19 de juliol
De Viquipèdia
| << | Juliol 2013 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent primer en els anys de traspàs. Queden 165 dies per finalitzar l'any.
Taula de continguts |
Esdeveniments [modifica]
- Països Catalans
- 1936 - Espanya: liderats pels generals Mola i Sanjurjo, i seguint l'exemple dels fets del dia anterior, la gran majoria de les unitats militars, amb el suport de feixistes civils, es revolten contra la República, amb un èxit desigual; als Països Catalans fracassen a tot arreu, excepte a Mallorca.
- 1936 - Espanya: Mort el primer brigadista internacional: l'atleta austríac Mechter que es trobava a Barcelona per a participar en les Olimpíades populars.
- Món
- 64 - Roma (Itàlia): Comença el gran incendi de Roma.
- 711 - riu Guadalete (Andalusia, Espanya): hi comença la batalla de Guadalete (que durarà fins el dia 26), en què les tropes del cabdill moro Tarik ibn Ziyad derroten les del rei visigot Roderic, fet que comportarà la posterior ocupació de tota la Península Ibèrica.
- 1808 - Bailén (Andalusia,Espanya): hi té lloc la Batalla de Bailén entre els exèrcits francès i espanyol.
- 1848 - Seneca Falls, a l'estat de Nova York, Estats Units: s'hi reuneix la primera Convenció dels Drets de la dona.
- 1870 - Inici de la guerra francoprussiana.
- 1903 - París (França): Maurice Garin guanya la I edició del Tour de França.
- 1909 - Ginebra (Suïssa): S'instaurà el mallot groc del Tour de França. El ciclista Eugène Christophe és el primer en vestir-lo.
- 1936 - Espanya: Santiago Casares Quiroga cessa com President del govern de la Segona República Espanyola.
- 1949 - Laos s'independitza de França.
- 1979 - Managua (Nicaragua): el FSLN ocupa la ciutat i enderroca la dictadura de Somoza.
Naixements [modifica]
- Països Catalans
- 1941 - València: Alfons Cucó, professor i polític valencià.
- 1967 - Badia del Vallès, Barcelona: Carles Busquets, futbolista del FC Barcelona i UE Lleida.
- 1967 - Alginet (la Ribera Alta): Urbà Lozano i Rovira, escriptor valencià.
- Món
- 1923 - Aberdeen, Dakota del Sud, Estats Units: Joseph Hansen, escriptor estatunidenc.
- 1947 - Hampton, Middlesex, Regne Unit: Brian May, guitarrista del grup britànic Queen.
Necrològiques [modifica]
- Països Catalans
- 1131 - Barcelona: Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona.
- 1936 - Barcelona: Apel·les Mestres, escriptor català.
- 1936 - Barcelona: Germinal Vidal, dirigent comunista català.
- Món
- 1374 - Pàdua: Francesco Petrarca escriptor, poeta i humanista italià del segle XIV. És autor del Canzoniere.
- 1824 - Tamaulipas (Mèxic): Agustí I de Mèxic que encapçalà l'efímer Primer Imperi Mexicà. Fou afusellat.
Festes i commemoracions [modifica]
Santoral[1] [modifica]
Església Catòlica[2] [modifica]
- Sants al Martirologi romà (2011): Epafras de Colosses, bisbe i màrtir (s. I); Macedoni, Teòdul i Tacià de Meros, màrtirs (362); Macrina la Jove, germana (380); Dió el Taumaturg, abat a Constantinoble (s. V); Símmac I, papa (514); Àurea de Còrdova, màrtir (856); Bernulf d'Utrecht, bisbe (1054); Pietro Crisci de Foligno, pelegrí (1323); John Plessington, prevere màrtir (1679); Joan Baptista Zhou Wurui, màrtir (1900); Elisabet Qin Bianzhi, Simó Qin Chunfu i els seus 14 fills, màrtirs (1900).
- Beats: Stilla d'Abenberg, verge (1140); Achilles Joszef Puchalla i Herman Karol Stepien, preveres màrtirs (1943).
- Sants: santes Justa i Rufina, màrtirs; Martí de Trèveris, bisbe (ca. 210); Arseni el Gran, eremita (450); Fèlix de Verona, bisbe (s. VII); Ambròs Autpert, abat (784); Jeroni de Pavia, bisbe (787); Bernat de Rodés, abat i cardenal (1079)
- Beats: Popó de Schleswig, bisbe (s. XI); Godofreu de la Roche, abat i bisbe de Langres (1164); Esteve de Lupo, abat (1191); beat Pere de Cadireta, màrtir (1279).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pascasi de Lió, bisbe; Antonio de Valladolid (1514).
Església Armènia [modifica]
- 30 Margats: Isaïes, profeta; Teodor de Cirene, bisbe màrtir (304).
Església Copta [modifica]
- 12 Abib: Abahour de Seriakus, màrtir a Antinoe; Miquel arcàngel, vencedor del diable.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) [modifica]
- Se celebren els corresponents al 1 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) [modifica]
Corresponen als sants del 6 de juliol del calendari julià.
- Sants: Habacuc, Àudifax, Màrius i Marta, Cire, Valentí, Asteri i companys màrtirs (270); Coint de Frígia, màrtir (ca. 283); Anatoli, Serè, Àpamos, Víctor, Neasos, Apol·loni i Pampià, màrtirs; Llúcia de Campània i 24 companys màrtirs a Roma (301); Isauri, Innocenci, Fèlix, Hèrmias, Basili, Peregrí, Ruf i Rufí d'Apol·lònia de Macedònia, màrtirs (s. III); Juliana, verge i màrtir; Astios, bisbe; Sisoi el Gran, monjo (429); Gleb Vsevolodòvitx de Kíev (s. XII); Sisoi de Petxerska, monjo (s. XIII); Ciril de l'Athos, màrtir (1566); Juliana d'Ol'xansk, princesa (s. XVI); Bernabeu del monestir de Sergi (1906); Simon d'Ufa, bisbe màrtir (1921); Eutimi, màrtir (1931); Teodor, monjo màrtir (1943); Sinaxis dels Sants Pares de Ràdonezh.
Església Ortodoxa Grega [modifica]
- Sants: Arquip, Filemó i Onèssim de Colosses, màrtirs; Apol·loni, Alexandre i Epímac, màrtirs.
Esglésies luteranes [modifica]
- Jean Marteilhe (1777)
Església anglicana [modifica]
Notes [modifica]
- ↑ «Kalender - 19. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 de desembre de 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 19 de juliol  |
