Estornell negre
Sturnus unicolor  | |
|---|---|
 Litografia d'una parella d'estornells negres realitzada per John Gould (circa 1832-1837). ♂ | |
 Foto d'un exemplar | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 7,7 g (pes al naixement) 95,4 g (pes adult, mascle) 85,8 g (pes adult, femella) |
| Nombre de cries | 3,2 |
| Període d'incubació de l'ou | 11 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22710893 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Sturnidae |
| Gènere | Sturnus |
| Espècie | Sturnus unicolor Temminck, 1820 |
| Distribució | |
 | |
L'estornell negre[1] (Sturnus unicolor) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels estúrnids (Sturnidae).[2][3] Viu a la península Ibèrica, a l'Àfrica nord-occidental, a Còrsega, a Sardenya i a Sicília. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Té el plomatge completament negre durant tot l'any. Amida 21 cm de llargària i és molt semblant a l'estornell vulgar però, a l'hivern, és molt més fosc i amb taques més petites, i a l'estiu és totalment negre i amb irisacions, però sense taques al dors.
Era un ocell sedentari de distribució meridional a la península Ibèrica, però a la dècada del 1970 començà a expandir-se cap al nord, pel País Valencià, i actualment ocupa la major part de Catalunya i dels dels anys 80 cria fins i tot al Rosselló.[5] A la ciutat de Barcelona és escàs però present tot l'any.[6] El fenomen d'expansió continua i any rere any l'espècie ocupa noves localitats més al nord.[7] Menja invertebrats i baies. Pot establir colònies mixtes amb l'estornell vulgar.
En època reproductora ocupa les zones humides meridionals i el Delta de l'Ebre. No es presenta a les Balears. La femella pon 4 ous al niu.
Referències[modifica]
- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «estornell negre». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ «Nuthatches, Wallcreeper, treecreepers, mockingbirds, starlings, oxpeckers». IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022.
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 672. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Spotless Starling. Sturnus unicolor» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ Estrada, Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. [Cerdanyola del Vallès]: Lynx Edicions, 2010. ISBN 978-84-96553-54-5.
- ↑ Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 138. Desembre del 1988, Barcelona, ISBN 8473063546
Bibliografia[modifica]
- Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,pàgines 104-105. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 843150434X.
Enllaços externs[modifica]
- Sturnus vulgaris i Sturnus unicolor a Catalunya. Tesi doctoral Arxivat 2012-01-30 a Wayback Machine. (català)
- BirdLife International (2004). Estornell negre. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 27 de maig del 2008 (en anglès).
- Estudi de la població d'estornell negre al Principat de Catalunya. (català)
- Taxonomia d'aquesta espècie d'ocell. (anglès)
