continua per l'anomenada Rambla de Mar, una passarel·la ondulada de fusta que comunica amb el moll d'Espanya, obra dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, inaugurada l'any 1994. Més amunt de la plaça de Catalunya, la Rambla continua per la Rambla de Catalunya.
Transports [modifica]
Per la Rambla hi passen les línies d'autobús 14, 59 i 91, més les nocturnes N9, N12 i N15.
Hi ha tres parades de metro de la línia 3: Catalunya (a l'extrem nord, que enllaça amb la línia 1), Liceu (a la meitat del recorregut, davant el Teatre del Liceu) i Drassanes (a l'extrem sud).
Vegeu també [modifica]
- Assalt al Banco Central
- Ciutat Vella de Barcelona
- Font de Canaletes
- La Boqueria
- Plaça Reial
- Palau Marc
Referències [modifica]
- ↑ «Les Rambles». Bcn.cat. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 26 de desembre de 2011].
- ↑ Oliver, Conxita. «Les Rambles Sang i pètals». Bonart [Girona], núm. 126, abril 2010, p.26-.30. ISSN: 1885-4389.
- ↑ Permanyer, Lluís. Història de l'Eixample. Barcelona, 1991.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Sobrequés i Callicó, Jaume. Història de Barcelona. Barcelona, 2008. ISBN 978-84-01-38717-3
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Rambla |
