Ontinyent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ontinyent
Bandera  d'Ontinyent Escut  d'Ontinyent
(En detall) (En detall)
Localització

Localització  d'Ontinyent respecte del País Valencià Localització  d'Ontinyent respecte de la Vall d'Albaida


Municipi de la Vall d'Albaida
Ontinyent
Ontinyent
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Vall d'Albaida
Manc. de la Vall d'Albaida
Ontinyent
Gentilici Ontinyentí, ontinyentina
Predom. ling. Valencià
Superfície 125,43 km²
Altitud 382 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
36.974 hab.
294,78 hab/km²
Coordenades 38° 49′ 20″ N, 0° 36′ 26″ O / 38.82222°N,0.60722°O / 38.82222; -0.60722Coord.: 38° 49′ 20″ N, 0° 36′ 26″ O / 38.82222°N,0.60722°O / 38.82222; -0.60722
Distàncies 84 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
10 PPCV, 7 PSPV, 3 Compromís, 1 EUPV[2]
Jorge Rodríguez Gramage (PSPV) (2011)
Codi postal 46870
Codi territorial 46184
Festes majors Moros i Cristians
agost
Agermanament Sweden Mark, Suècia
Web

Ontinyent és una ciutat del País Valencià. Capital de la comarca de la Vall d'Albaida, consta d'uns 38.000 habitants (la població ha augmentat als darrers anys a causa de la immigració provinent principalment de països de l'Europa de l'Est i l'Amèrica llatina, i en menor grau del nord d'Àfrica), situada al sud de la província de València, a uns 85 km de la capital (València) i uns 88 km d'Alacant i que delimita amb els termes de Bocairent (València) al sud-est, Agullent (València) a l'est, Aielo de Malferit (València) al nord-est, Moixent i Vallada (València) al nord, Fontanars dels Alforins i Banyeres de Mariola (València/Alacant) al sud-oest i Alfafara (Alacant) al sud.

Història[modifica | modifica el codi]

L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'època prehistòrica. Es coneixen alguns jaciments de finals del neolític, com ara l'Arenal de la Costa, així com nombrosos poblats de l'edat del bronze, entre els que descolla el Cabeço de Navarro. També hi ha d'altres restes ibèriques, sobretot tardanes.

De l'època romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de xicoteta entitat, repartits pel territori, iniciant-se la majoria d'estos al voltant de l'època d'August o en les primeres dècades del segle I dC, alguns dels quals només perduraren fins a mitjans o finals del segle II dC, mentre que d'altres prosseguiren, segurament, fins al segle V dC.

Tanmateix, cap dels assentaments romans coneguts fins ara s'ubica en el que després serà el nucli urbà medieval d'Ontinyent, conegut com la Vila, tot i que degué d'existir-n'hi algun en les proximitats per ser un dels sector més fèrtils i amb les millors terres del terme. De fet, el nom d'Untinyân mateix, clarament preislàmic, és segurament el que ha subsistit d'un nom d'origen llatí: Antoni. En este sentit, segurament cal destacar el recent descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà en el Llombo –zona de l'actual poliesportiu-, d'àmplia perduració cronològica. També s'han pogut documentar arqueològicament les restes d'un extens cementeri tardoromà, o visigòtic en el Bancal del Cel (la Casa Calvo), a uns 2 km al sud del nucli urbà medieval, amb prop d'un centenar de tombes, aproximadament del segle VI dC.

Dels primers segles de l'època andalusina –d'Al-Àndalus, nom que rebia la península durant el domini islàmic- hi ha poques dades, ja que són molt escassos els testimonis materials o, si més no, els ignorem. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important nucli de poblament al Castellar, a uns 3 km al sud, fitant amb Bocairent, en un lloc escarpat i amb una llarga muralla, que perduraria fins a principis del segle XI, finals del califat omeia.

Escampades pel territori hi havia una sèrie d'alqueries, de cronologia diversa, de les que solament algunes, contemporànies al hisn Untinyän i que hi restaran fins al moment de la conquesta, són citades per la documentació, com ara Iel·las –Morera- o Benarrai.

També pertanyen a d'aquesta època andalusina els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipus les finestres del Pou Clar o Covetes dels Moros, existents en els barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o magatzems de seguretat d'algunes comunitats camperoles andalusines, probablement d'ascendència berber.

Amb tot, el nucli urbà antic d'Ontinyent —la Vila— està documentat des del segle XI, en què és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naixença del poeta al-Untinyaní. En el segle XII, al-Idrisi cita el castell d'Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia a València. Les nombroses troballes mobiliars –ceràmiques etc.- procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou bé estos segles finals del domini islàmic, tanmateix són poques les restes estructurals que han perviscut.

En ser conquerida pels cristians (1244), el seu terme municipal fou molt ampli, ja que comprenia Agullent (fins a 1585), així com la partida dels Alforins, concedida per Jaume I (1256) i convertida en municipi el 1927. Fou Vila Reial amb vot a les Corts del Regne, encara que durant alguns curts períodes pertangué a persones de la família reial (l'infant Pere, Ramon Berenguer…) o de la noblesa (els Vilaragut), etc.

Ermita de Sant Esteve

Amb Villena tingué nombrosos plets per qüestió de límits territorials. Durant les Germanies (1522), el lloctinent comte de Melito ocupà la població, després de refugiar-se els reialistes a la part alta de la ciutat, i féu un gran nombre de presoners, que va utilitzar com a ostatges per alliberar el seu germà, el marqués de Zenete, reclòs pels agermanats al castell de Xàtiva. Un altre fet destacable de la seua història passada va ser la pesta de l'any 1600, que afectà greument Ontinyent, on causà una gran mortaldat.

La ciutat també participà activament contra els moriscos revoltats que ocupaven la mola de Cortes, arran de la seua expulsió, a principis del segle XVII, així com, un segle després, en la Guerra de Successió, perduda a Almansa el 1707.

A la ciutat i als voltants hi hagué combats durant la Guerra del Francés i les guerres carlines. El títol de ciutat li fou atorgat l'any 1904.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica d'Ontinyent[3]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2008 2009 2012
10.489 11.165 11.430 12.390 12.470 12.342 13.564 14.689 18.787 23.685 28.123 29.511 31.343 36.368 36.695 37.518 37.735 37.140

Entre els censos de 1920 i 1930, va disminuir la població per independitzar-se Fontanars dels Alforins.

Infraestructures i transports[modifica | modifica el codi]

Estació Adif Ontinyent

Accés principal des de l'autovia CV-40, per les carreteres CV-650 i CV-81.

L'estació de ferrocarril pertany a la línia 47 de mitja distància, coneguda com a València-Xàtiva-Alcoi.

Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi
València-Nord C1 C2 C5 C-6 Rodalies València L3 L5
Xàtiva C2
El Genovés
Benigànim
La Pobla del Duc
Montaverner
Bufalí
Albaida
Agullent
Ontinyent
Agres
Cocentaina
Alcoi

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Ontinyent, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Mari Lina Insa Rico 8.010 10 41,46
Partit Socialista del País Valencià Jorge Rodríguez Gramage 6.126 7 31,7
Coalició Compromís Josep Antoni Francés i Esteve 2.309 3 11,95
Esquerra Unida del País Valencià Manuel Ruiz Felipe 1455 1 7.53
Altres 876 - 4,46
En blanc 546 - 2,83
Total 19.746 21
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Rafael Tortosa Vañó PSPV
1983 - 1987 Rafael Tortosa Vañó PSPV
1987 - 1991 Rafael Tortosa Vañó PSPV
1991 - 1995 Vicent Requena i Albert PSPV
1995 - 1999 Vicent Requena i Albert PSPV
1999 - 2003

Mari Lina Insa Rico (fins al 18/10/01)
Rafael Martí Portero i Tortosa (Moció de censura)

2003 - 2007 Manuel Reguart i Penadés PSPV
2007 - 2011 Mari Lina Insa Rico PP
Des del 2011 Jorge Rodríguez Gramage PSPV

Monuments d'interés[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Palau de la Duquessa d'Almodòvar, recentment remodelat i modernitzat. Actual d'actes institucionals de l'Ajuntament d'Ontinyent, Seu provisional del Museu Tèxtil de la Comunitat Valenciana i Oficina de Turisme (Tourist Info) d'Ontinyent.
  • Muralles d'Ontinyent
  • Barri de la Vila d'Ontinyent
  • Pont Vell, es tracta d'un dels elements emblemàtics de la ciutat. Començat el 1500 i acabat el 1501, és obra dels mestres d’obra i picapedrers Pere Ribera, i Joan Montanyés. Consta de dos arcs de mig punt, tot i que lleugerament apuntats, sustentats sobre tres contraforts, el central dels quals és un formidable peu de carreus en forma de quilla. La seua superfície externa és de carreus de pedra picada, encara que la barana fou construïda amb les restes de diversos portals murals enderrocats a la fi del segle XVIII. El pont marcarà una reorientació de les comunicacions de la Vila.
En 1520-1521 els agermanats d’Ontinyent propiciaren la construcció del camí dels Carros, des de la baixada del qual es pot contemplar una impressionant panoràmica de la Vila i del Raval, amb les cases escampades com volves de neu unes damunt d'altres. També en el segle XVI s’hi construirà el Tirador dels Peraires, on els mestres fabricants estenien i deixaven assecar els draps de llana. Aigües avall, i ja a principis del segle XVII, es documenta la transformació de les coves a la vora del riu (on habitaven les famílies més humils de la vila) en les cases de l’actual carrer de la Cantereria,vora riu.

Museus i exposicions[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interés natural[modifica | modifica el codi]

El Pou Clar nevat.
  • El Pou Clar és un paratge natural conformat per un naixement d'aigua amb diversos pous o embassaments de nivells irregulars i aigües clares, fredes i cristal·lines. Part del Parc Natural Municipal Serra de l'Ombria-Pou Clar, a l'estiu rep la visita de nombroses persones vingudes de tot arreu

Festes[modifica | modifica el codi]

Gastronomia típica ontinyentina
  • Gener: se celebren les tradicionals festes de Sant Antoni al barri de l'Ermiteta, amb la crema de fogueres, la benedicció dels animals, el repartiment de la garrofeta, el porrat, les danses i diverses actuacions musicals i de carrer.
  • Febrer: els Carnestoltes tenen el seu centre al barri del Poble Nou, on hi ha pregó, enfarinada, cercavila i actuacions musicals.
  • Març: la Parròquia de Sant Josep crema les Falles.
  • Abril: se celebra la Setmana Santa, amb elements tradicionals com les ròssegues, les creus d'ous i el volteig de trebanelles.
  • Maig: les Comunions dels xiquets.
  • Juny: processó del Corpus Christi, amb desfilades dels gegants i cabets, i els balls processionals dels Arquets, dels Cavallets i de la Veta, parament de tauletes i volteijos solemnes de campanes; també arriba la festa del Cúgol a l'ermita de Sant Josep del Pla; al barri de Sant Rafael es reviu la tradicional Nit de Sant Joan, amb diverses actuacions de carrer i els tradicionals correfocs dels Diables; en esta nit també arriba a Ontinyent la tradicional flama del Canigó.
  • Juliol: l'ermita de Sant Esteve acull la romeria, i els conductors celebren a Sant Cristòfol.
  • Agost: festes de Moros i Cristians, declarades d'interés turístic nacional, en honor del Santíssim Crist de l'Agonia, símbol religiós de la ciutat, amb espectaculars desfilades i processons.
  • Setembre: se celebren les festes del Camí dels Carros en honor de la Mare de Déu d'Agres, al santuari de la qual molta gent acudeix en romeria, i també les festes del barri de Sant Rafael.
  • Octubre: el barri del Llombo celebra les festes pel 9 d'octubre.
  • Novembre: se celebra la tradicional Fira d'Ontinyent el tercer cap de setmana del mes. Santa Cecília, patrona dels músics i de la música; les entitats musicals del poble d'Ontinyent, la Societat Unió Artística Musical d'Ontinyent i l'Agrupació Musical d'Ontinyent celebren la seua festa.
  • Novembre i desembre: les festes de la Puríssima, ancestrals, que tenen lloc des del segle XVII, on destaquen per una banda els actes religiosos com la Missa de Descobrir, l'Ofrena i la Processó i, per altra, els cívics, com el bou en corda, l'embolà, el cant dels Angelets i de l'Asguinaldo, les danses processionals i la dansà; al voltant de la nit de Nadal a l'església de l'Assumpció de Santa maria, se celebra des de fa alguns anys el Cant de la Sibil·la.

Economia[modifica | modifica el codi]

El sector tèxtil ocupa més del 50% de la població activa. Aquesta se situa al voltant del 53%. Ontinyent és el nucli urbà més dinàmic de tota la comarca i és considerada la gran capital del tèxtil valencià. Açò, ha aportat a la ciutat la idea històrica de la construcció i adequació del futur Museu Tèxtil de la Comunitat Valenciana, promogut per diversos governs i instal·lat actualment al Palau de la Vila o Palau de la Duquessa d'Almodòvar. Els famosos tèxtils de qualitat de producció ontinyentina s'exporten a tot el món.

En l'actualitat, el sector serveis es troba en una fase d'expansió i desenvolupament, amb ajudes i avantatges per al comerç i l'hostaleria, com són les reduccions i exempcions fiscals i altres tipus de facilitats. Ontinyent s'està consolidant com una capital logística d'àmbit intercomarcal. La indústria també aborda en l'actualitat una reconversió. Algunes antigues empreses tèxtils passen a ser noves fàbriques d'energies renovables, innovació i desenvolupament i sistemes electrònics.

El tèxtil es replantetja el seu futur amb més inversió, innovació i qualitat en els seus productes. Altres empreses esdevenen reconvertint les seues grans naus indutrials en pistes de pàdel cobertes i grans centres de negocis i seus logístiques i centrals, com per exemple, la gran seu central de l'empresa Supermercats Vidal-Nudisco, situada a l'eix complex comercial "El Clariano", que alberga les oficines centrals de la colosal companyia empresarial i una gran superfície comercial a la planta soterrània.

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: ontinyentins

Premsa local[modifica | modifica el codi]

  • El Periòdic d'Ontinyent
  • Crònica
  • Loclar

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «Concejals». Ministeri de l'interior, 22/5/2011. [Consulta: 15/01/2013].
  3. http://www.ine.es Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ontinyent