Expulsió dels moriscos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets.

El decret d'expulsió dels moriscos (1609-1610), promulgat per Felip III, ordenà l'abandonament del territori actualment espanyol de tots els moriscos, aquest decret afectà principalment al Regne de València que va perdre gran part de la seva població.

Immediatament després de la fi de la conquesta castellana del Regne de Granada amb l'entrada dels Reis Catòlics a Granada, encomanen al Cardenal Cisneros convertir als moros pacíficament a la fe cristiana per tal que no s'avalotaren. Aviat començaria a forçar aquesta conversió amb subornaments als representants de les comunitats musulmanes i la crema de llibres, començà amb Alcorans i seguí amb la biblioteca de Granada: llibres de poesia, matemàtiques, ciència, filosofia, història, novel·les, contes, etc. Així, es van cremar milers de llibres en la plaça de la Bibrambla, la més gran de Granada. El nombre de llibres cremats s'estima en un milió. Després d'això el Cardenal Cisneros se centrà en els renegats, categoria que els posà ell mateix als cristians granadins convertits a l'Islam, o per extensió fills o néts de cristians que es convertiren a l'Islam. Cisneros pretenia que aquests tornaren a la fe cristiana i que se sotmeteren a la llei de Castella. Molts moros de l'Albayzin començaren a desconfiar de la garantia de llibertat de culte per part dels cristians, a mesura que la pressió per a convertir-los al cristianisme augmentava. Els moros granadins començaren a demanar la destitució de Cisneros, i com resposta a aquestes queixes, Cisneros empresonà als moros més respectats de Granada, tenint-los pels instigadors dels revoltosos, i amb l'objectiu d'evitar que posaren més entrebancs en els seus plans de proselitisme forçat.

Gravat de L'expulsió dels Moriscos de Vicente Carducho, conservat al Museu del Prado de Madrid.

Tota aquesta situació insostenible provocà el 1500 l'alçament popular de l'Albayzin, que es va estendre per tot el ja desaparegut Regne de Granada. Després de reprimir durament l'alçament al Comtat de Tedilla per part del mateix comte, aquest demanà passar per ganivet a tots els moros que havien participat en les revoltes al que el rei Ferran li contestà: Quan el vostre cavall fa alguna desgràcia no tireu mà de l'espasa per a matar-lo, abans li doneu una palmada a les cuixes, i li tireu la capa sobre els ulls; doncs el meu vot i el de la Reina és que aquests moros es bategen, i si ells no fossen cristians ho seran els seus fills o els seus néts. Així és com es decreta a la pragmàtica del 14 de febrer de 1502 la qual ordenava la conversió o expulsió de tots els musulmans de la Corona de Castella i de la Corona d'Aragó, tret dels xiquets menors de catorze anys i les xiquetes menors de dotze, abans de l'abril del mateix any. Aquesta pragmàtica resultà ser un incompliment dels compromisos signats pels Reis Catòlics amb el rei Boabdill en les Capitulacions per a l'entrega de Granada, en les quals els vencedors castellans garantiren als musulmans granadins la preservació de la seua llengua, religió i costums.

L'expulsió dels moriscos al port de Dénia (Alacant), quadre pintat per Vicent Mestre al segle XVII.

Per tal d'evitar l'exili la majoria de musulmans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó optaren per la conversió al cristianisme, mitjançant el bateig. Al Regne de València, però, van ser escassíssimes les conversions i la pràctica totalitat dels sarraïns continuà practicant la seua religió islàmica. Tanmateix, arran de la Revolta de les Germanies, l'emperador Carles I els va obligar a batejar-se (1525). Front a aquesta imposició, alguns sarraïns es van revoltar a Benaguasil (Camp de Túria), encara que finalment els van batejar a la força (1526). Tot i que deixaven oficialment de ser musulmans, se'ls anomenava moriscos o cristians nous, expressions que en aquella època tenien un caire clarament pejoratiu. La conversió forçada dels antics musulmans i sobretot la por a noves sublevacions va fer que molt prompte es dubtara de la sinceritat de la seua fe. També foren acusats de protegir i ajudar a la pirateria turca.[1] Finalment, Felip III, decretà l'expulsió del territori actualment espanyol a tots els moriscos, el 1609.

Es van expulsar uns 300.000 moriscos dels quals 135.000 al Regne de València[2] on representaven entre un 33%-34% de la població, uns 61.000 a Aragó on representaven el 20% de la població, uns 7.000 a Catalunya, uns 16.000 a Múrcia, uns 45.000 a Extremadura i a les dues castelles i finalment a Andalusia 32.000.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Aquest decret va ser especialment dur per a les terres del Regne de València i en general per tota la Corona d'Aragó, ja que la major part de l'economia estava basada en l'explotació agrària per part dels moriscos. Al Regne de València, d'on es van expulsar 135.000 moriscos, moltes terres es van veure completament despoblades, encara que alguns dels moriscos ja s'havien mesclat en els segles de convivència i hagueren evitat l'expulsió a zones més allunyades del control censor, a diverses zones es va haver de dur a terme un segon repoblament (per exemple, a l'Orxa, a la comarca del Comtat). Així, començà la major crisi econòmica, social i cultural dels territoris pertanyents a la Corona d'Aragó.

Els camperols cristians foren explotats pels nobles després de l'expulsió dels moriscos, provocant la Segona Germania a finals de segle, i la revolta dels Maulets durant la Guerra de Successió Espanyola.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ferran Valls i Planes, Atacs dels pirates berberiscos a les nostres costes durant el segle XVIII Publicat a Aljub n.36
  2. Vilar, Pierre. Història de Catalunya, Volum 7. 3a ed. (en castellà). Edicions 62, 1990. ISBN 8429726012. 
  3. Giralt i Raventós, Emili. Història agrària dels Països Catalans. vol.3. Edicions Universitat Barcelona, 2008, p. 502. ISBN 8447532844. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Expulsió dels moriscos