Ontinyent
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de la Vall d'Albaida | |||||
 |
|||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Vall d'Albaida Manc. de la Vall d'Albaida Ontinyent |
||||
| Gentilici | Ontinyentí, ontinyentina | ||||
| Predom. ling. | Valencià | ||||
| Superfície | 125,40 km² | ||||
| Altitud | 382 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
37.140 hab. 296,17 hab/km² |
||||
| Coordenades | 38° 49′ 20″ N, 0° 36′ 26″ O / 38.82222,-0.60722Coord.: 38° 49′ 20″ N, 0° 36′ 26″ O / 38.82222,-0.60722 | ||||
| Distàncies | 84 km de València | ||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 10 PPCV, 7 PSPV, 3 Compromís, , 1 EUPV[2] Jorge Rodríguez Gramage (PSPV) |
||||
| Codi postal | 46870 |
||||
| Festes majors | Moros i Cristians agost |
||||
| Agermanament |  Mark, Suècia |
||||
| Web | |||||
Ontinyent és una ciutat del País Valencià. Capital de la comarca de la Vall d'Albaida, consta d'uns 38.000 habitants (la població ha augmentat als darrers anys a causa de la immigració provinent principalment de països de l'Europa de l'Est i l'Amèrica llatina, i en menor grau del nord d'Àfrica), situada al sud de la província de València, a uns 85 km de la capital (València) i uns 88 km d'Alacant i que delimita amb els termes de Bocairent (València) al sud-est, Agullent (València) a l'est, Aielo de Malferit (València) al nord-est, Moixent i Vallada (València) al nord, Fontanars dels Alforins i Banyeres de Mariola (València/Alacant) al sud-oest i Alfafara (Alacant) al sud.
Taula de continguts |
Història [modifica]
L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'època prehistòrica. Es coneixen alguns jaciments de finals del neolític, com ara l'Arenal de la Costa, així com nombrosos poblats de l'edat del bronze, entre els que descolla el Cabeço de Navarro. També hi ha d'altres restes ibèriques, sobretot tardanes.
De l'època romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de xicoteta entitat, repartits pel territori, iniciant-se la majoria d'estos al voltant de l'època d'August o en les primeres dècades del segle I dC, alguns dels quals només perduraren fins a mitjans o finals del segle II dC, mentre que d'altres prosseguiren, segurament, fins al segle V dC.
Tanmateix, cap dels assentaments romans coneguts fins ara s'ubica en el que després serà el nucli urbà medieval d'Ontinyent, conegut com la Vila, tot i que degué d'existir-n'hi algun en les proximitats per ser un dels sector més fèrtils i amb les millors terres del terme. De fet, el nom d'Untinyân mateix, clarament preislàmic, és segurament el que ha subsistit d'un nom d'origen llatí: Antoni. En este sentit, segurament cal destacar el recent descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà en el Llombo –zona de l'actual poliesportiu-, d'àmplia perduració cronològica. També s'han pogut documentar arqueològicament les restes d'un extens cementeri tardo-romà, o visigòtic en el Bancal del Cel (la Casa Calvo), a uns 2 km al sud del nucli urbà medieval, amb prop d'un centenar de tombes, aproximadament del segle VI dC.
Dels primers segles de l'època andalusina –d'Al-Àndalus, nom que rebia la península durant el domini islàmic- hi ha poques dades, ja que són molt escassos els testimonis materials o, si més no, els ignorem. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important nucli de poblament al Castellar, a uns 3 km al sud, fitant amb Bocairent, en un lloc escarpat i amb una llarga muralla, que perduraria fins a principis del segle XI, finals del califat omeia.
Escampades pel territori hi havia una sèrie d'alqueries, de cronologia diversa, de les que solament algunes, contemporànies al hisn Untinyän i que hi restaran fins al moment de la conquesta, són citades per la documentació, com ara Iel·las –Morera- o Benarrai.
També pertanyen a d'aquesta època andalusina els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipus les finestres del Pou Clar o Covetes dels Moros, existents en els barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o magatzems de seguretat d'algunes comunitats camperoles andalusines, probablement d'ascendència berber.
Amb tot, el nucli urbà antic d'Ontinyent —la Vila— està documentat des del segle XI, en què és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naixença del poeta al-Untinyaní. En el segle XII, al-Idrisi cita el castell d'Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia a València. Les nombroses troballes mobiliars –ceràmiques etc.- procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou bé estos segles finals del domini islàmic, tanmateix són poques les restes estructurals que han perviscut.
En ser conquerida pels cristians (1244), el seu terme municipal fou molt ampli, ja que comprenia Agullent (fins a 1585), així com la partida dels Alforins, concedida per Jaume I (1256) i convertida en municipi el 1927. Fou Vila Reial amb vot a les Corts del Regne, encara que durant alguns curts períodes pertangué a persones de la família reial (l'infant Pere, Ramon Berenguer…) o de la noblesa (els Vilaragut), etc.
Amb Villena tingué nombrosos plets per qüestió de límits territorials. Durant les Germanies (1522), el lloctinent comte de Melito ocupà la població, després de refugiar-se els reialistes a la part alta de la ciutat, i féu un gran nombre de presoners, que va utilitzar com a ostatges per alliberar el seu germà, el marqués de Zenete, reclòs pels agermanats al castell de Xàtiva. Un altre fet destacable de la seua història passada va ser la pesta de l'any 1600, que afectà greument Ontinyent, on causà una gran mortaldat.
La ciutat també participà activament contra els moriscos revoltats que ocupaven la mola de Cortes, arran de la seua expulsió, a principis del segle XVII, així com, un segle després, en la Guerra de Successió, perduda a Almansa el 1707.
A la ciutat i als voltants hi hagué combats durant la Guerra del Francés i les guerres carlines. El títol de ciutat li fou atorgat l'any 1904.
Demografia [modifica]
| Evolució demogràfica d'Ontinyent[3] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | |||
| 10.489 | 11.165 | 11.430 | 12.390 | 12.470 | 12.342 | 13.564 | 14.689 | 18.787 | 23.685 | 28.123 | 29.511 | 31.343 | 36.368 | 36.695 | 37.518 | 37.735 | |||
- Entre els censos de 1920 i 1930, va disminuir la població per independitzar-se Fontanars dels Alforins
Infraestructures i transports [modifica]
Accés principal des de l'autovia CV-40, per les carreteres CV-650 i CV-81.
L'estació de ferrocarril pertany a la línia 47 de mitja distància, coneguda com València-Xàtiva-Alcoi.
| Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Política i administració [modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular | Mari Lina Insa Rico | 8.010 | 10 | 41,46 | |
| Partit Socialista del País Valencià | Jorge Rodríguez Gramage | 6.126 | 7 | 31,7 | |
| Coalició Compromís | Josep Antoni Francés i Esteve | 2.309 | 3 | 11,95 | |
| Esquerra Unida del País Valencià | Manuel Ruiz Felipe | 1455 | 1 | 7.53 | |
| Altres | 876 | - | 4,46 | ||
| En blanc | 546 | - | 2,83 | ||
| Total | 19.746 | 21 | |||
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Rafael Tortosa Vañó | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Rafael Tortosa Vañó | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Rafael Tortosa Vañó | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Vicent Requena i Albert | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Vicent Requena i Albert | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 |
Mari Lina Insa Rico (fins el 18/10/01) |
|
| 2003 - 2007 | Manuel Reguart i Penadés | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Mari Lina Insa Rico | PP |
| Des del 2011 | Jorge Rodríguez Gramage | PSPV-PSOE (Coalició Compromís) |
Llocs d'interés [modifica]
- Església de Santa Maria, construcció començada al segle XII, i continuada posteriorment, té elements romànics, gòtics i renaixentistes.
- Palau de la Duquessa d'Almodòvar, recentment remodelat i modernitzat. Actual d'actes institucionals de l'Excel·lentíssim Ajuntament d'Ontinyent, Seu provisional del Museu Tèxtil de la Comunitat Valenciana i Oficina de Turisme (Tourist Info) d'Ontinyent.
- Església de Sant Josep
- Església de Sant Rafel
- Església de Sant Miquel del segle XIV.
- Convent dels Carmelites
- Pont Vell
- Pont de Santa Maria, construït sobre el riu Clariano, comunica el centre amb la perifèria de la ciutat.
- Ermita de Sant Esteve, des d'ací es té una magnífica panoràmica de la ciutat i de la vall.
- Ermita de Santa Anna
- El Pou Clar, paratge natural únic, es tracta d'un naixement d'aigua amb diversos pous o embassaments de nivells irregulars i aigües clares, fredes i cristal·lines. Un preuat paisatge patrimoni de tots els ontinyentins i les ontinyentines i que forma part del Parc Natural Municipal Serra de l'Ombria-Pou Clar. A l'estiu rep la visita de nombroses persones vingudes de tot arreu, per banyar-se i disfrutar de les seues aigües i del meravellós escosistema.
Festes [modifica]
- Gener: se celebren les tradicionals festes de Sant Antoni al barri de l'Ermiteta, amb la crema de fogueres, la benedicció dels animals, el repartiment de la garrofeta, el porrat, les danses i diverses actuacions musicals i de carrer.
- Febrer: els Carnestoltes tenen el seu centre al barri del Poble Nou, on hi ha pregó, enfarinada, cercavila i actuacions musicals.
- Març: la Parròquia de Sant Josep crema les Falles.
- Abril: se celebra la Setmana Santa, amb elements tradicionals com les ròssegues, les creus d'ous i el volteig de trebanelles.
- Maig: les Comunions dels xiquets.
- Juny: processó del Corpus Christi, amb desfilades dels Gegants i Cabets, i els balls processionals dels Arquets, dels Cavallets i de la Veta, parament de tauletes i volteijos solemnes de campanes; també arriba la festa del Cúgol a l'ermita de Sant Josep del Pla; al barri de Sant Rafael es reviu la tradicional Nit de Sant Joan, amb diverses actuacions de carrer i els tradicionals correfocs dels Diables; en esta nit també arriba a Ontinyent la tradicional flama del Canigó.
- Juliol: l'ermita de Sant Esteve acull la romeria, i els conductors celebren a Sant Cristòfol.
- Agost: festes de Moros i Cristians, declarades d'interés turístic nacional, en honor del Santíssim Crist de l'Agonia, símbol religiós de la ciutat, amb espectaculars desfilades i processons.
- Setembre: se celebren les festes del Camí dels Carros en honor de la Mare de Déu d'Agres, al santuari de la qual molta gent acudeix en romeria, i també les festes del barri de Sant Rafael.
- Octubre: el barri del Llombo celebra les festes pel 9 d'octubre.
- Novembre: tradicional Fira d'Ontinyent el tercer cap de setmana del mes. Santa Cecília, patrona dels músics i de la música. L'entitat musical degana i lloada de la ciutat, la Societat Unió Artística Musical d'Ontinyent celebra la seua festa. També ho fa l'Agrupació Musical.
- Novembre i desembre: les festes de la Puríssima, ancestrals, que tenen lloc des del segle XVII, on destaquen per una banda els actes religiosos com la Missa de Descobrir, l'Ofrena i la Processó i, per altra, els cívics, com el bou en corda, l'embolà, el cant dels Angelets i de l'Asguinaldo, les danses processionals i la dansà; al voltant de la nit de Nadal a l'església de l'Assumpció de Santa maria, se celebra des de fa alguns anys el Cant de la Sibil·la.
Economia [modifica]
El sector tèxtil ocupa més del 50% de la població activa. Aquesta se situa al voltant del 53%. Ontinyent és el nucli urbà més dinàmic de tota la comarca i és considerada la gran capital del tèxtil valencià. Açò, ha aportat a la ciutat la idea històrica de la construcció i adequació del futur Museu Tèxtil de la Comunitat Valenciana, promogut per diversos governs i instal·lat actualment al Palau de la Vila o Palau de la Duquessa d'Almodòvar. Els famosos tèxtils de qualitat de producció ontinyentina s'exporten a tot el món.
En l'actualitat, el sector serveis es troba en una fase d'expansió i desenvolupament, amb ajudes i avantatges per al comerç i l'hostaleria, com són les reduccions i exempcions fiscals i altres tipus de facilitats. Ontinyent s'està consolidant com una capital logística d'àmbit intercomarcal. La indústria també aborda en l'actualitat una reconversió. Algunes antigues empreses tèxtils passen a ser noves fàbriques d'energies renovables, innovació i desenvolupament i sistemes electrònics.
El tèxtil es replantetja el seu futur amb més inversió, innovació i qualitat en els seus productes. Altres empreses esdevenen reconvertint les seues grans naus indutrials en pistes de pàdel cobertes i grans centres de negocis i seus logístiques i centrals, com per exemple, la gran seu central de l'empresa Supermercats Vidal-Nudisco, situada a l'eix complexe comercial "El Clariano", que alberga les oficines centrals de la colosal companyia empresarial i una gran superfície comercial a la planta soterrània.
Personatges cèlebres [modifica]
- Categoria principal: ontinyentins
- Vicent Rodríguez Monllor (Ontinyent, 1690 – 1760), compositor
- Onofre Peñalva Donat (Ontinyent, 14 de maig de 1701 – 1767?), compositor del Barroc
- Lluís Galiana i Cervera (Ontinyent, 1740 - 1771), religiós i escriptor
- Josep Melcior Gomis i Colomer (Ontinyent, 6 de gener de 1791 – París, 27 de juliol de 1836), compositor del romanticisme.
- Lluís Maians i Enríquez de Navarra,polític, President del Congrés dels Diputats.
- Rafael Martínez Valls (Ontinyent, 1868 - Barcelona, 1946), compositor de sarsuela
- Juan Calvo Domènech (1892 - 1962), actor de cinema
- José María Ferrero Pastor (Ontinyent,1926 - 1987 ), músic, autor de les composicions més famoses de la Festa dels Moros i Cristians
- Teodor Úbeda i Gramage (Ontinyent, 1931 - Palma, 2003), bisbe de Mallorca
- Vicent Lluís Montés i Penadés, Magistrat del Tribunal Suprem.
- Pere Mayor i Penadés (Ontinyent, 1959), polític. Ex-Sectretari General d'Unitat del Poble Valencià. Fundador del Bloc Nacionalista Valencià.
- Manuel Palomar, rector de la Universitat d'Alacant.
- Juan Carlos Ferrero (Ontinyent, 12 de febrer de 1980), tennista professional, campió de Roland Garros l'any 2003.
- Miquel Gironés, músic i component del grup Obrint Pas.
- Saül Gómez i Soler, músic i compositor.
- Miquel Àngel Múrcia i Cambra, doctorant en Història Contemporània per la Universitat de València, compositor musical i professor Superior de Composició al Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València.
Premsa local [modifica]
- El Periòdic d'Ontinyent
- Crònica
- Loclar
Vegeu també [modifica]
- Saudites d'Ontinyent
- Atzukak: grup musical
- El Corredor Polonès: grup musical
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ «Concejals». Ministeri de l'interior, 22/5/2011. [Consulta: 15/01/2013].
- ↑ http://www.ine.es Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ontinyent |
- Ajuntament d'Ontinyent
- Ontimet.es , Meteorologia i finestra on-line a Ontinyent, València. Spain
- Meteosolana: Informació meteorològica d'Ontinyent
- Pàgina oficial de la Colla de Campaners d'Ontinyent
- Pàgina oficial del Grup de Danses d'Ontinyent
- Pàgina oficial dels Gegants i Cabets d'Ontinyent
- Comparsa Saudites d'Ontinyent(valencià) (castellà) (anglès)
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca (Amb el consentiment d'En Paco González Ramírez)
- Institut Valencià d'Estadística
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Helsinki. Grup musical d'Ontinyent
- Tashkenti. Grup musical d'Ontinyent
|
|||||
|
|||||||||||
