Parc Zoològic de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zoo Barcelona

Entrada al parc.
Localització Parc de la Ciutadella, Barcelona
Web zoobarcelona.cat

El Parc Zoològic de Barcelona és un zoo ubicat al Parc de la Ciutadella, a Barcelona. Aquest emplaçament fou elegit perquè els edificis del parc ja estaven disponibles després de l'Exposició Universal de 1888. Va ser inaugurat el dia de la Mercè, patrona de Barcelona, de l'any 1892.[1] El Parc Zoològic té tres objectius: la conservació, la investigació, i l'educació.

Els primers animals provenien de la col·lecció privada de Lluís Martí i Codolar.[2] Un d'aquests primers animals era un elefant asiàtic, que era l'únic que tenia el zoo en aquells anys i que es va arribar a fer molt popular.[3] Tot i ser una femella se'l coneixia com a l'Avi, per deformació del nom que havia tingut originalment, Baby.[3] Va ser l'estrella del zoo fins que va morir el 3 de maig de 1914 a conseqüència de les complicacions de la fractura de la pota davantera esquerra.[3] El va substituir el 5 de maig de 1915 l'elefanta Júlia, regal de Muley Afid, sultà destronat del Marroc establert a Barcelona.[3] La Júlia va ser l'elefant del zoo fins que va morir durant la guerra civil, el 12[4] o 13[3] d'agost de 1938.[3] L'escasesa de menjar durant la guerra, que va ser la causa de la mort, també va fer que fos esquarterada i la carn repartida entre diferents carnisseries de Barcelona.[4]

Entre el 1966 i el 2003 el seu animal més emblemàtic va ser Floquet de Neu, l'únic goril·la albí conegut fins ara. També va ser molt popular l'orca Ulisses que va estar al zoo des que va arribar-hi amb dos anys d'edat el 1983 fins que en va marxar el 1994 perquè les instal·lacions no eren prou gran per encabir-l'hi amb condicions.

El 2009 van començar les obres de remodelació del Zoo situat a la Ciutadella i les obres del nou Zoo Marí que es preveia que desdoblés les instal·lacions dels hàbitats terrestres i marins.

El 2011 va rebre 1.112.013 visitants.[5]

Espècies[modifica | modifica el codi]

El zoo de Barcelona conté uns 4000 animals perteneixent a 400 espècies,[6] entre elles:

Mamífers[modifica | modifica el codi]

Floquet de Neu (1964-2003)

Goril·la de plana occidental - orangutan de Borneo - mangabei gris - mona de Barbaria - formiguer gegant - hipopòtam - llop ibèric - gasela dorcas sahariana[7]

Aus[modifica | modifica el codi]

Jabirú - flamenc de Cuba - voltor negre - pingüí de Humboldt - Papagai de front blau i espatlles grogues - gaig inca - guacamai de front vermell[7]

Amfibis[modifica | modifica el codi]

Ferreret - granota daurada - gripau comú.[cal citació]

Rèptils[modifica | modifica el codi]

Anaconda - cocodril marí - serp bastarda - dragó de Komodo - tortuga de peus vermells - iguana comuna - cobra d'Egipte.[cal citació]

Altres[modifica | modifica el codi]

El zoo de Barcelona també és refugi per a alguns animals urbans perquè és un lloc on hi troben un espai verd, aigua dolça, aigua salada i també menjar. Hi ha molts animals que viuen al zoo, alguns dels quals són poc comuns a Catalunya o que es troben propers a la seva extinció. N'hi ha que són vinguts de fora accidentalment dins l'herba que es dóna menjar als herbívors.

D'espècies de vertebrats n'hi ha de tota mena, 5 d'amfibis, 6 de rèptils (dragó comú o Tarentola mauritanica, el dragó rosat o Hemidactylus turcicus), 12 de mamífers amb 7 espècies de ratpenats i una gran població d'eriçons. Els més nombrosos, però, són els ocells, amb 139 espècies. Els més representatius són el blauet, l'abellerol, la puput, el capsigrany o cucut, les cotorres, la becada (Scolopax rusticola), la gralla, el pardal xarrec i, finalment, el bernat pescaire, amb una colònia de cria estable que és la més gran de Catalunya.

També hi ha una gran varietat d'arbres. S'han comptabilitzat 1.191 arbres de 96 espècies diferents,[8] algunes amb més de cent anys d'antiguitat. Abunden els plàtans, les tipuanes, les falses acàcies, els pollancres, el còcul, l'araucària, el ginkgo o l'eritrina, d'aquesta última només n'hi ha dos exemplars a Barcelona. La massa arbustiva és encara més nombrosa, amb 228 espècies[8] i 35 espècies de bolets, algunes de les quals han arribat per les espores i llavors transportades pels ocells o són a les terres que es fan servir als terraris i d'altres indrets.

Crítiques[modifica | modifica el codi]

El Zoo de Barcelona ha estat objecte de diverses crítiques. El líder municipal d'ERC i antic responsable del zoo, Jordi Portabella va afirmar l'any 2008 que "El zoo de Barcelona tenia prestigi com a institució dedicada a la conservació i la investigació. Ara crec que s'està perdent".[9]

També ha estat criticat l'acomiadament de la directora, Carme Maté, especialista en primats[10] partidària de la investigació com a objectiu en el zoològic, i la seva substitució per una gestora de l'empresa municipal BSM (Barcelona de Serveis Municipals) sense experiència en animals, per presumptes conflictes amb els interessos de l'Ajuntament.[9] El director general de BSM va afirmar que l'acomiadament es va deure únicament a raons de gestió.[11]

La mort d'un dels dos elefants amb què comptaven en va desencadenar alguna de les últimes. La declaració de l'Ajuntament de buscar un nou exemplar perquè acompanyi a l'altre, va venir acompanyada de crítiques de veterinaris i empleats del zoo que van assegurar que "no és possible mantenir dos elefants en un espai que ronda els mil metres quadrats" (l'Associació Mundial de Zoos i Aquaris, WAZA) recomana com a mínim el doble).[9] L'organització pels drets dels animals Libera! va iniciar una campanya sol·licitant el trasllat de l'exemplar restant, una elefanta nascuda lliure anomenada Susi,[12] després de denunciar que aquesta es trobava en mal estat psicològic.[13][14] La campanya va rebre el suport de la Born Free Foundation[15] així com de personalitats com l'escriptor José Saramago.[16][17]

La política i periodista Pilar Rahola va criticar durament la negativa del Zoo a permetre que l'elefanta fos traslladada, afirmant:[18] "Susi ha de ser traslladada a un lloc millor, en companyia d'altres elefants i amb un espai més decent. Aquest lloc existeix. Però el zoo sembla que no vol perdre al seu únic elefant, potser amb la juràssica idea del qual un zoo sense elefants és menys zoo. Tem pèrdues econòmiques? És possible, encara que peregrí, però en canvi no tem perdre la dignitat dels éssers vius que mostra. Molt il·lustratiu de la seva pròpia dignitat."

El 27 de febrer, Raül Romeva, analista i polític diputat en el Parlament Europeu va presentar el tema a la Comissió del Parlament Europeu a manera d'una pregunta escrita i va declarar "No crec que aquestes siguin les condicions adequades per a un elefant que, en la naturalesa, viatja grans distàncies i viu en grups familiars de fins a cent animals". També va fer extensiva la denúncia a la situació de la resta d'elefants en captivitat en zoos europeus.[19][20]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tribó i Traveria, Gemma; Castelló i Escandell, Josep. El Campus Mundet: un entorn per descobrir : patrimoni, medi natural i sostenibilitat. Edicions Universitat Barcelona, 2008, p. 179. ISBN 8447532542. 
  2. «Els inicis del zoo (1892-1920)». Història del Zoo. Zoo de Barcelona. [Consulta: 24 novembre 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Cortijo, Dani. Històries de la història de Barcelona. Barcelona: L'Arca, 2010, p. 186-189. ISBN 978-84-936014-4-7. 
  4. 4,0 4,1 Domènech, Joan de Déu. La batalla de l'ou. Barcelon: Pòrtic, 2012, p. 26. ISBN 978-84-9809-203-5. 
  5. «Estadístiques de Turisme a Barcelona i Província», Barcelona, Turisme de Barcelona, maig 2012
  6. «Zoo de Barcelona». bcnshop. [Consulta: 27/4/2014].
  7. 7,0 7,1 «Animals per categories». Zoo de Barcelona. [Consulta: 27/4/2014].
  8. 8,0 8,1 «Guia botànica». Zoo de Barcelona. [Consulta: 24 novembre 2013].
  9. 9,0 9,1 9,2 El zoo de Barcelona se degrada 06/06/2008. AnimaNaturalis (castellà)
  10. Carme Maté Universitat Pompeu Fabra (castellà)
  11. Hereu presentará en "las próximas semanas" la reforma del Zoo de Barcelona que incluye la plataforma marina 18/06/2008 Europa Press (castellà)
  12. LIBERA! a SUSI Página de Libera! (castellà)
  13. Susi, la elefanta del Zoo de Barcelona sufre depresión debido a que no tiene compañía 04/03/09 20 minutos (castellà)
  14. Lonely elephant 'could die of sadness' 06/02/2009. The Daily Telegraph (anglès)
  15. [tt_news=302 Free Susi] 12/02/2009. Born Free Foundation (anglès)
  16. Saramago se une a la campaña para liberar a Susi, la elefanta enferma del zoo 19/02/2009 ADN (castellà)
  17. Susi Blog de José Saramago (castellà)
  18. Salvemos a 'Susi' 15/02/2009. La Vanguardia (castellà)
  19. Un eurodiputat porta fins a Brussel·les el cas de l'elefanta Susi del Zoo de BCN 27/2/2009 El Periódico de Catalunya (català)
  20. Un eurodiputat d'ICV porta a Brussel·les la situació de l'elefanta Susi 28/02/2009. El Mundo (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Zoològic de Barcelona


Coord.: 41° 23′ 13″ N, 02° 11′ 25″ E / 41.38694°N,2.19028°E / 41.38694; 2.19028