Guerra francoprussiana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerra francoprussiana
Dates Entre el 19 de juliol de 1870
i el 10 de maig de 1871
Escenari França i Alemanya
Resultat Victòria decisiva prussiana
Bàndols
Bandera de França França Prússia Regne de Prússia
Gran Ducat de Baden Gran Ducat de Baden

Baviera Regne de Baviera
Regne de Württemberg Regne de Wurtemberg

Comandants
Bandera de França Napoleó III
França François Achille Bazaine
Bandera de França Patrice Mac-Mahon
Exèrcit de Prússia Otto von Bismarck
Exèrcit de Prússia Helmuth von Moltke
Forces
500.000 tropes 550.000 tropes
Baixes
150.000 baixes
284.000 capturats
100.00 baixes

La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El rei Guillem I de Prússia va nomenar canceller a Otto von Bismarck el 1862, i entre els seus encàrrecs hi havia la Unificació alemanya, la recomposició del Sacre Imperi Romanogermànic sota el comandament prussià.

Els estats del sud d'Alemanya es mostraven reticents a la idea d'una unió total dels estats alemanys sota el lideratge de la Prússia protestant i militarista i volien limitar la unió al terreny econòmic i a uns acords militars. Bismarck va creure que la millor manera de vèncer aquestes reticències era mitjançant una guerra nacional, una amenaça exterior que despertés els sentiments patriòtics i nacionalistes dels estats del sud i els apropés a Prússia.

La disputa entre França i Prússia per la candidatura de la dinastia Hohenzollern al tron espanyol, del que havia abdicat Isabel II d'Espanya va pujar de to durant el regnat de Napoleó III, i França temia Prússia perquè en haver guanyat la Guerra dels Ducats i la Guerra austroprussiana havia guanyat molt territori i s'estava convertint en un rival massa fort pels seus interessos, en guanyar mercat amb la unificació i practicant mesures com el Zollverein (1834), l'abolició de duanes entre els estats alemanys.

L'oportunitat que Bismarck esperava la va proporcionar finalment França, que, recelosa davant la influència que anava adquirint Prússia i amb motiu de la possible candidatura prussiana al tron d'Espanya que havia quedat vacant, va declarar-li la guerra. Aquesta guerra va provocar allò que Bismarck desitjava: la unió de tots els alemanys contra l'amenaça francesa.

La guerra[modifica | modifica el codi]

Monument a les víctimes de la guerra a Wiemersdorf

La guerra francoprussiana va esclatar el 1870 quan França va atacar Prússia esperant que els estats alemanys es dividissin entre ells, cosa que no va succeir, i aquestos van fer honor als seus tractats, de manera que els estats del sud d'Alemanya van afegir les seves tropes a les de la Confederació d'Alemanya del Nord per derrotar ràpidament les tropes franceses.

La superioritat numèrica alemanya va ser decisiva en les successives batalles, i Napoleó III va acabar sent capturat a la Batalla de Sedan, on a més es va capturar un dels exèrcits francesos, mentre l'altre restava assetjat a Metz. Quan van arribar les notícies de la desfeta a París, després d'un cop d'estat liderat pel General Trochu, Jules Favre, i Léon Gambetta a París el 4 de setembre de 1870, es va proclamar la Tercera República Francesa.

Otto von Bismarck va oferir la pau al nou govern francès a canvi de moderades cessions territorials a Alsàcia, que no van ser acceptades i van renovar la declaració de guerra. Els alemanys van assetjar París mentre Léon Gambetta reclutava nous exèrcits a les províncies, que serien novament derrotats.

La guerra va acabar el 18 de gener de 1871 amb la signatura del Tractat de Frankfurt, quan la captura de la capital francesa era imminent, i Guillem I es va proclamar emperador del II Reich (l'imperi Alemany) al Palau de Versalles, molt a prop de París, a la vegada que ampliava el seu territori afegint-li l'Alsàcia i la Lorena, territoris francesos fronterers amb l'Imperi.[1]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

El resultat de la guerra va suposar una forta humiliació pels francesos, que es compta entre una de les moltes causes de la Primera Guerra Mundial, va canviar novament la forma de l'estat francès a la definitiva República, i va completar la Unificació alemanya, de la qual va sortir l'imperi Alemany.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lee, Stephen J. Imperial Germany 1871-1918 (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 1134665660. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • TEMPS, Història contemporània. Diversos autors. Ed. Vicens Vives 1990
  • (basc)Azurmendi, J. 2014: "krisi franko-alemana munduaren eta zibilizazioaren krisi bezala", "Alsazia-Lorrenaren polemika" In: Historia, arraza, nazioa., Donostia: Elkar. ISBN 978-84-9027-297-8


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra francoprussiana Modifica l'enllaç a Wikidata