Terç

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un terç era una unitat militar d'infanteria de l'exèrcit de la monarquia hispànica durant l'època de la Casa d'Àustria comprès entre el 1534 i el 1704. Estaven agrupats en tres mil infants professionals, durament entrenats i disciplinats. Aquesta unitat militar va ser respectada i temuda i gairebé invencible fins a la "batalla de Rocroi". Els terços van ser famosos per la seva resistència al camp de batalla i formaren l'elit de les unitats militars disponibles per als reis de la monarquia hispànica de l'època.

A partir de 1920 també reben aquest nom les formacions de mida regimental de la Legió Espanyola, unitat professional creada per combatre a les guerres colonials del nord d'Àfrica, i que s'inspira en les gestes militars dels terços històrics.

Història[modifica | modifica el codi]

A l'edat mitjana els senyors feudals eren els qui realment formaven els exèrcits per a les batalles sense cap organització i amb un desordre prou notable; finalitzat aquest període, i a conseqüència de la guerra de Granada, els Reis Catòlics varen decidir modernitzar i crear un exèrcit estable. Per començar, s'adoptà el model de piquer suís, per distribuir-lo, poc després, en tres classes : piquers, escudats (espadatxins), ballesters barrejats amb les primeres armes de foc portàtils (espingarders i escopeters). Els escuders de les formacions no trigaren gaire a desaparèixer, per cedir pas als homes amb armes de foc, que es convertiren en un suport essencial per a les tropes.

Una vegada conquerit el Regne de Granada i unificada la península, aquest tipus d'exèrcit de caràcter permanent va ser millorat amb motiu de les guerres d'Itàlia, iniciades, a final del segle XV, per Ferran el Catòlic, que organitzà la infanteria en companyies formades per 500 homes. Com que aquestes unitats no tenien una força de xoc gaire gran, es van crear unitats superiors, anomenades coronelies, que constaven de vint companyies, a més d'elements de cavalleria i artilleria. Temps més tard, l'any 1534, es va produir una reforma per la qual es van crear els Terços.[1]

Aquestes unitats militars constaven d'uns 6.000 soldats, dividits en 12 capitanies. Dins d'aquesta agrupació hi havia infants armats amb pica, espasa curta, i rodella; aquests estaven protegits pels arcabussers, que oferien una potència de foc contundent.

Durant les primeres guerres a Itàlia, Gonzalo Fernández de Córdoba (El Gran Capitán), va utilitzar per primera vegada els terços (encara que aquests no varen ser creats fins a l'any 1534, Fernández de Córdoba va ser el primer a disposar d'aquest tipus de formació militar per a les seves campanyes), als quals va atorgar una major iniciativa individual al camp de batalla, la qual cosava oferir una millor mobilitat i velocitat per a l'atac. Després d'una sèrie de victòries sobre els francesos, l'èxit a les campanyes d'Àfrica i la presa del tron per Carles V, la Monarquia Hispànica es converteix en la potència més forta de tot Europa. Els primers Terços varen ser creats a Itàlia pel duc d'Alba i van ser el Tercio viejo de Lombardia, Tercio viejo de Sicilia i Tercio viejo de Nápoles. Un mica més tard es van formar el Tercio viejo de Cerdeña i el Tercio de Galeras, aquest últim va ser la primera unitat de marina de la història. Tots els terços posteriors es van conèixer com a tercios nuevos.

En aquest període la monarquia hispànica augmentà sorprenentment les seves capacitats de mobilització de recursos humans, com es pot veure a la següent taula (aquesta font està extreta segons estimacions de Geoffrey Parker):[2]

Any Monarquia Hispànica Monarquia Francesa Monarquia Anglesa
1470 20.000 soldats 40.000 soldats 25.000 soldats
1550 150.000 soldats 50.000 soldats 20.000 soldats

Aquest tipus d'unitat militar estava inspirada en les legions romanes que van estar assentades a Hispania. En aquestes hi predominava la infanteria sobre la cavalleria; açò va ser possible gràcies a la influència de l'edat antiga que va recórrer Europa en finalitzar l'edat mitjana, però que va ser més palès durant els primers anys a la península Ibèrica. Les cavalleries cada cop es trobaven més indefenses davant els piquers; per això, es van reforçar les armadures, i aplegaren a ser tan pesants que en cas de caiguda estaven a la mercè dels enemics sense cap possibilitat d'eixida.

L'origen del terme terç és un mica confós. Mentre uns creuen que és perquè una tercera part del total de l'exèrcit estava a Itàlia, uns altres diuen que és perquè aquestes formacions constaven de tres unitats distintes (piquers, arcabussers i mosqueters). També hi ha qui diu que és possible que sigui degut al fet que les primeres formacions constaven de 3.000 homes. Sembla que aquesta última és la més encertada de totes les teories, de fet el maestre de camp Sancho Londoño, en un informe dirigit al Duc d'Alba, escriu el següent:

"Los tercios, aunque fueron instituidos a imitación de las legiones (romanas), en pocas cosas se pueden comparar a ellas, que el número es la mitad, y aunque antiguamente eran tres mil soldados, por lo cual se llamaban tercios y no legiones, ya se dice así aunque no tengan más de mil hombres."

Organització interna[modifica | modifica el codi]

Rang a les companyies als terços d'Itàlia.

Els terços varen ser creats oficialment el 1534 per Carles I de Castella, per poder operar independentment al camp de batalla, guanyant en mobilitat i força. Abans de la creació oficial dels terços es van crear les coronelies.

En un primer moment, els primers terços italians constaven de 10 companyies, d'aquestes 8 eren de piquers i 2 d'arcabussers, cadascuna estava formada per 300 homes. El rang d'oficials per companyia era de:

Més endavant els terços de Flandes comptaven amb un total de 3.000 homes, dividits en 3 coronelies formades per 4 companyies. Hi havia un total de 12 companyies al terç, de les quals 10 pertanyien a piquers i les altres 2 a arcabussers, formada cadascuna per 250 homes. Una companyia estava comandada per un capità, la coronelia per un coronel, i el terç estava regit per un Maestre de camp, rang militar què havia estat creat a la mateixa època que els terços.

Les companyies de vegades eren mixtes, barrejant piquers i arcabussers, encara que tot això depenia del tipus de situació en el qual es veiés immers el terç, també hi podien haver ballesters, tot i que a mesura que milloraven les armes de foc aquests van desaparèixer del tot.

Reclutament[modifica | modifica el codi]

Terços marxant en formació durant la batalla de Nieuwpoort, el 1600.

Quan el terç necessitava reclutar soldats, el rei signava un permís especial per designar capitans per a la tasca d'allistament. Els capitans tenien un districte de reclutament assignat on desplegaven la bandera i els voluntaris acudien en tropell, gràcies a la fama dels terços.

Els voluntaris no podien ser menors de vint anys, ni ancians, i estava prohibit reclutar-hi clergues i frares i encara menys als malalts. Però en el primer cas sempre solien enganyar amb l'edat, entrant sent uns xiquets, i a l'edat de divuit anys, ja podien ser soldats veterans. Acabats de ser reclutats els soldats eren sotmesos a una sèrie de proves per comprovar el seu estat físic, sent expulsats en cas de no superar-les.

El contracte començava al moment de l'allistament fins que el rei establia un contracte tàcit entre la corona i el soldat; també podien llicenciar els capitans generals. Només iniciat el contracte rebien un paga a la bestreta per equipar-se i, en cas de tenir l'equipament, era com una ajuda per la seua nova incorporació.

Els soldats novells i escuders eren formats segons la marxa i l'ensinistrament anava a càrrec dels sergents i caps de l'esquadra. Una forma d'aprenentatge era repartir els soldats novells per tota la companyia perquè així aprenguessen dels soldats veterans.

Per a ascendir calia tenir antiguitat i una elevada posició social, com ara algun títol nobiliari, encara que a banda d'aquestes raons també era necessària l'aptitud i els mèrits al camp de batalla. Se solia trigar uns 5 anys per ascendir de soldat a caporal, 1 any de caporal a sergent, 2 anys de sergent a alferes i 3 anys d'alferes a capità.

La majoria dels terços eren reclutats als dominis dels Habsburg espanyols i alemanys, però, com que la corona sempre necessitava soldats, també s'acceptava gent d'arreu, com ara anglesos, italians, valons, flamencs, suïssos, irlandesos...

De tota la Monarquia, les majors zones de reclutament varen ser a Castella, Aragó, Andalusia, Navarra i el llevant valencià.

Final dels terços[modifica | modifica el codi]

Article principal: Regiment

En 1704, Felip V va ordenar reorganitzar l'exèrcit: els terços espanyols van perdre el seu nom i a partir d'aleshores van ser anomenats segons la norma francesa: regiment, amb un batalló inicialment i amb dos a partir de 1706, i els mestres de camp van ser bandejats per donar lloc als anomenats colonel (coronel).[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Torres del Río, César; Rodríguez Hernández, Saúl Mauricio. De Milicias Reales a Militares Contrainsurgentes: La Institución Militar en Colombia Del Siglo XVIII Al XXI (en castellà). Pontificia Universidad Javeriana, 2008, p.103. ISBN 9587160878. 
  2. Simón Tarrés, Antonio. La Monarquía de los Reyes Católicos: hacia un Estado hispánico plural (en castellà). Temas de Hoy, 1996. ISBN 8476792751. 
  3. La revista militar: Periódico de arte, ciencia y literatura militar. vol.9 (en castellà). Establecimiento Tipogr. Militar, 1851, p. 433-434. 

Literatura[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terç Modifica l'enllaç a Wikidata