Parc de l'Espanya Industrial
| ||||
| Tipus | Parc  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sants-Montjuïc (Barcelonès) | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46111 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1788 | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Casa del Mig | ||||
| Id. IPAC | 30310 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Casa del Mig | ||||
| Id. Barcelona | 1790 | |||
.jpg)
El parc de l'Espanya Industrial està situat entre els barris de Sants i d'Hostafrancs de Barcelona, a tocar de l'estació de ferrocarril de Barcelona-Sants.[1][2] Conserva algunes de les antigues instal·lacions de la fàbrica que li dona nom: el centre cívic del Casinet d'Hostafrancs, l'Escola bressol Pau i la Casa del Mig, on avui en dia hi ha equipaments municipals.
Història[modifica]
.jpg)
El 1842, els germans Joan, Bernat, Jaume, Ignasi i Josep Antoni Muntadas i Campeny, sota la raó social de Muntadas Germans,[3] adquiriren en emfiteusi un terrreny a l'indret conegut com a Magòria o l'Olivera Rodona,[4] al límit entre els municipis de Sants i Barcelona (barri d'Hostafrancs),[5] El 1847, constituïren a Madrid (on tenien un magatzem) la societat La España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil,[6] i li transferiren tots els actius de Muntadas Germans, iniciant la construcció d'una fàbrica,[7] anomenada el Vapor Nou per contraposició al Vapor Vell. Van fer portar la maquinària i els enginyers de Centreuropa, especialment d'Alsàcia i d'Anglaterra, i l'any 1853, la fàbrica funcionava a ple rendiment, i va rebre visites de la reina Isabel II (1860), dels presidents de la Primera República Espanyola Emilio Castelar i Estanislau Figueras (1873) i del jove rei Alfons XII (1877).[8]
Els Muntadas es destacaren pel seu tracte familiar i paternalista amb els treballadors, interessant-se per les qüestions personals d'aquests, i proveint assistència mèdica durant les epidèmies de còlera de 1854 i 1865 i de febre groga de 1870.[9] La seva casa era dins del recinte fabril, fet que reforçava la relació personal amb els treballadors.[9] A més de les instal·lacions industrials, comptava amb diversos equipaments per als seus treballadors: guarderia, menjador social, instal·lacions esportives. El 1880, amb uns 2500 treballadors, executava tot el procés tèxtil, des de l'extracció del fil fins als brodats finals.
L'1 d'agost de 1934 es creà la Secció Esportiva L'Espanya Industrial, club de futbol que l'any 1956 passà a anomenar-se Club Deportiu Comtal.
El 1972, l'empresa traslladà la seva producció a Mollet del Vallès i finalment tancà el 1981. L'any 1985, després d'un seguit de reivindicacions veïnals, la major part del solar (on ja s'hi havien construït edificis d'habitatges) es destinà a un gran parc dissenyat pels arquitectes Luis Peña Gantxegi, Antón Pagola i Montserrat Ruiz.[2]
Amb motiu dels Jocs Olímpics d'Estiu 1992 s'hi construí el Poliesportiu Municipal de l'Espanya Industrial, que va acollir les proves d'halterofília.
Descripció[modifica]
El parc es troba en una àmplia esplanada situada sota un desnivell cobert per fileres de graons. La gran extensió de gespa queda travessada per camins de pedra i acaba amb un petit bosc de plàtans. Destaquen les nou torres-far, dissenyades per Gantxegi. Per un dels costats es pot baixar a les illetes amb banc que s'endinsen al llac de 10.000 m², el segon més gran de la ciutat. Amb la finalització de les obres el 2009, s'hi van instal·lar dispositius de recirculació de l'aigua freàtica que arriba des del parc de Joan Miró.[2]
L'escultura El Drac, obra d'Andrés Nagel, s'aboca al llac amb les ales obertes. Dins de l'aigua hi ha l'escultura Neptú, realitzada per Manuel Fluxà el 1881.[2] En una de les vores de l'estany hi ha l'escultura Venus moderna, obra de José Pérez Pérez «Persejo» (1929) amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona. D'aquesta època també daten Tors de dona, una còpia en bronze de la peça de pedra d'Enric Casanoves de 1947 i Els bous de l'abundància (1926), obra d'Antoni Alsina. També hi ha dues escultures contemporànies: Landa V (1985) de Pablo Palenzuelo i Alto Rhapsody (1985) de l'escultor anglès Anthony Caro.[2]
Imatges[modifica]
-
El Drac, d'Andrés Nagel (1987) -
Neptú, de Manuel Fuxà (1881) -
Venus moderna, de José Pérez Pérez (1929) -
Tors de dona, d'Enric Casanovas (1947) -
Els bous de l'abundància, d'Antoni Alsina (1926) -
Landa V, de Pablo Palazuelo (1985) -
Alto Rhapsody, d'Anthony Caro (1985)
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 03-12-2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Parc de l'Espanya Industrial». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Cabana, 1992.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Òdena, manual 1.187/46, f. 308-311v, 4-8-1842.
- ↑ «Cronologia de l'Espanya Industrial». Memòria de Sants. La història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta (blog), 21-03-2011.
- ↑ «L'Espanya Industrial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Blasco, Yolanda; Sudrià, Carles. El Banc de Barcelona, 1844-1874. Història d'un banc d'emissió. Generalitat de Catalunya, 2009, p. 87, 99.
- ↑ «Cronologia de l'Espanya Industrial». Memòria de Sants. La història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta (blog), 21-03-2011.
- ↑ 9,0 9,1 Enrech Molina, Carles. Indústria i ofici: conflicte social i jerarquies obreres a la Catalunya tèxtil (1881-1923). Universitat Autònoma de Barcelona, 2005, p. 102. ISBN 84-490-2380-7.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc de l'Espanya Industrial |
