Litografia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pedra litogràfica per a imprimir el mapa de Munic.

La litografia (del grec antic lithos pedra, i graphe dibuix) és un procediment d'impressió, avui gairebé en desús, llevat per a l'obtenció i duplicació d'obres artístiques.

Per a aquest tipus d'impressió s'utilitza una pedra calcària lluentada sobre la qual es dibuixa la imatge a imprimir amb una matèria grassa, bé sigui mitjançant llapis o pinzell. Aquest procés es basa en la incompatibilitat del greix i l'aigua. Una vegada la pedra està humitejada, la tinta d'impressió solament queda retinguda en les zones dibuixades prèviament. Per a cada color s'ha d'usar una pedra diferent i, evidentment, el paper haurà de passar per la premsa d'imprimir tantes vegades com tintes s'emprimin.

En els cartells impresos mitjançant el sistema litogràfic, tan freqüents en la segona meitat del segle XIX i primeres dècades del segle XX, s'utilitzaven quinze, vint o més tintes. Entre ells són de destacar els que anunciaven les curses de braus, els de Setmana Santa, i els dissenyats en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola.

L'inventor d'aquest sistema d'impressió va ser el tipògraf alemany Alois Senefelder (1771-1834). A Catalunya -i a tot l'estat espanyol- el pioner de la litografia és Josep March amb la seva estampa de l'escut de la Junta de Comerç, del 1815,[1] custodiada a la Biblioteca de Catalunya, institució que també posseeix una vuitantena d'altres "incunables litogràfics", nom amb el que es coneixen les estampes litogràfiques anteriors a 1825. Encara que aquest procediment va ser extensament usat amb fins comercials, la major part dels grans pintors dels segles XIX i XX també el van emprar, ja que facilitava obtenir un cert nombre de còpies d'un mateix treball: Picasso, Toulouse-Lautrec, Miró, Mondrian, Ramon Casas, Tàpies, Alfons Mucha, etc.

Ja fa anys que les pedres litogràfiques han estat substituïdes per planxes de metall que tenen les mateixes propietats que la pedra, però es continua anomenant litografia artística.

Així mateix, reben el nom de litografia, a més del sistema d'impressió, cadascun dels exemplars obtinguts per aquest procediment, així com el taller on es realitza aquest tipus de treballs. Posteriorment, amb l'aparició de les rotatives es van començar a emprar làmines flexibles de zinc o d'alumini, i més recentment de plàstic, en substitució de les pesades pedres litogràfiques. Amb la incorporació de la fotolitografia, aquestes planxes van deixar de ser dibuixades a mà, ja que la sensibilització química per medis fotogràfics de la seva superfície permetia exactes reproduccions fotogràfiques.

Encara que de forma incorrecta, és freqüent en la actualitat denominar a les empreses d'Arts Gràfiques com Litografies.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Litografia