Universitat de València

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Universitat de València (UV)
Escut {{{1}}}{{{2}}} Logo de la Universitat de València
(Escut/Segell) (Logo)

Fundada [[1499 - 1502]]
Finançament Públic (Generalitat Valenciana)
Rector Esteban Morcillo Sánchez
Ubicació València, Burjassot i Ontinyent
Coordenades 39° 28′ 46.63″ N, 0° 21′ 52.55″ O / 39.4796194°N,0.3645972°O / 39.4796194; -0.3645972Coord.: 39° 28′ 46.63″ N, 0° 21′ 52.55″ O / 39.4796194°N,0.3645972°O / 39.4796194; -0.3645972
Adreça Avgda. Blasco Ibáñez, 13
46010 València
Alumnat
(curs 2009-2010)
55.000
PDI
(curs 2009-2010)
3.500
Pressupost
(2013)
323 milions d'
Afiliació Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives
Campus
Blasco Ibáñez
Tarongers
Burjassot-Paterna
Ontinyent
Pàgina web
Universitat de València logo.svg

La Universitat de València va ser fundada l'any 1499[1] sota el nom d'Estudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'estat espanyol. S'organitza entorn a tres campus principals (situats a l'avinguda de Blasco Ibáñez, l'avinguda dels Tarongers, i a Burjassot-Paterna), a més de diverses extensions, delegacions i centres adscrits, com ara els d'Ontinyent i Gandia. La Universitat de València compta, a més, amb emplaçaments com l'edifici de la Nau, el Jardí Botànic, o el Palau de Cerveró on es donen cita, sovint, congressos, trobades i exposicions diverses.[2]

En l'actualitat compta amb aproximadament 55.000 alumnes entre totes les seues titulacions, i és així la major universitat en nombre d'alumnes de les 7 que conformen el sistema universitari del País Valencià (comptant també les 2 universitats privades de l'autonomia) i la setena a nivell estatal. Compta així mateix amb prop de 1.700 empleats d'Administració i Serveis i més de 3.500 docents i investigadors.

La Universitat de València se situa entre les quatre més destacades d'Espanya en el camp de la I+D+i, comptant amb 18 Instituts Universitaris d'Investigació (3 d'ells centres mixts amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques). És de destacar el Parc Científic de la Universitat de València, en el qual se situen grups d'investigació juntament amb el viver d'empreses de base tecnològica, i empreses spin-off de la pròpia universitat i altres externes. Es reconeguda com una de les universitats espanyoles més capdavanteres en l'àmbit investigador.

El seu rector des de 2010 és Esteban Morcillo Sánchez, reelegit en 2014.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

El claustre de la Nostra Antiga Universitat (NAU).

Malgrat que ja des del segle XIII existia a València la possibilitat de cursar certs ensenyaments superiors, aquests eren impartits per cases i entitats diferents. Per això, els Jurats de València van treballar per reunir totes els estudis dependents de la ciutat i de l'Església en un únic Estudi General, i fruit del seu treball van ser els estatuts publicats l'any 1412 i aprovats pel govern municipal i el bisbe Hug de Llupià. Inicialment l'Estudi General s'establí en uns locals vora l'església de Sant Llorenç, encara que la llibertat d'educació atorgada pels Furs de València va permetre que s'establiren escoles també en altres punts. Esta primera unificació dels estudis va durar poc, fins al 1416, encara que va servir de base per a la futura creació de la Universitat.

Anys després, la pròspera societat valenciana del segle XV, el Segle d'Or valencià, desitjava que els estudis impartits al Cap i Casal del Regne aconseguiren el rang d'estudis universitaris, i va empényer el Consell municipal a reprendre la tasca d'unificació dels estudis. Des del punt de vista logístic, el Consell va acordar l'adquisició de cases i finques que serviren d'instal·lacions de l'Estudi General; fruit d'estes gestions va ser la compra a Isabel Saranyó, l'1 d'abril de 1493, d'una casa amb hortes i patis que esdevindria la seu de la Universitat: l'edifici del carrer de la Nau. Alhora, des del punt de vista administratiu, encarregà als Jurats de València que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títols acadèmics de nivell universitari: el 30 d'abril de 1499 fou la data en què finalment es redactaren les noves Constitucions de l'Estudi General.

Amb l'aparell logístic i administratiu ja preparat, només faltaven les llicències corresponents per a iniciar les activitats. Estes arribaren, primer, de la mà del papa Alexandre VI, és a dir, del valencià Roderic de Borja, que amb la seua butla pontifícia del 23 d'abril de 1501 reconeixia la nova universitat i autoritzava l'arquebisbe a atorgar els títols de batxillerat i de doctor en nom de l'autoritat pontifícia; més tard, el rei de València i dels estats de la Corona d'Aragó, Ferran el Catòlic, va ratificar el caràcter universitari de la nova institució amb el seu privilegi reial del 2 de febrer de 1502. Així, l'Estudi General es va inaugurar oficialment el 13 d'octubre de 1502 amb prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de Roma, Bolonya, Salamanca i Lleida.

Titulacions[modifica | modifica el codi]

La Universitat de València ofereix titulacions de Llicenciatura, Enginyeria i Diplomatura, juntament amb alguns Graus ja implantats en el curs 2009-2010, màsters, doctorats i títols propis.

Oferix titulacions oficials en Ciències, Humanitats, Salut, Ciències Socials, i Ensenyaments Tècnics, cobrint quasi totes les branques del saber. En el curs 2009-2010 s'han iniciat ja les titulacions de Grau en algunes disciplines que es completaran en el curs 2010-2011. Més informació en Futurs estudiants

Oferta complementària[modifica | modifica el codi]

Els programes d'intercanvi amb altres institucions acadèmiques estrangeres i els programes de cooperació internacional i ajuda al desenvolupament, permeten als estudiants realitzar part dels seus estudis a Europa, Nord Amèrica, Amèrica Llatina, i Àsia. Es desenvolupen tres tipus de programes de mobilitat: El programa Erasmus, els Programes Internacionals de Mobilitat (PIM), i els Programes Específics de Mobilitat. En relació amb la mobilitat d'estudiants en el marc del programa Erasmus, la Universitat de València està entre les deu més actives d'Europa.

El Servei de Política Lingüística oferix cursos presencials, semipresencials o virtuals de llengua general adreçats a tota la comunitat universitària, cursos específics per a estudiants, català bàsic per a nouvinguts, i cursos específics per al professorat i personal d'administració i serveis.

L'Institut Confuci de la Universitat de València promou la llengua i cultura xinesa i dóna suport a l'ensenyament del xinès. Està entre els vint millors instituts Confuci del món. Les seues instal·lacions se situen en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

El Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València oferix cursos, màsters i seminaris, i desenvolupa el Espaco de Cultura Brasileira. Durant l'estiu desenvolupa la Universitat d'Estiu de Gandia, sent una de les més antigues d'Espanya en el seu gènere.

El Centre d'Idiomes de la Universitat de València oferix ensenyament de llengües a la comunitat universitària. Està obert a totes les persones que desitgen millorar el seu coneixement de llengües.

Màsters Universitaris i Doctorat[modifica | modifica el codi]

La Universitat de València ofereix 90 màsters oficials i 100 Doctorats adaptats a l'Espai Europeu d'Educació Superior. Més informació en la Web de Postgrau. Els estudis de màster, impartits per professors d'universitat, amb la col·laboració de prestigiosos professionals i investigadors, tenen una durada entre un i dos anys (de 60 a 120 crèdits ECTS).

Cobrixen totes les branques del saber en els camps de les humanitats, ciències, salut, ensenyaments tècnics, socials, jurídiques i econòmiques. Més informació en Web de Postgrau

Facultats i Escoles[modifica | modifica el codi]

La Universitat de València posseix 18 Facultats i Escoles localitzades en les seues tres grans campus urbans. Cadascuna alberga Departaments, fins a un total de 92, i oferixen diverses titulacions de grau, màsters oficials i programes de doctorat. Pot realitzar-se una visita virtual de cada Centre mitjançant visites panoràmiques.

Campus de Blasco Ibàñez[modifica | modifica el codi]

Vista aèria del Campus de Burjassot

Campus de Tarongers[modifica | modifica el codi]

Campus de Burjassot[modifica | modifica el codi]

Investigació[modifica | modifica el codi]

La Universitat de València desenvolupa una intensa labor investigadora a través dels seus Departaments acadèmics de cada Facultat o Escola, els seus Instituts Universitaris d'Investigació, el Parc Científic de la Universitat de València, i altres.

Els Instituts Universitaris d'Investigació són estructures multidisciplinàries d'investigació. La seua finalitat és desenvolupar la demanda social d'investigació en camps específics i la transferència de coneixement. Pot vore el detall de cadascun dels instituts mostrats a continuació.

El Parc Científic de la Universitat de València és un lloc de trobada entre la Universitat de València i les empreses. Amb més de 200.000 m², se situa en el municipi de Paterna, prop del campus universitari de Burjassot-Paterna, a 12 km del centre de la ciutat de València i a 5 km de l'aeroport. El Parc Científic es convertix en un pol d'atracció per a incentivar la transferència de coneixement.

La Universitat de València difon la seua activitat científica a través de la revista Mètode http://www.metode.cat.

Biblioteca[modifica | modifica el codi]

Un dels elements més significatius de la Universitat és la seua Biblioteca [2]. L’origen es remunta a la donació, en 1785, dels llibres de Francesc Pérez Baier. Es va inaugurar en 1788, sent rector Vicent Blasco. Actualment la Biblioteca Històrica està situada en l’edifici de La Nau (carrer de la Universitat, 2, València). Ací es conserven manuscrits, incunables i impresos publicats entre els segles XVI al XX. Durant la Guerra de la Independència una bomba va provocar un incendi en l'edifici de la Universitat i va provocar la pèrdua de la major part del fons fundacional.

La Biblioteca Universitària va ser, durant la Guerra Civil i després, dipositària dels llibres requisats a particulars i a institucions, els quals constitueixen un fons de gran utilitat per a l'estudi de la història social i les arts gràfiques d'aquesta època. Destaca la col·lecció de cartells de la Guerra Civil espanyola.

El segle XX va veure l’aparició de diferents facultats i escoles universitàries, i la creació de les seues corresponents biblioteques. També van nàixer biblioteques departamentals. A partir de l'aprovació dels Estatuts de la Universitat de València en 1985 es va configurar un servei general anomenat Servei d'Informació Bibliogràfica (SIB)[3], que aglutina a totes i cadascuna de les biblioteques existents en la Universitat dotant-les d'instruments de cohesió.

L’any 1990 es va inaugurar la Biblioteca de Ciències Eduard Boscà;, l’any 1999, la Biblioteca de Ciències Socials Gregori Maians; l’any 2002, la Biblioteca d'Humanitats Joan Reglà; i en 2009, la biblioteca de Ciències de la Salut Pelegrí Casanova. L’esquema organitzatiu es completa amb altres biblioteques més petites.

A partir de l’any 2000 ha irromput amb força la biblioteca electrònica, que es consolida en 2010 amb la creació del repositori instirucional RODERIC.

Altres centres pertanyents a la universitat[modifica | modifica el codi]

Llista de rectors[modifica | modifica el codi]

Segle XVI[modifica | modifica el codi]

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

Esteban Morcillo Sánchez, rector de la Universitat de València des del 2010.

Segle XX[modifica | modifica el codi]

Segle XXI[modifica | modifica el codi]

Alumnes destacats[modifica | modifica el codi]

Altres[modifica | modifica el codi]

La Universitat de València és membre de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives. És una de les universitats més destacades en el panorama universitari espanyol (vegeu Rànquing d'universitats espanyoles).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Història de la UV-EG al web de la Universitat.
  2. «Universitats». Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: agost 2013].
  3. http://www.uv.es/jelectoral/rector/2014/Definitiu_Global.pdf

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat de València Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal de la ciutat de València