Cinematògraf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El cinematògraf Lumière en mode filmació
El cinematògraf Lumière obert
El cinematògraf Lumière en mode projecció
El cinematògraf Lumière en mode projecció

Un cinematògraf és una màquina capaç de filmar i projectar imatges en moviment. Fou la primera màquina capaç de gravar i projectar pel·lícules de cinema.

El cinematògraf va ser el primer pas per poder gaudir del cinema, amb el temps van anar sortint més avenços i es va anar millorant la qualitat de les pel·lícules projectades inicialment.

La invenció del cinematògraf fou obra dels germans Lumière a la fi del segle XIX

Història[modifica | modifica el codi]

El 13 de febrer 1895 Auguste i Louis Lumière va presentar la seva patent "cinématographe". El terme "cinématographe" ja havia estat registrat per Lleó Bouly el 1892 per un aparell de presa de vistes en moviment de la seva invenció. No obstant això, per falta de pagament de l'anualitat l'any 1894, el nom va arribar quedar disponible i fou représ pels germans Lumière.[1]

El seu pare Antoine Lumière els va proposar un nom més comercial: "Domitor". «Van ser ells - diu en les seves memòries - els que van inventar el cinematògraf i li van donar el seu nom científic, nom que ha permès a tots els imitadors i falsificadors usar-lo amb total impunitat, ja que els noms científics pertanyen a tothom.»

Si bé la màquina utilitza una pel·lícula perforada del mateix tipus que el kinetoscopi de Thomas Edison,[2] de l'altra banda té un sistema d'accionament per "garfis" molt original (basat en el mecanisme de les màquines de cosir), sistema que immobilitza un breu moment cada imatge de la pel·lícula davant de la finestra de projecció (la fa avançar a sotragades).

L'aparell dels Lumière és d'altra banda, un sistema de projecció en la pantalla gran com a la sala "Louis Le Prince", de manera que la pel·lícula pot ser vista per molts espectadors simultàniament.

Posteriorment, el sistema d'accionament per "garfis" dels germans Lumière seria abandonat en els projectors de grans sales pel mecanisme de Creu de Malta, que garanteix un pas més suau i més longevitat a les pel·lícules.

La primera projecció[modifica | modifica el codi]

El 28 de desembre del 1895 va tindre lloc la primera exhibició amb públic del cinematògraf Lumière a un saló del Grand Café París. El programa constava d'onze pel·lícules de 15 a 20 metres cadascuna. La duració total fou de 20 minuts i el preu de les localitats d'un franc. Aquestes pel·lícules estaven realitzades per Louis Lumière i interpretades pels seus familiars i amics.

El preu de les localitats va ser d'un franc. La recaptació aquest dia va ser de 35 francs. Trenta-cinc espectadors van propagar per tota la ciutat la notícia de l'espècie de miracle del que havien estat testimonis. Aquesta publicitat va suplir eficaçment la manca de premsa i aviat multituds es congregaven per accedir a les projeccions.

D'entre elles destaquen:

  • La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière ( Sortie des Usines Lumière à Lyon )
  • Baralla de nens ( Querelle de bébés)
  • La font de les Tullerías ( Le bassin des Tuileries )
  • L'arribada d'un tren ( L'arrivée d'un train ), pel·lícula tractada amb profunditat de camp
  • El regiment ( Le régiment )
  • El ferrer ( Le Maréchal-Ferrant )
  • La partida de cartes ( La partie d'écarté)
  • Destrucció de les males herbes ( Mauvaises herbes )
  • Enderroc d'un mur ( Le mur )
  • El mar ( La mer )

Per renovar els programes, que en els primers dies de gener de 1896 havien incorporat El regador regat ( L'arroseur arrossé ), primer film narratiu i còmic de la història del cinema, els germans Lumière van haver de reclutar operadors als quals els era confiada la realització i la projecció de pel·lícules.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Primers dies del Cinema: noves contribucions franceses per Michel Casado, Thierry Lefebvre, a Collection Théorème (1996)
  2. Jacques Rittaud-Hutinet. Le cinéma des origines: les frères Lumière et leurs opérateurs. Editions Champ Vallon, 1985, p. 21–. ISBN 978-2-903528-43-0 [Consulta: 31 març 2012]. 
  3. Jeanne, René i Ford, Charles. "Història il·lustrada del cinema." Vol I. Aliança ed. 1995.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinematògraf