Premsa
De Viquipèdia
Aquest article fa referència a la premsa escrita. Per altres significats mireu també premsa (desambiguació).
La premsa (també anomenada premsa escrita) és el conjunt de publicacions impreses en paper amb una certa periodicitat (diària, setmanal, mensual, anual) destinades, bàsicament, a difondre informació. Aquesta pot ser d'actualitat, històrica, generalista o relativa a un àmbit concret de la vida, o per a l'entreteniment (còmics o passatemps). Podem distingir l'anomenada premsa diària, impresa en paper econòmic i sovint utilitzant el blanc i negre, o les revistes, que tenen, normalment, periodicitat setmanal o mensual i que estan impreses en paper d'alta qualitat i amb fotografies en color de bona qualitat. Existeix des de l'aparició de la impremta, sent el primer mitjà de comunicació de masses i els vehicles originals del periodisme.
Encara que la informació sigui la seva funció més destacada, la premsa periòdica posseeix, com tot mitjà de comunicació, les funcions d'informar, persuadir, promoure, formar opinió, educar i entretenir (habitualment resumides en la tríada informar, formar i entretenir).
Des de fa uns anys, la premsa té dues manifestacions ben diferenciades: la premsa gratuïta i la de pagament. La possibilitat de rebre informació en directe, primer a través de ràdio i televisió, i des de finals del segle XX per internet (periodisme digital), ha acabat suprimint la diferència que hi havia entre la premsa matutina i la premsa vespertina, que es venia per la matí i a la tarda respectivament.
Taula de continguts |
[edita] El diari
De manera més específica, el diari és la publicació periòdica que presenta notícies (cròniques, reportatges) i articles d'opinió o literaris. Els articles no signats es consideren l'opinió de l'editor (o article editorial). A més, sol proporcionar informació diversa als seus lectors: meteorològica, borsària, d'oci o cultural (com programació de cinema i teatre), de serveis públics (com farmàcies de guàrdia, horaris i línies de transport o qüestions similars), i de vegades inclou tires còmiques i diversos tipus de passatemps. Les edicions dominicals solen incloure diversos tipus de suplements. En ocasions, s'inclouen regals o diversos tipus de promocions comercials per incentivar la seva compra. Es distribueixen i venen en els quioscos i en altres llocs propis per a això; a vegades s'anuncien o reparteixen de manera ambulant.
Diferents diaris rivalitzen en defensar diferents postures públiques (polítiques o ideològiques); tant si són òrgan oficial d'algun partit polític (premsa de partit), o l'òrgan d'expressió d'un grup de pressió econòmic (patronal, sindical) o religiós (premsa catòlica ); com si es consideren independents. Al contrari, poden ser l'única expressió autoritzada en un règim totalitari.
En gairebé tots els casos i en diferent mesura, els seus ingressos econòmics, a més del preu per exemplar que cobren als seus lectors i de la subscripció dels subscriptors que reben el diari en el seu domicili, es basen en la inserció de publicitat. Alguns (la premsa gratuïta), únicament per ella.
Els diaris generalistes es destinen al públic en general, per la qual cosa el seu estil és clara i concisa, i el seu contingut molt variat, però sempre dividit en dues seccions generals: informació i opinió, dividides al seu torn en subseccions: informació nacional, internacional, local, societat, cultura, ciència, salut, economia, esports, agenda, anuncis, etcètera i, en el cas de l'opinió, a: editorial, articles de fons, cartes al director, columnes, crítiques (taurina, cinematogràfica, televisiva, esportiva, teatral, musical), cròniques, humor gràfic, etc.
Alguns diaris han adquirit fama per la seva acceptació d'alguna secció en particular, ja sigui que la secció sigui destacada a comparació d'altres diaris, o que aquesta tingui algun distintiu peculiar; per exemple, un diari en una societat de publicació de diversos diaris pot atraure més clientela perquè la seva secció de "anuncis classificats" té fama de ser molt més completa.
Els diaris poden estar més enfocat a temes específics com, per exemple, les finances (premsa econòmica), la política, la informació local (premsa local), els successos, els esdeveniments socials (premsa del cor), etc; en aquest cas es parla de diaris especialitzats. En ocasions es la designació per colors: premsa groga o sensacionalista, premsa salmó o econòmica (pel color del paper en què s'imprimeixen alguns prestigiosos diaris financers), premsa del cor o rosa (la que tracta sobre la vida de persones famoses).
La premsa diària es distingeix per la impressió en paper barat, al contrari de les revistes, més il lustrades a color i impreses en millor paper. Aquesta darrera forma de publicació ha experimentat una gran diversificació que li ha permès resistir millor a la competència dels mitjans de comunicació electrònics.
[edita] Història
Abans de la invenció de la impremta, els governants feien circular notícies regulars de les seves accions. Juli Cèsar, durant la República Romana, va fer circular una llista d'esdeveniments, anomenada Acta Diürna ("esdeveniments del dia"), l'any 59 aC. Hi va haver una publicació del govern imperial xinès l'any 413 que es va anomenar Notícies barrejades. No obstant això, aquests precedents de la premsa escrita no van arribar molt d'èxit o distribució sense la impressió massiva que es va assolir gràcies i a partir de l'invent de Gutenberg, la premsa de paper el 1450. La premsa escrita com a tal va aparèixer sota forma de fulls solts a finals del segle XV. Durant els segles següents van començar a créixer nombrosos diaris. El diari més veterà que encara opera avui en dia és el Post-Inrikes Tidningar de Suècia, fundat el 1645. La generalització dels diaris va haver d'esperar a la societat industrial: va ser a partir de mitjan segle XIX quan es va experimentar un gran desenvolupament d'aquests mitjans.
En 1884, Otto Mergenthaler va inventar la màquina del linotipista, que modela línies senceres de lletres amb plom calenta. Aquest invent va iniciar tota una època de treball que va durar per gairebé un segle. El 1962, el diari Los Angeles Times va començar a accelerar les seves linotipista amb cintes perforades de computadores RCA, després d'automatitzar l'alineació i els hifenes en el text en columnes. Això va augmentar l'eficiència dels operadors manuals dels linotipista en un 40%. El 1973, la corporació Harris va introduir terminals de correcció electrònics, que van ser imitats per les corporacions Raytheon, ATEX i Digital Equipment Corporation, entre d'altres. Aquestes terminals lliurar tires de tipus sobre pel·lícula de fotofijadoras de lletra (l'anomenada lletra freda, que va reemplaçar a la lletra calenta dels linotipista).
[edita] Format
Actualment la majoria dels diaris es distribueixen sota quatre tipus de format general:
- Full gran, mida llençol o asabanado, broadsheet: 600 mm per 380 mm, usat moltes vegades per als diaris més seriosos. Un exemple és el format utilitzat pel diari The Times fins 2004.
- Tabloide: la meitat de la mida dels broadsheet, de 380 mm de llarg per 300 mm d'ample. En els països anglosaxons és moltes vegades vist com sensacionalista davant d'aquests darrers, encara que en altres països, com Espanya, és el tipus més utilitzat.
- Berliner: de 470 mm per 315 mm, usat per diaris com Le Monde.
- De revista: format similar a les revistes, fins i tot amb grapes. És poc freqüent, encara que es continua utilitzant, com és el cas del diari espanyol ABC.
[edita] Difusió, circulació i audiència
Al nombre d'exemplars venuts en un sol dia se l'anomena difusió o circulació, i s'usa com una forma de definir les escales de preus per a avisos publicitaris.
Segons dades de l'ONU, el Japó té tres diaris amb difusions de més de 4 milions d'exemplars. El diari Die Bild-Zeitung ( "el diari de fotografies") amb una difusió de 4,5 milions va ser l'únic altre diari en aquesta categoria. Al Regne Unit The Sun és el "bestseller", amb al voltant de 3,2 milions d'exemplars difosos per dia (a finals del 2004). Als Estats Units i al Regne Unit, fa molts anys que a poc a poc va disminuint la difusió. USA Today té xifres de difusió del voltant de 2 milions, sent el diari més distribuït dels Estats Units. Això es deu en part als seus contractes amb hotels. Molts exemplars són lliurats a hostes que no expressen el desig de no rebre'ls gratuïts.
Diversos països tenen almenys un diari que circula per tot el seu territori, un diari nacional, a diferència d'un diari local que tracta d'una sola ciutat o regió. Estats Units i Canadà són una excepció parcial a aquesta tendència, ja que no compten amb gairebé cap diari d'enfocament i distribució universal dins dels seus territoris.
[edita] El futur dels diaris
Fins a l'aparició dels diaris gratuïts de qualitat, els estudis de mercat indicaven una caiguda imparable de la venda de diaris i de la seva lectura en general, però amb l'entrada de la premsa gratuïta créixer la lectura de diaris, i es va produir un repunt en les vendes dels de pagament.
L'audiència general està en una lenta disminució en molts països desenvolupats degut a la creixent competició de la televisió i la Xarxa (que competeix per la publicitat, especialment els anuncis de treball). Cal dir, però, que davant els mitjans audiovisuals, la premsa escrita presenta l'avantatge de donar més detalls sobre les notícies i d'informar normalment des d'una altra perspectiva sobre els esdeveniments, és el que es diuen mitjans o freds i mitjans calents. El Congrés Mundial de Diaris, anual, que es convocà en la seva 57ª edició a Nova York el juny de 2004, va reportar que la difusió va pujar en només 35 de 208 països estudiats, majoritàriament en països en desenvolupament, sobretot la Xina. Aquests són alguns dades utilitzades per l'estudi:
- Xina: 85.000.000 còpies distribuïdes en total al dia
- Índia: 72.000.000 còpies distribuïdes en total al dia
- Japó: 70.000.000 còpies distribuïdes en total al dia
- EUA: 55.000.000 còpies distribuïdes en total al dia
- Disminució en un 2,2% de la difusió total en 13 dels 15 països de la Unió Europea abans de l'1 de maig de 2004, amb baixes d'un 7,8% a Irlanda, 4,7% a Gran Bretanya, i 4% a Portugal.
- Creixement en un 16% dels diaris lliures / gratuïts al llarg del 2003
Molts diaris britànics de fulla gran estan canviant al format tabloide, ja que això sembla atraure lectors més joves.
Els diaris impresos es complementen en l'actualitat mitjançant edicions digitals per internet, que s'actualitzen amb major periodicitat que la diària (fet que s'indica amb l'hora i el minut de la versió actualitzada), i permeten una difusió mundial. Alguns només es presenten en aquest format electrònic, sense suport de paper.
[edita] Vegeu també
- Llista de diaris del món/A-M
- Llista de diaris del món/N-Z
- Història de la premsa esportiva a Catalunya
