Cavalleria

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres montures. Altres accepcions d'aquesta paraula van associats amb el concepte nobiliari de cavaller.

Història

Genet iber del segle III aC.

En les antigues civilitzacions d'Egipte, Babilònia, Assíria, etc., s'utilitzaven els cavalls per a tirar de carros des d'on es llançaven llances i fletxes. Posteriorment se seleccionaren races equines més fortes muntades per genets.

Tot i que alguns pobles, com els parts, en la guerra feien servir de manera quasi exclusiva els arquers muntats a cavall. En l'antiguitat i fins la batalla d'Adrianòpolis del 378, que va establir la supremacia de la cavalleria sobre la infanteria a la guerra pels següents mil anys, pel que el seu nombre va augmentar en els nous exèrcits en detriment de la infanteria.

A l'edat mitjana la influència germànica incrementà el prestigi i la utilització de la cavalleria, facilitada per l'ús dels estreps, inventats a la Xina al segle VII, i l'evolució de les selles cap a una major estabilitat. Els mongols de Genguis Khan foren una cavalleria lleugera extraordinàriament efectiva. A Europa, mentrestant, armar i mantenir un cavall era molt car, i només era possible fer-ho a l'estament superior del feudalisme, fins a l'extrem que «cavaller» (home muntat a cavall) esdevingué sinònim de «noble». La cavalleria esdevingué pesant amb el desenvolupament de l'arnès (armadura), i fou l'arma dominant durant força temps.

Ja en l'Edat Moderna, la generalització de les armes de foc acaba amb les armadures, i la cavalleria evoluciona cap a formes de combat més àgils i s'arma amb carrabina o pistola a més del sabre tradicional. Des del segle XVII es distingeix entre cavalleria lleugera i cavalleria pesant, distinció que obeeix a la forma de combatre i a l'equipament dut en combat. La cavalleria lleugera constava de caçadors de cavalleria, hússars, dragons, llancers (o ulans), etc. (a què cal sumar cossos nacionals específics, com els cosacs ucraïnesos i russos). La cavalleria pesant constava de cuirassers, granaders de cavalleria, etc.

Al segle XIX, tal com es manifestaria, per exemple, el 1815 amb la batalla de Waterloo, la cavalleria entra en crisi davant una infanteria formada en quadre amb fusells (de repetició des del darrer quart del segle) i baioneta i, sobretot, davant la potència de l'artilleria. Amb tot, continuà essent una arma important durant tot el segle (Guerra de Crimea, guerres d'unificació italianes i alemanyes, guerra francoprussiana, guerres colonials com les d'expansió dels EUA, etc.). Les càrregues de cavalleria eren encara formidables i, sovint, efectives, bé que podien acabar desastrosament (la càrrega de la Brigada Lleugera britànica contra l'artilleria russa a la batalla de Balaclava, 1854).

Durant la Primera Guerra Mundial la trinxera i la metralladora anul·len la cavalleria a la majoria de fronts, tot i que al front oriental encara coneixerà un ús limitat, com passarà encara al front soviètic durant la Segona Guerra Mundial. Els darrers desplegaments massius i efectius de tropes de cavalleria havien tingut lloc, mentrestant, en la Guerra Civil Russa (1917-1920) i en la Guerra Soviètico-polonesa (1919-1920).

Es pot dir, però, que a partir de 1914 la cavalleria, en el sentit clàssic, deixa d'existir, tot i que encara avui, per tradició, hi ha unitats designades "de cavalleria" (i, específicament, d'hússars, caçadors, dragons, etc.), algunes de les quals, com a tasca secundària, encara tenen cavalls: la mística de la cavalleria roman en l'imaginari col·lectiu. La cavalleria s'ha reconvertit en l'arma blindada: consta d'unitats cuirassades amb la tropa (tanquistes) armada com la infanteria i desplaçada en vehicles blindats com el tanc.

Alguns exèrcits de terra tenen unitats anomenades "de cavalleria aèria", dedicades al transport d'unitats per helicòpter.

Vegeu també

• Agema
• Akindji
• Cavalleria lleugera

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cavalleria