Documental

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cartell de Nanuk l'esquimal (Nanook of the north), 1922, el primer documental de la història.

El documental és un gènere cinematogràfic i televisiu, realitzat sobre imatges preses de la realitat.[1] L'organització i estructura d'imatges, sons (textos i entrevistes) segons el punt de vista de l'autor determina el tipus de documental. La seqüència cronològica dels materials, el tractament de la figura del narrador, la naturalesa dels materials -completament reals, recreacions, imatges infogràfiques, etcètera — donen lloc a una varietat de formats tan àmplia en l'actualitat, que van des del documental pur fins a documentals de creació, passant per models de reportatges molt variats, arribant al docudrama (format en el qual els personatges reals s'interpreten a si mateixos), arribant fins al documental fals. Amb freqüència, els programes de ficció adopten una estructura i manera de narració molt properes al documental, i al seu torn, alguns documentals reprodueixen recursos propis de la creació d'obres de ficció (docuficció).

Definició de documental[modifica | modifica el codi]

Tal com es coneix popularment, el terme "documental" va ser obra del cineasta escocés John Grierson en la seua ressenya de Moana (1926), la pel·lícula de Robert Flaherty, publicada en el diari New York Sun el 8 de febrer de 1926. Grierson va emprar el nom de ploma de "The Moviegoer".[2]

Els principis del gènere documental per a Grierson eren que el potencial del cinema com a observador de la vida podia ser explotat en una nova forma artístia; que l'actor "original" i l'escenari "original" eren millors guies que les seues contrapartides ficcionals per a interpretar el món modern; i que els materials sense processar, purs, podien ser més realistes que les actuacions. Així doncs, Grierson va formular la definició de documental com "el tractament creatiu de l'actualitat",[3] una expressió que va guanyar força acceptació, en contraposició a la provocació del cineasta soviètic Dziga Vertov per presentar el cinema documental com "la vida tal com és" (és a dir, la vida filmada subreptíciament) i "la vida desprevinguda" (la vida provocada o sorpresa per la càmera).

El crític de cinema nord-americà Pare Lorentz defineix la pel·lícula documental com "una pel·lícula de fets que és dramàtica."[4] Altres autors afirmen que el documental es destaca dels altres tipus de gèneres de no-ficció per proporcionar una opinió i un missatge específic, juntament amb els fets que presenta.[5]

La pràctica documental és el complexe procés de creació de projectes documentals. Es refereix al que la gent fa amb dispositius multimèdia, el contingut, la forma i les estratègies de producció per tal d'abordar els problemes i les opcions creatives, ètiques i conceptuals que sorgeixen al llarg d'aquest procés. Hi ha connexions clares pel que fa a la pràctica amb el reportatge periodístic i amb la literatura de no-ficció.[6]

Història[modifica | modifica el codi]

Orígens: els Lumière i el cinematògraf (abans de 1900)[modifica | modifica el codi]

Cap a 1894 diversos inventors estaven en la carrera per desenvolupar nous aparells per a capturar el moviment a partir de fotografies, entre els quals es trobaven l'estatunidenc Thomas Alva Edison i els germans francesos Lumière. Aquests últims aconseguirien el triomf el 1895 amb el seu aparell: el "cinématographe", o cinematògraf. Aquest aparell era portàtil i pesava tan sol cinc quilograms, mentre que el gegantesc "Kinetoscope" o kinetoscopi d'Edison, requeria de diversos homes per a moure'l d'un lloc a un altre i estava generalment ancorat al sòl en una espècie d'estudi.

Aquestes diferències tècniques van oferir la possibilitat de transportar fàcilment el cinematògraf a qualsevol lloc, podent retratar la realitat del món exterior. A més aquest aparell oferia altres característiques molt atractives: amb només uns petits ajustaments es podia transformar en projector i també en màquina d'impressió. El mateix Louis Lumière encarnaria la figura creador del documental, no només amb el seu gran invent, sinó també amb el primer film documental, el pla seqüència Treballadors sortint de la Fàbrica Lumière, de 1895. Després vindria la presentació pública de l'invent on Lumière va projectar el film. Després d'aquesta presentació van seguir altres en diferents parts de França, creant una gran incertesa. Lumière no només es va limitar a presentar aquest film, sinó que realitzaria d'altres, incloent a personalitats importants que venien a veure el seu invent i que sense saber-lo havien estat capturats per la lent de Lumière, per a després, amb gran sorpresa, veure's retratats als films als quals assistien. Però els plans de Lumière no es limitaven a aquestes demostracions. Es va dedicar a contractar i entrenar un petit exèrcit de viatgers que s'encarregarien de dur el seu invent a tots els racons del planeta; persones que al mateix temps es van anar a documentar aquests llocs i a mostrar alguns films ja realitzats per Lumière.

El seu personal es va encarregar de capturar films d'un sol pla, anomenats "pel·lícules d'actualitat", on es retrataven moments tals com l'arribada de vaixells a un port, l'aproximació d'un tren, gent treballant...D'aquesta manera, aquesta etapa primerenca del naixement del cinema va estar marcada per la moda de mostrar un esdeveniment en curts lapses de temps, degut principalment que les càmeres només podien contenir petites quantitats de film, molts d'ells d'un minut o menys de durada.

Vertov i Flaherty: pares del gènere[modifica | modifica el codi]

Si els germans Lumière van ser els encarregats d'asseure les bases de la relació del cinema amb el món: mirant al que tenien més prop, Dziga Vertov i Robert Flaherty van ser dels primers a adoptar el gènere naixent, i ja amenaçat per l'objectivitat, i defensar la seva essència cinematogràfica. Cadascun des de posicions molt diferents, però sempre allunyats del que anys més tard s'identificaria com documental: el noticiari televisiu o reportatge.

Dziga Vertov[modifica | modifica el codi]

Article principal: Dziga Vertov

Va ser abans de res un artista i un experimentador. Molt abans de recaure en el cinema, va treballar el so, i la ràdio, experimentant amb collages sonors, a la recerca d'un muntatge no necessàriament objectiu ni realista. La seva pel·lícula més cèlebre, L'home de la càmera, recull la seva idea de recollir "la vida d'improvís", i suposa un dels cims de la cinematografia mundial per la seva experimentació formal, el seu muntatge accelerat i el seu moviment del pla i no dintre del pla, com venia sent habitual. La pel·lícula, rodada a diferents ciutats, recrea un dia en la vida d'un càmera que recorre la ciutat a la recerca d'imatges. A més de ser una de les primeres pel·lícules sense intertítols, és la primera a desvetllar el procés de creació de la pròpia pel·lícula, al mostrar a la muntadora triant, tallant i muntant plans, posant en relleu que, tal com defensava Vertov, l'objectivitat no existeix, almenys en el cinema.

Robert Flaherty[modifica | modifica el codi]

Article principal: Robert Flaherty

Considerat el pare del cinema documental. La seva primera pel·lícula, Nanuk l'esquimal (1922), va haver de rodar-la dues vegades, després de perdre tot el material rodat durant anys en un incendi al seu laboratori. Aquest accident li va obrir els ulls, i va decidir no limitar-se a registrar la realitat, per a passar a intervenir en ella més activament, creant, a partir de materials reals, una narració complexa. Flaherty asseia així les bases d'un cinema documental molt allunyat del que posteriorment s'ha vingut a considerar documental: el reportatge televisiu. Les seves posteriors pel·lícules van continuar aquesta forma de treballar i de concebre el cinema documental, més com una visió personal de l'autor que com un retrat objectiu de la realitat.

Programes de documentals i reportatges de televisió[modifica | modifica el codi]

Festivals de cinema documental[modifica | modifica el codi]

  • Península ibèrica:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.176. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 de novembre de 2014]. 
  2. Ann Curthoys, Marilyn Lake Connected worlds: history in transnational perspective, Volume 2004 p.151. Australian National University Press
  3. Re-Thinking Grierson: The Ideology of John Grierson
  4. Pare Lorentz Film Library – FDR and Film
  5. Larry Ward, "Introduction"
  6. University of Winchester Journalism Department – Feature Writing and Documentary Making
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Documental Modifica l'enllaç a Wikidata