Patent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una patent, és un conjunt de drets exclusius garantits per un govern o autoritat a l'inventor d'un nou producte (material o no material) susceptible de ser explotat industrialment per al bé del sol·licitant de tal invenció (com a representant) durant un espai limitat de temps (generalment vint anys des de la data de presentació de la sol·licitud) i per a mantenir-la en vigor cal pagar taxes anuals a partir de la seva concessió. Com a contrapartida, la Patent es posa a disposició del públic per a coneixement general i el dret atorgat per una Patent no és tant el de la fabricació, l'oferiment en el mercat i la utilització de l'objecte de la Patent, que sempre té i pot exercir el titular, sinó, sobretot i singularment, el dret d'excloure a altres de la fabricació, utilització o introducció del producte o procediment patentat en el comerç.

La Patent pot referir-se a un procediment nou, un aparell nou, un producte nou o un perfeccionament o millora d'aquests, quan aquest dret és concedit a una millora important en una cosa ja inventada, s'anomena model d'utilitat, que té la mateixa exclusivitat que la patent. (Per exemple: Un nou tipus de martell).

El titular d'una patent té el dret de decidir qui pot utilitzar la invenció patentada durant el període en el qual està protegida la invenció i pot donar el seu permís, o llicència, a tercers per utilitzar la invenció d'acord a termes establerts en comú acord. El titular pot així mateix vendre el dret de la invenció a un tercer, que es convertirà en el nou titular de la patent. Quan la patent expira, expira també la protecció i la invenció passa a pertànyer al domini públic, és a dir, el titular deixa de tenir drets exclusius sobre la invenció, que passa a estar disponible per a l'explotació comercial per part de tercers.

Tots els titulars de les patents han de publicar informació sobre la seva invenció a canvi de protecció d'aquesta, amb la finalitat d'enriquir el cos total de coneixement tècnic del món. Aquest creixent volum de coneixement públic promou una major creativitat i innovació en altres persones. Així doncs, les patents proporcionen no només protecció per al titular sinó també informació i inspiració valiosa per a les futures generacions d'investigadors i inventors.

Una invenció ha de satisfer les següents condicions per a ser protegida per una patent: ha de tenir un ús pràctic i a la vegada ha de presentar algun tipus d'innovacó, és a dir alguna característica nova que no es conegui en el cos del coneixement existent en el seu àmbit tècnic. Aquest cos de coneixement s'anomena "estat de la tècnica". La invenció ha de presentar un pas inventiu que no podria ser deduït per una persona amb un coneixement mitjà de l'àmbit tècnic. Finalment, la seva matèria ha de ser acceptada com a patentable de conformitat de dret. En nombrosos països, les teories científiques, els mètodes matemàtics, les obtencions vegetals o animals, els descobriments de substàncies naturals, els mètodes comercials o mètodes per al tractament mèdic (en oposició als productes mèdics) en general, no són patentables.

Per fer vàlida una patent o model d'utilitat, cal registrar-la. Entre els requisits que es poden requerir per a registrar una patent, es troben l'aplicabilitat industrial (es considera que una invenció és susceptible d'aplicació industrial quan el seu objecte pot ser fabricat o utilitzat en qualsevol tipus d'indústria, inclosa l'agrícola), l'activitat inventiva (es considera que una invenció implica activitat inventiva si no resulta evident per a un expert en la matèria a partir de l'estat de la tècnica).

Què no es pot patentar?[modifica | modifica el codi]

Com a premisa general, es pot dir que no es poden patentar les idees, sinó la seva reducció a la pràctica. La llei de patents també especifica algunes coses que no es poden patentar:

  • a) els descobriments, les teories científiques i els mètodes matemàtics.
  • b) les obres literàries o artístiques o qualsevol altra creació estètica, així com les obres científiques.
  • c) els plans, regles i mètodes per a l'exercici d'activitats intel·lectuals, per a jocs o per a activitats econòmico-comercials, així com els programes d'ordinador.
  • d) les formes de presentar la informació.
  • e) els mètodes de tractament quirúrgic o terapèutic del cos humà o animal, ni els mètodes de diagnòstic aplicats al cos humà o animal. Ara bé, sí que són patentables els productes, especialment les substàncies o composicions i les invencions d'aparells o instruments per a la posada en pràctica d'aquests mètodes.
  • f) les invencions, la posada en pràctica o l'explotació de les quals sigui contrària a l'ordre públic o als bons costums.
  • g) les varietats vegetals que es protegeixen per la Llei 3/2000, del 7 de gener de 2000, de Règim Jurídic de la protecció de les obtencions vegetals.
  • h) les races animals.
  • i) els procedimens essencialment biològics d'obtenció de vegetals o d'animals.

El què s'especifica en els apartats g), h) i i), no serà aplicable als procediments microbiològics i als productes obtinguts per aquests procediments. Si en la invenció hi intervé un microorganisme, abans de la sol·licitud caldrà fer el dipòsit d'aquest microorganisme en una institució autoritzada. A Espanya existeix una Autoritat Internacional de Dipòsit, a la Universitat de València, que admet el dipòsit de determinats tipus de microorganismes.

La Patent a Europa[modifica | modifica el codi]

A la Unió Europea, la protecció mitjançant la patent es realitza a través de dos sistemes, on cap dels dos es basa en un instrument jurídic comunitari: els sistemes nacionals i el sistema europeu de patents. La primera que va veure la llum va ser la patent nacional. Cal remarcar que, en els Estats membres de la Comunitat Europea, la patent nacional ha estat harmonitzada de facto a partir de l'adhesió progressiva de tots els Estats membres al Conveni de Munich sobre la patent europea. El sistema europeu de patents es basa en dos tractats internacionals, el Conveni de Munich sobre la Patent Europea de 1973 (CPE) i el Conveni de Luxemburg de 1975 sobre la patent comunitària (CPC), que en l'actualitat forma part integrant de l'Acord en matèria de patents comunitàries, firmat el 1989 (APC 1984). El CPE no crea un dret uniforme de protecció, sinó que permet obtenir una protecció en tants Estats que formen part del Conveni com desitgi el sol·licitant. Aquest sistema es caracteritza per una gran flexibilitat, encara que presenta alguns inconvenients per la seva complexitat i cost. A més, no preveu l'existència d'un tribunal competent a nivell europeu per a solucionar els litigis en matèria de patents, la qual cosa presenta el risc que els tribunals competents en els Estats membres dictin resolucions diferents. Nascut el CPC, la patent comunitària té per objectiu reunir el conjunt de drets de protecció resultants de l'expedició d'una patent europea en un sol dret unitari i autònom pel conjunt de la Comunitat dels Dotze, regulat exclusivament per les disposicions de l'Acord en matèria de Patents Comunitàries, firmat el 1989. Aquest conveni encara no ha entrat en vigor pel retard en la ratificació pels dotze Estats membres que el van firmar. Encara que diferents, els objectius del CPE i de l'APC són complementaris. El CPE pretén racionalitzar l'expedició de les patents mitjançant l'establiment d'un procediment centralitzat, gestionat per l'Oficina Europea de Patents (OEP) de Munich. D'aquesta manera, el Conveni està obert a la incorporació de tot Estat Europeu, prèvia invitació del Consell d'Administració de l'Organització Europea de Patents per alguns Estats. L'APC pretén assolir els objectius del mercat únic, especialment pel que es refereix a la igualtat de condicions de competència i a la lliure circulació de mercaderies.


LA PATENT COMUNITÀRIA

El Conveni de Munich va aportar avantatges importants en relació a la situació que hi havia abans que entrés en vigor. Entre altres coses, va instaurar un procediment centralitzat d'expedició basat en un dret uniforme, que es duu a terme en una única llengua de procediment, una reducció dels costs de protecció si es tractava d'aconseguir la patent per diversos Estats membres, un dret de protecció d'alta qualitat i una harmonització de les normatives nacionals sobre patents en allò relatiu a les disposicions que regulen la patentabilitat, la validesa i l'abast de la protecció. Tanmateix, al no estar completat mitjançant la patent comunitària unitària, aquest sistema presenta també limitacions. Si estigués en vigor la patent comunitària, es caracteritzaria bàsicament per conferir una patent de caràcter unitari, que produirïa els mateixos efectes en tot el territori de la Comunitat i que només podria ser concedida, transferida, anulada o extinta per al conjunt de la Comunitat. Com més Estats membres tingui la Comunitat, major serà la cobertura geogràfica de la protecció que s'obtingui a partir de la patent.


LA PATENT EUROPEA

A Europa s'ha de constatar que el sistema de patents ha guanyat en complexitat amb la coexistència de la patent nacional, la patent europea i la patent comunitària. La patent europea va néixer com a conseqüència de la celebració del Conveni sobre la Patent Europea, firmat a Munich el 5 d'octubre de 1973. El Conveni estableix un procediment únic d'expedició de patents que, un cop expedides, queden sotmeses a les normes nacionals dels Estats contractants designats en la solicitud. En l'actualitat, 18 països formen part de l’Organització Europea de Patents.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patent